Llei de l'obra pública. (Llei 3/2007, del 4 de juliol)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey
PREÀMBUL
I

El Parlament, per mitjà de les resolucions 195/VII i 257/VII, va instar el Govern a elaborar una llei reguladora de l'obra pública a Catalunya que incorporés, dins l'àmbit de les competències de la Generalitat, unes normes que fessin possible completar els requisits i establir-ne d'altres en relació amb les diverses fases de les obres públiques, des de la planificació fins a l'execució total, més enllà del que estableixen la normativa bàsica de l'Estat en matèria de contractació pública i la normativa sectorial aplicable als diferents tipus d'obres.

D'altra banda, cal destacar que, en el context econòmic i social actual, la qualitat de l'obra pública esdevé un factor essencial per a la competitivitat econòmica, la sostenibilitat ambiental, l'eficiència funcional i la cohesió social. Això requereix una actuació decidida dels poders públics per a articular mecanismes que permetin compatibilitzar la celeritat i l'eficiència necessàries en l'execució de les obres amb els objectius de programació i planificació, de revalorització dels projectes, de participació dels ciutadans en els processos de projecció i execució i, en general, amb tot allò que asseguri més transparència en l'actuació de l'Administració.

Així mateix, cal assegurar que el model de contractació d'obra pública garanteixi la lliure concurrència i la utilització eficient dels fons públics, l'eficàcia en la gestió de la prevenció de riscos laborals i una adequada sostenibilitat social.

En conseqüència, aquesta llei dóna compliment a les resolucions del Parlament i no pretén regular d'una manera omnicomprensiva i exhaustiva l'obra pública a Catalunya, sinó incrementar els requisits que estableix la normativa vigent i que s'apliquen en la gestió de l'obra pública.

Addicionalment, aquesta llei també té en compte l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana, signat el 17 de febrer de 2004, el qual inclou, entre altres mesures, la millora en les infraestructures de transport i mobilitat i en les infraestructures i la política de telecomunicacions.

II

Aquest text legal s'estructura en sis capítols. El capítol I, de disposicions generals, estableix l'objecte de la Llei, la definició d'obra pública, l'àmbit d'aplicació i els principis generals als quals s'han de subjectar la planificació, la programació, la projecció, la contractació, la direcció, l'execució i el control de l'obra pública. L'objecte de la Llei i els principis generals que s'hi estableixen estan íntimament relacionats, en la mesura que els requisits i els procediments que determina tenen com a finalitat assegurar el compliment dels principis generals. A partir d'aquests principis, la Llei complementa el que estableix la legislació sectorial aplicable a cada tipus d'obra, i incorpora requisits de qualitat superior, de seguretat, d'eficiència i de participació.

La Llei s'aplica a les obres públiques de competència de la Generalitat i de les entitats locals de Catalunya o que corresponen a algun dels organismes, entitats o empreses públiques que en depenen o als consorcis en què puguin participar majoritàriament. Tanmateix, el règim jurídic que s'estableix és diferent, fonamentalment pel que fa a la planificació, la programació, la tramitació i l'aprovació dels estudis informatius o avantprojectes i dels projectes. És obra pública, als efectes d'aquesta llei, el resultat d'un conjunt de treballs d'enginyeria civil destinat a complir una funció econòmica o tècnica, el qual té per objecte un bé immoble, tant si es tracta d'obres de nova planta com de transformació, de restauració o de reforma. Aquest concepte s'ajusta a allò que estableixen les directives comunitàries en la matèria.

Els principis generals als quals s'han de sotmetre la planificació, la programació, la projecció, la contractació, la direcció, l'execució i el control de l'obra pública són els d'idoneïtat de l'obra als fins públics que ha de servir .necessitats socials, econòmiques i tècniques, de desenvolupament econòmic i d'equilibri territorial, entre altres.; d'adequació de les opcions escollides a les característiques de l'indret i d'idoneïtat dels mètodes constructius; de qualitat dels projectes, els materials i l'obra; de seguretat de les persones; d'eficiència dels recursos i els mitjans en relació amb els resultats; de compliment de la legislació social; de participació de les persones afectades, les entitats i les administracions interessades en la planificació, la programació i la projecció de l'obra; d'informació a les persones afectades i les entitats interessades sobre l'execució de les obres i llur desenvolupament; de publicitat dels plans, els programes i els projectes d'obres; de transparència i publicitat en el procés de contractació i informació de les adjudicacions dels contractes; de sostenibilitat i protecció del medi ambient, amb una especial consideració dels efectes de l'obra en el medi i de les necessitats futures de manteniment de l'equipament o la infraestructura; de celeritat en la tramitació dels procediments, i d'eficàcia en l'execució de l'obra.

Aquest capítol clou amb les definicions dels agents que intervenen en l'obra: el promotor, el gestor, el projectista o la projectista, el director o directora de l'obra, l'empresa constructora, i també els coordinadors de seguretat i salut en el treball, el delegat o delegada de l'obra, les oficines o unitats de supervisió de projectes, els laboratoris de control de qualitat i la resta d'agents que estableixi, si escau, la legislació aplicable.

Aquesta no pretén ésser una relació exhaustiva de totes les persones que intervenen en el procés de construcció d'una obra, sinó de les que, pel contingut d'aquesta llei, es poden considerar més rellevants. En canvi, s'hi vol remarcar la distinció entre el promotor i el gestor. La definició de les figures del promotor i del gestor pretén reflectir en el text de la Llei la realitat de l'actuació administrativa pel que fa a les obres públiques. Així, doncs, l'Administració actua com a promotora en la mesura que impulsa la realització de les obres com a titular d'aquesta competència. En canvi, la figura del gestor al·ludeix als ens instrumentals de la mateixa Administració als quals aquesta pot encomanar d'exercir part de les funcions que li pertoquen. D'acord amb aquesta distinció, l'òrgan de l'Administració promotor de l'obra exerceix les potestats públiques de planificació, programació, projecció i inspecció, seguiment de l'execució i recepció de l'obra, mentre que el gestor exerceix les funcions que li encarrega o li atribueix el promotor.

El capítol II regula la planificació i la programació de les obres de competència de la Generalitat. La planificació fa referència a les actuacions, les obres i els projectes que es preveuen dur a terme en un horitzó de quatre anys, mentre que la programació es planteja per a un període d'un any, d'acord amb la planificació aprovada. Aquesta previsió dóna resposta a una demanda que s'ha fet palesa en l'àmbit comunitari europeu, referent a una millor planificació de les inversions públiques, per a les quals s'ha assenyalat com a òptim un horitzó de quatre anys. Pel que fa a la planificació i la programació de les obres de competència de les entitats locals, s'ha optat per fer una remissió a la legislació sobre règim local.

