Llei de Pesca i Acció Marítimes de Catalunya (Llei 2/2010, del 18 de febrer).

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

El President de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

PREÀMBUL

Després de més de vint anys de vigència, la Llei 1/1986, del 25 de febrer, de pesca marítima de Catalunya, ha esdevingut un instrument legal insuficient davant els canvis substancials operats els darrers anys en el marc normatiu que condiciona la legislació de la Generalitat en aquesta matèria i l'evolució del sector pesquer i de les altres activitats marítimes a Catalunya.

El marc normatiu de referència obligada de la legislació pesquera de la Generalitat ha estat profundament alterat per la reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, per la normativa de la Unió Europea més recent sobre pesca i per la legislació bàsica de l'Estat reguladora d'aquesta matèria.

L'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'activitats marítimes i de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i la competència compartida en matèria d'ordenació del sector pesquer (article 119), que inclou la capacitat de determinar els objectius als quals es destinen les subvencions de l'Estat i de la Unió Europea, en les matèries de competència exclusiva, i també de concretar normativament els objectius i completar-ne la regulació en les matèries de competència compartida com és l'ordenació del sector pesquer (article 114). També atribueix a la Generalitat, entre altres matèries que incideixen en la pesca, la competència exclusiva en matèria de corporacions de dret públic representatives d'interessos econòmics i professionals (article 125) i sobre denominacions d'origen i d'altres mencions de qualitat (article 128).

D'altra banda, l'Estatut també destaca la necessitat de promoure un ús racional i sostenible dels recursos naturals (articles 27 i 46), i d'una distribució de la renda personal i territorial més equitativa, la formació i la seguretat dels treballadors, el desenvolupament de l'activitat empresarial i la participació en els afers públics de les organitzacions sindicals i empresarials i de les organitzacions professionals i econòmiques representatives d'interessos col·lectius (article 45), qüestions que s'han de tenir en compte a l'hora de regular les activitats pesqueres i l'ordenació i la modernització d'aquest sector.

En el vessant del dret europeu, cal destacar que la legislació i les polítiques pesqueres internes dels estats membres de la Unió Europea estan fortament condicionades per la política pesquera comuna i per la normativa de la Unió Europea que en deriva. Han estat diverses les disposicions dictades els darrers anys per les institucions europees amb relació a aquesta matèria, entre les quals cal posar en relleu les següents:

El Reglament (CEE) núm. 2847/93 del Consell, del 12 d'octubre de 1993, pel qual s'estableix un règim de control aplicable a la política comuna de pesca, amb l'objectiu de garantir el compliment de la normativa de la política pesquera comuna en els àmbits de les mesures de conservació i gestió dels recursos, les mesures estructurals i les mesures de l'organització comuna de mercats.

El Reglament (CE) núm. 104/2000 del Consell, del 17 de desembre de 1999, pel qual s'estableix l'organització comuna de mercats en el sector dels productes de la pesca i de l'aqüicultura, que determina un règim de preus i d'intercanvis comercials i estableix normes comunes en matèria de competència.

El Reglament (CE) núm. 2371/2002 del Consell, del 20 de desembre de 2002, sobre la conservació i l'explotació sostenible dels recursos pesquers en virtut de la política pesquera comuna, que ha esdevingut el nou marc normatiu bàsic de la política comuna de pesca en l'àmbit de la conservació, la gestió i l'explotació dels recursos aquàtics.

El Reglament (CE) núm. 1198/2006 del Consell, del 27 de juliol de 2006, relatiu al Fons europeu de pesca, que fixa els objectius, els criteris i els procediments d'intervenció pública en aquest sector, amb la finalitat de modernitzar-lo i de donar-li una dimensió òptima, que condiciona decisivament les polítiques i les actuacions dels estats membres i de llurs institucions internes, i el Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, del 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers al mar Mediterrani i pel qual es modifica el Reglament (CEE) núm. 2847/93 i es deroga el Reglament (CE) núm. 1626/94 del Consell.

La Llei estatal 3/2001, del 26 de març, de pesca marítima de l'Estat, ofereix una regulació molt detallada d'aquesta matèria i és aplicable en els termes de l'article 119 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que atribueix a la Generalitat la competència compartida en matèria d'ordenació del sector pesquer, la qual inclou, en tot cas, l'ordenació i les mesures administratives d'execució relatives a les condicions professionals per a l'exercici de la pesca, la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i les llotges de contractació. El mateix article 119 del text estatutari reconeix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, en la regulació i la gestió dels recursos pesquers, i en matèria d'activitats marítimes, que inclou en tot cas la regulació i la gestió del marisqueig i l'aqüicultura, l'establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió dels recursos i de les instal·lacions destinades a aquestes activitats, el busseig professional i la formació i les titulacions en matèria d'activitats d'esbarjo.

En el marc i en desenvolupament i aplicació de la normativa abans esmentada, aquesta llei ofereix una regulació general i sistemàtica de la pesca, tant en el vessant professional, com en el recreatiu, i de les altres activitats humanes que tenen lloc en el medi marí. Concretament, aquesta regulació inclou la pesca, el marisqueig, l'aqüicultura, l'ordenació del sector pesquer, la comercialització dels productes i les activitats recreatives nàutiques.

Entre els objectius o les finalitats generals de la Llei, es poden posar en relleu els següents: l'explotació racional, responsable i sostenible dels recursos marins; l'adaptació de la flota als recursos existents i el millorament de la productivitat i de les condicions de treball; el foment i el millorament de l'aqüicultura; la diversificació de les activitats pesqueres; el comerç responsable dels productes del mar; la formació i la capacitació de les persones dedicades a activitats pesqueres o marítimes; la promoció de la innovació i de la recerca, i la participació dels diferents col·lectius que integren el sector pesquer.

Aquesta llei s'estructura en nou títols, amb els eixos bàsics de contingut que s'indiquen tot seguit.

El títol preliminar estableix l'objecte, l'àmbit competencial i d'actuació de la Llei, les definicions dels conceptes emprats, als efectes de la Llei, i les finalitats que aquesta persegueix.

El títol I regula la pesca marítima en aigües interiors i el marisqueig, tant en el vessant professional com en el de la pesca recreativa. En aquesta qüestió, la finalitat bàsica de la Llei és fer compatibles les activitats pesqueres amb la protecció i la regeneració dels recursos pesquers. Per a assolir aquest objectiu, la Llei defineix diverses figures de protecció i, amb caràcter general, sotmet tota pràctica de pesca o de marisqueig a l'obtenció de la llicència o l'autorització corresponent, i estableix els trets essencials del règim jurídic.

El títol II té per objecte l'aqüicultura, pràctica que s'ha desenvolupat notablement els darrers anys. Un primer objectiu de la Llei amb relació a aquesta qüestió és establir uns criteris elementals de planificació territorial, per tal que l'Administració pugui assenyalar els àmbits idonis per a l'aqüicultura i per a poder protegir-la. En segon lloc, la Llei també estableix el règim aplicable a les autoritzacions i les concessions a les quals resta sotmesa aquesta pràctica, i també les mesures de promoció i foment que li són aplicables. En aquest títol s'ha mantingut la regulació que estableix l'article 8 de la Llei 1/1986, del 25 de febrer, de pesca marítima de Catalunya, pel que fa al cànon d'ocupació.

Quant a l'eix central de la Llei, el títol III regula el sector pesquer, és a dir, els professionals, la flota i les infraestructures pesqueres. Amb relació als professionals, la Llei estableix els requisits exigibles per a l'exercici professional de la pesca i les organitzacions i les entitats en què s'organitzen els professionals i les empreses del sector: confraries, organitzacions de productors i organitzacions sindicals i empresarials. Amb relació a la flota pesquera, l'objectiu principal de la Llei és establir el règim i els procediments que han de fer possible la modernització de les embarcacions i que, al mateix temps, han de garantir-ne les condicions de seguretat i de qualitat. Amb aquesta finalitat, no hi ha dubte que hi tenen un paper molt important els ajuts per al desenvolupament del sector pesquer, amb relació al objectius, la gestió i l'objecte, tot d'acord amb la normativa de la Unió Europea, que és molt detallada en aquesta qüestió.

La Llei també regula, dins el sector pesquer, la comercialització dels productes de la pesca, amb la doble finalitat de controlar i garantir l'exercici responsable d'aquestes activitats i de promoure la participació dels productors en la comercialització de la pesca i la qualitat i la sostenibilitat de l'oferta de productes pesquers.

Aquesta finalitat de promoure la participació dels productors en la comercialització de la pesca, cal dur-la a terme seguint els canals de comercialització existents, amb transparència, amb el màxim respecte a les normes de la lliure competència per tots els agents que hi intervenen i amb el màxim respecte a les normes que regulen el sector.

El títol IV té l'objecte d'establir i regular el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya. La Llei opta per instituir un únic registre, en el qual han de constar, amb les seccions o l'estructura que es determini per reglament, les embarcacions, els professionals, les llicències i les entitats i organitzacions representatives del sector pesquer. Amb aquesta estructura es vol assegurar una coordinació i una integració millors de totes les dades públiques sobre l'activitat pesquera.

El títol V regula el Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya, que és qualificat com a òrgan de participació, assessorament i consulta, i que integra en un únic organisme d'aquesta naturalesa, a més de representants de l'Administració, el sector pesquer, les federacions esportives d'activitats aquàtiques i representants del sector de la distribució i la comercialització i de l'àmbit científic i acadèmic, entre altres.

El títol VI té l'objecte de regular la formació nauticopesquera, que és un aspecte fonamental per a la modernització del sector pesquer i per a una pràctica responsable i sostenible de les activitats pesqueres i de les nauticorecreatives. Un element fonamental d'aquesta regulació és l'Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya, responsable d'organitzar activitats de formació i de capacitació professional en aquest àmbit, de tramitar l'expedició de les titulacions que habiliten per a exercir les activitats regulades per aquesta llei, que seran emeses pel departament competent en matèria de pesca i acció marítimes i de promoure accions de desenvolupament i transferència tecnològica en les matèries regulades per la Llei.

El títol VII regula les activitats marítimes, concepte que inclou tant les activitats nauticorecreatives, de lleure o esbarjo, com les subaquàtiques. La Llei estableix la tipologia d'activitats marítimes i les normes relatives a l'ordenació i la gestió d'aquestes activitats, mitjançant els centres que les han de canalitzar, amb la finalitat d'assegurar que siguin plenament respectuoses amb el medi marí, els recursos naturals, el patrimoni cultural subaquàtic i la seguretat de les persones.

Finalment, el títol VIII regula la funció inspectora i estableix el règim d'infraccions i sancions que ha de servir per a garantir el compliment efectiu de les disposicions d'aquesta llei. Es tracta d'una regulació molt extensa, principalment pel fet que, per a una sistemàtica millor i més ponderada, i també per a una millor comprensió, es formula una regulació diferenciada de les infraccions i de les sancions, segons si tenen per objecte la pesca professional, la pesca recreativa, l'aqüicultura, l'ordenació del sector pesquer o les activitats marítimes.

TÍTOL PRELIMINAR Artículos 1 a 6
ARTICLE 1 Objecte

L'objecte d'aquesta llei és regular les matèries següents:

  1. La pesca marítima professional i recreativa.

  2. La pesca professional en aigües continentals.

  3. El marisqueig.

  4. L'aqüicultura.

  5. El sector pesquer.

  6. Les activitats marítimes.

  7. La capacitació, la formació professional i la formació nauticorecreativa per a l'exercici de les activitats marítimes.

  8. La recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica en l'àmbit d'actuació d'aquesta llei.

  9. El règim de control i sancionador en l'àmbit d'actuació d'aquesta llei.

ARTICLE 2 Àmbit

Les disposicions d'aquesta llei es refereixen a l'àmbit d'actuació que correspon al departament competent en matèria de pesca i acció marítimes i s'apliquen en el marc dels principis de col·laboració i coordinació interadministratives i de respecte al repartiment competencial entre els diversos departaments de la Generalitat i entre les administracions i els organismes amb competències sobre la pesca i l'acció marítimes i l'Administració hidràulica.

ARTICLE 3 Definicions

Als efectes d'aquesta llei, s'estableixen les definicions següents:

  1. Aigües continentals: tots els rius, els rierols, els estanys, les basses, els llacs, els canals, els embassaments i altres aigües o trams, d'origen natural o d'origen artificial, dolces, salabroses o salades, de caràcter públic o privat, que es localitzin dins els límits territorials de Catalunya i que es trobin en terra ferma. En el cas de la desembocadura d'un riu, s'entén que són aigües continentals les que es troben dins la línia recta imaginària que uneix els punts exteriors en terra ferma de llurs ribes.

  2. Aigües exteriors: les aigües marítimes sota la jurisdicció i la sobirania espanyoles situades per fora de les línies de base establertes per l'Estat.

  3. Aigües interiors: les aigües marítimes situades a l'interior de les línies de base establertes per l'Estat, d'acord amb el dret internacional, per a mesurar el mar territorial, i les situades a l'interior de ports i marines. En el cas de la desembocadura d'un riu, s'entén que són aigües interiors les que estan fora de la línia recta imaginària que uneix els punts exteriors en terra ferma de llurs ribes, sempre que no siguin aigües exteriors.

  4. Aqüicultura: les tasques, tant en aigües interiors com exteriors i continentals, relacionades amb la reproducció o l'engreix, en cada una de les fases de creixement, d'exemplars d'una espècie aquàtica o de diverses, portades a terme en instal·lacions establertes amb aquestes finalitats.

  5. Arqueig d'una embarcació: arqueig brut d'acord amb la definició de l'article 4 del Reglament (CEE) núm. 2930/86 del Consell, del 22 de desembre, modificat pel Reglament (CEE) núm. 2359/94 del Consell, del 22 de desembre. Es mesura en tones d'arqueig brut (TAB), també indicat com a GT (gross tonnage).

  6. Art o ormeig de marisqueig: tot tipus de xarxa, estri o aparell selectiu que pugui ésser emprat per a capturar espècies pròpies del marisqueig.

  7. Art o ormeig de pesca: tot tipus de xarxa, estri o aparell que pugui ésser emprat per a capturar espècies pròpies de la pesca marítima i de la pesca en aigües continentals.

  8. Art o ormeig de pesca professional: tot tipus d'art o ormeig de pesca que es destini preferentment a la captura de recursos pesquers amb finalitats economicoproductives i comercials.

  9. Cens de flota pesquera professional i recreativa operativa: el cens d'embarcacions de pesca marítima que poden exercir l'activitat pesquera tant en aigües interiors com en aigües exteriors.

  10. Cens de flota pesquera total operativa: la suma de la flota pesquera professional i de la recreativa.

  11. Centre de depuració: l'establiment que disposa de tancs alimentats amb aigua de mar neta en el qual es mantenen els mol·luscs bivalves vius durant el temps necessari per a reduir-ne la contaminació amb la finalitat de fer-los aptes per al consum humà.

  12. Centre d'expedició: l'establiment terrestre o surant en el qual es reben, es condicionen, es renten i es netegen, es mesuren, s'envasen i s'embalen mol·luscs vius aptes per al consum humà.

  13. Diversificació econòmica del sector pesquer: totes les activitats vinculades totalment o parcialment amb la pesca marítima i l'aqüicultura que permeten millorar o complementar les rendes de les persones que integren el sector pesquer, com ara el turisme pesquer i l'aqüicultura.

  14. Embarcació de pesca recreativa: l'embarcació que té llicència per a la pesca marítima recreativa i que figura en el cens d'embarcacions de pesca recreativa.

  15. Escull artificial: el conjunt d'elements o mòduls constituïts per diferents materials inerts que es distribueixen sobre una superfície delimitada del fons marí amb la finalitat d'afavorir l'augment de les produccions dels recursos marins o de protegir uns espais determinats, o amb ambdues finalitats.

  16. Esforç pesquer: la intensitat amb la qual s'exerceix l'activitat pesquera, mesurada amb la capacitat d'una embarcació, segons la potència i l'arqueig, el temps d'activitat i altres paràmetres que puguin incidir en la intensitat de la pesca. L'esforç pesquer d'un conjunt d'embarcacions és la suma de l'esforç pesquer de totes elles.

  17. Establiment d'aqüicultura: tot artefacte surant, fix o de fons; les extensions d'aigua de mar o salobre i llurs fons, o d'aigua dolça, submergits i intermareals, acotades o tancades parcialment o totalment per accidents naturals o procediments artificials, i les instal·lacions situades en terra ferma la finalitat de les quals són els cultius o l'estudi, la recerca o l'experimentació sobre els cultius.

  18. Marisqueig: l'exercici de l'activitat extractiva a peu o amb embarcació, tant en aigües interiors com en aigües exteri-ors, destinada de manera preferent i amb arts selectius i específics a la captura d'exemplars d'una varietat o més d'espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins. No és marisqueig a peu l'activitat de recol·lecció que es duu a terme en establiments d'aqüicultura.

  19. Parc de cultiu de mol·luscs: l'espai assenyalat fora dels bancs de cultiu de mol·luscs on, amb tècniques de cultiu adequades, es permet exercir l'activitat de cultiu de mol·luscs.

  20. Pesca costanera: l'exercici de la pesca marítima professional amb embarcació, amb marees de duració inferior a vint-i-quatre hores.

  21. Pesca marítima: l'extracció o la temptativa d'extracció de recursos marins en aigües interiors, i també la de crustacis o mol·luscs, feta des d'una embarcació o no, amb arts, ormeigs i estris propis de la pesca. Resten excloses d'aquesta definició les activitats de marisqueig i d'aqüicultura.

  22. Pesca marítima recreativa: l'exercici de l'activitat extractiva que es porta a terme per esplai o per esport, sense ànim de lucre ni interès comercial, i sense que les captures obtingudes puguin ésser objecte de venda o transacció.

  23. Pesca professional: l'exercici de l'activitat extractiva en aigües marítimes i continentals destinada a capturar recursos pesquers amb finalitats economicoproductives i comercials.

  24. Pescador professional: la persona que exerceix la pesca professional amb la titulació i la capacitació pertinents i que obté una part substancial de les seves rendes de l'activitat de la pesca.

  25. Pla de viabilitat: el document que estableix el marc d'actuacions que cal dur a terme per a assegurar la continuïtat de les empreses i els projectes als quals s'aplica.

  26. Port base: el port des del qual una embarcació fa la major part de les activitats de sortida al calador, de despatx i de comercialització de les captures.

a') Port de desembarcament: el port on es desembarquen els productes que procedeixen de la pesca, del marisqueig o de l'aqüicultura.

b') Primera venda: la transacció comercial que es fa per primera vegada dins el territori de la Unió Europea i en la qual s'acredita documentalment el preu del producte, d'acord amb la normativa sobre comercialització i identificació.

c') Productes pesquers: els productes que procedeixen de la pesca extractiva, del marisqueig i de l'aqüicultura, vius, frescos, refrigerats, congelats o ultracongelats, sense transformar o transformats a bord o en instal·lacions d'aqüicultura, envasats o sense envasar.

d') Punt de primera venda: el lloc on es fa la primera venda o la primera transacció econòmica dels productes pesquers, un cop desembarcats i descarregats en territori de Catalunya, que inclou les importacions i que s'aplica als productes de la pesca i del marisqueig, sigui quina en sigui la modalitat de transacció.

e') Recursos marins: tots els organismes vius, tant els animals com els vegetals, que poblen una àrea marina o salobre, de manera temporal o permanent, en qualsevol de les fases de llur cicle biològic, i que són autorenovables en funció de l'existència del recurs mateix.

f') Sector pesquer professional: el sector econòmic que inclou totes les activitats de producció, comercialització i transformació dels productes de la pesca i de l'aqüicultura i les de diversificació econòmica.

g') Sector pesquer recreatiu: el sector econòmic que inclou totes les activitats relacionades directament i indirectament amb la pesca marítima recreativa.

h') Embarcació de pesca professional activa: l'embarcació que, de conformitat amb la llicència atorgada per l'òrgan que en té la competència, exerceix l'activitat pesquera o marisquera de manera continuada, reiterada i ininterrompuda, és a dir, que no ha interromput voluntàriament l'activitat durant el període de dos anys.

ARTICLE 4 Tractament del gènere en les denominacions referides a persones

En aquesta llei, s'entén que les denominacions en gènere masculí referides a persones inclouen dones i homes, llevat que del context se'n dedueixi el contrari.

ARTICLE 5 Finalitats

Aquesta llei té les finalitats següents:

  1. Vetllar per l'explotació racional i responsable dels recursos marins, afavorir-ne el desenvolupament sostenible i adoptar les mesures necessàries per a protegir i regenerar aquests recursos i llur ecosistema, amb respecte a la normativa ambiental i fomentar la coordinació amb els organismes i administracions competents en la matèria.

  2. Adaptar l'esforç pesquer de la flota a la situació dels recursos marins.

  3. Millorar les condicions de les activitats pesqueres.

  4. Fomentar el millorament de les estructures productives i de comercialització del sector, per tal d'afavorir-ne l'aprofitament i incrementar el valor dels productes pesquers, marisquers i aqüícoles.

  5. Promoure la creació i el millorament de la productivitat de les instal·lacions d'aqüicultura.

  6. Fomentar la diversificació econòmica del sector pesquer.

  7. Promoure la capacitació i la qualificació dels professionals del sector mitjançant la formació inicial i continuada i llur adaptació als canvis tecnològics, organitzatius i sociolaborals.

  8. Promoure la incorporació de les dones al sector pesquer.

  9. Fomentar l'exercici del comerç responsable dels productes de la pesca.

  10. Regular l'exercici de les activitats marítimes recreatives.

  11. Establir mecanismes de participació del sector pesquer, de les entitats relacionades amb aquest sector i amb la pesca marítima recreativa, i de les entitats ambientalistes i de recerca.

  12. Fomentar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica amb relació a les activitats pesqueres, les activitats de la indústria alimentària derivada directament de la pesca i les activitats per a la conservació dels recursos marins i de llur ecosistema.