Així mateix, i per a donar compliment a un dels mandats de l'esmentada Resolució 257/VII del Parlament, que reclama una millor publicitat prèvia de la planificació de les inversions públiques i de la programació de les obres que s'han d'executar, s'ha establert la difusió de la planificació i la programació de l'obra pública de la Generalitat per mitjà dels llocs web oficials i de la publicació que correspongui.

El capítol III fa referència als estudis i els projectes. A aquests efectes, es distingeix entre l'estudi informatiu o avantprojecte, d'una banda, i el projecte, de l'altra. L'estudi informatiu o avantprojecte és el document de valoració de les dades necessàries per a analitzar i definir, en línies generals, el traçat d'una obra pública i que descriu les opcions de traçat estudiades, l'anàlisi dels avantatges i els inconvenients, i els costos de cadascuna de les opcions i llur repercussió social, mediambiental i territorial. El projecte és el document que conté el desplegament complet de la solució òptima adoptada en relació amb la necessitat d'una infraestructura determinada, que es redacta d'acord amb la normativa tècnica aplicable i amb el detall necessari i suficient per a fer-ne factible la construcció i l'explotació posterior.

La regulació dels estudis informatius o avantprojectes i dels projectes determina els requisits de contingut, tramitació i resolució, complementaris als que la legislació sectorial estableix en cada cas. A més d'aquests aspectes, les modificacions mereixen una atenció especial. D'una banda, s'ha establert com a objectiu genèric la reducció, tant com sigui possible, del nombre de modificacions posteriors d'un estudi o un projecte ja aprovat. De l'altra, s'han reforçat els requisits en la tramitació de les modificacions d'estudis o projectes, s'ha establert la necessària autorització del promotor i s'ha determinat, en funció de la naturalesa de les modificacions que es pretenguin introduir, la necessitat d'una nova informació pública o audiència.

Finalment, pel que fa a aquest capítol, cal fer una referència especial als òrgans de supervisió. S'estableix, en aquest sentit, que l'oficina o unitat de supervisió de projectes faci els informes de supervisió, en els quals es verifica que l'estudi informatiu o avantprojecte i el projecte i les seves modificacions han estat fets d'acord amb les disposicions generals i la normativa tècnica aplicables i que compleixen tots els requisits i els objectius exigibles, i també que l'obra compleix la funció per a la qual ha estat projectada i que s'hi incorpora l'estudi de seguretat i salut en el treball o, si escau, l'estudi bàsic de seguretat i salut en el treball. Aquest tràmit es reforça, d'una manera especial, en el cas d'obres subterrànies, en què es determina que l'informe de supervisió ha d'analitzar expressament la relació dels estudis geològics i geotècnics amb les opcions i les solucions de traçat i constructives proposades. La supervisió favorable, de tota manera, no eximeix de la responsabilitat que pugui correspondre al projectista o la projectista per l'autoria de l'estudi o el projecte.

D'altra banda, s'introdueix com a novetat la supervisió contínua durant la redacció de l'estudi i del projecte, indicada per a les obres de túnels en zona urbana o d'altres túnels o grans obres, en ambdós casos per raó de la dificultat o complexitat tècnica que comporten, amb l'objecte que el promotor faci un seguiment directe del projecte.

També cal destacar d'aquest capítol III la necessitat de sotmetre a una auditoria tècnica específica els projectes d'obres de túnels urbans i d'altres túnels o obres, en aquests dos darrers casos per llur complexitat o dificultat tècnica.

El capítol IV, titulat .Normes complementàries al règim de contractació., recull les especificitats pròpies de la contractació de la Generalitat amb referència al règim establert amb caràcter general per la legislació bàsica aplicable en aquesta matèria. D'aquestes especificitats cal fer esment dels criteris que s'han de tenir en compte per a determinar la composició de les meses de contractació i de la creació del registre de bones pràctiques en l'execució d'obres, inspirat en el model francès i introduït d'acord amb les recomanacions de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa. També es pot destacar l'obligació que s'imposa a les empreses que es vulguin presentar a una licitació en forma d'unió temporal de presentar una memòria explicativa de les raons que justifiquen la constitució d'aquesta unió, i l'obligació dels òrgans de contractació d'adoptar les mesures necessàries per a assegurar la transparència i la publicitat de tot el procés de contractació.

El capítol V estableix les normes referents a l'execució de l'obra, amb la finalitat de millorar la informació als ciutadans i als usuaris, i el seguiment i el control de la qualitat de l'obra i de la seguretat en l'execució. A aquests efectes, es determinen les obligacions d'informació i de senyalització de les obres, les funcions de la direcció de l'obra i les mesures de seguiment, control, avaluació i control de qualitat, i també les garanties i els requisits de seguretat i salut en el treball. Com a novetat, aquest capítol introdueix la necessitat que, en el cas de les obres que superin un determinat llindar econòmic o si el promotor ho demana, s'ha d'elaborar una memòria final que permeti disposar de les dades més destacables del contracte. En aquests mateixos casos, el promotor o, si escau, el gestor, sobre la base d'aquestes memòries finals, ha d'elaborar un document sobre el desenvolupament i l'execució de l'obra si aquesta ha estat objecte de contractes diferents.

Clou el text de la Llei el capítol VI, que incorpora la creació del Consell Assessor de Túnels i d'Altres Obres Singulars, un òrgan que ha de coadjuvar en la projecció i l'execució de túnels i d'altres obres singulars, atesa llur complexitat tècnica especial. Així mateix, es possibilita el recurs a l'arbitratge i a altres formes convencionals de solució de conflictes, per a facilitar la resolució dels conflictes entre el promotor o, si escau, el gestor i l'empresa constructora.

De la part final de la Llei, cal destacar la necessitat que la redacció dels estudis i els projectes es basi en la cartografia oficial de Catalunya i, especialment, que hi participi l'Institut Geològic de Catalunya, entitat de dret públic de la Generalitat de creació recent, que disposa d'informació de gran utilitat sobre el sòl i el subsòl de Catalunya.

CAPÍTOL I Disposicions generals Artículos 1 a 5
ARTICLE 1 Objecte de la llei
  1. L'objecte d'aquesta llei és establir els requisits i, si escau, els procediments que s'han de complir per a planificar, programar, projectar, contractar, dirigir, executar i controlar les obres públiques definides per l'article 2, amb la finalitat d'assegurar el compliment efectiu dels principis generals establerts per l'article 4.

  2. Les disposicions d'aquesta llei complementen, per a garantir l'efectivitat dels principis generals que conté l'article 4, el que estableixen la legislació sobre contractació pública, la legislació sobre règim local, la legislació sectorial i la resta de disposicions aplicables a cada tipus d'obra.