  13. Promoure la viabilitat socioeconòmica de l'activitat dels pescadors professionals.

  14. Promoure la creació de zones de protecció com a eina de gestió pesquera i de recuperació dels ecosistemes degradats.

  15. Fomentar i protegir els arts de pesca tradicionals.

ARTICLE 6 Actuacions en l'àmbit de la pesca i l'acció marítimes en espais naturals protegits

L'aprovació de plans, programes, directrius, projectes i activitats a què fa referència aquesta llei, que afectin els espais naturals protegits, declarats de conformitat amb la normativa vigent, correspon al departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, amb l'informe preceptiu del departament competent en matèria de medi ambient.

TÍTOL I De la pesca marítima en aigües interiors, del marisqueig i de la pesca professional en aigües continentals Artículos 7 a 44
CAPÍTOL I Disposicions generals Artículos 7 y 8
ARTICLE 7 Objectius

La política de la Generalitat en matèria de pesca marítima en aigües interiors, de marisqueig i de pesca professional en aigües continentals s'orienta a l'explotació racional dels recursos pesquers i marisquers, a la conservació i la regeneració d'aquests recursos i a la viabilitat socioeconòmica del sector pesquer.

ARTICLE 8 Abast

Per a assolir els objectius de l'article 7, aquesta llei estableix les mesures següents:

  1. Regular l'exercici professional de la pesca marítima, del marisqueig i de la pesca en aigües continentals.

  2. Determinar les mesures de conservació dels recursos pesquers i marisquers.

  3. Determinar les mesures de protecció i regeneració dels recursos pesquers i marisquers.

  4. Regular la pesca marítima recreativa.

CAPÍTOL II Llicències en matèria d'activitat pesquera i marisquera professional Artículos 9 a 23
SECCIÓ PRIMERA Disposicions generals Artículos 9 a 12
ARTICLE 9 Les llicències i el permís especial de pesca
  1. Aquesta llei regula, en l'àmbit de l'activitat pesquera i marisquera professional, les llicències següents:

    1. La llicència de marisqueig en embarcació.

    2. La llicència de pesca o marisqueig sense embarcació o amb embarcació auxiliar.

    3. La llicència de pesca professional en aigües continentals.

  2. La llicència de pesca marítima amb embarcació en aigües exteriors expedida per l'Administració de l'Estat és vàlida per a la pesca marítima en aigües interiors.

  3. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, si les circumstàncies concurrents aconsellen limitacions de l'esforç pesquer o marisquer o mesures específiques de conservació dels recursos, pot determinar que l'exercici d'aquestes activitats resti condicionat a l'atorgament d'un permís especial de pesca de caràcter temporal, que ha d'acompanyar la llicència corresponent i que la complementa.

ARTICLE 10 Obligatorietat de les llicències
  1. Les embarcacions de pesca professional en aigües interiors han de tenir la llicència de pesca expedida per l'Administració de l'Estat.

  2. Les embarcacions de marisqueig han de tenir la llicència de marisqueig en embarcació, sens perjudici de les llicències estatals que s'hagin de demanar.

  3. Les persones que, sense embarcació o amb embarcació auxiliar, es dediquen a la pesca o al marisqueig han de tenir la llicència de pesca o marisqueig sense embarcació o amb embarcació auxiliar.

  4. Les persones que practiquen la pesca professional en aigües continentals han de tenir la llicència de pesca professional en aigües continentals.

ARTICLE 11 Naturalesa de les llicències

Les llicències regulades per aquesta llei són una autorització administrativa de caràcter temporal, inherent a l'embarcació de marisqueig o, si escau, a la persona, expedida a nom seu, i que constitueix un requisit necessari per a l'exercici de la pesca o el marisqueig.

ARTICLE 12 Inscripció en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya
  1. L'atorgament de la llicència estatal de pesca marítima en aigües exteriors o de la llicència de marisqueig en embarcació és un requisit previ necessari per a la inscripció de l'embarcació autoritzada per a la pesca en aigües interiors o per al marisqueig en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya, que regula el títol IV.

  2. L'obtenció de la llicència de pesca professional en aigües continentals i de la llicència de marisqueig sense embarcació o amb embarcació auxiliar és un requisit previ necessari per a la inscripció de la persona que n'és titular en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya.

  3. La inscripció de les llicències en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya és feta d'ofici pel departament competent en matèria de pesca i acció marítimes.

SECCIÓ SEGONA Regulacions específiques per a la llicència de marisqueig en embarcació i el permís especial de pesca Artículos 13 a 19
ARTICLE 13 Contingut

La llicència de marisqueig en embarcació i el permís especial de pesca han de contenir, com a mínim, si escau, les dades següents:

  1. Les dades de la persona titular de l'embarcació.

  2. Les característiques tècniques de l'embarcació.

  3. La modalitat de marisqueig autoritzat i altres condicions per a l'exercici de l'activitat.

  4. El període de vigència de la llicència.

  5. El port base de l'embarcació.

ARTICLE 14 Procediment d'atorgament
  1. S'ha determinar per reglament, a proposta del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, el procediment per a l'atorgament de la llicencia de marisqueig en embarcació i el permís regulat per aquesta secció.

  2. L'atorgament de la llicencia de marisqueig en embarcació i el permís de pesca corresponen a la direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes.

  3. Transcorregut el termini establert per a resoldre els procediments regulats per aquesta secció sense que s'hagi notificat a la persona interessada cap resolució expressa, es considera que la sol·licitud ha estat desestimada.

ARTICLE 15 Vigència de la llicència de marisqueig en embarcació
  1. La llicència de marisqueig en embarcació té una vigència màxima de cinc anys. Pot ésser objecte de renovació, amb la sol·licitud prèvia de la persona titular de l'embarcació, si es compleixen els requisits que el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes determini per reglament.

  2. Per a la renovació de la llicència és preceptiu que l'embarcació no hagi estat donada de baixa en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya.

  3. L'extinció de la llicència comporta la baixa definitiva de l'embarcació en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya.

ARTICLE 16 Modificacions temporals en les condicions d'exercici de la llicència de marisqueig en embarcació
  1. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, en funció de la situació dels recursos pesquers o marisquers, pot autoritzar de manera temporal modificacions en les condicions de l'exercici de l'activitat contingudes en la llicència.

  2. L'autorització temporal a què fa referència l'apartat 1 ha d'establir expressament el període de vigència i la resta de les dades que comportin una modificació de les condicions de la llicència atorgada.

ARTICLE 17 Subrogació de la llicència de marisqueig en embarcació
  1. En els supòsits de transmissió de la titularitat de l'embarcació, tant la nova persona propietària com l'anterior ho han de comunicar a la direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes en el termini que es fixi per reglament als efectes que prengui coneixement de la subrogació de l'ús de la llicència de marisqueig en embarcació i de la inscripció en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya, que regula el títol IV.

  2. No fer la comunicació que estableix l'apartat 1 comporta la responsabilitat solidària de l'anterior titular i de l'adquirent de l'embarcació pel que fa al compliment de les obligacions contingudes en aquesta llei.

ARTICLE 18 Efectes de la manca d'activitat de marisqueig per causa no justificada
  1. La manca d'activitat de marisqueig sense causa justificada, durant un període de dos anys continuats, a banda d'impedir la renovació de la llicència, porta a considerar que la persona titular hi ha renunciat, i comporta la baixa de l'embarcació en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya.

  2. Als efectes del que estableix l'apartat 1, es consideren causes justificades:

    1. Tot tipus de mesura adoptada per l'Administració, com ara les vedes i la paralització temporal de l'embarcació, que impedeixin exercir l'activitat marisquera de manera habitual.

    2. El fet de no haver pogut utilitzar el port base com a conseqüència de la remodelació o la modificació d'aquest, sense que l'Administració hagi autoritzat la utilització d'un altre port base diferent del que estableix la llicència.

    3. L'execució d'obres o d'actuacions de modernització de l'embarcació, degudament autoritzades per l'Administració, que hagi impedit l'exercici habitual de l'activitat marisquera.

    4. La incapacitat laboral transitòria del patró i armador de l'embarcació.

  3. Si la direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes constata la manca d'activitat sense causa justificada durant el termini que estableix l'apartat 1, ha de tramitar un expedient contradictori amb els efectes establerts per aquest article.

  4. La persona titular de la llicència ha de comunicar a la direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes la manca d'activitat marisquera en el termini d'un mes a partir del darrer dia d'activitat.

ARTICLE 19 Extinció de la llicència de marisqueig en embarcació

La llicència de marisqueig en embarcació s'extingeix:

  1. Pel transcurs del temps de vigència.

  2. En qualsevol dels supòsits en què es doni de baixa l'embarcació del Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya.

  3. Per renúncia de la persona titular.

  4. Per la retirada o la no renovació de la llicència com a sanció accessòria d'acord amb l'article 150.

SECCIÓ TERCERA Regulacions específiques per a la llicència de pesca i de marisqueig sense embarcació o amb embarcació auxiliar i per a la llicència de pesca professional en aigües continentals Artículos 20 a 23
ARTICLE 20 Contingut i procediment d'atorgament
  1. Les llicències regulades per aquesta secció han de contenir, com a mínim, les dades següents:

    1. Les dades de la persona titular.

    2. La llista de les espècies que es poden capturar.

    3. Les zones en què s'autoritza l'exercici de l'activitat.

    4. La resta de condicions que s'estableixin per a l'exercici de l'activitat.

  2. S’han d’establir per reglament el contingut de les llicències regulades per aquesta secció i el procediment que ha de seguir la direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes per a atorgar-les. En tot cas, transcorregut el termini establert per a resoldre el procediment de concessió de la llicència sense que s’hagi notificat a la persona interessada, es considera que la sol·licitud ha estat desestimada.

  3. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes pot disposar que s'atorgui un nombre màxim de llicències en funció de l'estat dels recursos.

ARTICLE 21 Vigència
  1. Les llicències regulades per aquesta secció tenen una vigència màxima de cinc anys.

  2. Les llicències són renovables, amb la sol·licitud prèvia de la persona titular i d'acord amb els requisits que el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes determini per reglament.

ARTICLE 22 Intransmissibilitat

Les llicències regulades per aquesta secció tenen caràcter personal i no són transmissibles.

ARTICLE 23 Extinció
  1. Les llicències regulades per aquesta secció s'extingeixen:

    1. Pel transcurs del temps de vigència.

    2. Per la renúncia o la jubilació de la persona titular.

    3. Per la manca d'activitat durant el termini de dos anys continuats.

    4. Per la retirada o la no-renovació de la llicència com a sanció accessòria establerta per l'article 150.

  2. L'extinció de la llicència comporta la baixa de la persona titular com a pescador o mariscador actiu en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya.

  3. Si la direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes constata la manca d'activitat sense causa justificada durant el termini màxim establert per l'apartat 1, ha de tramitar un expedient contradictori amb els efectes establerts per aquest article.

  4. La persona titular de la llicència ha de comunicar a la direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes la manca d'activitat marisquera en el termini d'un mes a partir de la data en què es produeixi.

CAPÍTOL III Mesures tècniques de gestió, conservació, protecció i regeneració dels recursos Artículos 24 a 36
SECCIÓ PRIMERA Mesures tècniques de gestió i conservació Artículos 24 a 28
ARTICLE 24 Autorització dels arts, els ormeigs i els instruments de pesca i marisqueig
  1. La pesca i el marisqueig només es poden exercir amb els arts, els ormeigs i els instruments autoritzats.

  2. La regulació reglamentària pot incloure la prohibició d'arts, ormeigs o instruments determinats; l'establiment de les condicions d'ús o les característiques dels autoritzats, i tota altra mesura que es consideri pertinent per a protegir i conservar els recursos i evitar la captura d'exemplars de mida no reglamentària i de reduir la captura d'exemplars d'espècies no comercialitzables.

ARTICLE 25 Fons mínims i vedes
  1. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, per ordre de la persona titular, amb l'objecte de protegir i recuperar els recursos marins, pot establir fons mínims i vedes temporals o zonals que comportin la limitació o la prohibició de l'exercici de les activitats pesqueres o marisqueres, la captura d'exemplars de determinades espècies, la utilització de determinats arts o tota altra mesura que sigui adequada per a assolir els objectius de protecció i recuperació dels recursos marins d'acord amb aquesta llei.

  2. S'han de fixar, si escau, el temps de vigència de cada zona de veda i de les interrupcions o les pròrrogues en funció dels resultats del seguiment de llur eficàcia i utilitat. També s'han de fixar, si escau, les activitats que puguin ésser compatibles amb la veda.

ARTICLE 26 Plans específics de gestió per a la conservació i la recuperació dels recursos pesquers i marisquers
  1. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, d'acord amb la política pesquera comuna i en el marc del Reglament (CE) núm. 2371/2002 del Consell, del 20 de desembre, sobre la conservació i l'explotació sostenible dels recursos pesquers en virtut de la política pesquera comuna, i del Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, del 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar Mediterrani, pot aprovar plans de gestió dels recursos pesquers i marisquers per a determinades zones, amb l'objectiu de garantir una explotació dels recursos aquàtics vius que faciliti unes condicions econòmiques, mediambientals i socials sostenibles.

  2. En el cas que els plans específics de gestió afectin espais naturals protegits, cal l'informe previ del departament competent en matèria de medi ambient.

ARTICLE 27 Altres mesures destinades a la conservació dels recursos

El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, amb la finalitat de conservar els recursos pesquers i marisquers, pot adoptar les mesures següents:

  1. Fixar les mides mínimes autoritzades de les captures, segons les espècies, d'acord amb la normativa de la Unió Europea.

  2. Regular l'esforç pesquer, bé sigui mitjançant la limitació del nombre d'embarcacions, atenent la incidència de llurs característiques en l'esforç pesquer del conjunt de la flota d'una pesqueria; bé mitjançant la limitació del temps o l'horari de l'activitat, o bé acordant el tancament de la pesqueria.

  3. Prohibir la captura d'exemplars d'unes espècies determinades, o limitar el volum de captures pel que fa a espècies, zones, períodes de temps i modalitats de pesca determinats, per embarcacions, o per grups d'aquestes, o d'acord amb altres criteris que s'estableixin per reglament.

ARTICLE 28 Tinença d'espècies de captura prohibida o de mida inferior a l'autoritzada

Els exemplars capturats de mida inferior a l'autoritzada o d'espècies de captura prohibida no es poden retenir a l'embarcació, ni es poden transbordar, desembarcar o descarregar ni dipositar, i s'han de tornar immediatament al mar després d'haver estat capturats, sens perjudici de l'aplicació de les mesures sancionadores pertinents en el supòsit que la captura no hagi estat accidental.

SECCIÓ SEGONA Mesures de protecció i de regeneració dels recursos Artículos 29 a 33
ARTICLE 29 Finalitat i tipus de zones de protecció pesquera o marisquera
  1. A proposta del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, mitjançant un decret, es poden promoure i declarar zones de protecció pesquera o marisquera amb la finalitat d'afavorir la protecció, la cria i la regeneració dels recursos marins vius.

  2. Les zones de protecció pesquera o marisquera, d'acord amb llur finalitat específica, poden adoptar algunes de les modalitats següents:

  1. Reserves pesqueres i marisqueres.

  2. Zones de condicionament marí.

  3. Zones d'herbassars de fanerògames marines, coral·lígens i grapissars (fons de maërl) i totes les que siguin declarades de protecció.

ARTICLE 30 Reserves pesqueres o marisqueres
  1. Les reserves pesqueres o marisqueres són les zones o àrees que per llurs característiques especials es consideren adequades per a la regeneració dels recursos pesquers o marisquers.

  2. En l'àmbit de les reserves, es poden delimitar zones o àrees amb diferent grau de protecció.

  3. La declaració de reserva comporta l'elaboració d'un pla de gestió.

ARTICLE 31 Zones de condicionament marí
  1. Les zones de condicionament marí són les zones o àrees en què es considera adequat fer obres o instal·lacions que afavoreixin la protecció i la reproducció dels recursos pesquers o marisquers.

  2. Entre les obres i les instal·lacions que es poden fer en les zones de condicionament s'inclouen els esculls artificials i altres que el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes pugui determinar per reglament.

ARTICLE 32 Zones d'herbassars de fanerògames marines, coral·lígens i grapissars (fons de maërl)
  1. Les zones d'herbassars de fanerògames marines, coral·lígens i grapissars (fons de maërl) són els espais marins el substrat dels quals és ocupat majoritàriament per aquestes comunitats.

  2. Els espais ocupats per zones d'herbassars de fanerògames marines, coral·lígens i grapissars (fons de maërl) són hàbitats protegits als efectes de pesca, en concordança amb la normativa pesquera de la Unió Europea i de la normativa mediambiental.

  3. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de delimitar les àrees d'ocupació d'herbassars de fanerògames marines, coral·lígens i grapissars (fons de maërl) amb la finalitat de protegir aquests hàbitats d'alt interès pesquer.

ARTICLE 33 Declaració de zona de protecció pesquera o marisquera
  1. La declaració de zona de protecció pesquera o marisquera, en qualsevol de les modalitats, ha de contenir la delimitació geogràfica i ha d'establir les mesures limitadores, de prohibició o de foment que es considerin adequades per a afavorir la cria i la regeneració dels recursos marins. Les mesures de protecció poden comportar limitacions i prohibicions o normes específiques per a l'exercici de l'activitat pesquera o marisquera o de tota altra activitat que pugui alterar l'equilibri natural de les zones de protecció.

  2. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha d'adoptar les mesures d'informació pertinents per tal de donar a conèixer la delimitació de les zones de protecció pesquera o marisquera.

  3. La proposta de declaració de zona de protecció pesquera o marisquera, formulada pel departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, s'ha de sotmetre a informació pública i audiència dels sectors afectats; també s'ha de sol·licitar l'informe preceptiu del departament competent en matèria de medi ambient; dels òrgans competents en matèria de ports, si la reserva pot afectar l'activitat portuària; de les confraries de pescadors directament afectades, i de tota altra administració o tot altre organisme amb competències concurrents en la matèria.

  4. La declaració de zona de protecció pesquera o marisquera és competència del Govern, a proposta del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, i pot ésser permanent o bé temporal, mentre persisteixin les característiques especials que l'hagin motivada.

  5. El model de gestió de les zones de protecció pesquera o marisquera s'ha de determinar amb la declaració de la zona de protecció pesquera o marisquera, que, pel que fa a la gestió, pot comptar amb la participació d'altres entitats públiques, especialment els ajuntaments dels municipis afectats, o privades.

SECCIÓ TERCERA Altres mesures de protecció Artículos 34 a 36
ARTICLE 34 Actuacions susceptibles d'afectar els recursos marins
  1. La direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes ha d'emetre un informe preceptiu relatiu a la incidència que poden tenir els projectes i les actuacions sobre el desenvolupament normal de l'activitat pesquera o sobre els recursos marins, amb les finalitats de protecció i conservació i, en tot cas, els següents:

    1. Els projectes de construcció de nous ports o d'ampliació dels ports existents.

    2. L'autorització de nous emissaris o la modificació dels existents, i l'autorització de tot tipus d'abocament al mar.

    3. Els projectes que comportin actuacions de creació, regeneració i recuperació de les platges.

    4. L'autorització d'instal·lació o de pas de canonades o similars.

  2. Si els projectes i les actuacions a què fa referència l'apartat 1 se sotmeten al procediment d'avaluació ambiental, l'informe preceptiu s'ha d'incloure entre els aspectes que cal considerar específicament per a la dita avaluació.

  3. L'informe de la direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes pot incloure les mesures i les actuacions que, si escau, calguin per a minimitzar l'eventual impacte de l'actuació sobre els recursos marins i l'activitat pesquera i marisquera.

ARTICLE 35 Extracció de flora i fauna sense finalitats pesqueres
  1. Resta prohibida amb caràcter general l'extracció de flora i fauna marines sense finalitats pesqueres.

  2. La direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes pot autoritzar l'extracció de flora i fauna marines amb finalitats de recerca, educatives i d'aquariofília ornamental, o si s'aprecien raons d'interès general que la justifiquin.

  3. En el cas que les extraccions a què fa referència l'apartat 2 es facin en un espai natural protegit, cal l'informe preceptiu del departament competent en matèria de medi ambient.

ARTICLE 36 Concessió amb finalitats de conservació dels recursos i els ecosistemes marins

En el marc d'aquesta llei es poden atorgar concessions amb la finalitat de conservar els recursos i els ecosistemes marins.

CAPÍTOL IV Pesca marítima recreativa Artículos 37 a 44
SECCIÓ PRIMERA Modalitats, règim d'autorització i condicions d'exercici Artículos 37 a 40
ARTICLE 37 Modalitats

La pesca marítima recreativa es pot practicar d'acord amb les modalitats següents:

  1. De superfície, que es practica des de terra o des d'una embarcació amb qualsevol estri reglamentari per a aquest tipus de pesca.

  2. Subaquàtica, que es practica nedant, capbussant-se a pulmó lliure, sense emprar equips autònoms o semiautònoms ni cap altre equip que permeti la respiració en immersió.

ARTICLE 38 Llicències
  1. L'exercici de la pesca marítima recreativa, en qualsevol de les modalitats, se subjecta a l'obtenció prèvia de llicència.

  2. S'estableixen els tipus de llicències següents:

    1. Llicència de pesca marítima recreativa de costa.

    2. Llicència de pesca marítima recreativa subaquàtica.

    3. Llicència de pesca marítima recreativa d'embarcació, que autoritza la persona titular i les acompanyats, en el nombre que s'estableixi per reglament, a practicar la pesca marítima recreativa de superfície des d'una embarcació.

    4. Llicència de pesca recreativa col·lectiva, que autoritza la persona titular i les acompanyants a la pràctica de la pesca marítima recreativa de superfície des d'una embarcació.

  3. Les llicències són personals i intransferibles. La persona que n'és titular té l'obligació de portar-la quan practica l'activitat, i d'exhibir-la si el personal que exerceix les tasques d'inspecció en matèria de pesca i acció marítimes li ho requereix.

  4. La vigència de les llicències és d'entre un any i quatre anys, en funció de la modalitat i d'acord amb el que es determini per reglament.

ARTICLE 39 Procediment d'atorgament de les llicències
  1. S'han d'establir per reglament els requisits que han de complir els sol·licitants de cada tipus de llicència, el contingut, el procediment d'atorgament, i també el procediment d'acord amb el qual les entitats acreditades poden també gestionar l'atorgament de les llicències.

  2. Per a obtenir la llicència, els sol·licitants han d'acreditar que tenen subscrita una assegurança que cobreix el risc de danys a tercers i de danys propis derivats de l'exercici de l'activitat autoritzada. El capital mínim de l'assegurança s'ha de fixar per reglament.

  3. L'atorgament de les llicències de pesca marítima recreativa correspon al director o directora general competent en matèria de pesca i acció marítimes. L'acte d'atorgament de les llicències és responsabilitat del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, que ha d'establir les mesures i els sistemes adequats, d'acord amb el criteri de proximitat amb els sol·licitants.

ARTICLE 40 Condicions d'exercici de les diverses modalitats de pesca marítima recreativa
  1. L'exercici de les modalitats de pesca marítima recreativa se subjecta a les normes que s'estableixin per reglament, a proposta del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, pel que fa als horaris i els períodes en què es poden practicar; els arts, els estris i els mitjans que es poden utilitzar; les zones autoritzades i les distàncies que cal respectar, i també a la resta de condicions que es considerin necessàries per a la pràctica correcta de la pesca marítima recreativa, per a la seguretat de les persones i per a la preservació dels recursos marins.

  2. S'apliquen a la pesca marítima recreativa les mesures de conservació, protecció i regeneració dels recursos pesquers establertes per a la pesca marítima professional pels capítols III i IV, sens perjudici que es puguin establir mesures específiques.

  3. Resta prohibida la pesca marítima recreativa en les aigües interiors portuàries, d'acord amb la normativa de policia portuària vigent, exceptuant els concursos que s'auto-ritzin segons les disposicions de la secció segona d'aquest capítol o amb autoritzacions específiques.

  4. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes pot delegar de manera reglamentària funcions de control de les activitats esportives a les entitats i les associacions acreditades reglamentàriament per tal de preservar les poblacions de les espècies i evitar el comerç il·legal i la competència deslleial.

  5. L'Administració ha de vetllar pel foment de les pràctiques de pesca recreativa responsable, a fi que en l'activitat prevalgui la preservació del recurs i de l'ecosistema en què es desenvolupa. Amb aquesta finalitat, pot establir acords de col·laboració amb les entitats representatives de la pesca recreativa.

SECCIÓ SEGONA Concursos de pesca marítima recreativa Artículos 41 a 43
ARTICLE 41 Autorització
  1. Els concursos de pesca marítima recreativa resten subjectes a l'autorització prèvia, que ha d'atorgar el director o directora general competent en matèria de pesca i acció marítimes.

  2. L'autorització dels concursos de pesca marítima recreativa s'entén sens perjudici de les que corresponen a la resta d'administracions, organismes i federacions esportives, d'acord amb la legislació vigent.

  3. En l'àmbit dels espais naturals protegits, per a autoritzar concursos de pesca marítima recreativa s'ha de sol·licitar l'informe previ al departament competent en matèria de medi ambient.

  4. Si, excepcionalment, s'organitzen concursos de pesca marítima recreativa en un port, s'ha de sol·licitar l'informe previ de l'autoritat portuària competent.

ARTICLE 42 Calendari de concursos
  1. Correspon a la direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes d'aprovar anualment el calendari de concursos de pesca marítima recreativa, d'acord amb el procediment que es determini per reglament.

  2. La direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de resoldre les sol·licituds presentades referents a concursos, en funció dels recursos de pesca, les característiques i les peculiaritats de la zona i del nombre de sol·licituds i de participants en cada concurs.

  3. Només es poden autoritzar els concursos previstos d'acord amb el calendari aprovat a què fa referència aquest article.

ARTICLE 43 Règim de les captures obtingudes

La declaració de les captures obtingudes en els concursos de pesca recreativa o, si escau, la declaració de no haver obtingut captures s'ha de trametre a la direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes. S'ha d'establir per reglament el règim d'aquestes captures.

SECCIÓ TERCERA Àrees especials de pesca marítima recreativa Artículo 44
ARTICLE 44 Àrees especials de pesca marítima recreativa
  1. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes pot delimitar zones per a establir-hi mesures específiques de gestió de la pesca marítima recreativa, que poden afectar també el sector professional de la pesca, en àrees concretes del litoral de Catalunya, per a millorar els recursos marins i potenciar el desenvolupament sostenible d'aquesta activitat.

  2. Abans de l'aprovació de les àrees especials de pesca marítima recreativa, la delimitació s'ha de sotmetre a informació pública i audiència dels sectors afectats, i s'ha de sol·licitar l'informe preceptiu del departament competent en matèria de medi ambient, dels òrgans competents en matèria de ports si la reserva pot afectar l'activitat portuària i de qualsevol altre òrgan amb competències concurrents en la matèria.

  3. En les àrees especials de pesca marítima recreativa s'han de fomentar, entre altres mesures, la pesca sense mort i les diverses activitats marítimes que s'hi puguin practicar.

  4. La direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes ha d'impulsar estudis i convenis de col·laboració per a conèixer l'impacte social, econòmic i biològic de les possibles mesures que s'hagin d'adoptar, amb l'objectiu, si escau, de promoure i potenciar adequadament les àrees especials de pesca recreativa.

TÍTOL II De l'aqüicultura Artículos 45 a 60
CAPÍTOL I Ordenació Artículos 45 a 47
ARTICLE 45 Disposicions generals
  1. Correspon al departament competent en matèria de pesca i acció marítimes de regular la pràctica d'una aqüicultura racional, sostenible i competitiva, i de fomentar-la.

  2. El Govern ha de regular per reglament, a proposta del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes:

    1. Les espècies autoritzades per a l'aqüicultura.

    2. Els sistemes, les tècniques, els procediments i els diversos tipus d'establiments d'aqüicultura.

    3. Els requisits mínims que cal complir en l'exercici de l'aqüicultura.

    4. L'aplicació de les bones pràctiques d'aqüicultura, d'acord amb la normativa vigent.

  3. La instal·lació, l'explotació i el funcionament de tota mena d'establiments de cultiu de flora i fauna marines, i les captacions d'aigua i els abocaments al mar que produeixin, requereixen l'obtenció prèvia de la concessió o autorització corresponent en cada cas del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, amb els informes previs que corresponguin, tant en zones de domini públic com en terrenys de domini privat, sens perjudici de les competències d'altres administracions públiques en matèria d'aigües i ports.

ARTICLE 46 Directrius de planificació de l'aqüicultura
  1. A proposta del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, i amb informe previ de l'òrgan competent en matèria ambiental, el Govern pot delimitar els espais o les zones marines del litoral, dels rius o de la resta d'aigües continentals, en funció de llur aptitud o idoneïtat per a la pràctica de l'aqüicultura, mitjançant l'aprovació de directrius de planificació d'aquesta activitat. Les esmentades directrius poden ésser modificades, a proposta del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, amb l'informe previ de l'òrgan ambiental competent, després d'haver estat sotmeses a informació pública i a consulta dels ajuntaments i altres organismes i departaments afectats, en els termes que es determinin per reglament.

  2. Les directrius de planificació de l'aqüicultura són un instrument que permet adoptar, entre altres, les mesures següents:

    1. Declarar i delimitar zones d'interès o aptes per a l'aqüicultura o per al cultiu d'exemplars d'espècies determinades.

    2. Declarar o delimitar espais o zones on resta prohibida la pràctica de l'aqüicultura o el cultiu d'exemplars d'espècies determinades.

    3. Regular les distàncies mínimes entre establiments d'aqüicultura.

    4. Establir altres disposicions per a garantir l'equilibri entre l'aqüicultura i la resta d'activitats aquàtiques.

    5. La resta de prescripcions que escaigui.

  3. Les directrius de planificació de l'aqüicultura són vinculants per a l'autorització, el foment i la pràctica d'aquesta activitat productiva en els termes que estableix aquesta llei.

ARTICLE 47 Protecció de les zones declarades d'interès per a l'aqüicultura
  1. Les disposicions, els plans i els projectes de les administracions de Catalunya i, en general, les actuacions que puguin incidir en les zones declarades d'interès per a l'aqüicultura han d'establir les prevencions i les mesures necessàries per a evitar perjudicis per a la pràctica d'aquesta activitat.

  2. Les disposicions, els plans i els projectes de les administracions de Catalunya que puguin incidir en les zones d'interès per a l'aqüicultura han d'ésser sotmesos a l'informe preceptiu del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes.

  3. S'han de sotmetre a informe del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, amb els mateixos efectes a què fa referència l'apartat 2, les sol·licituds de llicència, autorització o concessió d'activitats de tota mena que puguin incidir en les zones d'interès per a l'activitat de l'aqüicultura.

CAPÍTOL II Autoritzacions i concessions Artículos 48 a 58
ARTICLE 48 Subjecció al règim d'autorització o de concessió
  1. Els establiments d'aqüicultura que ocupin porcions del domini públic maritimoterrestre resten sotmesos a la concessió administrativa del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, amb l'informe de l'òrgan competent sobre el domini públic afectat, en els termes que estableix la normativa aplicable.

  2. Els establiments d'aqüicultura que no requereixen ocupar porcions del domini públic maritimoterrestre, i també les activitats aqüícoles de caràcter experimental, resten sotmesos a l'autorització administrativa prèvia del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes.

ARTICLE 49 Tramitació de les sol·licituds
  1. Les persones interessades a construir i explotar un establiment d'aqüicultura han de presentar la sol·licitud d'autorització o de concessió al departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, acompanyada del projecte constructiu, si escau, i d'una memòria tècnica, una memòria biològica, un estudi de viabilitat econòmica i un estudi d'avaluació de l'impacte ambiental, en els termes que es determinin per reglament.

  2. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes tramita les sol·licituds d'autorització i de concessió d'acord amb el procediment que s'ha d'establir per reglament, que en tot cas ha d'incloure les actuacions següents:

    1. Sotmetre la sol·licitud i la documentació que l'acom-panya a informació pública, a consulta de l'ajuntament o els ajuntaments afectats, de les confraries de pescadors i de la resta d'organismes, associacions de pesca, departaments o serveis públics afectats.

    2. Sotmetre l'expedient a l'informe ambiental i, si escau, a l'òrgan competent sobre el domini públic que caldrà ocupar amb l'establiment d'aqüicultura.

    3. Sol·licitar la captació i l'evacuació d'aigua, si escau, que s'haurà de tramitar simultàniament a la sol·licitud d'autorització o concessió d'aqüicultura.

  3. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de tramitar i resoldre les sol·licituds d'autorització o de concessió dins el termini que es fixi per reglament, que en cap cas no pot superar els sis mesos a partir de la presentació de la sol·licitud. Si es compleix aquest termini sense que s'hagi notificat cap resolució expressa, s'entén que la sol·licitud ha estat denegada per silenci administratiu.

ARTICLE 50 Criteris d'atorgament de l'autorització o concessió
  1. S'han de determinar per reglament els criteris pels quals el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes s'ha de regir per a atorgar o, si escau, denegar les autoritzacions i les concessions d'aqüicultura. En tots els casos, cal prendre en consideració criteris relatius a la protecció del medi, a l'ús racional dels recursos naturals, a la importància socioeconòmica del projecte, a la creació d'ocupació i de riquesa i al millorament de l'oferta alimentària als consumidors.

  2. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de denegar, en tot cas, les sol·licituds d'autorització o de concessió en els supòsits següents:

    1. Si l'informe de l'òrgan competent sobre el domini públic a què es refereix l'article 48.1 és desfavorable.

    2. Si la sol·licitud té per objecte l'exercici d'activitats incompatibles amb les directrius territorials per a l'aqüicultura.

  3. En el cas que el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes identifiqui més d'una persona interessada en una mateixa concessió d'aqüicultura, la concessió s'ha d'atorgar en règim de concurrència, d'acord amb els criteris i el procediment que s'han d'establir per reglament.

  4. L'atorgament de les autoritzacions i les concessions d'aqüicultura s'ha de notificar a la persona sol·licitant i s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

ARTICLE 51 Contingut
  1. Els establiments d'aqüicultura han d'ésser explotats directament per la persona titular de l'autorització o concessió, sens perjudici del que disposa l'article 53.3.

  2. Les autoritzacions i les concessions han d'especificar la localització i les característiques de l'establiment, l'espècie o les espècies que s'hi poden cultivar, les prescripcions o les mesures de cautela establertes per l'informe ambiental i la resta de previsions o condicionants que s'han d'establir per reglament o que acordi l'òrgan competent per a atorgar-la.

  3. El contracte de concessió, a més de concretar les qüestions establertes per l'apartat 2, ha de fixar, d'acord amb la llei corresponent, el cànon que s'ha d'abonar a l'Administració de la Generalitat per l'ocupació, la instal·lació i l'explotació dels establiments d'aqüicultura; les condicions en què s'ha de retornar el domini públic afectat per la concessió, i les fiances o altres garanties establertes per a assegurar-ho. Aquest cànon només s'ha d'abonar en els casos en què la concessió estigui situada íntegrament en aigües interiors. En cap cas no s'ha d'abonar el cànon si el concessionari n'ha d'abonar un altre pel mateix fet imposable. S'exceptua l'àmbit del domini públic hidràulic.

ARTICLE 52 Vigència de les autoritzacions i de les concessions
  1. Les concessions d'establiments d'aqüicultura s'atorguen per un termini de vint anys, prorrogables a petició de la persona interessada per terminis de quinze anys, fins a un màxim de cinquanta anys.

  2. L'atorgament de pròrrogues pel departament competent en matèria de pesca i acció marítimes resta condicionat al compliment dels requisits que van determinar l'atorgament de la concessió i requereix, en tots els casos, l'informe favorable de l'òrgan titular del domini públic afectat i la conformitat amb les directrius territorials per a l'aqüicultura vigents en aquell moment.

  3. Les autoritzacions d'establiments d'aqüicultura en terrenys de propietat privada són vigents mentre no es paralitzi l'activitat autoritzada o no s'incorri en les causes de caducitat preceptuades.

ARTICLE 53 Transmissió
  1. La transmissió de les autoritzacions i de les concessions d'aqüicultura resta sotmesa a l'autorització prèvia del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, acompanyada de la documentació acreditativa que el nou titular compleix els requisits exigits per la normativa vigent, que té solvència empresarial i que assumeix plenament els compromisos que li corresponguin del contracte de concessió i la resta de responsabilitats que es puguin derivar de l'explotació. Dins els trenta dies següents a comptar de la data de la comunicació, el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes pot denegar la transmissió si considera que el nou titular no compleix els requisits exigits per la normativa o que no en resten acreditades la solvència o la responsabilitat, d'acord amb el procediment que s'ha d'establir per reglament.

  2. Si la persona titular de l'autorització o concessió és una persona física, els seus hereus tenen dret a heretar-la, sempre que l'explotin directament. Els hereus han de promoure el canvi de titularitat, d'acord amb el procediment que s'ha d'establir per reglament.

  3. S'han d'establir per reglament els casos, de caràcter excepcional, en els quals el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes pot autoritzar l'arrendament d'explotacions d'aqüicultura, i també els requisits i el règim aplicable a aquests arrendaments.

ARTICLE 54 Modificació de les autoritzacions i de les concessions
  1. S'ha de tramitar la modificació de l'autorització o de la concessió en els casos següents:

    1. L'ampliació de l'establiment.

    2. El cultiu d'exemplars d'espècies que no consten en l'autorització o la concessió.

    3. La incorporació d'altres modificacions substancials, segons els criteris que s'han d'establir per reglament. En aquest cas, la modificació requereix la conformitat prèvia del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, d'acord amb els tràmits establerts per l'article 49 i amb el que es reguli per reglament.

  2. Tret dels casos a què fa referència l'apartat 1, les persones titulars d'establiments d'aqüicultura poden introduir-hi millores, amb el requisit de la comunicació prèvia al departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, d'acord amb el procediment i amb els efectes que s'han d'establir per reglament.

  3. Els establiments i les activitats d'aqüicultura s'han d'adequar a la normativa vigent en cada moment.

ARTICLE 55 Revocació, extinció i caducitat
  1. Les autoritzacions i les concessions d'aqüicultura poden ésser revocades pel departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, amb l'advertiment previ i amb l'atorgament d'un termini a la persona interessada perquè formuli al·legacions, si l'establiment o l'explotació incompleix el contingut de l'autorització o la concessió, incompleix les obligacions que estableix l'article 57 o no s'adequa a la nova normativa d'acord amb l'article 54.3.

  2. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, amb l'advertiment previ i amb l'atorgament posterior d'un termini no inferior a dotze mesos a la persona interessada perquè hi pugui formular al·legacions, pot declarar la caducitat de l'autorització o de la concessió en el cas que no es construeixi l'establiment i no s'iniciï l'explotació en el termini de dos anys a partir de l'atorgament o si, una vegada iniciada, s'interromp per un temps superior a dos anys.

  3. Les concessions s'extingeixen pel venciment del termini o, anticipadament, per mutu acord entre les parts. Les autoritzacions s'extingeixen per la renúncia de la persona interessada. Les autoritzacions i les concessions també es poden extingir anticipadament per causes naturals o per esdeveniments que impedeixin el cultiu o la comercialització d'exemplars de les espècies afectades o perquè esdevinguin un risc greu per al medi o per a la navegació.

ARTICLE 56 Efectes de la revocació, l'extinció i la caducitat
  1. La revocació, l'extinció i la caducitat de les autoritzacions i les concessions d'aqüicultura, en els casos regulats per l'article 55, no generen cap dret d'indemnització a favor dels titulars.

  2. En qualsevol dels casos de revocació, extinció i caducitat de les autoritzacions, el concessionari sempre resta obligat a retirar les construccions, les instal·lacions i els aparells de l'explotació i a retornar el domini públic ocupat plenament restaurat, en els termes de la concessió. Si incompleix aquesta obligació, el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de fer l'execució subsidiària d'aquestes obligacions amb càrrec a la fiança, i, si aquesta no fos suficient, el departament ha de traslladar-ne el cost al concessionari, per a la qual cosa pot seguir la via de constrenyiment sobre el patrimoni del concessionari fins a garantir el cobrament de totes les despeses ocasionades.

ARTICLE 57 Obligacions dels titulars d'establiments d'aqüicultura

Els titulars d'establiments d'aqüicultura han de complir les obligacions següents:

  1. Instal·lar i explotar l'establiment i cultivar exemplars de les espècies autoritzades, directament, sens perjudici dels casos excepcionals en què s'autoritzi l'arrendament, i sempre d'acord amb el projecte aprovat i amb el contingut de l'autorització o la concessió.

  2. Tenir cura del bon estat de l'establiment i de l'explotació i de minimitzar-ne els efectes sobre el medi.

  3. Fer les actuacions de senyalització determinades per llei o per reglament.

  4. Inscriure's en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya que crea i regula l'article 96 i en els altres registres establerts per la normativa vigent.

  5. Portar un registre, amb les dades i l'estructura que es determinin per reglament, i posar-lo a disposició dels serveis i les autoritats de control i d'inspecció.

  6. Subministrar al departament competent en matèria de pesca i acció marítimes les dades que els siguin requerides per a conèixer el funcionament del sector i gestionar-lo.

  7. Facilitar les activitats de control i d'inspecció establertes per llei i per reglament i, en tots els casos, les que ordenin les autoritats dels departaments competents en matèria de pesca i acció marítimes, medi ambient, salut i, si escau, les autoritats titulars del domini públic ocupat.

  8. Comercialitzar els productes conreats d'acord amb la normativa establerta per reglament.

  9. Abonar el cànon d'acord amb l'article 60.

  10. La resta d'obligacions que s'hagin establert per reglament i les que constin en l'autorització o concessió respectiva.

ARTICLE 58 Activitats experimentals i complementàries
  1. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes pot atorgar autoritzacions temporals per a activitats de caràcter experimental, si es tracta de nous cultius, de projectes innovadors o de projectes dels quals no hi hagi experiències a Catalunya, sens perjudici dels informes, els permisos, les llicències, les autoritzacions i les concessions que siguin exigibles d'acord amb la normativa vigent.

  2. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de determinar les condicions i els terminis d'atorgament de l'autorització o concessió per a les activitats experimentals. No obstant això, la vigència de l'autorització o concessió, en el cas que es tracti d'ocupació del domini públic maritimoterrestre, ha d'ésser condicionada al compliment dels requisits exigits per la legislació vigent per a l'ús del domini públic maritimoterrestre.

  3. Amb la finalitat de contribuir a la viabilitat del sector aqüícola, l'exercici de l'aqüicultura pot ésser compatible amb l'exercici d'altres activitats que hi estiguin relacionades, com ara les turístiques, les educatives i les científiques, d'acord amb els criteris que s'han d'establir per reglament.

  4. La pràctica de les activitats a què fa referència l'apartat 3 requereix l'autorització del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, sens perjudici de la resta d'autoritzacions que per a l'exercici de l'activitat siguin necessàries d'acord amb la normativa sectorial aplicable.

CAPÍTOL III Promoció i foment de l'aqüicultura Artículos 59 y 60
ARTICLE 59 Mesures de promoció i foment
  1. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, en el marc de la política comuna de pesca, ha d'adoptar mesures per a fomentar i promoure l'aqüicultura, d'acord amb les prioritats i els objectius que estableix aquest article, mitjançant línies d'ajuts i campanyes de promoció, entre altres mesures.

  2. Les mesures per a fomentar i promoure l'aqüicultura han de donar prioritat a:

    1. El cultiu d'exemplars de les espècies declarades preferents.

    2. El cultiu en les zones que les directrius de planificació regulades per l'article 46 qualifiquin d'interès per a l'aqüicultura.

  3. Les mesures de promoció i foment de l'aqüicultura poden tenir un o més d'un dels objectius següents:

    1. Proveir el mercat de productes de qualitat.

    2. Donar suport a les inversions per a la construcció, l'ampliació, l'equipament i la modernització dels establiments d'aqüicultura, amb la finalitat de millorar les condicions de treball i higiene, la salut humana o la sanitat animal i la qualitat del producte, i minimitzar-ne l'impacte en el medi.

    3. Compensar l'ús de mètodes que contribueixin a protegir i millorar el medi ambient i a conservar la natura.

    4. Compensar les pèrdues ocasionades per mesures de suspensió temporal de cultius, que pot acordar el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, en casos de risc per a la salut pública.