ARTICLE 2 Definició d'obra pública
  1. És obra pública, als efectes d'aquesta llei, el resultat d'un conjunt de treballs d'enginyeria civil destinat a complir una funció econòmica o tècnica, el qual té per objecte un bé immoble, tant si es tracta d'obres de nova planta com de transformació, de restauració o de reforma. En aquests darrers casos, és obra pública si el conjunt de treballs té un caràcter d'intervenció total o parcial que produeixi una variació essencial.

  2. Resten exclosos del concepte d'obra pública el conjunt de treballs o d'actuacions que té com a resultat una obra de construcció o d'edificació i les obres d'urbanització. Aquestes darreres obres es regeixen pel que disposa la legislació urbanística.

ARTICLE 3 Àmbit d'aplicació
  1. Aquesta llei s'aplica a totes les obres públiques definides per l'article 2, en els casos següents:

  1. Les que són de competència de la Generalitat, exercida directament o mitjançant els seus organismes, entitats i empreses públiques, o bé mitjançant els consorcis en què participa majoritàriament.

  2. Les que són executades per les entitats locals per a prestar serveis en què tenen competència, directament o mitjançant els organismes, les entitats i les empreses públiques que en depenen, o mitjançant els consorcis en què participen majoritàriament, en els aspectes que es determinin, tret de les disposicions relatives als aspectes competencials i a la forma d'organització i funcionament, que es regeixen per la legislació de règim local o, si escau, per la legislació sobre contractació pública.

ARTICLE 4 Principis generals

La planificació, la programació, la projecció, la contractació, la direcció, l'execució i el control de l'obra pública s'han de dur a terme d'acord amb els principis generals següents:

  1. La idoneïtat de l'obra a les necessitats socials, econòmiques, tècniques, de desenvolupament econòmic i d'equilibri territorial, i a la resta de fins públics a què ha de servir.

  2. L'adequació de les opcions escollides a les característiques de l'indret on se situa l'obra i la idoneïtat dels mètodes constructius que es proposi d'emprar.

  3. La qualitat dels projectes, dels materials i de l'obra executada.

  4. La seguretat de les persones, especialment de les que executen l'obra, dels veïns i dels futurs usuaris, i la protecció de llurs béns.

  5. L'eficiència dels recursos i els mitjans invertits en relació amb els resultats assolits.

  6. El compliment de la legislació sobre subcontractació i de la legislació social, especialment de la relativa a la prevenció de riscos laborals, a les obligacions dels empresaris envers els treballadors i al respecte de llurs drets i de les condicions laborals recollides en els convenis col·lectius de referència.

  7. La participació de les entitats i les administracions interessades i, si escau, de la societat civil organitzada en la planificació, la programació i la projecció de l'obra, i de les persones que en resultin afectades, en els termes establerts per aquesta llei, per la legislació sobre procediment administratiu comú, per la legislació social i, si escau, per la legislació sectorial aplicable.

  8. La informació a les persones afectades i a les entitats i les administracions interessades sobre l'execució i el desenvolupament de les obres, la qual sempre ha de respectar la legislació sobre protecció de dades.

  9. La publicitat dels plans, els programes i els projectes d'obres.

  10. La transparència, la concurrència i la publicitat de tot el procés de contractació.

  11. La informació de les adjudicacions dels contractes als adjudicataris, a les empreses i als professionals que presenten ofertes, la qual sempre ha de respectar la legislació sobre protecció de dades.

  12. La sostenibilitat, la protecció del medi ambient i l'eficiència ambiental i energètica en totes les fases del procés, des de la concepció i la projecció de l'obra fins a l' execució i el manteniment, amb una valoració especial dels mètodes constructius que s'emprin i de la utilització de residus i altres materials reciclables.

  13. La celeritat en la tramitació dels procediments, l'eficàcia i l'eficiència en l'execució de l'obra, sense que això perjudiqui les garanties jurídiques dels ciutadans i l'exercici de llurs drets.

ARTICLE 5 Agents que participen en l'obra pública
  1. En tot el procés d'una obra pública poden intervenir, en funció de les seves característiques, un agent o diversos dels que defineix l'apartat 2.

  2. Als efectes del que estableix aquesta llei són:

  1. Promotor: l'administració actuant i, més concretament, l'òrgan al qual, per raó de la matèria, correspon d'executar l'obra. El promotor decideix, planifica i programa les obres; també projecta, tramita i aprova els estudis i els projectes, i construeix, dirigeix, controla i inspecciona les obres, en fa el seguiment i resol les incidències que s'hi poden plantejar durant l'execució. Un cop acabada l'obra, la rep per a fer-ne el lliurament per a l'ús general o el servei corresponent o, si escau, per a fer-ne l'alienació, el lliurament o la cessió a tercers. També té la condició de promotor l'organisme, l'entitat o l'empresa pública que, en virtut de la seva normativa reguladora, té atribuïdes competències sobre determinats tipus d'obra; en aquest cas, l'actuació s'ha d'ajustar a les directrius establertes pel departament al qual s'adscriu.

  2. Gestor: l'organisme, l'entitat o l'empresa pública que duu a terme les tasques i les funcions que li encomana el promotor pel que fa a la redacció dels estudis i els projectes, la direcció, l'execució, el control, el seguiment de les obres i la resolució de les incidències. El gestor ha de mantenir sempre informat el promotor respecte a les actuacions encomanades, per a facilitar-li la participació efectiva en les funcions d'inspecció, de seguiment permanent i de control, en la resolució de les incidències i, en general, en el seguiment de les actuacions encomanades.

  3. Projectista: la persona, natural o jurídica, que redacta els estudis i els projectes d'acord amb la normativa tècnica vigent i, si escau, amb el que estableix el contracte. El projectista o la projectista ha de tenir la titulació acadèmica i la qualificació professional idònies. Si és una persona jurídica, ha d'acreditar que té personal tècnic qualificat en les diferents matèries segons el tipus d'obra de què es tracti, i amb la titulació acadèmica i la qualificació professional idònies. El projectista o la projectista pot prestar els seus serveis com a empleat del promotor o el gestor o com a professional extern contractat.

  4. Director o directora de l'obra: la persona, natural o jurídica, que dirigeix i controla l'execució del projecte i, en general, tot el procés de construcció; sobretot comprova i vigila l'execució correcta de l'obra. Ha d'ésser una persona degudament qualificada i amb la titulació acadèmica i professional idònia. Si és una persona jurídica, ha d'acreditar que té personal tècnic qualificat, amb la titulació acadèmica i la qualificació professional idònies. El director o directora de l'obra pot prestar els seus serveis com a empleat al promotor o al gestor, o com a professional extern contractat.

  5. Empresa constructora: l'empresa adjudicatària del contracte que assumeix el compromís d'executar l'obra amb els mitjans humans i materials necessaris per a fer-ne el lliurament per a l'ús general o el servei corresponent o, si escau, per a fer-ne l'alienació, el lliurament o la cessió a tercers. Ha d'executar l'obra d'acord amb el projecte aprovat prèviament i les condicions del contracte; també ha de complir les instruccions que li donin el director o directora de l'obra i els coordinadors de seguretat i salut en el treball.

  6. Delegat o delegada de l'obra: la persona expressament designada per l'empresa constructora que n'exerceix la representació davant els altres agents, rep i interpreta les ordres rebudes del director o directora de l'obra i les transmet a l'empresa constructora, i també proposa al director o directora de l'obra la seva col·laboració en la resolució de les incidències que es plantegin durant l'execució de les obres. El delegat o delegada de l'obra ha d'ésser una persona degudament qualificada i ha de tenir la titulació acadèmica i professional idònia d'acord amb el tipus d'obra i si així ho requereix la complexitat i el volum d'aquesta.

  7. Coordinador o coordinadora de seguretat i salut en el treball en la fase d'elaboració del projecte: la persona degudament qualificada i amb la titulació acadèmica i professional idònia que determina les condicions que ha de complir el projecte, d'acord amb les funcions que estableix la legislació en matèria de prevenció de riscos laborals, i que és designada d'acord amb el que estableix aquesta mateixa normativa.

  8. Coordinador o coordinadora de seguretat i salut en el treball durant l'execució de l'obra: la persona degudament qualificada i amb la titulació acadèmica i professional idònia que exerceix, en la fase d'execució de l'obra, les funcions que estableix la legislació en matèria de prevenció de riscos laborals, i que és designada d'acord amb el que estableix aquesta mateixa normativa.

  9. Oficines o unitats de supervisió de projectes: els òrgans administratius integrats en l'estructura orgànica del promotor que tenen la responsabilitat d'exercir les funcions que estableixen l'article 24 i la legislació sobre contractació pública.

  10. Laboratoris de control de qualitat: els centres qualificats que presten assistència tècnica en l'execució de l'obra, mitjançant els assaigs pertinents de materials, de sistemes i d'instal·lacions.

  11. La resta d'agents que estableix la legislació aplicable, amb les funcions que els són atribuïdes.

CAPÍTOL II Planificació i programació Artículos 6 a 8
ARTICLE 6 Planificació de la Generalitat
  1. Els departaments de la Generalitat i els organismes, les entitats i les empreses públiques que en depenen i que, d'acord amb la definició d'aquesta llei, tenen la consideració de promotors han de planificar, pel que fa a llur àmbit material de competències, les actuacions, les obres i els projectes que preveuen dur a terme dins un temps mínim de quatre anys, excepte en el cas de les obres o els projectes que per l'especial complexitat i naturalesa o pel pressupost elevat exigeixen un termini superior.

  2. En la planificació de la Generalitat s'han de tendir a evitar les oscil·lacions temporals desproporcionades, perquè les actuacions, les obres i els projectes no es concentrin en períodes determinats. També se n'ha d'intentar fer la distribució en el territori de manera que se'n garanteixi un desenvolupament sostenible i equilibrat.

  3. La planificació de la Generalitat s'ha de difondre mitjançant els llocs web oficials dels promotors i s'ha de comunicar als espais estables de participació competents en la matèria, si n'hi ha, i als òrgans en què participin col·lectius amb interessos que en puguin restar afectats, sens perjudici de la publicació que sigui procedent d'acord amb l'ordenament jurídic vigent o de la que se'n vulgui fer.

ARTICLE 7 Programació anual de la Generalitat
  1. Els departaments de la Generalitat i els organismes, les entitats i les empreses públiques que en depenen i que, d'acord amb aquesta llei, tenen la consideració de promotors han de fer una programació anual, d'acord amb la planificació aprovada, de les obres, les actuacions i els projectes que preveuen redactar i executar.

  2. La programació anual de la Generalitat s'ha d'aprovar, com a màxim, el mes següent d'haver-se aprovat els pressupostos corresponents.

  3. En la programació anual de les obres, les actuacions o els serveis que s'hi relacionen i que la Generalitat preveu de licitar en cada exercici pressupostari, s'ha de fer constar, com a mínim, la informació següent:

    1. Les característiques essencials de les obres, les actuacions o els serveis i, si escau, els contractes que s'han de formalitzar.

    2. El pressupost estimat de l'obra.

    3. Les previsions de finançament.

    4. El nom del gestor responsable, si n'hi ha, de l'execució de les obres o els serveis i, si escau, de la contractació.

    5. La localització geogràfica de les obres i la territorialització de les diverses actuacions previstes, amb referència als àmbits establerts per la legislació reguladora de l'organització territorial.

    6. La projecció en els exercicis pressupostaris posteriors dels compromisos pluriennals aprovats per a completar l'actuació.

  4. La programació s'ha de difondre i publicar d'acord amb el que estableix l'article 6.3.

  5. En el cas que es faci publicitat de la programació de la Generalitat per mitjà de l'anunci indicatiu a què es refereix la legislació sobre contractació pública, aquest pot tenir efectes en la reducció de terminis per a presentar proposicions, en els termes i les condicions que la dita legislació determini.

ARTICLE 8 Planificació i programació de les entitats locals
  1. Les entitats locals han de planificar i programar les actuacions, les obres i els projectes que pretenen dur a terme en les condicions fixades per la legislació sobre règim local. També han de tendir a planificar les actuacions, les obres i els projectes que pretenen dur a terme en un temps mínim de quatre anys, excepte en el cas de les obres o dels projectes que per l'especial complexitat i la naturalesa o per l'elevat pressupost exigeixen un termini superior; han d'evitar de concentrar totes les activitats en períodes determinats, i han de procurar programar les actuacions anualment.

  2. Les entitats locals han de fer públiques la planificació i la programació respectives, d'acord amb el que estableix la legislació aplicable, i han de procurar difondre-les mitjançant els llocs web oficials o altres mitjans similars.

CAPÍTOL III Estudis i projectes Artículos 9 a 29
SECCIÓ 1 Tipologia Artículo 9
ARTICLE 9 Règim jurídic aplicable als estudis i els projectes

Per a construir o modificar obres públiques s'han de redactar els estudis i els projectes que siguin procedents en funció de les característiques de les obres, d'acord amb el que estableixen aquesta llei, la legislació sectorial aplicable i la legislació sobre contractació pública.