    5. Finançar actuacions de control i eradicació de malalties d'espècies cultivades.

    6. Finançar actuacions de formació, experimentació i recerca que tinguin la finalitat de millorar les pràctiques d'aqüicultura.

  4. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de regular i aplicar mesures d'etiquetatge, denominacions d'origen i distintius de qualitat, amb la finalitat d'identificar i millorar la producció aqüícola de Catalunya, d'acord amb la legislació sobre qualitat alimentària.

ARTICLE 60 Cànon
  1. Les autoritzacions i les concessions obtingudes en el marc d'aquesta llei generen un cànon d'ocupació, instal·lació i explotació, que els beneficiaris han de fer efectiu a l'Administració de la Generalitat, en funció de les característiques de la instal·lació i de la zona.

  2. S'han de determinar per llei la regulació i la quantia del cànon a què fa referència l'apartat 1.

  3. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de destinar els rendiments del cànon que s'apliqui a les concessions i, si escau, a les autoritzacions regulades per aquesta llei a finançar polítiques i mesures de modernització i millorament de la pesca i l'aqüicultura.

TÍTOL III De l'ordenació del sector pesquer Artículos 61 a 95
CAPÍTOL I Disposicions generals Artículos 61 y 62
ARTICLE 61 Objectius

La política de la Generalitat d'ordenació del sector pesquer, d'acord amb el marc constitucional i estatutari, s'insereix en els objectius de la política pesquera de la Unió Europea i, en qualsevol cas, té els objectius següents:

  1. Promoure l'equilibri sostenible entre els recursos i la capacitat de pesca de la flota.

  2. Potenciar l'estructura associativa del sector professional.

  3. Potenciar la competitivitat de les estructures d'explotació i el desenvolupament d'empreses viables en el sector de la pesca.

  4. Fomentar la protecció i el millorament del medi marí i dels recursos naturals relacionats amb el sector pesquer.

  5. Promoure el desenvolupament sostenible, el millorament de la qualitat de vida en les zones amb activitat pesquera i la diversificació de les activitats pesqueres.

  6. Promoure la igualtat entre els homes i les dones en el desenvolupament del sector pesquer i de les zones de pesca.

ARTICLE 62 Mesures d'ordenació del sector pesquer

La Generalitat executa les seves polítiques d'ordenació del sector pesquer mitjançant les mesures següents:

  1. Capacitar i formar els professionals del sector i conèixer-ne el nombre i les circumstàncies en què exerceixen l'activitat professional.

  2. Fomentar i promocionar les organitzacions representatives del sector.

  3. Regular i controlar la flota i les infraestructures pesqueres i fomentar-ne la modernització.

  4. Regular, controlar i fomentar els punts de primera venda i la comercialització dels productes pesquers.

  5. Finançar i impulsar la recerca i la innovació per a millorar el sector.

CAPÍTOL II Professionals i organitzacions del sector Artículos 63 a 66
SECCIÓ PRIMERA Professionals Artículo 63
ARTICLE 63 Requisits per a l'exercici professional de la pesca
  1. L'exercici de les activitats professionals pesqueres resta sotmès als requisits de titulació i de capacitació professional que el Govern ha d'establir per reglament, a proposta del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes.

  2. Els títols, els diplomes i els certificats que acrediten la capacitació professional pesquera són emesos pel departament competent en matèria de pesca i acció marítimes o, si escau, pels centres, els organismes o les entitats que aquest acrediti específicament amb aquesta finalitat.

  3. S'han d'establir per reglament els mecanismes relatius als cursos de capacitació professional i qualificació del personal mentre està embarcat.

SECCIÓ SEGONA Institucions i organitzacions representatives del sector pesquer Artículos 64 a 66
ARTICLE 64 Les confraries de pescadors i llurs federacions

Les confraries de pescadors i llurs federacions són corporacions de dret públic, sense ànim de lucre, que exerceixen funcions de representació del sector pesquer i de col·laboració i consulta amb l'Administració, i que fan activitats de gestió, impuls i promoció dels interessos pesquers, d'acord amb la regulació que estableix la normativa pròpia de les confraries de pescadors.

ARTICLE 65 Organitzacions de productors pesquers
  1. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes atorga reconeixement oficial, en els termes i amb el procediment que s'estableixin per reglament, i d'acord amb la normativa de la Unió Europea, a les organitzacions de productors pesquers que compleixin els requisits següents:

    1. Assolir els percentatges mínims de producció que estableix la normativa de la Unió Europea.

    2. Constituir-se a iniciativa d'empreses o de cooperatives o de professionals pesquers i tenir personalitat jurídica pròpia de caràcter civil o mercantil.

    3. Prestar serveis de suport a l'activitat pesquera, a l'activitat aqüícola, o a ambdues, i exercir activitats empresarials de manipulació i comercialització dels productes pesquers.

    4. Tenir, entre els objectius, el de vetllar per l'exercici racional de la pesca o de l'aqüicultura i el millorament de la comercialització dels productes pesquers.

    5. Ésser organitzacions de productors que obtinguin el 95% o més de llur producció dins l'àmbit territorial de Catalunya, i que almenys el 80% de la qual sigui obtinguda per unitats de producció radicades a Catalunya.

    6. Garantir per mitjà dels estatuts respectius la participació equitativa dels productors associats en l'activitat de l'organització, i també la vinculació efectiva de cada productor a la comercialització de la pròpia producció per mitjà de l'organització a la qual pertany, tret que aquesta organització l'autoritzi altrament.

    7. La resta de requisits que, si escau, s'estableixin per reglament.

  2. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, de conformitat amb el procediment que es determini per reglament, que en tots els casos ha d'assegurar l'audiència dels afectats, ha de revocar el reconeixement oficial de les organitzacions de productors que deixin de complir algun dels requisits establerts per l'apartat 1.

  3. Les organitzacions de productors reconegudes oficialment per la Generalitat tenen la consideració d'entitats representatives del sector pesquer i han d'exercir funcions consultives i d'assessorament de l'Administració. Aquestes organitzacions poden funcionar en el si de les confraries de pescadors, d'acord amb l'article 5 de la Llei 22/2002, del 12 de juliol, de confraries de pescadors.

ARTICLE 66 Entitats representatives del sector pesquer
  1. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes reconeix la condició d'interlocutors en representació dels interessos generals i col·lectius del sector pesquer a:

    1. Les organitzacions sindicals representatives del sector pesquer, d'acord amb les disposicions de la Llei orgànica 11/1985, del 2 d'agost, de llibertat sindical.

    2. Les organitzacions empresarials que agrupin i representin empreses pesqueres i aqüícoles, incloses les comercialitzadores, les transformadores i les de distribució, mitjançant l'àrea sectorial corresponent.

    3. Les confraries de pescadors, de conformitat amb la Llei 22/2002.

    4. Les cooperatives del mar i les entitats representatives de les empreses d'aqüicultura marina.

  2. En el cas de les organitzacions empresarials, s'han d'establir per reglament les dades objectives que han de servir per a determinar, en funció del nombre d'empreses afiliades, la representativitat de cadascuna.

CAPÍTOL III Flota i infraestructures pesqueres Artículos 67 a 84
SECCIÓ PRIMERA Disposicions generals Artículo 67
ARTICLE 67 Flota i infraestructures pesqueres

Les determinacions d'aquesta llei en matèria d'ordenació del sector pesquer són aplicables als tipus d'embarcacions i d'infraestructures pesqueres següents:

  1. Les embarcacions amb port base situat al litoral de Catalunya que figuren inscrites en el cens de la flota pesquera operativa.

  2. Els ports base i de desembarcament situats al litoral de Catalunya.

  3. Les llotges de contractació situades al territori de Catalunya.

  4. La resta d'instal·lacions construïdes i autoritzades per a exercir activitats pesqueres.

SECCIÓ SEGONA Construcció, modernització i reconversió d'embarcacions de pesca Artículos 68 a 79
ARTICLE 68 Construcció, modernització i reconversió d'embarcacions de pesca

La Generalitat ha d'adoptar mesures per a promoure la construcció, la modernització i la reconversió de les embarcacions de pesca, amb l'objecte de modificar-ne les condicions tècniques, amb alguna de les finalitats següents:

  1. Adaptar-les a la normativa de la Unió Europea, a la normativa de l'Estat i a tota altra normativa aplicable.

  2. Millorar les condicions d'habitabilitat i adaptació a la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals.

  3. Racionalitzar les operacions de pesca.

  4. Millorar els processos de manipulació i conservació dels productes a bord.

  5. Millorar les condicions de sostenibilitat ambiental.

  6. Adaptar les embarcacions a una activitat complementària a la pesca extractiva, particularment a la pesca turística i la pesca recreativa.

ARTICLE 69 Condicions per a la construcció, la modernització i la reconversió d'embarcacions de pesca

Les obres de construcció, modernització o reconversió d'embarcacions de pesca han de complir els requisits constructius que s'estableixin per reglament, amb les finalitats següents:

  1. Assegurar les condicions de navegabilitat, seguretat, higiene i habitabilitat de l'embarcació.

  2. Garantir les condicions adequades de conservació i de manipulació eficient i racional del producte pesquer.

  3. Garantir la conservació del medi marí.

  4. Promoure la rendibilitat econòmica de les embarcacions, d'acord amb el pla de viabilitat corresponent.

  5. La resta de finalitats que s'estableixin per reglament.

ARTICLE 70 Baixes equivalents
  1. La construcció d'embarcacions de pesca inscrites en el Registre de Vaixells i Empreses Navilieres requereix que les unitats que es construeixin substitueixin, en condicions d'equivalència, una embarcació o més d'una de les inscrites en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya que hagin estat donades de baixa. Han de complir aquest mateix requisit les obres de modernització i reconversió de les embarcacions de pesca si comporten increments d'esforç pesquer, en proporció equivalent als increments esmentats.

  2. S'han de determinar per reglament les condicions d'equivalència a què fa referència l'apartat 1, tenint en compte, en tots els casos, l'arqueig en tones d'arqueig brut, la potència, el volum sota coberta i la resta de requisits tècnics de les embarcacions, com també les modalitats de pesca o les pesqueres a què es destinin.

  3. El requeriment d'aportar la baixa de l'embarcació en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya no és aplicable a les embarcacions auxiliars de pesca i aqüicultura.

ARTICLE 71 Subjecció a autorització de les obres de construcció, modernització i reconversió d'embarcacions de pesca
  1. Les noves construccions i les obres de modernització i de reconversió d'embarcacions de pesca, incloses les embarcacions auxiliars, amb port base a Catalunya han d'ésser autoritzades pel departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, sens perjudici de les competències d'altres administracions.

  2. Les autoritzacions de construcció, modernització i reconversió de les embarcacions de pesca s'atorguen de conformitat amb els programes que aprovi la Generalitat per a adequar l'esforç pesquer a l'estat dels recursos i a la situació de les pesqueres existents, en el marc normatiu vigent.

ARTICLE 72 Autorització de les obres de construcció, modernització i reconversió d'embarcacions de pesca

Per a obtenir l'autorització per a la construcció, la modernització o la reconversió d'embarcacions de pesca s'han de complir les condicions que s'estableixin per reglament, les quals han d'acreditar el compliment dels requisits constructius de navegabilitat, seguretat, habitabilitat, sostenibilitat i rendibilitat a què referència l'article 69.

ARTICLE 73 Vigència i revocació de les autoritzacions de les obres de construcció, modernització i reconversió d'embarcacions de pesca
  1. Les autoritzacions d'obres de construcció, modernització o reconversió d'embarcacions de pesca són vigents fins a la finalització de les obres autoritzades.

  2. Les autoritzacions caduquen una vegada han transcorregut els terminis que s'hi estableixen sense que s'hagin iniciat o finalitzat les obres, llevat que hi concorrin circumstàncies de força major que ho justifiquin.

  3. Les autoritzacions han d'ésser revocades, amb audiència prèvia de la persona interessada, si s'incompleixen les determinacions del projecte o les condicions establertes per a l'atorgament, sense que hi concorrin circumstàncies que a judici del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ho justifiquin.

  4. La caducitat o la revocació de les autoritzacions no generen cap dret a indemnització.

ARTICLE 74 Autorització de posada en servei
  1. Les embarcacions que han estat objecte d'obres de nova construcció, de modernització o de reconversió poden iniciar l'activitat de pesca una vegada el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes els hagi donat l'autorització de posada en servei.

  2. L'autorització de posada en servei és el darrer tràmit administratiu que han de complir les embarcacions que han estat objecte d'obres abans de tornar a operar, i té el doble objectiu de:

  1. Verificar que les obres fetes s'ajusten efectivament al contingut de l'autorització de construcció, modernització o reconversió.

  2. Comprovar que compta amb tots els permisos, els certificats, les acreditacions i els registraments exigibles.

ARTICLE 75 Vigència i revocació de les autoritzacions de posada en servei
  1. La vigència de les autoritzacions de posada en servei és indefinida sempre que:

    1. Es mantinguin els requisits tècnics i de qualitat establerts en el projecte constructiu i, en tot cas, els que es determinin de conformitat amb l'article 69.

    2. L'embarcació s'adeqüi als requeriments tècnics que s'estableixin normativament quan pertoqui, en funció de la tecnologia més avançada disponible, per a complir millor les finalitats de l'article 68.

    3. Es compleixin la resta de requisits que, si escau, s'estableixin per reglament d'acord amb la normativa de la Unió Europea i amb la de l'Estat.

  2. Les autoritzacions han d'ésser revocades, amb audiència prèvia de la persona titular, si s'incompleixen les condicions establertes per l'apartat 1.

  3. Un cop revocada l'autorització, l'embarcació es dóna de baixa automàticament del Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya.

ARTICLE 76 Transmissió de les autoritzacions de construcció, modernització i reconversió d'embarcacions de pesca
  1. La transmissió de les autoritzacions de construcció, modernització i reconversió d'embarcacions de pesca requereix l'autorització prèvia del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes.

  2. Per a autoritzar la transmissió, cal que el nou titular acrediti l'assumpció efectiva dels compromisos i les responsabilitats que es dedueixin de l'autorització.

  3. No es poden transmetre les autoritzacions que siguin objecte d'un procediment de caducitat o de revocació.

ARTICLE 77 Transmissió de l'autorització de posada en servei

Totes les transmissions de la titularitat de l'embarcació s'han de comunicar, en el termini d'un mes a partir de la data en què s'hagin efectuat, al departament competent en matèria de pesca i acció marítimes als efectes del canvi de titularitat de l'autorització de posada en servei.

ARTICLE 78 Autorització d'altres activitats complementàries
  1. En el marc de la regulació de l'esforç pesquer i amb la finalitat de contribuir a la viabilitat del sector, l'exercici de la pesca professional pot ésser compatible amb l'exercici d'altres activitats, com ara les educatives, les científiques i les turístiques relacionades amb la pesca, d'acord amb els criteris que s'estableixin per reglament.

  2. L'exercici de les activitats a què fa referència l'apartat 1 requereix l'autorització del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, sens perjudici de les altres autoritzacions que siguin necessàries per a l'exercici de l'activitat, d'acord amb la normativa sectorial aplicable.

ARTICLE 79 Procediment
  1. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de determinar per reglament els procediments que cal seguir per a tramitar les sol·licituds d'autorització d'obres de construcció, modernització o reconversió, de posada en servei, d'activitats complementàries altres que les pesqueres i de les transmissions respectives, de conformitat amb el que disposen els articles d'aquesta secció i la resta de normativa aplicable.

  2. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de promoure les actuacions pertinents per a unificar la recepció de la documentació i gestionar tots els tràmits exigibles davant els òrgans i les autoritats competents, amb la finalitat de simplificar els tràmits d'obtenció de les autoritzacions a què fa referència aquest article.

SECCIÓ TERCERA Ports base i ports de desembarcament Artículos 80 a 84
ARTICLE 80 Autorització del port base
  1. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes autoritza l'establiment del port base de les embarcacions de pesca als ports del litoral de Catalunya, amb l'informe previ de l'organisme portuari competent i de les confraries de pescadors i de la federació territorial corresponents, a més de la resta d'informes preceptius.

  2. L'autorització de construcció d'una nova embarcació comporta automàticament l'establiment del seu port base, en els termes de la mateixa autorització.

ARTICLE 81 Canvi del port base
  1. Correspon al departament competent en matèria de pesca i acció marítimes d'autoritzar els canvis de base d'embarcacions de pesca entre ports del litoral de Catalunya. En l'atorgament d'aquestes autoritzacions s'ha de garantir:

    1. El compliment de la normativa laboral sobre el trasllat d'empreses.

    2. L'adequació de les característiques i les particularitats del port de destinació a les necessitats de l'embarcació.

    3. El compliment de les mesures específiques de contenció de l'esforç pesquer.

    4. La condició que el port de destinació ofereixi possibilitats de comercialització i prestació de serveis.

    5. La resta de requisits que es determinin per reglament.

  2. Només es poden informar favorablement les sol·licituds d'establiment de port base a Catalunya si les embarcacions compleixen la normativa específica que hi és aplicable i si es redueix l'esforç pesquer equivalent de la mateixa modalitat en arqueig brut i cavalls de vapor de potència mitjançant les baixes d'embarcacions inscrites en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya, amb idèntica finalitat que la que estableix l'article 70.

  3. En l'expedient d'autorització de canvi del port base de les embarcacions s'ha de sol·licitar un informe a les confraries de pescadors d'origen i de destinació i a les federacions territorials corresponents.

  4. En l'expedient d'autorització de canvi del port base de les embarcacions s'ha de sol·licitar un informe a l'autoritat portuària competent.

ARTICLE 82 Canvi temporal de port base
  1. Les embarcacions amb port base a Catalunya que per raons de l'activitat pesquera preveuen utilitzar temporalment, fins a un màxim de tres mesos, un altre port del litoral de Catalunya diferent del port base han de tenir l'autorització prèvia de port base temporal expedida pel departament competent en matèria de pesca i acció marítimes. S'ha de determinar per reglament el procediment aplicable a l'obtenció d'aquesta autorització.

  2. En l'expedient d'autorització de canvi temporal de port base de les embarcacions s'ha de sol·licitar un informe a l'autoritat portuària competent, a les confraries de pescadors d'origen i de destinació i a les federacions territorials corresponents.

ARTICLE 83 Ports de desembarcament
  1. Les embarcacions de pesca només poden desembarcar llurs productes als ports de desembarcament autoritzats. Tenen aquesta condició els ports base i els altres ports del litoral de Catalunya determinats com a ports de desembarcament pel departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, amb l'informe previ de l'autoritat portuària competent.

  2. Les autoritats portuàries han de delimitar, dins de cada port de desembarcament, els llocs de desembarcament de productes pesquers i comunicar aquestes delimitacions al departament competent en matèria de pesca i acció marítimes.

  3. Els desembarcaments de productes pesquers s'han de dur a terme sota les facultats de supervisió i control del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, el qual ha de vetllar perquè els productes desembarcats compleixin els requisits establers per aquesta llei i per la resta de la normativa aplicable.

ARTICLE 84 Condicions dels ports de desembarcament
  1. Els ports de desembarcament situats al litoral de Catalunya han de complir els requisits establerts per la normativa sectorial i, en tots els casos:

    1. Disposar de molls i d'instal·lacions aptes i segurs perquè les embarcacions de pesca puguin atracar-hi i descarregar-hi.

    2. Disposar d'instal·lacions adequades per a la manipulació, la conservació, la comercialització en origen i el trasllat dels productes de la pesca en les condicions que estableix la normativa vigent.

    3. Disposar dels mitjans necessaris per a exercir eficientment les tasques de control oficial de la pesca marítima i de la comercialització dels productes.

  2. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes pot autoritzar excepcionalment ports base o de desembarcament que no compleixin algun dels requisits establerts per l'apartat 1.b i c, sempre que transportin immediatament els productes de la pesca a un altre port que compleixi els requisits per a permetre'n la comercialització.

  3. Amb la finalitat de garantir el compliment del que estableix aquesta secció, les instal·lacions dels ports utilitzades per a desembarcar, manipular i conservar els productes pesquers estan sotmeses a l'autorització prèvia del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes i al règim de controls i inspeccions que regula aquesta llei.

CAPÍTOL IV Ajuts i subvencions per al desenvolupament del sector pesquer Artículos 85 a 87
ARTICLE 85 Objectius dels ajuts i les subvencions per al desenvolupament del sector pesquer

La Generalitat ha de vincular els recursos que destini al millorament de la pesca i de les estructures pesqueres a les finalitats que marca la política pesquera de la Unió Europea i, si escau, a altres objectius que hi siguin coherents, en els termes del que estableixen els articles 114 i 190 de l'Estatut d'autonomia. El Govern pot definir per reglament el marc concret d'aquests objectius i, si escau, pot fixar-ne les prioritats.

ARTICLE 86 Gestió dels ajuts i les subvencions
  1. La Generalitat, per mitjà del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, gestiona de manera integrada tots els ajuts públics destinats al millorament de la pesca i de les estructures pesqueres de Catalunya, tant els que figuren en els seus pressupostos, com les subvencions territorialitzables de la Unió Europea i de l'Estat.

  2. En exercici de les competències de la Generalitat relatives a les subvencions territorialitzades de la Unió Europea i de l'Estat, el Govern, d'acord amb la normativa reguladora del Fons europeu de la pesca, ha de fixar:

  1. Els objectius als quals es destinen les subvencions.

  2. Les condicions exigides per a atorgar els ajuts a què fa referència l'apartat 1.

  3. El procediment aplicable per a sol·licitar, tramitar i gestionar els ajuts.

  4. La concessió de les subvencions.

ARTICLE 87 Objecte dels ajuts i les subvencions
  1. Els ajuts i les subvencions regulats per aquest capítol, d'acord amb la normativa aplicable a Catalunya, es destinen a alguna de les finalitats següents:

    1. Mesures de millorament de la flota pesquera, a fi d'adaptar la capacitat i l'esforç pesquer als recursos pesquers disponibles.