SECCIÓ 2 Estudi informatiu o avantprojecte Artículos 10 a 16
ARTICLE 10 Estudi informatiu o avantprojecte: definició i contingut
  1. L'estudi informatiu o avantprojecte és el document de valoració de les dades que són necessàries per a analitzar i definir, en línies generals, el traçat d'una obra pública, en els aspectes geogràfics, geomètrics i funcionals, i que descriu les opcions de traçat estudiades, l'anàlisi dels avantatges i dels inconvenients, els costos de cadascuna de les opcions i llur repercussió social, ambiental i territorial.

  2. L'estudi informatiu o avantprojecte s'ha de redactar en els casos en què ho requereix la legislació sectorial aplicable. També es pot acordar la redacció de l'estudi informatiu o avantprojecte si en una obra concorren circumstàncies especials determinades per la magnitud, la complexitat, el termini llarg d'execució o la possibilitat de diverses solucions tècniques.

  3. L'estudi informatiu o avantprojecte pot ésser substituït o complementat per qualsevol altre document si així ho estableix la legislació sectorial.

  4. L'estudi informatiu o avantprojecte ha de contenir els documents que requereix la legislació sectorial aplicable, i, en tots els casos, els documents següents:

    1. Una memòria en què s'exposin les necessitats que l'obra ha de satisfer i els factors socials, tècnics, econòmics i administratius que s'han de tenir en compte per a proposar la solució més adequada al problema a resoldre. Així mateix, s'han d'estudiar les possibilitats de l'execució de l'obra en relació amb la nova implantació o la millora o ampliació de les canalitzacions relatives als serveis de comunicacions electròniques, la reserva d'espais adequats per a equipaments de telecomunicacions i per a emplaçaments de radiocomunicacions. També s'hi ha d'incloure una anàlisi que ponderi les diverses alternatives per a assolir els fins públics o socials que justifiquen l'obra i una motivació detallada de l'opció finalment escollida. Aquesta motivació, com a mínim, ha de tenir en compte els factors de funcionalitat per a l'ús que li pertoca, de tècnica constructiva, de seguretat, d'eficiència econòmica, d'eficiència ambiental i de sostenibilitat, i ha d'incloure les dades i els càlculs bàsics corresponents. També se n'han de justificar els preus descompostos adoptats.

    2. Els plànols de situació general i de conjunt necessaris per a definir els aspectes essencials de l'obra, en els quals es puguin fonamentar els amidaments suficients per a calcular-ne el pressupost.

    3. El pressupost de les despeses d'execució de l'obra que inclogui el cost de les expropiacions que s'hagin de fer, si s'escau, a partir dels amidaments aproximats i de les valoracions, i l'import estimat destinat a actuacions en prevenció de riscos laborals.

    4. L'estudi relatiu a la possible descomposició de l'estudi informatiu o avantprojecte en projectes parcials, amb l'especificació de les parts del pressupost que corresponen a cada projecte parcial i de les etapes i els terminis previstos per a l'elaboració, la contractació i l'execució.

    5. Els estudis econòmics i administratius sobre el règim d'utilització i les tarifes que s'hagin d'aplicar si l'obra ha d'ésser objecte d'explotació retribuïda.

    6. Els estudis geològics, geotècnics, d'inundabilitat i d'altres riscos naturals per a acreditar suficientment la idoneïtat dels terrenys on és previst fer l'obra, amb el contingut que determini la legislació sectorial aplicable. En el cas d'obres de construcció de túnels i en les que s'estableixi per reglament, els estudis geològics i geotècnics s'han d'adaptar a la instrucció tècnica a què fa referència l'article 52.1.a.

    7. El document acreditatiu de l'adequació de l'obra projectada als instruments de planejament urbanístic o, si no és així, de la indicació de les modificacions que, si escau, amb les excepcions establertes per la legislació sectorial, s'han d'introduir en el planejament per a assolir-ne l'adequació.

    8. L'estudi relatiu al règim d'utilització i explotació de l'obra, amb indicació de la forma de finançament i del règim tarifari, en el cas que l'obra hagi d'ésser explotada per tercers.

  5. L'estudi informatiu o avantprojecte ha d'ésser visat pel col·legi professional que pertoqui, si així ho determina la legislació aplicable.

ARTICLE 11 Estudi d'impacte ambiental

En els casos en què, segons la legislació sectorial o la de caràcter ambiental aplicable, les obres s'hagin de sotmetre a l'avaluació d'impacte ambiental, l'estudi informatiu o avantprojecte ha d'incorporar un estudi d'impacte ambiental, i ambdós s'han de sotmetre conjuntament al tràmit d'informació pública a què fa referència l'article 12.

ARTICLE 12 Tramitació en el cas d'obres de competència de la Generalitat
  1. L'estudi informatiu o avantprojecte ha d'ésser redactat pel projectista o la projectista sota el control del promotor i, si escau, del gestor.

  2. La tramitació de l'estudi informatiu o avantprojecte s'ha de subjectar al procediment que estableix la legislació sectorial. Aquest procediment ha de respectar el que determinen els apartats 3 al 8.

  3. L'estudi informatiu o avantprojecte ha d'ésser aprovat tècnicament pel promotor de l'obra, després de l'emissió de l'informe de supervisió preceptiu.

  4. L'estudi informatiu o avantprojecte, una vegada aprovat tècnicament, s'ha de sotmetre a informació pública, per un termini mínim de trenta dies, mitjançant un anunci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s'ha d'anunciar en el tauler d'anuncis de l'ajuntament del municipi o dels municipis afectats, en els llocs web oficials del promotor i, com a mínim, en dos mitjans de comunicació d'entre els que tenen més difusió local i general.

  5. Durant el mateix període d'informació pública, l'estudi informatiu o avantprojecte s'ha de sotmetre a l'audiència de la resta de departaments de la Generalitat i de les altres administracions les competències dels quals tinguin incidència en l'objecte d'aquest estudi informatiu o avantprojecte, perquè en el termini de deu dies puguin emetre l'informe corresponent, llevat que una disposició estableixi un termini més llarg.

  6. En els tràmits d'informació pública i d'audiència a què fan referència els apartats 4 i 5, s'ha de donar accés a tota la documentació que integra l'estudi informatiu o avantprojecte, que ha d'ésser disponible, com a mínim, a la seu i en el lloc web oficial del promotor de l'obra i en els ajuntaments dels termes municipals que en són directament afectats.

  7. El promotor de l'obra ha de donar resposta motivada a les al·legacions formulades durant els tràmits d'informació pública i d'audiència en els termes que estableix la legislació sobre procediment administratiu.

  8. Sens perjudici dels tràmits d'informació pública i d'audiència a què fan referència els apartats 4 i 5, també s'ha de donar informació sobre l'estudi informatiu o avantprojecte a les persones, físiques o jurídiques, directament afectades per l'obra en la mesura que siguin identificables en funció del grau de detall d'aquest estudi.

ARTICLE 13 Tramitació d'obres de competència de les entitats locals
  1. La tramitació de l'estudi informatiu o avantprojecte d'obres de competència de les entitats locals s'ha de subjectar al procediment que estableix la legislació sobre règim local, amb les especificitats d'aquest article.

  2. Simultàniament al tràmit d'informació pública, les entitats locals han de donar audiència de l'estudi informatiu o avantprojecte als departaments de la Generalitat i a les altres administracions les competències dels quals tinguin incidència en l'objecte de l'estudi informatiu o avantprojecte. L'informe de resposta s'ha d'emetre dins el termini de deu dies, llevat que una disposició n'estableixi un de més llarg.

  3. Les entitats locals, durant el tràmit d'informació pública i d'audiència de l'estudi informatiu o avantprojecte i de la documentació que l'integra, han de tendir a donar-hi publicitat mitjançant els llocs web oficials o altres mitjans similars.

ARTICLE 14 Resolució
  1. Finit el termini d'informació pública i d'audiència, el promotor ha d'adoptar la resolució corresponent, la qual pot ésser d'aprovació definitiva i pot abastar tot l'àmbit de l'estudi informatiu o avantprojecte o bé una part. La resolució també pot deixar sense efecte la tramitació de l'expedient o de part d'aquest, o bé pot acordar la suspensió, total o parcial, de la tramitació de l'expedient.

  2. En la resolució es poden introduir les prescripcions de caràcter tècnic, social i territorial que es considerin necessàries i, si escau, les prescripcions mediambientals que es determinin en la declaració d'impacte ambiental.

  3. La resolució ha d'ésser notificada a les administracions afectades i a les persones interessades en el procediment, en els termes establerts per la legislació sobre procediment administratiu.

ARTICLE 15 Modificació dels estudis informatius o avantprojectes: causes i procediment
  1. La modificació dels estudis informatius o avantprojectes té caràcter excepcional i s'ha de fonamentar en raons d'interès públic. La modificació requereix l'elaboració dels informes previs que en justifiquen la necessitat i ha d'ésser autoritzada expressament pel promotor.

  2. La modificació de l'estudi informatiu o avantprojecte ha d'incorporar, si escau, un estudi d'impacte ambiental i s'ha de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental si aquest tràmit és preceptiu per a l'estudi informatiu o avantprojecte que es modifica, d'acord amb la legislació sectorial o mediambiental. La modificació requereix la tramitació del procediment establert per l'article 12 o per l'article 13, segons el tipus d'obres de què es tracti, amb les especificitats de l'apartat 3.

  3. Respecte a les obres de competència de la Generalitat, el tràmit d'informació pública i d'audiència es requereix en tots els casos establerts per la legislació sectorial, i també en el cas que la modificació consisteixi en un canvi substancial en la localització o en el traçat i, en general, si comporta una modificació substantiva en relació amb l'estudi informatiu o avantprojecte aprovat o noves afectacions no previstes.

  4. S'ha d'elaborar un estudi geològic específic en els casos de modificació a què fa referència l'apartat 3 també si es tracta d'obres de túnels en zona urbana i altres túnels o grans obres de complexitat especial o dificultat tècnica de competència de la Generalitat que comporten un canvi en l'espai del subsòl.

ARTICLE 16 Aprovació de les modificacions
  1. Un cop acabada la tramitació de l'expedient en el cas de modificació, el promotor ha d'adoptar la resolució pertinent en relació amb l'estudi informatiu o avantprojecte modificat. Aquesta resolució pot ésser d'aprovació definitiva i pot abastar tot l'estudi informatiu o avantprojecte, o bé una part. La resolució també pot deixar sense efecte la tramitació de l'expedient o d'una part, o bé pot acordar la suspensió, total o parcial, de la tramitació.

  2. En la resolució es poden introduir les prescripcions tècniques, mediambientals, agràries, socials i territorials que es considerin necessàries.

  3. La resolució ha d'ésser notificada a les administracions públiques i a totes les persones interessades en el procediment, en els termes establerts per la legislació sobre procediment administratiu.

  4. L'aprovació definitiva de l'estudi informatiu o avantprojecte comporta la declaració d'utilitat pública o d'interès social als efectes de l'expropiació forçosa dels béns i els drets afectats per l'obra.

SECCIÓ 3 El projecte Artículos 17 a 23
ARTICLE 17 Projectes
  1. L'execució d'una obra pública requereix l'elaboració, la supervisió, si escau, l'aprovació i el replanteig previs del projecte corresponent, llevat dels casos en què la legislació sobre contractació pública o la legislació sectorial simplifiqui aquest requisit o en faci excepció.

  2. El projecte és el document que conté el desplegament complet de la solució òptima adoptada en relació amb la necessitat d'una infraestructura determinada, que es redacta d'acord amb la normativa tècnica aplicable i amb el detall necessari i suficient per a fer factible la construcció i l'explotació posterior de l'obra.

  3. Els projectes s'han de referir necessàriament a obres completes, és a dir, les susceptibles d'ésser lliurades per a l'ús general o el servei corresponent, i han de contenir els elements necessaris per a la utilització correcta de l'obra, incloses les instal·lacions, si escau. Es poden elaborar dos projectes específics o més si la naturalesa o la complexitat de les obres ho fan convenient.

  4. Els projectes defineixen i determinen les exigències tècniques de les obres i han de justificar i desenvolupar completament les solucions proposades, d'acord amb les especificacions requerides per la normativa tècnica aplicable.

  5. Els projectes s'han de redactar de manera que els treballs d'execució de les obres puguin ésser dirigits per un facultatiu o facultativa altre que el projectista o la projectista.

  6. Els projectes s'han de redactar amb el rigor tècnic necessari per a evitar-hi modificacions posteriors.

ARTICLE 18 Documentació dels projectes
  1. Els projectes han de contenir tota la documentació gràfica i escrita que permeti interpretar-ne correctament la definició, amb una referència especial als aspectes tecnològics, econòmics, de qualitat i legals.

  2. Els projectes han de contenir la documentació que prescriuen la legislació sectorial respectiva i, si escau, la legislació sobre seguretat i salut en el treball.

  3. Els projectes han de contenir, com a mínim, la documentació següent:

  1. Una memòria en la qual es descrigui l'objecte de les obres, que ha d'incloure els antecedents i la situació prèvia, les necessitats que s'han de satisfer i la justificació de la solució adoptada, amb l'especificació dels factors de tot tipus que cal tenir en compte.

  2. Els plànols de conjunt i de detall necessaris perquè el conjunt de l'obra quedi perfectament definit, i també els que delimiten l'ocupació de terrenys i la restitució de servituds i altres drets reals, si escau, i els serveis afectats per l'execució.