    2. Mesures destinades a reduir la capacitat de pesca, per mitjà de la retirada definitiva o temporal de l'activitat o d'aturades temporals de l'activitat, o d'ambdues mesures, en el marc dels plans específics de gestió establerts per l'article 26. Per a garantir-ne el caràcter universal, aquests ajuts es destinen al manteniment dels llocs de treball i dels contractes laborals.

    3. Mesures de suport als diversos àmbits del sector pesquer.

    4. Ajuts de suport a les organitzacions que representen els interessos col·lectius del sector pesquer i que promouen la conservació del medi marí i la recerca en aquest àmbit.

    5. Mesures per al desenvolupament sostenible de les zones que depenen més de la pesca.

    6. El millorament de la comercialització, d'acord amb l'article 88.

    7. La formació i la capacitació dels professionals de la pesca i el marisqueig.

    8. Mesures per a millorar els equipaments dels ports pesquers i dels establiments de comercialització dels productes pesquers.

    9. La recerca sobre el medi marí i sobre la gestió i la conservació dels recursos marins.

    10. Mesures destinades a millorar la gestió, la conservació, la protecció i la regeneració dels recursos pesquers.

    11. Ajuts a la creació i el desenvolupament de les zones de protecció pesquera en el marc d'aquesta llei.

    12. Mesures de foment de les modalitats pesqueres artesanals.

    13. Les altres finalitats que es determinin per reglament.

  2. Correspon al conseller o consellera competent en matèria de pesca i acció marítimes aprovar les bases reguladores dels ajuts i les subvencions corresponents.

CAPÍTOL V Comercialització Artículos 88 a 95
ARTICLE 88 Objectius per al millorament de la comercialització

La Generalitat té l'objectiu general de millorar les condicions de venda de la producció, en particular:

  1. La salubritat i la higiene dels productes i de les instal·lacions i els equipaments de recepció, manipulació, conservació, expedició i venda.

  2. La modernització dels establiments de comercialització, d'origen i destinació, i de les indústries de transformació.

  3. La qualitat dels productes de la pesca, que s'ha d'adequar a les normes de comercialització que conformen el mercat únic.

  4. La participació del sector pesquer en el procés de comercialització.

  5. La revalorització dels productes pesquers de Catalunya.

  6. La pràctica d'un comerç responsable.

ARTICLE 89 Regulació

Sens perjudici que les persones interessades hagin d'obtenir les autoritzacions o concessions preceptives de les autoritats competents d'acord amb la normativa vigent, el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes intervé en la comercialització dels productes de la pesca, l'aqüicultura i el marisqueig mitjançant les mesures de regulació següents:

  1. Autoritzar l'activitat de primera venda en les llotges o en altres establiments autoritzats que compleixin els requisits que s'estableixin per reglament.

  2. Controlar la declaració de dades i la resta de la documentació requerida per la normativa vigent per a la primera venda i el transport.

  3. Fer complir la normativa vigent en matèria de traçabilitat i d'etiquetatge.

  4. Establir per reglament la mida i el pes de comercialització dels productes pesquers en el marc i en desplegament de les disposicions europees, i fer complir la normativa vigent en aquesta matèria.

  5. Regular les denominacions d'origen o altres signes o marques de qualitat dels productes pesquers.

ARTICLE 90 Primera venda

La primera venda es fa d'acord amb els principis de lliure comerç, concurrència i transparència, i de conformitat amb les determinacions següents:

  1. La primera venda en els establiments autoritzats d'acord amb l'article 89 i en les llotges és a càrrec dels productors. En el cas de les llotges es fa per mitjà dels titulars de les concessions.

  2. En tots els casos, els titulars de les concessions de les llotges han de posar a disposició dels agents que intervenen en la primera venda les instal·lacions necessàries per a la pràctica correcta d'aquesta activitat comercial i n'han d'exercir el control.

  3. Per a intervenir com a comprador o intermediari en les llotges cal tenir l'autorització pertinent, d'acord amb els requisits que s'han d'establir per reglament.

  4. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de determinar per reglament els documents, la nota de venda i el contingut de l'etiquetatge vinculat a la primera venda.

ARTICLE 91 Altres instal·lacions vinculades als processos de desembarcament i primera venda
  1. Correspon al departament competent en matèria de pesca i acció marítimes d'autoritzar els centres d'expedició i de depuració i les altres instal·lacions que es poden utilitzar en els processos de desembarcament i primera venda.

  2. Per a autoritzar les instal·lacions vinculades als processos de desembarcament i primera venda es requereix tenir la concessió o autorització d'ocupació de domini públic portuari corresponent o, si escau, del litoral, i complir la normativa tècnica, sanitària i ambiental. Per a l'atorgament d'aquestes autoritzacions s'ha d'atendre principalment les necessitats de la flota que operi en el port de què es tracti, les seves disponibilitats i la resta de criteris que, si escau, s'estableixin per reglament.

ARTICLE 92 Comercialització posterior a la primera venda
  1. La introducció dels productes de la pesca i el marisqueig en la cadena alimentària es produeix després de la primera venda i comprèn almenys una de les activitats següents:

    1. El transport i la distribució.

    2. L'emmagatzematge, la manipulació, la transformació i l'envasament.

    3. L'exposició, la posada a la venda i la venda en mercats majoristes.

    4. L'exposició, la posada a la venda i la venda al detall en mercats detallistes o en altres comerços de venda al públic.

    5. La venda en establiments de restauració.

  2. Les disposicions de l'apartat 1 s'entenen sens perjudici de les competències que corresponen als diversos departaments de la Generalitat o a altres administracions públiques, en funció de la normativa sectorial corresponent.

ARTICLE 93 Condicions de la comercialització
  1. L'Administració de la Generalitat ha de garantir, mitjançant l'exercici de les seves potestats d'ordenació i control, que les instal·lacions i les operacions de comercialització en destinació dels productes de la pesca, l'aqüicultura i el marisqueig compleixen en tot moment les condicions sanitàries, de conservació, de traçabilitat i etiquetatge i de mides dels exemplars de les espècies establertes per la normativa vigent.

  2. Els establiments de venda al públic han de posar a disposició dels consumidors tota la informació relativa a la traçabilitat que acompanya el producte, d'acord amb la normativa vigent de la Unió Europea, de l'Estat i de Catalunya.

ARTICLE 94 Prohibicions
  1. No es poden comercialitzar productes de la pesca i del marisqueig, qualsevol que en sigui l'origen o la procedència, d'una mida o d'un pes inferiors als reglamentaris, o que hagin estat capturats en època de veda. La reglamentació sobre la mida i el pes de les captures és la determinada per les normes europees, sens perjudici de les normes de protecció addicional de les espècies que es puguin establir.

  2. La prohibició de l'apartat 1 no afecta el trasllat o la tinença d'ous, d'espores o d'individus de mida o de pes inferiors als reglamentaris, o capturats en època de veda, si són destinats al cultiu, a la recerca o a l'experimentació i compten amb les autoritzacions pertinents.

ARTICLE 95 Mesures de foment

El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, en el marc de la normativa de la Unió Europea i de la resta de la normativa aplicable a Catalunya i, si escau, amb recursos propis, de l'Estat i de la Unió Europea, ha de fomentar i impulsar, entre altres, les mesures següents:

  1. Les iniciatives del sector pesquer destinades a fomentar la participació dels productors en el procés de comercialització i, en tots els casos, de les associacions de caràcter comercial que presentin una oferta conjunta de la producció de llurs associats, i els acords entre organitzacions del sector extractiu i del sector comercial.

  2. Les iniciatives del sector pesquer orientades a incrementar el control i el millorament dels processos i dels procediments de venda, amb la finalitat d'augmentar el valor afegit de la producció.

  3. Estratègies integrals de millorament de la qualitat i de promoció dels productes de la pesca de Catalunya, amb la finalitat de revalorar la producció, amb les mesures següents:

    Primera. La conscienciació dels productors sobre la necessitat de normalitzar la producció i de millorar la qualificació del personal dedicat a aquesta activitat.

    Segona. La identificació dels productes de Catalunya, especialment dels de la pesca artesanal, que per llurs característiques o llur qualitat puguin ésser objecte de distintius de qualitat.

    Tercera. L'impuls de les actuacions conjuntes de les associacions de caràcter comercial amb compradors i majoristes per a comercialitzar els productes de la pesca o el marisqueig de Catalunya normalitzats i diferenciats.

    Quarta. Les campanyes de promoció dels productes de la pesca o el marisqueig de Catalunya normalitzats i diferenciats.

  4. La promoció dels productes infravalorats o excedentaris.

  5. El foment del consum dels productes infravalorats o excedentaris i la modernització i la competitivitat de les entitats i organitzacions que manipulen i comercialitzen productes pesquers.

TÍTOL IV Del Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya Artículos 96 y 97
ARTICLE 96 Naturalesa i contingut del Registre
  1. Es crea el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya, adscrit a la direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes, en el qual han de constar:

    1. Les embarcacions autoritzades pel departament competent en matèria de pesca i acció marítimes per a la pesca professional i recreativa, per a labors auxiliars de pesca i per al marisqueig. En tots els casos ha d'incloure les dades de les embarcacions actives, dels expedients de construcció respectius i de les baixes.

    2. Les dades dels pescadors i els mariscadors professionals que tenen la titulació que els permet d'exercir l'activitat professional pesquera o marisquera a Catalunya.

    3. Les dades dels pescadors i els mariscadors professionals que tenen llicència per a exercir l'activitat sense embarcació.

    4. Les dades dels establiments d'aqüicultura.

    5. Les dades de les entitats i les organitzacions representatives del sector pesquer, incloses les confraries de pescadors i llurs federacions.

  2. El contingut del Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya ha de mantenir una connexió telemàtica permanent amb el Registre de Professionals del Sector Pesquer i amb el d'embarcacions de pesca i també amb el corresponent registre de la Unió Europea, d'acord amb el que estableixen els articles 44 i 57 de la Llei estatal 3/2001, del 26 de març, de pesca marítima de l'Estat.

  3. La inscripció en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya no eximeix del compliment del deure d'inscripció en el Registre Mercantil o en altres registres.

  4. Totes les dades del Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya referents a persones s'han de recollir, compilar, tractar i presentar desagregades per sexes.

ARTICLE 97 Estructura i inscripció
  1. Les seccions en què s'estructura el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya s'han de determinar per reglament, als efectes d'organitzar de la manera més eficaç els diversos tipus d'inscripcions que estableix l'article 96 i de connectar-lo amb els registres de l'Estat i de la Unió Europea.

  2. A proposta del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, s'han d'establir per reglament els procediments d'inscripció i de baixa i el règim de funcionament del Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya.

TÍTOL V Del Consell Català de Cogestió Marítima Artículos 98 a 100
ARTICLE 98 Naturalesa
  1. El Consell Català de Cogestió Marítima és un òrgan de participació adscrit al departament competent en matèria de pesca i afers marítims.

  2. El Consell Català de Cogestió Marítima és integrat per representants de:

  1. El departament competent en matèria de pesca i afers marítims.

  2. Altres departaments de la Generalitat.

  3. Les entitats locals.

  4. Els agents i les entitats vinculats als sectors que duen a terme llur activitat en el medi marítim.

  5. Les entitats ambientalistes i de recerca.

ARTICLE 99 Funcions

El Consell Català de Cogestió Marítima exerceix les funcions següents:

  1. Elaborar propostes i recomanacions per a una gestió racional, sostenible i integrada de les activitats sectorials fetes en l'àmbit marítim.

  2. Contribuir a la definició i el desenvolupament de les polítiques marítimes de Catalunya en un règim de corresponsabilitat.

  3. Assessorar l'Administració marítima catalana sobre les prioritats de recerca i formació.

  4. Contribuir activament a l'aplicació de l'estratègia marítima de Catalunya.

  5. Qualsevol altra funció que se li atribueixi per norma legal o reglamentària.

ARTICLE 100 Estructura i funcionament
  1. S'han d'establir per reglament la composició del Consell, la designació dels seus membres i el règim de funcionament intern. La composició del Consell ha de tendir a la representació paritària entre dones i homes.

  2. El Consell Català de Cogestió Marítima funciona en ple o en comissions, de la manera que sigui determinada per reglament.»

TÍTOL VI De la formació nauticopesquera Artículos 101 a 107
CAPÍTOL I Formació dels professionals del sector nauticopesquer Artículos 101 a 105
ARTICLE 101 Professionals del sector nauticopesquer

Als efectes del que estableix aquesta llei, es consideren professionals del sector nauticopesquer totes les persones físiques que exerceixen les tasques pròpies de la pràctica professional de la pesca, el marisqueig o l'aqüicultura, la nàutica i el busseig, o que hi estiguin directament relacionades.

ARTICLE 102 Objectius

Són objectius de la formació nauticopesquera:

  1. Promoure la capacitació dels professionals del sector mitjançant una formació integral, que comprèn la formació inicial lligada a la formació professional reglada i a les titulacions professionals, el reciclatge de coneixements i el desenvolupament de noves professions dins el marc de la legislació aplicable a Catalunya.

  2. Promoure la capacitació dels professionals del sector per tal que es puguin dedicar a activitats relacionades amb el mar i la pesca que els permetin diversificar les rendes.

  3. Promoure la formació dels professionals del sector en les matèries de gestió de recursos naturals, desenvolupament sostenible i respecte al medi ambient en l'àmbit professional i recreatiu.

  4. Promoure l'adaptació dels professionals del sector als canvis tecnològics, organitzatius i sociolaborals.

ARTICLE 103 Actuacions

En el marc dels objectius establerts per l'article 102, el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de portar a terme, entre altres, les actuacions següents:

  1. Promoure i desenvolupar les activitats formatives per a l'obtenció dels títols i els certificats de capacitació professional.

  2. Promoure i desenvolupar les activitats formatives necessàries per a l'actualització dels coneixements i la implantació de noves tècniques de reciclatge dels professionals del sector.

  3. Elaborar estudis amb la finalitat d'avaluar les necessitats formatives i de reciclatge en el sector professional nauticopesquer.

  4. Elaborar periòdicament la planificació i la programació de les activitats formatives prioritàries.

  5. Elaborar estudis sobre els canvis socials, laborals, econòmics i tecnològics que poden afectar els nivells de capacitació dels professionals del sector.

ARTICLE 104 Formació per a l'exercici d'activitats nauticorecreatives de caràcter professional
  1. El Govern, a proposta del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes i amb l'informe previ del departament competent en matèria d'educació, ha de regular les titulacions i els requisits de capacitació exigibles per a exercir el busseig professional i el govern d'embarcacions en aigües continentals.

  2. Els títols, els diplomes i els certificats que capaciten per a les activitats nauticorecreatives de caràcter professional són emesos pel departament competent en matèria de pesca i acció marítimes.

  3. S'han d'establir per reglament els continguts formatius dels títols, els diplomes i els certificats que habiliten per a la pràctica de les activitats nauticorecreatives de caràcter professional.

  4. Els cursos es poden fer en els organismes, els centres o les acadèmies nàutiques autoritzats d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

ARTICLE 105 Programa de capacitació professional nauticopesquera
  1. El programa de capacitació professional nauticopesquera estableix les accions de formació destinades a les persones que es volen incorporar al sector nauticopesquer i als professionals que volen adequar o millorar llur capacitació professional.

  2. El programa de capacitació professional nauticopesquera, que elabora l'Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya en funció de les demandes del sector i del programa d'actuacions de la direcció general competent en la matèria, d'acord amb el sistema de qualitat, ha d'ésser aprovat pel director o directora general competent en matèria de pesca i acció marítimes.

  3. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de fer difusió periòdicament del programa de capacitació professional nauticopesquera que, de conformitat amb la normativa aplicable, habilita per a obtenir els títols professionals.

CAPÍTOL II Formació nauticorecreativa Artículos 106 y 107
ARTICLE 106 Formació per a l'exercici d'activitats marítimes d'esbarjo
  1. El Govern, a proposta del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes i amb l'informe previ del departament competent en matèria d'educació, ha de regular les titulacions i els requisits de capacitació exigibles per a l'exercici de determinades activitats nauticorecreatives a què fa referència l'article 109, incloses les activitats subaquàtiques.

  2. Els títols, els diplomes i els certificats que capaciten per a les activitats nauticorecreatives són expedits pel departament competent en matèria de pesca i acció marítimes.

  3. S'han d'establir per reglament els continguts formatius dels títols, els diplomes i els certificats que habiliten per a la pràctica de les activitats nauticorecreatives.

  4. Els cursos es poden fer en els organismes, els centres nàutics o les acadèmies nàutiques autoritzats d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

  5. El Govern ha d'estipular les condicions necessàries per a garantir que els títols que reguli i expedeixi tinguin validesa en tot el territori de l'Estat, de la mateixa manera que els expedits pel Ministeri de Foment i per les comunitats autònomes amb competències en formació nauticorecreativa tinguin validesa a Catalunya.

ARTICLE 107 Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya

Naturalesa i funcions.

  1. L'Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya és l'òrgan, adscrit a la direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes, encarregat de portar a terme les actuacions regulades per aquesta llei en matèria de formació nauticopesquera i nauticorecreativa.

  2. Correspon a l'Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya l'exercici de les funcions següents:

  1. Organitzar i impartir els cursos per a l'obtenció dels títols professionals del sector nauticopesquer.

  2. Impartir cursos i altres activitats d'actualització dels coneixements dels professionals del sector nauticopesquer.

  3. Organitzar els exàmens i tramitar l'expedició dels títols que habiliten per a l'exercici de les activitats marítimes d'esbarjo.

  4. Elaborar estudis sobre els canvis tecnològics, organitzatius i sociolaborals que puguin afectar el sector.

  5. Promoure accions de desenvolupament i transferència tecnològica en les matèries regulades per aquesta llei.

  6. La resta de funcions que s'hagin establert per reglament, en el marc dels objectius de l'article 102.

TÍTOL VII De les activitats marítimes Artículos 108 a 116
CAPÍTOL I Disposicions generals Artículos 108 a 110
ARTICLE 108 Àmbit
  1. Als efectes del que estableix aquest títol, són activitats marítimes:

    1. Les activitats nauticorecreatives de caràcter professional i d'esbarjo.

    2. Les activitats subaquàtiques d'esbarjo.

    3. Les activitats subaquàtiques de caràcter professional.

  2. L'exercici de les activitats marítimes que es portin a terme en aigües marítimes i continentals de Catalunya s'ha de fer d'acord amb el que estableixen aquesta llei i les normes reglamentàries que la despleguin, respectant plenament la seguretat de les persones, el medi marí, els recursos naturals i el patrimoni cultural subaquàtic.

ARTICLE 109 Activitats nauticorecreatives de caràcter professional i d'esbarjo
  1. Als efectes d'aquesta llei, són activitats nauticorecreatives les que es practiquen en el medi marí o en aigües continentals, però que no comporten la immersió, amb finalitat de lleure o d'esbarjo i que no estan vinculades a activitats esportives federatives.

  2. Als efectes d'aquesta llei, tenen la consideració d'activitats nauticorecreatives de caràcter professional l'exercici del busseig professional i el govern d'embarcacions en aigües continentals.

  3. Per a practicar activitats nauticorecreatives cal tenir la titulació exigida i complir les condicions d'exercici establertes per reglament.

ARTICLE 110 Activitats subaquàtiques
  1. Als efectes d'aquesta llei, són activitats subaquàtiques les que comporten intervencions en un medi aquàtic i estan sotmeses a ambient hiperbàric.

  2. Per a la pràctica de les activitats subaquàtiques cal tenir la titulació exigida.

  3. La pràctica de les activitats subaquàtiques se subjecta a les limitacions establertes per reglament per raó del lloc on es practiquin o per llur finalitat recreativa, professional o científica.

CAPÍTOL II Ordenació i gestió de les activitats marítimes Artículos 111 a 116
ARTICLE 111 Centres d'activitats marítimes
  1. L'ensenyament de les activitats marítimes i l'organització de sortides al mar o a qualsevol altre medi aquàtic per a practicar aquestes activitats només es poden dur a terme en els centres nàutics o en les acadèmies que tinguin l'autorització pertinent del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, en els termes establerts per aquesta llei i per les normes que la despleguin.

  2. Als efectes del que estableix aquesta llei, s’entén per centres d’activitats marítimes els centres nàutics, les acadèmies nàutiques, els centres d’immersió, els centres d’ensenyament de busseig professional i els que s’estableixin per reglament.

ARTICLE 112 Centres nàutics

Als efectes d'aquesta llei, són centres nàutics els centres d'activitats marítimes que, mitjançant la contractació de serveis, ofereixen la possibilitat de fer activitats nauticorecreatives i de pesca.

ARTICLE 113 Acadèmies nàutiques i centres d’ensenyament de busseig professional

Als efectes del que estableix aquesta llei, s’entén per centres d’ensenyament de busseig professional els centres d’activitats marítimes que imparteixen la formació teòrica i pràctica necessària per a obtenir les titulacions oficials de busseig professional.

ARTICLE 114 Centres d'immersió

Als efectes d'aquesta llei, són centres d'immersió els centres d'activitats marítimes que ofereixen almenys una d'aquestes possibilitats:

  1. Practicar activitats subaquàtiques, amb la supervisió de guies o instructors, o sense cap supervisió.

  2. Obtenir la formació necessària per a practicar activitats subaquàtiques.

ARTICLE 115 Autorització dels centres d'activitats marítimes
  1. L'obertura i el funcionament dels centres d'activitats marítimes resten sotmesos a comunicació prèvia al departament que tingui assumides les competències en matèria de pesca i acció marítimes.

  2. S'han d'establir per reglament els requisits de funcionament que han de complir els centres d'activitats marítimes, les condicions pel que fa a la formació i la capacitació del personal dels centres, les condicions relatives a la pràctica de les activitats, les mesures de seguretat que han de complir i la responsabilitat dels centres.

ARTICLE 116 Registre de centres d'activitats marítimes
  1. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de crear i gestionar el Registre de centres d'activitats marítimes de Catalunya, en el qual s'han d'inscriure els centres nàutics, les acadèmies nàutiques, els centres d'immersió i qualsevol altre centre que s'hagi establert per reglament.