  3. El plec de prescripcions tècniques particulars, en què s'ha de fer la descripció de les obres, incloses, si escau, les referents als serveis de comunicacions electròniques, i s'ha de regular l'execució de les obres, amb l'especificació de la manera com s'han d'executar, les obligacions de caràcter tècnic que corresponen al contractista, el sistema de mesurament de les unitats executades i el control de la qualitat dels materials emprats i del procés d'execució.

  4. Un pressupost, que pot ésser integrat per diversos pressupostos parcials, en què constin els preus unitaris i els desglossats, si escau; l'estat dels mesuraments, i els detalls per a la valoració. També ha d'incloure el cost estimat dels assaigs necessaris per a controlar la qualitat de l'obra i l'import estimat de les actuacions de prevenció de riscos laborals.

  5. Un programa de desenvolupament dels treballs o pla d'obra indicatiu, amb previsió, si escau, del temps i el cost.

  6. Les referències de tota mena en què s'ha de fonamentar el replanteig de l'obra.

  7. L'estudi de seguretat i salut en el treball o, si escau, l'estudi bàsic de seguretat i salut en el treball, d'acord amb la legislació sobre la matèria i adequat al projecte concret d'obra de què es tracti.

  8. Un estudi aprofundit dels riscos inherents a l'execució de l'obra i de les mesures preventives i cautelars consegüents per a assegurar la seguretat de les persones en l'execució de les obres. Si l'obra ha d'ésser explotada per tercers, s'hi ha d'incorporar un estudi sobre les mesures de seguretat que s'han d'adoptar.

  9. Una relació detallada dels terrenys i altres béns que cal ocupar per a executar l'obra, de manera que a partir de l'aprovació definitiva del projecte es puguin dur a terme, si s'escau, els tràmits d'expropiació. També s'hi han d'incloure els projectes per a traslladar els serveis afectats, tret que siguin inherents al projecte principal.

  10. Si l'obra projectada ha estat objecte d'un estudi informatiu o avantprojecte, en el projecte se n'ha de justificar expressament la coherència amb l'opció o la solució aprovada i, si escau, la coherència amb l'estudi d'impacte ambiental o el compliment de la declaració d'impacte ambiental. En el cas contrari, s'han de justificar i argumentar els motius que hagin portat a apartar-se'n.

  11. Estudis geològics i geotècnics, llevat que siguin incompatibles amb la naturalesa de l'obra. En les obres de construcció de túnels i en les altres obres en què s'estableixi per reglament, els estudis geològics i geotècnics s'han d'adequar a la instrucció tècnica a què fa referència l'article 52.1.a.

  12. En el cas de túnels en zona urbana o que hagin de transcórrer per sota de sòl edificat, el projecte ha d'establir coeficients de seguretat superiors als que es deriven del càlcul, d'acord amb la instrucció tècnica a què fa referència l'article 52.1.a, i ha d'especificar els elements constructius que són obligatoris per a complir aquesta finalitat.

  13. Una especificació de les mesures que cal prendre per a fer plenament compatible el funcionament de l'obra projectada amb els drets de propietat i altres drets existents en el sòl i el subsòl.

  14. Un estudi d'impacte ambiental si ho exigeix la legislació sectorial o la mediambiental i si no s'ha elaborat ni tramitat cap estudi informatiu o avantprojecte, o si aquest no ha estat sotmès a la declaració d'impacte ambiental; en el cas contrari, cal especificar les mesures que s'han de prendre en relació amb la sostenibilitat i l'eficiència ambiental de l'obra i la minimització de l'impacte sobre el medi.

ARTICLE 19 Tramitació de projectes d'obres de competència de la Generalitat
  1. El projecte ha d'ésser redactat per un projectista o una projectista, sota el control del promotor i, si escau, del gestor, i ha d'ésser visat pels col·legis professionals si així ho determina la legislació. El coordinador o coordinadora de seguretat i salut en la fase d'elaboració del projecte ha de redactar els documents que són exigibles d'acord amb la legislació de seguretat i salut en el treball.

  2. La tramitació del projecte s'ha de subjectar al procediment que estableix la legislació sectorial, el qual ha de complir el que determinen els apartats 3 al 7.

  3. El projecte ha d'ésser aprovat tècnicament pel promotor de l'obra, després d'haver estat emès l'informe de supervisió preceptiu.

  4. El projecte pot ésser objecte de la resolució que prescriu l'article 22, si desenvolupa un estudi informatiu o avantprojecte.

  5. En el cas que no s'hagi elaborat ni tramitat cap estudi informatiu o avantprojecte, el projecte s'ha de sotmetre a informació pública i audiència, en els termes i les condicions establerts per l'article 12.4 al 12.8. Aquest tràmit d'informació pública pot ésser substituït per un tràmit d'audiència a l'ajuntament i als afectats, si es tracta d'obres de poc abast i que no tenen un impacte territorial ni social rellevant.

  6. La informació pública i l'audiència del projecte serveixen per a donar compliment a la informació de la relació de béns i drets afectats que requereix la legislació sobre expropiació forçosa.

  7. Si no s'ha elaborat ni s'ha tramitat cap estudi informatiu o avantprojecte, o si aquest document no ha estat sotmès a la preceptiva declaració d'impacte ambiental d'acord amb la legislació sectorial aplicable o amb la legislació mediambiental, el projecte ha d'ésser sotmès a aquest tràmit.

ARTICLE 20 Tramitació de projectes d'obres de competència de les entitats locals
  1. La tramitació dels projectes d'obres de competència de les entitats locals s'ha de subjectar al procediment que estableix la legislació sobre règim local, amb les especificitats establertes per aquest article.

  2. Simultàniament al tràmit d'informació pública, les entitats locals han de donar audiència sobre el projecte als departaments de la Generalitat i a les altres administracions les competències dels quals tinguin incidència en l'objecte del projecte. L'informe de resposta s'ha d'emetre en el termini de deu dies, llevat que una disposició n'estableixi un de més llarg.

ARTICLE 21 Tràmit específic per a obres públiques determinades
  1. Els següents projectes d'obres de competència de la Generalitat i llurs modificacions han d'ésser objecte d'una auditoria tècnica:

    1. Obres de túnels en zona urbana.

    2. Obres de túnels que ho requereixin a causa de llur especial complexitat o dificultat tècnica.

    3. Grans obres que ho requereixin a causa de llur especial complexitat o dificultat tècnica.

  2. L'auditoria tècnica s'ha de fer abans del tràmit de supervisió i ha d'ésser encarregada pel promotor de l'obra.

ARTICLE 22 Resolució
  1. La tramitació fineix amb la resolució que adopta el promotor. Aquesta resolució pot ésser d'aprovació definitiva i pot abastar tot el projecte o bé una part. La resolució també pot deixar sense efecte la tramitació de l'expedient o d'una part, o bé pot acordar la suspensió, total o parcial, de la tramitació.