  2. La regulació del Registre de centres d'activitats marítimes de Catalunya s'ha d'establir per reglament.

TÍTOL VIII De la intervenció i el règim sancionador Artículos 117 a 155
CAPÍTOL I Control i inspecció Artículos 117 a 120
ARTICLE 117 Disposicions generals

Correspon al departament competent en matèria de pesca i acció marítimes controlar les activitats regulades per aquesta llei i garantir el compliment del que s'hi estableix, mitjançant la inspecció, l'adopció de mesures provisionals i la imposició de les sancions pertinents.

ARTICLE 118 Actuacions inspectores i de control
  1. El personal al servei de l'Administració de la Generalitat o d'altres administracions públiques que exerceix funcions de control i inspecció en matèria de pesca i acció marítimes té la condició d'agent de l'autoritat.

  2. Les actes que aixequin els agents de l'autoritat en exercici de llurs funcions tenen presumpció de veracitat en els termes establerts per la legislació de procediment administratiu comú.

  3. Tant les persones particulars com la resta d'administracions han de prestar als agents de l'autoritat la col·laboració necessària en l'exercici de llurs funcions.

  4. S'han d'establir per reglament les funcions que s'assignen al personal que exerceix les funcions de control i inspecció en matèria de pesca i acció marítimes.

  5. El personal que exerceixi les funcions de control i inspecció ha d'estar habilitat mitjançant el procés que el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes estableixi per reglament.

  6. Les denúncies de les persones particulars poden donar lloc a l'obertura d'un expedient informatiu, que pot derivar en un expedient administratiu sancionador si del seu contingut en resulta la possible comissió d'alguna de les infraccions tipificades per aquesta llei.

  7. Amb els objectius d'assolir l'eficàcia i la coordinació màximes i per tal d'optimar l'aprofitament dels recursos humans i materials disponibles per a les tasques de control i inspecció de pesca i acció marítimes, el departament competent en la matèria pot establir acords i convenis de col·laboració amb administracions públiques i amb altres entitats reconegudes que prestin una col·laboració específica i concreta amb els serveis d'inspecció.

ARTICLE 119 Procediments de control i inspecció
  1. Per a controlar la pesca i el marisqueig en fons on aquestes activitats són il·legals, és vàlida la denúncia feta pel personal habilitat per a fer les actuacions de control i inspecció a partir de l'observació visual, feta quan sigui notori que una embarcació de pesca feineja en els dits fons. En aquest cas, les dades de posicionament obtingudes del centre de seguiment via satèl·lit de la flota pesquera, les fotografies i tot altre material probatori de què es disposi s'han d'incorporar a la denúncia.

  2. En les inspeccions dutes a terme al mar amb l'ajut de mitjans nàutics o aeris de control oficial, la situació de la infracció de l'embarcació de pesca és la determinada per la seva posició en el moment de l'albirament, per la situació de l'embarcació quan és abarloada per l'embarcació oficial d'inspecció pesquera o per la posició de l'helicòpter o l'avioneta de control en el zenit de l'embarcació de pesca.

ARTICLE 120 Accés als establiments i els llocs objecte d'inspecció
  1. El personal que exerceix les funcions de control i inspecció, en exercici de les seves funcions i acreditant la identitat, pot accedir als establiments, les indústries, les embarcacions, els vehicles i altres béns immobles o mobles en els quals s'exerceixin les activitats regulades per aquesta llei.

  2. El personal que exerceix les funcions de control i inspecció pot examinar les instal·lacions, els equips i els productes del mar que hi hagi en els llocs objecte d'inspecció, i també la documentació necessària per a comprovar si es compleix la normativa vigent.

  3. Si el lloc objecte d'inspecció coincideix amb el domicili de la persona física afectada, el personal que exerceix les funcions de control i inspecció ha d'obtenir, en defecte del consentiment exprés de la persona titular, l'autorització judicial corresponent.

CAPÍTOL II Mesures provisionals Artículos 121 a 123
ARTICLE 121 Règim de les mesures provisionals
  1. En el cas que es detecti la comissió de qualsevol de les infraccions tipificades per aquesta llei, abans d'iniciar el procediment administratiu o en el decurs d'aquest, les autoritats competents i, si escau, el personal habilitat i acreditat per a les actuacions inspectores i de control poden adoptar, de manera motivada i per raons d'urgència o necessitat, mesures provisionals si de les actuacions fetes en el decurs de la inspecció o el control es dedueix l'existència d'un risc immediat per a la salut humana, els recursos pesquers o el medi, o d'un incompliment de la normativa que pugui ésser tipificat com a greu o molt greu d'acord amb la legislació aplicable.

  2. Les mesures provisionals adoptades a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser notificades de manera immediata a l'òrgan competent per a iniciar el procediment sancionador. Aquest òrgan, en el termini màxim de quinze dies i mitjançant una resolució motivada, ha de dictar la corresponent resolució d'incoació de l'expedient, que ratifiqui, modifiqui, aixequi o complementi les mesures provisionals.

  3. Les mesures provisionals adoptades a què fa referència l'apartat 1 s'han d'ajustar, en tots els casos, a la intensitat, la proporcionalitat i les necessitats tècniques que es pretenen garantir en cada cas concret, i no poden tenir una durada superior a la de la situació de risc que les hagi motivades.

  4. Les despeses generades per les mesures provisionals adoptades, i també les que corresponguin a les sancions accessòries que, si escau, es puguin imposar d'acord amb aquesta llei, són a càrrec de la persona imputada si en la resolució de l'expedient s'aprecia que ha comès una infracció.

  5. En tot el que no regula aquesta llei, el règim jurídic aplicable a les mesures provisionals és el que estableixen els articles 72 i 136 de la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

ARTICLE 122 Abast de les mesures provisionals

Amb les finalitats d'assegurar l'eficàcia de la resolució que pogués recaure i de protegir els interessos generals, l'òrgan competent per a incoar els expedients sancionadors pot acordar l'adopció de les mesures cautelars provisionals següents:

  1. Comissar els productes de la pesca, del marisqueig o de l'aqüicultura.

  2. Confiscar els arts, els aparells, els ormeigs de pesca i marisqueig, l'embarcació, els vehicles, els remolcs refrigerats autònomament, els aparells d'immersió o altres instruments que s'hagin fet servir per a cometre la infracció.

  3. Immobilitzar temporalment l'embarcació, amb la comunicació prèvia a l'autoritat portuària competent, en els termes que s'estableixin per reglament amb relació a les mesures de tutela i conservació.

  4. Immobilitzar el vehicle de transport utilitzat si la infracció afecta la comercialització de productes.

  5. Suspendre temporalment les llicències o les autoritzacions per a l'exercici de la pesca o el marisqueig que regula aquesta llei.

  6. Suspendre temporalment l'autorització atorgada a centres nàutics, acadèmies nàutiques o centres d'immersió que regula aquesta llei.

  7. Suspendre temporalment els efectes de la concessió o l'autorització dels establiments d'aqüicultura que regula aquesta llei.

  8. Tancar provisionalment les instal·lacions o els establiments afectats per l'exercici d'activitats que presumptament siguin constitutives de les infraccions regulades per aquesta llei.

  9. Retenir el document acreditatiu de la capacitació professional.

  10. Ordenar al patró de l'embarcació de dirigir-se al port base o al port operatiu més proper.

  11. Subhastar captures d'espècies la pesca de les quals no estigui prohibida i de mida i pes reglamentaris i retenir l'import de les vendes obtingudes en les llotges pesqueres en primera venda, el qual import ha de quedar a disposició de l'Administració pública fins que no se substanciï l'expedient.

  12. Adequar l'art, l'estri o l'ormeig als reglaments vigents.

  13. Fer el dipòsit dels arts, els ormeigs, els estris i dels productes intervinguts cautelarment a la persona inspeccionada després d'haver-hi aplicat un precinte oficial.

ARTICLE 123 Adopció de les mesures cautelars provisionals
  1. Les mesures cautelars provisionals establertes per l'article 122.a, b, d, j, k, l i m poden ésser acordades pel personal habilitat i acreditat per a les actuacions inspectores i de control abans de la incoació del procediment corresponent, s'han de fer constar en l'acta pertinent i han d'ésser comunicades immediatament al director o directora dels serveis territorials corresponents del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes.

  2. Les mesures provisionals establertes per l'article 122. b, c i d es poden deixar sense efecte, amb la constitució prèvia d'una fiança, la qual ha de cobrir, com a mínim, l'import de la sanció que pogués correspondre per la presumpta infracció i pels danys i els perjudicis causats.

CAPÍTOL III Règim sancionador Artículos 124 a 130
ARTICLE 124 Disposicions generals
  1. Són infraccions totes les accions i omissions tipificades com a tals per aquesta llei.

  2. Als efectes d'aquesta llei, és exercici de la pesca o del marisqueig, llevat de prova en contrari, la captura, la possessió o la tinença d'exemplars d'espècies marines, la temptativa de capturar o recollir exemplars d'espècies marines o qualsevol altra activitat que es dugui a terme en el mar i en la línia de costa que impliqui el maneig, sobre la coberta d'una embarcació o a l'aigua, d'arts, ormeigs i estris de pesca o marisqueig, excepte les que s'hagin de fer per causa de força major i puguin ésser degudament justificades i acreditades. Tenen la mateixa consideració les activitats abans esmentades que s'exerceixen en l'àmbit de la pesca professional en aigües continentals.

  3. Als efectes d'aquesta llei, és possessió amb finalitats de comercialització o venda, llevat de prova en contrari, la tinença de captures d'espècies prohibides o de mida o pes inferiors als reglamentaris per alguna persona en mercats, botigues, magatzems, establiments o algun altre lloc, contenidor o objecte de característiques anàlogues, o per algú que es dediqui a la venda ambulant, qualsevol que en sigui el lloc.

ARTICLE 125 Reparació del dany i indemnitzacions
  1. La persona responsable de la comissió d'una infracció, independentment de les sancions que li puguin correspondre, resta obligada a reparar el dany o el perjudici causat i a indemnitzar l'Administració pels danys i perjudicis que li puguin correspondre.

  2. L'abast de la reparació i de la indemnització s'ha de determinar, quan sigui possible, en el marc de l'expedient sancionador; també es poden determinar en un expedient independent, amb respecte dels principis i les garanties del procediment administratiu.

  3. En el cas que la persona obligada a reparar o indemnitzar pels danys o els perjudicis no ho faci, el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes pot imposar-li multes coercitives per un import màxim de 1.000 euros cadascuna. Aquestes multes es poden reiterar un màxim de deu vegades, deixant entre una i l'altra el temps suficient per a complir l'obligació. Si persisteix l'incompliment de la persona que hi està obligada o si hi concorren raons d'urgència, es pot fer l'execució subsidiària dels treballs de reparació, a càrrec de la persona que hi està obligada.

ARTICLE 126 Exercici de la potestat sancionadora
  1. Les accions i les omissions tipificades com a infracció han d'ésser sancionades d'acord amb les disposicions d'aquesta llei i amb la resta de normes que regulen l'exercici de la potestat sancionadora, mitjançant la incoació, la instrucció i la resolució del procediment sancionador corresponent.

  2. Els procediments sancionadors s'han de resoldre en el termini màxim de sis mesos comptats de la data de l'acord d'inici de l'expedient, excepte en els supòsits que hi concorri alguna causa legal de suspensió. El procediment resta suspès en els supòsits establerts legalment i durant tot el temps que correspongui per a efectuar notificacions per edictes, si escau. Transcorregut el termini esmentat, s'ha de declarar la caducitat de l'expedient.

  3. La notificació de qualsevol dels actes que integren el procediment sancionador es pot fer mitjançant les confraries de pescadors si la persona expedientada n'és membre, sempre que aquest mitjà permeti tenir constància que la persona interessada o qui la representi l'ha rebuda, i de la data, la identitat i el contingut de l'acte notificat, i que així consti acreditat en l'expedient.

  4. Si els fets comesos o l'omissió d'actes deguts poden ésser constitutius d'il·lícit penal, el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes els ha de posar en coneixement del ministeri fiscal. El procediment sancionador s'ha de suspendre un cop l'autoritat judicial hagi incoat el procés penal que correspongui, si hi ha identitat de subjecte, fet i fonament.

ARTICLE 127 Classificació de les infraccions
  1. Les infraccions tipificades per aquesta llei es classifiquen, en funció de l'activitat a la qual afecten, en els tipus següents:

    1. Infraccions en matèria de pesca professional en aigües interiors o en aigües continentals i de marisqueig.

    2. Infraccions en matèria de pesca recreativa en aigües interiors.

    3. Infraccions en matèria d'aqüicultura.

    4. Infraccions en matèria d'ordenació del sector pesquer i comercialització dels productes de la pesca.

    5. Infraccions relatives a activitats marítimes.

  2. Les infraccions tipificades per aquesta llei es classifiquen en infraccions molt greus, greus i lleus.

ARTICLE 128 Responsabilitats
  1. Són responsables de les infraccions tipificades per aquesta llei les persones, físiques o jurídiques, que hagin participat en la comissió del fet infractor, per acció o omissió, i fins i tot a títol de simple negligència. La responsabilitat també els és exigible encara que les infraccions es cometin mitjançant associacions temporals d'empreses, agrupacions o comunitats de béns sense personalitat jurídica.

  2. En el supòsit d'infraccions greus o molt greus imputades a una persona jurídica, poden ésser considerats responsables els membres dels òrgans rectors o de direcció i els tècnics responsables de l'activitat.

  3. Els propietaris o els armadors de les embarcacions, en el cas que hi hagi una denuncia per presumpta infracció en matèria de pesca o marisqueig, resten obligats, quan siguin requerits a aquest efecte, a identificar el patró responsable de l'embarcació.

  4. De les infraccions comeses per persones menors d'edat no emancipades o per persones incapacitades, en són responsables el pare, la mare o qui en tingui la tutoria.

  5. Les sancions que s'imposin a persones diferents com a conseqüència d'una mateixa infracció tenen caràcter independent entre elles.

  6. En els supòsits que una infracció sigui imputable a diverses persones i no sigui possible determinar el grau de participació de cadascuna, en responen solidàriament:

  1. Els propietaris de les embarcacions, els armadors, els noliejadors, els capitans i els patrons o les persones que dirigeixin l'activitat pesquera, en el cas d'infraccions en matèria de pesca i marisqueig.

  2. Les persones titulars dels establiments de cultius marítims i instal·lacions auxiliars, en el cas d'infraccions en matèria d'aqüicultura.

  3. Les persones titulars de les empreses comercialitzadores o transformadores dels productes de la pesca, el marisqueig o l'aqüicultura, en el cas que la infracció afecti les activitats esmentades.

  4. Les persones titulars i les entitats gestores de les llotges i els centres de venda, en el cas d'infraccions que afectin la venda de productes de la pesca o l'aqüicultura.

  5. Les persones titulars de les empreses de transport, en el cas d'infraccions comeses en el transport de productes de la pesca, el marisqueig o l'aqüicultura.

  6. Les persones titulars de les empreses i els establiments de restauració que ofereixin al consum productes de mida i pes antireglamentaris, en el cas que les infraccions consisteixin en aquesta activitat.

  7. Els organitzadors, tant si són persones com entitats, de les diferents proves dels concursos de pesca recreativa o esportiva.

  8. Les persones titulars dels centres d'activitats marítimes, en el cas d'infraccions en matèria d'activitats nàutiques recreatives i subaquàtiques.

  9. Les persones que siguin propietàries, promotores i constructores de les obres, en el cas d'obres o instal·lacions que incideixen sobre els recursos pesquers.

ARTICLE 129 Prescripció
  1. Els terminis de prescripció de les infraccions tipificades per aquesta llei són de tres anys per a les molts greus, de dos anys per a les greus i de sis mesos per a les lleus, a comptar de la data de comissió de la infracció.

  2. Els terminis de prescripció de les sancions imposades pels òrgans competents en la matèria són de tres anys per a les molts greus, de dos anys per a les greus i d'un any per a les lleus, a comptar de la data en què la resolució sancionadora esdevingui ferma.

  3. En el cas de concurrència d'infraccions lleus, greus o molt greus o que alguna d'aquestes infraccions sigui el mitjà necessari per a cometre'n una altra, el termini de prescripció és el que s'estableix per a la infracció més greu.

  4. La prescripció de la sanció no comporta la prescripció de l'acció de l'Administració per a exigir a qui en sigui responsable la reposició dels béns a l'estat anterior al de la comissió de la infracció i per a reclamar-li els danys i els perjudicis causats, durant un termini de cinc anys.

ARTICLE 130 Destinació dels productes i els béns comissats o confiscats
  1. Les captures d'espècies procedents de la pesca, el marisqueig o l'aqüicultura comissades en aplicació d'aquesta llei que tinguin possibilitat de sobreviure s'han de retornar al mitjà del qual procedeixen. Si estiguessin mortes, en funció del volum i les exigències higièniques i sanitàries, poden tenir alguna de les destinacions següents:

    1. La subhasta pública, sempre que es tracti de captures d'espècies la pesca de les quals no estigui prohibida i de mida o pes reglamentaris. L'import de la venda s'ha de posar a disposició de l'òrgan sancionador.

    2. El lliurament per al consum d'un centre benèfic o d'institucions públiques o privades sense ànim de lucre.

    3. La destrucció.

  2. Els arts, els ormeigs i altres instruments de pesca o béns confiscats com a mesura cautelar, sempre que siguin reglamentaris, s'han de tornar a la persona interessada en el moment que es faci efectiu l'import de la fiança a què es refereix l'article 123. Si la resolució del procediment aprecia la comissió d'alguna infracció, s'han de tornar a la persona interessada una vegada feta efectiva la sanció corresponent. Els béns confiscats que no siguin reglamentaris s'han de destruir.

  3. Si la resolució del procediment sancionador no aprecia la comissió de cap infracció, s'ha d'acordar la devolució dels productes o els béns comissats o confiscats o, si escau, de llur valor a la persona interessada. En el supòsit que la persona interessada no se'n faci càrrec en el termini de sis mesos comptat a partir que li hagi estat requerit, s'entén que resten abandonats; en aquest cas, el departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, amb audiència prèvia de la persona interessada, pot decidir-ne la destinació.

CAPÍTOL IV Infraccions Artículos 131 a 145
SECCIÓ PRIMERA Infraccions en matèria de pesca professional i marisqueig Artículos 131 a 133
ARTICLE 131 Infraccions lleus

Són infraccions lleus en matèria de pesca professional i marisqueig:

  1. No portar a l'embarcació o no exhibir, a requeriment dels agents de l'autoritat, les llicències o els permisos de pesca o marisqueig, en qualsevol de les modalitats, o tenir-los caducats.

  2. No comunicar a la direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes la transmissió d'una embarcació.

  3. (Derogada)

  4. Tota acció o omissió que comporti l'incompliment de les obligacions establertes per la legislació pesquera de la Unió Europea o pels tractats o convenis internacionals subscrits per la Unió Europea sobre la conservació i la gestió dels recursos pesquers, en el cas que no siguin tipificades com a infracció greu o molt greu.

  5. Infringir qualsevol de les obligacions establertes per aquesta llei o per la resta de la legislació vigent en matèria de pesca marítima, en el cas que la infracció no sigui tipificada com a greu o molt greu.

  6. Abandonar en la zona de pesca estris, deixalles o residus generats durant l'activitat.

ARTICLE 132 Infraccions greus
  1. Són infraccions greus en matèria de pesca professional i marisqueig relatives a l'activitat:

    1. Pescar o mariscar en qualsevol de les modalitats sense les llicències o els permisos preceptius.

    2. Manipular o alterar les dades i les circumstàncies que consten en les llicències o els permisos.

    3. Incomplir les condicions establertes en les llicències o els permisos de pesca, de marisqueig o d'extracció de recursos marins.

    4. Incomplir les mesures aprovades de conformitat amb l'article 27 destinades a la conservació dels recursos pesquers i marisquers, en el cas que aquest fet no constitueixi una infracció molt greu.

    5. Pescar o mariscar fora del temps o del període d'extracció autoritzat, o incomplir el descans setmanal.

    6. Incomplir les normes aplicables a les modalitats de pesca o marisqueig.

    7. Simultaniejar la modalitat de marisqueig amb una altra modalitat de pesca si això no és permès.

    8. Incomplir l'obligació de respectar les distàncies mínimes per a embarcacions i arts entorpint les activitats pesqueres o marisqueres de tercers.

    9. No dur instal·lat a bord el dispositiu de control via satèl·lit o qualsevol altre dispositiu de naturalesa similar establert per la normativa vigent per a controlar l'activitat.

    10. Manipular, alterar, malmetre o no tenir operatiu per causes imputables a la persona interessada el dispositiu de control via satèl·lit o qualsevol altre dispositiu de naturalesa similar establert per la normativa vigent per a controlar l'activitat, i també produir qualsevol tipus de pertorbació en les comunicacions, impedir-les o interferir-hi.

    11. Incomplir l'obligació d'emplenar els documents preceptius de control de l'activitat pesquera o marisquera, alterar-hi les dades reals o emplenar-los amb retard.

    12. Servir-se d'embarcacions auxiliars no autoritzades per a mariscar a peu.

    13. Incomplir l'obligació de dur visibles de la manera establerta per la normativa vigent la matrícula o altres requisits d'identificació de l'embarcació, impedir que siguin visibles o manipular-los de manera que es dificultin les tasques d'inspecció.

    14. Servir-se de balises d'ormeigs de pesca o marisqueig que no compleixin la normativa vigent.

    15. Incomplir l'obligació d'identificar el patró de l'embarcació, si li és requerit al propietari o l'armador.

    16. Retardar o incomplir les obligacions d'informació i de comunicació a l'Administració establertes per aquesta llei i per la normativa que la desplegui.

    17. No col·laborar en les funcions de control i inspecció, o obstruir-les, sense arribar a impedir-ne l'exercici.

    18. Faltar al respecte als representants dels òrgans que exerceixen les funcions de control i inspecció.

    19. Incomplir l'horari de sortida a port de l'embarcació auxiliar de pesca d'una embarcació de pesca principal.

    20. Eliminar, manipular, traslladar o alterar de qualsevol manera les proves o qualsevol altre material i els precintes oficials aplicats per a donar a conèixer la comissió d'alguna infracció.

    21. Mariscar fora de l'àmbit territorial autoritzat.

    22. Introduir en el mercat productes pesquers o marisquers fora dels circuits legals de primera venda establerts.

    23. Abocar al mar captures que poden ésser comercialitzades en primera venda, havent-ne fet la tria i la classificació.

    24. Cometre una segona infracció lleu de la mateixa naturalesa d'una primera en el termini d'un any, sempre que la primera infracció hagi estat declarada així per resolució ferma.

  2. Son infraccions greus relatives a la conservació de les espècies i dels recursos marins:

    1. Capturar exemplars de mida o pes inferiors als autoritzats o exemplars d'espècies prohibides o vedades per a la pesca.

    2. Capturar o tenir més exemplars d'espècies dels autoritzats.

    3. Pescar o mariscar en fons on la normativa ho prohibeix, en època o en zona de veda o prohibida.

    4. Malmetre o destruir les zones d'herbassars de fanerògames marines, coral·lígens i grapissars (fons de maërl), llurs barbades o altres zones declarades de protecció pesquera o marisquera degudament senyalitzades.

    5. Arrancar o destruir els senyals de delimitació dels espais de protecció pesquera o marisquera.

    6. Extreure mol·luscs i altres invertebrats marins si aquesta extracció no és autoritzada.

    7. Extreure flora i fauna marines sense finalitats pesqueres o marisqueres degudament autoritzades.

    8. Introduir en aigües del litoral de Catalunya exemplars d'espècies al·lòctones, tret que això estigui expressament autoritzat i compleixi els requisits establerts per reglament.

    9. Pescar o portar en l'embarcació exemplars d'espècies no autoritzades per la normativa sectorial, o capturar aquests recursos marins amb embarcacions que no tinguin l'autorització preceptiva.

    10. Eliminar, manipular, traslladar o alterar de qualsevol manera els productes marins intervinguts cautelarment, els precintes oficials aplicats o les proves que donin lloc al coneixement de la comissió d'una infracció.

    11. Tenir mol·luscs, gasteròpodes i altres invertebrats marins sense la guia de circulació o l'autorització permanent corresponent.

    12. Cometre una segona infracció lleu de la mateixa naturalesa d'una primera en el termini d'un any, sempre que la primera infracció hagi estat declarada així per resolució ferma.

  3. Són infraccions greus relatives als arts, els ormeigs, els equips i altres instruments de pesca o marisqueig:

    1. Utilitzar o tenir en l'embarcació arts o instruments que estiguin prohibits o que siguin antireglamentaris, que siguin diferents dels autoritzats, o en un nombre superior a l'autoritzat.

    2. Incomplir les normes sobre la utilització dels arts i els instruments de pesca o marisqueig.

    3. Arrossegar les gàbies per la popa amb l'embarcació en marxa.

    4. Pescar amb arts d'arrossegament o mariscar amb rastell de cadenes i gàbies en zones d'alguer.

    5. Pescar amb arts d'arrossegament o d'encerclament en zones d'esculls artificials.

    6. Instal·lar o utilitzar dispositius que redueixin la selectivitat dels arts i els ormeigs de pesca o marisqueig i adherir llast suplementari en forma de discs, boles o altres de similars, units a la ralinga inferior de l'art de ròssec que permetin pescar sobre els fons rocosos.

    7. Canviar la modalitat de pesca sense l'autorització preceptiva.

    8. Eliminar, manipular, traslladar o alterar els arts, els ormeigs, els equips o altres instruments de pesca o marisqueig intervinguts cautelarment pel personal que exerceix tasques d'inspecció i control, els precintes oficials aplicats o les proves que donin lloc al coneixement de la comissió d'una infracció i obtenir productes marisquers en zones d'extracció declarades tancades o prohibides.

    9. Utilitzar indegudament els arts, els estris o els ormeigs pesquers o marisquers.

      j bis ) Incomplir les disposicions reglamentàries relatives a la identificació o la senyalització dels arts i ormeigs de pesca o marisqueig.

    10. Cometre una segona infracció lleu de la mateixa naturalesa d'una primera en el termini d'un any, sempre que la primera infracció hagi estat declarada així per resolució ferma.

ARTICLE 133 Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus en matèria de pesca professional i marisqueig:

  1. Practicar activitats regulades per aquesta llei sense la llicència, el permís o la concessió corresponent.

  2. Exercir l'activitat de pesca o de marisqueig sense estar inscrit en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya o sense constar en les bases de dades i els fitxers que s'estableixin per reglament.

  3. Utilitzar per a la pesca substàncies explosives, tòxiques o càustiques, verinoses, paralitzants o corrosives, narcòtiques o contaminants.

  4. Practicar activitats no permeses en zones protegides.

  5. Obtenir la llicència o altres autoritzacions necessàries per a l'exercici de la pesca o el marisqueig basant-se en documentació o informació falsa.

  6. Desobeir el personal que compleix tasques d'inspecció i control, oposar-li resistència o fer-li obstrucció, impedint l'exercici de la seva activitat.

  7. Posar en el mercat productes pesquers o marisquers fora dels circuits legals de primera venda, si procedeixen de zones tancades.

  8. Cometre una segona infracció greu de la mateixa naturalesa d'una primera en el termini d'un any, sempre que la primera infracció hagi estat declarada així per resolució ferma.

SECCIÓ SEGONA Infraccions en matèria de pesca marítima recreativa en aigües interiors Artículos 134 a 136
ARTICLE 134 Infraccions lleus

Són infraccions lleus en matèria de pesca marítima recreativa en aigües interiors:

  1. No exhibir la llicència de pesca quan sigui requerit pels òrgans d'inspecció i control.

  2. Pescar vulnerant les normes aplicables sobre dies i horaris.

  3. Retardar o incomplir de manera lleu les obligacions d'informació preceptives.

  4. Tota infracció de les obligacions establertes per aquesta llei o per la resta de la legislació vigent en matèria de pesca recreativa en aigües interiors que no sigui tipificada com a infracció greu o molt greu.

ARTICLE 135 Infraccions greus

Són infraccions greus en matèria de pesca marítima recreativa en aigües interiors:

  1. Pescar des de terra, sense la llicència corresponent, amb la llicència caducada de més de tres mesos o haver estat advertit d'aquest fet pel personal que exerceix tasques d'inspecció i control abans d'aquest termini de tres mesos.

  2. Pescar des de l'embarcació o practicar la pesca submarina sense haver obtingut la llicència preceptiva o amb la llicència caducada.

  3. Manipular o alterar les dades que consten en la llicència.

  4. Pescar incomplint les distàncies mínimes establertes per la normativa.

  5. No auxiliar injustificadament el personal que exerceix tasques de control i inspecció, o faltar-li al respecte.

  6. Capturar espècies vedades, no autoritzades o prohibides per a la pesca o de mida o pes inferiors als reglamentaris, o sobrepassar les quantitats màximes de captura autoritzades.

  7. Pescar en fons on és prohibit, en època o en zona de veda o prohibida.

  8. Fer ús de llums artificials de superfície o submergits o de qualsevol altre mitjà que serveixi d'atracció o de concentració artificial d'exemplars d'espècies pescables.

  9. Pescar sense les balises reglamentàries.

  10. Tenir, posseir o fer ús de qualsevol art, ormeig, equip o instrument no autoritzat o prohibit per a l'exercici de l'activitat.

  11. Fer ús d'ormeigs i estris diferents dels reglamentaris o en més quantitat de la que és permesa.

  12. Practicar la pesca submarina amb equips de respiració autònoms o semiautònoms, o qualsevol altre sistema que permeti la respiració en immersió, o utilitzant hidroplans o vehicles similars.

  13. Vendre o comercialitzar les captures amb un sistema de pesca no autoritzat.

  14. Extraure flora marina o mol·luscs i altres invertebrats marins l'extracció dels quals no sigui autoritzada.

  15. Tota altra actuació que pugui perjudicar greument la gestió i la conservació dels recursos marins.

  16. Retardar o incomplir greument les obligacions d'informació preceptives.

  17. Obstaculitzar de qualsevol manera l'activitat de pesca marítima o marisquera professional, o interferir-hi.

  18. No col·laborar en les funcions de control i inspecció, o obstruir-les, sense arribar a impedir-ne l'exercici.

  19. Eliminar, manipular, traslladar o alterar de qualsevol manera els productes marins, els arts, els estris o els ormeigs o qualsevol altre material intervingut cautelarment pel personal que exerceix les funcions de control i inspecció, els precintes oficials aplicats o les proves que donin lloc al coneixement de la comissió d'una infracció.

  20. Cometre una segona infracció lleu de la mateixa naturalesa d'una primera en el termini d'un any, sempre que la primera infracció hagi estat declarada així per resolució ferma.

ARTICLE 136 Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus en matèria de pesca marítima recreativa en aigües interiors:

  1. Pescar vulnerant la normativa aplicable a les zones protegides.

  2. Organitzar concursos de pesca sense l'autorització preceptiva.

  3. Utilitzar substàncies explosives, tòxiques o càustiques, verinoses, paralitzants o corrosives, narcòtiques i contaminants.

  4. Obtenir la llicència o qualsevol altra autorització necessària per a l'exercici de la pesca basant-se en documentació o informació falsa.

  5. Desobeir el personal que exerceix tasques d'inspecció i control, oposar-li resistència o fer-li obstrucció.

  6. Cometre una segona infracció greu de la mateixa naturalesa d'una primera, en el termini d'un any, sempre que la primera infracció hagi estat declarada així per resolució ferma.

SECCIÓ TERCERA Infraccions en matèria d'aqüicultura Artículos 137 a 139
ARTICLE 137 Infraccions lleus

Són infraccions lleus en matèria d'aqüicultura:

  1. Incomplir lleument o retardar el compliment de les obligacions de comunicació i informació a l'Administració establertes per la normativa vigent.

  2. Emplenar incorrectament les dades de l'activitat en el registre o altres documents preceptius.

  3. Tota infracció de les obligacions establertes per aquesta llei, per les normes que la despleguin o per la resta de la normativa vigent en matèria d'aqüicultura que no sigui tipificada com a infracció greu o molt greu.

ARTICLE 138 Infraccions greus

Són infraccions greus en matèria d'aqüicultura:

  1. No auxiliar injustificadament el personal que exerceix tasques d'inspecció i control, o faltar-li al respecte.

  2. Incomplir les condicions establertes en l'autorització o concessió que habilita per a l'explotació d'establiments d'aqüicultura.

  3. Explotar els establiments d'aqüicultura sense tenir la titularitat de la concessió o autorització, sense que s'hagi produït la transmissió dels títols habilitants de conformitat amb la normativa vigent.

  4. Arrendar les explotacions sense complir els requisits reglamentaris.

  5. Ampliar l'establiment o la producció, substituir les espècies objecte de cultiu autoritzades inicialment, o introduir-hi canvis substancials sense autorització administrativa.

  6. Introduir espècies, o tenir-ne, amb finalitats d'immersió, sense ajustar-se a l'autorització o concessió.

  7. Cultivar o tenir en l'establiment exemplars d'espècies prohibides.

  8. Cultivar o repoblar amb biotips racials no autoritzats o incomplint les condicions establertes en l'autorització o la concessió preceptiva.

  9. Incomplir les normes sobre producció, venda i transport d'exemplar de les espècies establertes per reglament i les que constin en l'autorització o concessió corresponent.

  10. No fer constar les dades de l'activitat en el registre o en altres documents preceptius.

  11. Incomplir les normes reglamentàries sobre el trasllat d'exemplars d'espècies entre vivers.

  12. Comercialitzar productes aqüícoles amb destinació al consum humà de mida o pes inferiors als autoritzats.

  13. Vendre productes aqüícoles en un lloc no autoritzat o de manera no autoritzada, o incomplint les normes de comercialització referents a la identificació, la traçabilitat i l'etiquetatge dels productes.

  14. Incomplir greument les obligacions d'informació a l'Administració establertes per la normativa vigent.

  15. No col·laborar en les funcions de control i inspecció, o obstruir-les, sense arribar a impedir-ne l'exercici.

  16. Exercir l'activitat sense la cobertura d'assegurança que requereix la normativa vigent.

  17. Eliminar, manipular, traslladar o alterar de qualsevol manera els productes aqüícoles, els pinsos, els medicaments, els ormeigs o qualsevol altre material intervingut cautelarment pel personal que exerceix funcions d'inspecció, els precintes oficials aplicats o les proves que donin lloc al coneixement de la comissió d'una infracció.

  18. Recol·lectar i obtenir productes aqüícoles en zones de producció declarades tancades o prohibides.

  19. Tenir mol·luscs, gasteròpodes o altres invertebrats marins sense la guia de circulació o l'autorització permanent preceptiva.

  20. Cometre una segona infracció lleu de la mateixa naturalesa d'una primera en el termini d'un any, sempre que la primera infracció hagi estat declarada així per resolució ferma.

ARTICLE 139 Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus en matèria d'aqüicultura:

  1. Exercir l'activitat d'aqüicultura sense constar en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya o en les bases de dades i els fitxers que s'estableixin per reglament.

  2. Exercir l'activitat sense la preceptiva autorització o concessió administrativa.

  3. Fer ús de l'establiment d'aqüicultura com a mitjà de comercialització fraudulenta de productes de la pesca en època de veda o de mida o pes inferiors als reglamentaris.

  4. Obtenir l'autorització o concessió necessària per a l'exercici de l'aqüicultura basant-se en documentació o informació falsa.

  5. Desobeir el personal que exerceix tasques d'inspecció i control, oposar-li resistència o fer-li obstrucció de manera que s'impedeixi l'exercici de la seva activitat.

  6. Cometre una segona infracció greu de la mateixa naturalesa d'una primera, en el termini d'un any, sempre que la primera infracció hagi estat declarada així per resolució ferma.

SECCIÓ QUARTA Infraccions en matèria d'ordenació del sector pesquer i comercialització dels productes de la pesca Artículos 140 a 142
ARTICLE 140 Infraccions lleus

Són infraccions lleus en matèria d'ordenació del sector pesquer i comercialització dels productes de la pesca:

  1. Retardar el compliment de les obligacions preceptives d'informació a l'Administració.

  2. Carregar els productes de la pesca fora dels horaris, els llocs o els ports establerts.

  3. Tota acció o omissió que impliqui incomplir les obligacions establertes per la legislació pesquera vigent aplicable a Catalunya o pels tractats o convenis internacionals subscrits per la Unió Europea sobre l'ordenació del sector pesquer i sobre la comercialització de productes, si no són una infracció tipificada com a greu o molt greu.

ARTICLE 141 Infraccions greus

Són infraccions greus en matèria d'ordenació del sector pesquer i comercialització dels productes de la pesca:

  1. Comercialitzar espècies pesqueres incomplint la normativa sobre categories de frescor i mida, sense tenir les autoritzacions necessàries o en condicions diferents de les que hi consten.

  2. Fer operacions de construcció, modernització o reconversió d'embarcacions de pesca al marge de les autoritzacions preceptives o incomplint-les.

  3. Tenir, consignar, transportar, fer circular, emmagatzemar, transformar, exposar o vendre, de qualsevol de les maneres regulades legalment, productes de la pesca dels quals és prohibida o de mida o pes inferiors als reglamentaris.

  4. Transportar productes pesquers sense la documentació exigida per la legislació vigent.

  5. Incomplir la normativa vigent relativa a la potència dels motors o altres paràmetres establerts per a les embarcacions respecte a cada calador o modalitat de pesca.

  6. Canviar de base l'embarcació de pesca o utilitzar temporalment un port diferent del port base sense haver obtingut l'autorització administrativa corresponent, o no utilitzar-lo d'acord amb el que estableix l'article 81, llevat del supòsit de força major.

  7. Obstruir les tasques d'inspecció, sense arribar a impedir-ne l'exercici.

  8. Entrar al port o sortir-ne fora de l'horari establert per a l'exercici de l'activitat pesquera o marisquera, llevat que les esmentades maniobres tinguin lloc com a conseqüència d'un estat de necessitat o força major, sens perjudici de les competències de l'autoritat portuària.

  9. Incomplir els descansos de pesca establerts.

  10. Exercir activitats de venda de productes pesquers en un lloc o d'una manera no autoritzats legalment o amb incompliment dels requisits exigits, no expedir la nota de venda o incloure-hi dades falses.

  11. Exercir activitats professionals pesqueres o marisqueres sense tenir la titulació que acredita la capacitació i la formació professional nauticopesquera.

  12. Desembarcar o descarregar exemplars o productes pesquers en condiciones altres que les establertes legalment.

  13. Identificar incorrectament les caixes o els embalatges dels exemplars.

  14. Col·locar en els circuits comercials productes que incompleixin les normes d'etiquetatge, presentació, traçabilitat i publicitat en les diverses fases de comercialització, inclosos el transport, la circulació i la distribució fins al consumidor final.

  15. Negar-se injustificadament a permetre la primera venda i la comercialització dels productes, en el cas de les entitats gestores de les llotges o els centres de venda.

  16. Fer la primera venda d'exemplars d'espècies vedades o prohibides, de mida o pes antireglamentaris o en quantitats que superin les fixades per reglament, en el cas dels venedors o els concessionaris de llotges o centres de venda.

  17. Eliminar, manipular, traslladar o alterar de qualsevol manera els productes marins, els arts, els estris o els ormeigs o qualsevol altre material intervingut cautelarment pels inspectors, els precintes oficials aplicats, i també les proves que donin lloc al coneixement de la comissió d'una infracció.

  18. Tenir mol·luscs, gasteròpodes o altres invertebrats marins sense la guia de circulació o l'autorització permanent preceptiva.

  19. Transmetre les autoritzacions de construcció, modernització, reconversió i posada en servei d'embarcacions de pesca sense obtenir l'autorització prèvia del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes.

  20. Incomplir les obligacions preceptives d'informació a les administracions públiques.

  21. Cometre una segona infracció lleu de la mateixa naturalesa d'una primera, en el termini d'un any, sempre que la primera infracció hagi estat declarada així per resolució ferma.

ARTICLE 142 Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus en matèria d'ordenació del sector pesquer:

  1. Obtenir subvenciones, préstecs i, en general, qualsevol tipus d'ajut, amb dades falses, falsejant les condicions de concessió requerides o ocultant les que n'haguessin impedit o limitat l'atorgament, o destinar-los a finalitats diferents de les previstes.

  2. Obtenir les autoritzacions necessàries amb documents o informacions falsos.

  3. Desobeir greument el personal encarregat de les tasques d'inspecció i control, o oposar-li resistència de manera que s'impedeixi l'exercici de les seves funcions.

  4. Falsificar la informació o les dades que cal emplenar obligatòriament referents a la producció, la descàrrega, la identificació, la venda o el transport de productes pesquers.

  5. Comercialitzar invertebrats marins procedents de zones de producció tancades per motius higienicosanitaris.

  6. Cometre una segona infracció greu de la mateixa naturalesa d'una primera, en el termini d'un any, sempre que la primera infracció hagi estat declarada així per resolució ferma.

SECCIÓ CINQUENA Infraccions en matèria d'activitats marítimes Artículos 143 a 145
ARTICLE 143 Infraccions lleus

Són infraccions lleus en matèria d'activitats marítimes:

  1. Realitzar activitats marítimes, fora de la seu del centre nàutic o l'acadèmia nàutica que s'ha declarat a l'Administració.

  2. No comunicar a l'administració competent els canvis d'adreça, de disponibilitat de personal titulat i de material que hagin donat lloc a la resolució d'autorització dels centres d'activitats marítimes.

ARTICLE 144 Infraccions greus

Són infraccions greus en matèria d'activitats marítimes:

  1. Faltar al respecte al personal habilitat per a exercir les actuacions de control i inspecció, no col·laborar en les activitats de control i inspecció, o obstruir-les, sense arribar a impedir-ne l'exercici.

  2. Realitzar activitats marítimes sense tenir la titulació exigida per la normativa aplicable.

  3. Fer pràctiques amb personal sense la titulació necessària per al nivell corresponent, en el cas dels centres d'activitats marítimes.

  4. Incomplir les obligacions d’informació a l’Administració i emplenament de dades, excepte les establertes com a infraccions lleus per l’article 143, en els casos dels centres nàutics, les acadèmies nàutiques, els centres d’immersió i els centres d’ensenyament de busseig professional.

  5. No exigir als usuaris els requisits i la documentació acreditativa del compliment de les obligacions establertes per aquesta llei i per la normativa aplicable, en els casos dels centres nàutics, les acadèmies nàutiques, els centres d’immersió i els centres d’ensenyament de busseig professional.

  6. Incomplir els requeriments de supervisió de les activitats que s’hi practiquen o de presència del personal qualificat i d’equips establerts per la normativa aplicable, en els casos dels centres nàutics, les acadèmies nàutiques, els centres d’immersió i els centres d’ensenyament de busseig professional.

  7. Exercir activitats marítimes sense estar inscrit en el Registre de Centres d'Activitats Marítimes, o sense complir la resta de condicions per a l'exercici de l'activitat establertes per reglament.

  8. Exercir les activitats sense la cobertura d'assegurança que requereix la normativa vigent.

  9. Eliminar, manipular, traslladar o alterar de qualsevol manera els productes marins, els arts, els estris o els ormeigs o qualsevol altre material intervingut cautelarment pel personal que exerceix les funcions de control i inspecció; els precintes oficials aplicats, i les proves que donin lloc al coneixement de la comissió d'una infracció.

  10. Cometre una segona infracció lleu de la mateixa naturalesa d'una primera en el termini d'un any, sempre que la primera infracció hagi estat declarada així per resolució ferma.

ARTICLE 145 Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus en matèria d'activitats marítimes:

  1. Exercir l'activitat sense tenir l'autorització preceptiva.

  2. Obtenir l'autorització de centre nàutic o acadèmia nàutica o d'immersió basant-se en documentació o informació falsa.

  3. Desobeir el personal que exerceix tasques d'inspecció i control, oposar-li resistència o fer-li obstrucció, de manera que se n'impedeixi l'exercici de l'activitat.

  4. Falsificar la informació o les dades de formalització obligatòria referents a les activitats marítimes regulades per aquesta llei i per la normativa de desplegament.

  5. Cometre una segona infracció greu de la mateixa naturalesa d'una primera en el termini d'un any, sempre que la primera infracció hagi estat declarada així per resolució ferma.