  2. En la resolució es poden introduir les prescripcions tècniques, socials i territorials que es considerin necessàries i les prescripcions mediambientals que es determinin en la declaració d'impacte ambiental, si escau.

  3. La resolució ha d'ésser notificada a les administracions afectades i a totes les persones interessades en el procediment, en els termes establerts per la legislació sobre procediment administratiu.

  4. Si la resolució és d'aprovació definitiva del projecte, s'ha de fer el replanteig de l'obra i aquesta es pot contractar i executar, si escau, d'acord amb el que disposa la legislació sobre contractació pública.

  5. En el cas en què, d'acord amb el que estableix la legislació sobre contractació pública, es contractin conjuntament el projecte i l'obra, es pot contractar l'execució de l'obra abans d'elaborar, tramitar, supervisar i aprovar el projecte. En tots els casos cal l'estudi informatiu o avantprojecte aprovat o un document similar, i només es poden redactar bases tècniques a les quals s'ha d'ajustar el projecte si per causes justificades és convenient per a l'interès públic.

  6. L'aprovació definitiva del projecte comporta declarar l'obra d'utilitat pública o d'interès social als efectes de l'expropiació forçosa dels béns i els drets que en resultin afectats.

ARTICLE 23 Modificació dels projectes
  1. Un cop aprovat el projecte pel promotor de l'obra, només es pot modificar per raons d'interès públic degudament justificades en l'expedient.

  2. La necessitat o la conveniència de modificar el projecte ha d'ésser estimada expressament pel promotor, que l'ha d'autoritzar i, si escau, ha de donar instruccions al gestor sobre el sentit i els objectius de la modificació pretesa i sobre els tràmits necessaris per a fer-la efectiva, una vegada hagi estat aprovada definitivament pel promotor.

  3. Tota modificació d'un projecte requereix la redacció prèvia del projecte corresponent per un projectista o una projectista, sota el control del promotor o, si escau, del gestor, llevat de les excepcions determinades per la legislació sobre contractació pública o per la legislació sectorial. Aquest projecte de modificació ha de contenir els documents que estableix l'article 18.

  4. El projecte de modificació ha d'ésser aprovat tècnicament pel promotor de l'obra, una vegada s'hagi emès l'informe de supervisió preceptiu.

  5. Si la modificació comporta un canvi substancial en el traçat o en la localització de l'obra o un canvi substantiu de les opcions que conté l'estudi informatiu o avantprojecte, abans de l'aprovació cal la modificació de l'estudi informatiu o avantprojecte en els termes que estableix l'article 15, excepte en els casos en què la legislació sectorial ho determini altrament.

  6. Si la modificació comporta un canvi substancial de les definicions contingudes en el projecte, de les opcions constructives o de les condicions de seguretat de l'obra, el projecte s'ha de subjectar al tràmit d'informació pública i audiència que estableix l'article 19.5 i al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental, en el cas que aquest sigui preceptiu d'acord amb la legislació sectorial o mediambiental aplicable.

  7. El promotor, en tots els casos, ha d'adoptar la resolució corresponent d'acord amb la modificació. Aquesta resolució pot ésser d'aprovació definitiva i pot abastar tota la modificació o bé una part. La resolució també pot deixar sense efecte la tramitació de l'expedient o d'una part, o bé es pot acordar la suspensió total o parcial de la tramitació.

  8. La resolució s'ha de notificar a les administracions i a totes les persones interessades en el procediment, en els termes establerts per la legislació sobre procediment administratiu.

  9. Les disposicions dels apartats 1 al 8 són aplicables sens perjudici del règim corresponent a la modificació dels contractes establerts per la legislació sobre contractació pública.

SECCIÓ 4 Disposicions comunes Artículos 24 a 29
ARTICLE 24 Supervisió
  1. La supervisió consisteix a verificar que l'estudi informatiu o avantprojecte i el projecte i les seves modificacions han estat fets d'acord amb les disposicions generals i la normativa tècnica aplicables, que compleixen tots els requisits i els objectius exigibles, i també que contenen els documents a què fan referència els articles 10 i 18. També s'ha d'analitzar si l'obra compleix la funció per a la qual ha estat projectada i si incorpora l'estudi de seguretat i salut en el treball o, si escau, l'estudi bàsic de seguretat i salut en el treball.

  2. El tràmit de supervisió de l'estudi informatiu o avantprojecte i del projecte i les seves modificacions s'ha de fer en els casos en què la legislació sectorial ho estableix i sempre que l'import sigui igual o superior a tres-cents mil euros, o si es tracta de treballs que afecten l'estabilitat, la seguretat o l'estanquitat de l'obra. També és preceptiu l'informe de supervisió si s'admeten variants proposades pel possible adjudicatari al projecte aprovat per l'Administració, independentment de la quantia del contracte.

  3. En el cas d'obres subterrànies, s'ha de fer la supervisió expressa dels estudis geològics i geotècnics, i l'informe de supervisió ha d'analitzar expressament la relació d'aquests amb les opcions i les solucions de traçat i constructives proposades.

ARTICLE 25 Òrgans de supervisió de projectes
  1. La supervisió dels projectes és una funció reservada exclusivament al promotor de l'obra, el qual ha de disposar d'oficines o unitats destinades a aquesta finalitat. Les oficines o unitats de supervisió de projectes a què fa referència l'article 5.i són les úniques competents per a emetre els informes de supervisió.

  2. Els departaments de la Generalitat o els organismes o les empreses públiques de la Generalitat, si actuen com a promotor i no tenen oficines o unitats de supervisió de projectes, pel volum o per la importància escassos de les obres que executen, han d'encarregar l'elaboració dels informes de supervisió als departaments que siguin més idonis atesa la naturalesa de les obres.

  3. Les entitats locals que no tenen oficines o unitats de supervisió de projectes poden encarregar l'elaboració dels informes de supervisió a altres administracions públiques, en els termes i les condicions que estableix la legislació sobre règim local.

  4. Els projectistes tenen l'obligació de facilitar a l'oficina o la unitat de supervisió tota la documentació i tots els testimonis i els aclariments que aquesta els demani per a poder exercir la seva tasca.

  5. Si en l'informe de supervisió es fan constar deficiències, mancances o errors de l'estudi o avantprojecte o del projecte supervisat, aquest s'ha de retornar al projectista o la projectista per a corregir-lo o esmenar-lo i, posteriorment, sotmetre'l a un nou tràmit de supervisió.

  6. La supervisió favorable no eximeix de la responsabilitat que correspon al projectista o la projectista per l'autoria de l'estudi o el projecte, en el cas de deficiències, mancances o errors comesos en la seva tasca