CAPÍTOL V Sancions Artículos 146 a 155
ARTICLE 146 Tipus de sancions
  1. Les infraccions tipificades per aquesta llei són objecte de les sancions següents:

    1. Advertència.

    2. Multa.

    3. Immobilització de l'embarcació fins que no s'hagi complert la sanció principal.

    4. Confiscació dels arts, els ormeigs i els instruments de pesca o marisqueig prohibits o que infringeixin la normativa vigent.

    5. Comís dels productes i els béns de la pesca o el marisqueig o de les produccions aqüícoles.

    6. Suspensió provisional, retirada o no-renovació de les llicències o autoritzacions preceptives per a l'exercici de les activitats regulades per aquesta llei per un període de fins a cinc anys.

    7. Clausura temporal, de fins a tres mesos, o definitiva de l'establiment aqüícola.

    8. Clausura temporal, de fins a tres mesos, o definitiva dels centres nàutics, les acadèmies nàutiques i els centres d'immersió.

    9. Confiscació de l'embarcació.

    10. Inhabilitació per un període màxim de cinc anys per a l'exercici de les activitats pesqueres, marisqueres, de busseig professional o de formació en centres nàutics, acadèmies nàutiques o centres d'immersió.

    11. Impossibilitat d'obtenir, durant un termini de fins a cinc anys, préstecs, subvencions o ajuts públics.

    12. Entre 3 i 7 punts en el cas d’infraccions greus i molt greus.

    13. Retirada permanent de la llicència de pesca o marisqueig.

  2. La multa és la sanció principal, mentre que la resta de les sancions establertes per l'apartat 1, excepte l'advertència, tenen el caràcter d'accessòries. Les multes es poden pagar fraccionadament.

  3. Les sancions establertes per aquesta llei són també independents de la caducitat de la concessió o autorització dels establiments d'aqüicultura, per incompliment de les condicions establertes.

  4. Les conductes recollides a l’annex XXX del Reglament (UE) 404/2011, del 8 d’abril de 2011, que estableix les normes de desenvolupament del Reglament (CE) 1124/2009, del 20 de novembre, pel qual s’estableix un règim comunitari de control per a garantir el compliment de les normes de la política pesquera comuna, que estiguin tipificades en els articles 132, 133, 133 bis, 133 ter, 135, 136, 141 i 142 d’aquesta llei, duen associades l’assignació de punts com a sanció accessòria.

  5. Pel que fa a la resta de la regulació relativa al sistema d’assignació de punts, és aplicable el que disposa el títol VII del Reglament (UE) 404/2011, del 8 d’abril de 2011, que estableix les normes de desenvolupament del Reglament (CE) 1124/2009, del 20 de novembre, pel qual s’estableix un règim comunitari de control per a garantir el compliment de les normes de la política pesquera comuna.

ARTICLE 147 Criteris de graduació de les sancions
  1. La imposició de sancions s'ha d'adequar a la gravetat real del fet constitutiu de la infracció. En la graduació, s'han de tenir en compte les circumstàncies següents:

    1. L'incompliment de les advertències prèvies, si n'hi ha hagut.

    2. La intencionalitat de la persona infractora.

    3. La naturalesa dels danys produïts.

    4. El benefici derivat de l'activitat infractora.

    5. El grau de participació en el fet per títol diferent al d'autor.

    6. La capacitat econòmica que acrediti documentalment la persona infractora.

    7. La situació de risc creat per a persones, animals o béns i l'afectació del medi ambient.

    8. La reincidència en la comissió de més d'una infracció de la mateixa graduació en el termini d'un any, sempre que hagi estat declarada així per resolució ferma.

    9. La concurrència de diverses infraccions en uns mateixos fets.

    10. El càrrec, la funció o la titulació específica de la persona infractora.

    11. L'afany de lucre i el benefici econòmic que la infracció hagués pogut reportar a la persona infractora.

    12. L'agrupació i l'organització per a cometre la infracció.

    13. Els actes per a ocultar el descobriment de la infracció.

    14. El volum de mitjans il·lícits emprats.

    15. La negativa a lliurar els arts o els mitjans emprats per a cometre la infracció, quan la persona presumptament infractora sigui requerida amb aquesta finalitat.

    16. La irreparabilitat dels danys causats.

    17. El cost de la reparació dels danys causats.

    18. El fet que la persona causant estigui inhabilitada en el moment de cometre la infracció.

  2. Si concorren dues o més infraccions imputables a la mateixa persona i alguna d'aquestes és el mitjà necessari per a cometre'n una altra, s'ha d'imposar com a sanció conjunta la corresponent a la infracció més greu, en el seu grau màxim.

  3. El límit màxim de les sancions establertes per aquesta llei es pot superar fins al doble del benefici obtingut per la persona infractora, si aquest benefici és superior a l'esmentat límit.

  4. L’assignació per punts s’efectua en funció de la gravetat de la infracció, que és apreciada d’acord amb el que disposen l’article 90 del Reglament (CE) 1224/2009 i els articles 3 i 42 del Reglament (CE) 1005/2008, del 29 de setembre, pel qual s’estableix un sistema comunitari per a prevenir, descoratjar i eliminar la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada, i es modifiquen i deroguen determinats reglaments, o la normativa que els substitueixi.

  5. L’assignació de punts en la resolució sancionadora comporta per al titular de la llicència de pesca o marisqueig de l’embarcació pesquera assignada l’aplicació de la suspensió de la llicència per períodes que es determinen quan s’assoleixin els punts següents:

    1. 2 mesos: 18 punts.

    2. 4 mesos: 36 punts.

    3. 8 mesos: 54 punts.

    4. 1 any: 72 punts.

    La retirada permanent de la llicència si acumula 90 punts.

  6. L’assignació de punts en la resolució sancionadora comporta, per a la persona que patroneja l’embarcació pesquera o marisquera assignada, l’aplicació de la inhabilitació per a l’exercici de l’activitat pesquera o marisquera quan s’assoleixin els punts que es determinen seguidament i pels períodes següents:

    1. 2 mesos: 30 punts.

    2. 4 mesos: 70 punts.

    3. 8 mesos: 100 punts.

    4. 1 any: 130 punts.

ARTICLE 148 Reconeixement de responsabilitat o pagament voluntari
ARTICLE 149 Òrgans competents en matèria del procediment sancionador
  1. Els òrgans competents per a incoar i instruir els procediments sancionadors inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei són els serveis territorials del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes.

  2. Els òrgans competents per a imposar les sancions, tant principals com accessòries, inclosos els punts, en els procediments sancionadors en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei són els directors dels serveis territorials del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes en els casos d’infraccions lleus, greus i molt greus.

  3. En el cas de procediments sancionadors per infraccions que comportin l’assignació de punts com a sanció accessòria, s’ha d’informar expressament la persona interessada, a l’acord d’inici i a la proposta de resolució del procediment, que les infraccions porten associades l’assignació de punts.

  4. El director o directora general competent en matèria de pesca i acció marítimes és l’òrgan competent de la Generalitat a efectes de la transmissió de dades a l’Administració general de l’Estat en matèria d’infraccions greus a la política pesquera comuna.

ARTICLE 150 Sancions en matèria de pesca professional i marisqueig
  1. Les infraccions en matèria de pesca professional i marisqueig són objecte de les sancions següents:

    1. Infraccions lleus: l'advertència o una multa de 60 a 300 euros.

    2. Infraccions greus: una multa de 301 a 60.000 euros.

    3. Infraccions molt greus: una multa de 60.001 a 300.000 euros.

  2. Les infraccions greus o molt greus en matèria de pesca professional en aigües continentals i aigües interiors i de marisqueig poden comportar, a més, la imposició d'alguna de les sancions accessòries següents:

    1. La confiscació dels arts, els ormeigs i els instruments de pesca.

    2. El comís dels productes obtinguts il·legalment.

    3. La suspensió, la retirada o la no-renovació de la llicència, el permís o l’autorització durant un període d’entre dos mesos i un any.

    4. La immobilització temporal de l'embarcació fins al compliment de la sanció principal en el cas d'infraccions greus.

    5. La immobilització temporal de l'embarcació fins al compliment de la sanció principal o la confiscació d'aquesta en el cas d'infraccions molt greus.

    6. La inhabilitació per a l’exercici de les activitats pesqueres o marisqueres durant un període d’entre dos mesos i un any.

    7. La impossibilitat d'obtenir, durant el termini de fins a cinc anys, préstecs, subvencions o ajuts públics l'objecte dels quals siguin actuacions incloses dins l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei.

    8. Entre 3 i 7 punts.

    9. Retirada permanent de la llicència de pesca o marisqueig.

ARTICLE 151 Sancions en matèria de pesca recreativa en aigües interiors
  1. Les infraccions en matèria de pesca recreativa en aigües interiors són objecte de les sancions següents:

    1. Infraccions lleus: l'advertència o una multa de 50 a 150 euros.

    2. Infraccions greus: una multa de 151 a 30.000 euros.

    3. Infraccions molt greus: una multa de 30.001 a 70.000 euros.

  2. Les infraccions greus o molt greus en matèria de pesca recreativa en aigües interiors poden comportar, a més, la imposició d'alguna de les sancions accessòries següents:

    1. La confiscació dels arts, els ormeigs i els instruments de pesca.

    2. El comís dels productes de la pesca.

    3. La suspensió, la retirada o la no-renovació de la llicència, el permís o l’autorització durant un període d’entre dos mesos i un any.

    4. Entre 3 i 7 punts.

    5. Retirada permanent de la llicència de pesca o marisqueig.

  3. Les infraccions en matèria de pesca marítima recreativa de superfície des d'una embarcació amb arts professionals se sancionen d'acord amb el que estableix aquesta llei per a la pesca professional.

ARTICLE 152 Sancions en matèria d'aqüicultura
  1. Les infraccions en matèria d'aqüicultura són objecte de les sancions següents:

    1. Infraccions lleus: l'advertència o una multa de 60 a 300 euros.

    2. Infraccions greus: multa de 301 a 60.000 euros.

    3. Infraccions molt greus: una multa de 60.001 a 300.000 euros.

  2. Les infraccions greus o molt greus en matèria d'aqüicultura poden comportar també la imposició d'alguna de les sancions accessòries següents:

    1. El comís dels productes.

    2. La suspensió, la retirada o la no-renovació de l'autorització o concessió durant un període de fins a tres anys en el cas de les infraccions greus, i de cinc anys en el de les molt greus.

    3. La clausura temporal de l'establiment aqüícola, o la clausura definitiva en el cas de les infraccions molt greus.

    4. La impossibilitat d'obtenir, durant un termini de fins a cinc anys, ajuts, préstecs o subvencions públiques l'objecte dels quals siguin actuacions incloses dins l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei.

ARTICLE 153 Sancions en matèria d'ordenació del sector pesquer i de comercialització dels productes de la pesca
  1. Les infraccions en matèria d'ordenació del sector pesquer i comercialització dels productes de la pesca són objecte de les sancions següents:

    1. Infraccions lleus: l'advertència o una multa de 60 a 300 euros.

    2. Infraccions greus: una multa de 301 a 60.000 euros.

    3. Infraccions molt greus: una multa de 60.001 a 300.000 euros.

  2. Les infraccions tipificades com a lleus, greus o molt greus pels articles 140, 141 i 142 comporten com a sanció principal la imposició de les multes establertes per l'apartat 1.

  3. Les infraccions tipificades per aquesta llei com a greus o molt greus poden comportar, en funció de les circumstàncies concurrents, la imposició d'alguna de les sancions accessòries següents:

    1. La confiscació dels arts, els ormeigs i els instruments de pesca prohibits.

    2. El comís dels productes o els béns obtinguts il·legalment.

    3. La suspensió, la retirada o la no-renovació de la llicència, el permís o l’autorització durant un període entre dos mesos i un any.

    4. La immobilització temporal de l'embarcació fins al compliment de la sanció principal.

    5. La inhabilitació per a l’exercici de les activitats pesqueres o marisqueres durant un període d’entre dos mesos i un any.

    6. La impossibilitat d'obtenir, durant un termini de fins a cinc anys, préstecs, subvencions o ajuts públics l'objecte dels quals siguin actuacions incloses dins l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei.

    7. Entre 3 i 7 punts.

    8. Retirada permanent de la llicència de pesca o marisqueig.

ARTICLE 154 Sancions en matèria d'activitats marítimes
  1. Les infraccions en matèria d'activitats marítimes són objecte de les sancions següents:

    1. Infraccions lleus: l'advertència o una multa de 60 a 300 euros.

    2. Infraccions greus: una multa de 301 a 60.000 euros.

    3. Infraccions molt greus: una multa de 60.001 a 300.000 euros.

  2. Les infraccions greus o molt greus en matèria d'activitats marítimes poden comportar, a més, la imposició d'alguna de les sancions accessòries següents:

    1. La inhabilitació per a l'exercici de les activitats de busseig professional o de formació durant un període no superior a tres anys en el cas de les infraccions greus, i de cinc anys en el de les molt greus.

    2. La suspensió, la retirada o la no-renovació de les autoritzacions establertes per aquesta llei per als centres nàutics, les acadèmies nàutiques, els centres d’immersió o els centres d’ensenyament de busseig professional per un període de fins a tres anys en el cas de les infraccions greus i de fins a cinc en el de les infraccions molt greus, i també de les autoritzacions de busseig professional, durant els mateixos períodes indicats.

    3. La clausura temporal durant un període de fins a tres anys dels centres nàutics, les acadèmies nàutiques, els centres d’immersió o els centres d’ensenyament de busseig professional en el cas de les infraccions greus, o la clausura temporal durant el mateix període, o la clausura definitiva en el cas d’infraccions molt greus.

    4. La inhabilitació per un període màxim de cinc anys per a l’exercici de les activitats de busseig professional o de formació en centres nàutics, acadèmies nàutiques, centres d’immersió o centres d’ensenyament de busseig professional.

    5. La immobilització de les embarcacions per un període de fins a tres mesos.

    6. La impossibilitat d'obtenir, durant un termini de fins a cinc anys, préstecs, subvencions o ajuts públics l'objecte dels quals siguin actuacions incloses dins l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei.

ARTICLE 155 Suspensió condicional de les sancions
  1. En les sancions establertes per aquesta llei, en matèries de competència exclusiva de la Generalitat, una vegada dictada la resolució que posi fi a la via administrativa, les persones infractores poden sol·licitar en el termini d'un mes, comptat a partir de la notificació, la suspensió condicional de l'execució de la sanció imposada, mitjançant un escrit degudament motivat, adreçat al director o directora general competent en matèria de pesca i acció marítimes, en què manifesti el compromís de subjectar-se a les condicions d'atorgament que s'estableixin per a garantir, durant el termini de la suspensió, un comportament de respecte de la normativa reguladora de l'exercici de l'activitat. La presentació de la sol·licitud determina la suspensió automàtica de l'execució de la sanció fins que no es resolgui l'expedient sobre la suspensió condicional.

  2. El termini de suspensió condicional és d'entre sis i nou mesos per a les faltes lleus, i d'entre nou i divuit mesos per a les faltes greus, atenent en ambdós casos les circumstàncies de la infracció comesa.

  3. Els requisits per a sol·licitar la suspensió condicional són els següents:

    1. No haver estat sancionat per cap altra infracció tipificada per aquesta llei en els tres anys anteriors ni tenir en tramitació cap expedient sancionador.

    2. La condició que la quantia de la sanció imposada no excedeixi els 30.000 euros.

  4. Als efectes de la resolució de suspensió condicional de l'execució, s'ha de concedir audiència a les persones interessades i es poden sol·licitar informes de les entitats associatives del sector afectat i d'altres organismes públics interessats. També es poden sol·licitar tots els informes que s'estimin convenients per a adoptar una resolució sobre la suspensió condicional.

  5. La resolució denegatòria de la suspensió condicional, degudament motivada, ha d'ésser notificada a les persones interessades, i continua la tramitació de l'execució de la sanció imposada. La resolució favorable, degudament motivada, ha d'ésser notificada a les persones interessades i ha d'expressar les condicions en què es portarà a terme, amb la indicació que suspèn els terminis de prescripció de la sanció establerta per aquesta llei. Les persones interessades poden entendre desestimada per silenci administratiu llur sol·licitud si no reben la resolució en el termini de dos mesos comptat a partir de la data de la presentació de la sol·licitud.

  6. Contra la resolució de suspensió condicional no es pot presentar cap recurs. La sol·licitud de suspensió condicional de la sanció interromp el termini per a interposar el recurs corresponent contra la resolució sancionadora, que es reinicia a partir de la notificació de la resolució sobre la suspensió condicional o un cop transcorregut el termini de dos mesos establert per l'apartat 5.

  7. Les condicions que ha de respectar obligatòriament la persona infractora durant el període de suspensió inclouen, en tots els casos, les següents:

    1. No cometre cap infracció de les tipificades per aquesta llei.

    2. Complir degudament les mesures cautelars imposades i, si escau, refermades.

  8. Si la persona interessada, durant el termini de suspensió fixat, incomplís les obligacions o les condiciones imposades o fos sancionada per haver comès altres infraccions tipificades per aquesta llei, el director o directora general competent en matèria de pesca i acció marítimes, amb audiència prèvia de la persona interessada, ha de revocar la suspensió condicional de l'execució de la infracció i s'ha de continuar la tramitació de l'execució de la sanció imposada.

  9. Un cop complert el temps de suspensió establert, si la persona infractora, a la vista dels informes que puguin ésser requerits amb aquesta finalitat, hagués complert les condicions establertes i no hagués estat sancionat per altres infraccions de les tipificades per aquesta llei, el director o directora general competent en matèria de pesca i acció marítimes ha d'acordar la remissió de la sanció imposada sempre que la resolució administrativa sancionadora sigui ferma i no s'hagi dictat cap sentència judicial. En tot cas, la remissió s'ha de computar com a infracció als efectes d'apreciar la reincidència, en els termes establerts per l'article 147.

  10. Pel que fa a l'ordenació del sector pesquer, s'ha de complir la normativa aplicable a les matèries en què la competència de la Generalitat és compartida.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
PRIMERA Registres

Les dades contingudes en els registres regulats pel Decret 9/1987, del 15 de gener, de cria i recollida de marisc; el Decret 321/1988, del 28 d'octubre, de creació del registre oficial de cadascuna de les modalitats de pesca professional, i l'Ordre del 19 de setembre de 2000, que regula els centres d'immersió d'esbarjo de Catalunya, s'han d'integrar d'ofici en el Registre de Pesca i Aqüicultura de Catalunya i en el Registre de Centres d'Activitats Marítimes de Catalunya, respectivament, creats per aquesta llei.

SEGONA La llicència de pesca recreativa en aigües continentals, regulada per la Llei 22/2009, del 23 de desembre, d'ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals, habilita també per a practicar la pesca marítima recreativa en la modalitat de costa, sempre que es tingui subscrita l'assegurança preceptiva
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
PRIMERA Adequació de les explotacions, les concessions i les autoritzacions d'explotacions d'aqüicultura atorgades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei
  1. Les explotacions d'aqüicultura que estiguin en funcionament en la data d'entrada en vigor d'aquesta llei poden continuar l'activitat en tot allò que no s'oposi a les disposicions d'aquesta llei. Les dites explotacions s'han d'adequar a les disposicions d'aquesta llei d'acord amb els criteris següents:

    1. Les persones que en siguin titulars han de complir les obligacions que estableix l'article 57 a partir de la data d'entrada en vigor de la Llei.

    2. El departament competent en matèria de pesca i acció marítimes ha de vetllar perquè siguin respectats els drets i els interessos dels titulars actuals. S'han de fixar per reglament el procediment i el termini perquè totes les explotacions d'aqüicultura s'adeqüin a la normativa i tinguin l'empara d'una autorització o concessió atorgada d'acord amb els requisits establerts per aquesta llei.

  2. Un cop transcorregut el termini per a fer l'adequació a què fa referència l'apartat 1.b, no es pot atorgar cap pròrroga de concessió ni es permet la modificació, la transmissió ni l'arrendament de les autoritzacions i les concessions vigents si aquestes no compleixen els tràmits per a obtenir una nova autorització o concessió d'acord amb aquesta llei.

SEGONA Llicències
  1. Les llicències que hagin estat emeses abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei mantenen la vigència fins a la data de caducitat.

  2. Les llicències regulades per l'article 38 no són aplicables fins que no entri en vigor el reglament a què fa referència l'article 39.

TERCERA Procediments en tràmit
  1. Els procediments no sancionadors iniciats d'acord amb la normativa anterior a aquesta llei continuen la tramitació d'acord amb aquesta llei, sens perjudici de la validesa i l'efectivitat de les actuacions ja realitzades.

  2. Els procediments sancionadors relatius a les matèries regulades per aquesta llei que s'haguessin iniciat abans de la data d'entrada en vigor s'han de continuar tramitant segons la legislació anterior, llevat que el contingut de la llei present sigui més beneficiós per a les persones afectades.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Es deroguen la Llei 1/1986, del 25 de febrer, de pesca marítima de Catalunya, modificada per les lleis 15/2000, del 29 de desembre; 21/2001, del 28 de desembre, i 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, i per la Llei 15/2005, del 27 de desembre, de reforma parcial de diversos preceptes legals en matèries d'agricultura, ramaderia i pesca, de comerç, de salut i de treball, i també la resta de disposicions del mateix rang o de rang inferior en tot el que contradiguin els preceptes de la llei present.

DISPOSICIONS FINALS
PRIMERA Actualització de les sancions

El Govern pot adequar per decret el sistema de punts per infraccions al que estableixi la normativa comunitària aplicable.

SEGONA Modificació dels terminis

S'autoritza el Govern perquè, mitjançant una disposició de caràcter reglamentari i a proposta del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes, modifiqui els terminis màxims de vigència de les llicències, les autoritzacions, les comunicacions i tota altra documentació que regula aquesta llei.

TERCERA Desplegament reglamentari

S'autoritza el Govern a adoptar les disposicions necessàries per a desplegar i aplicar aquesta llei.

QUARTA Regulació específica de les activitats de turisme pesquer i aqüícola

El Govern, en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'impulsar la regulació específica de les activitats de turisme pesquer i aqüícola.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 18 de febrer de 2010

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

Joaquim Llena i Cortina

Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR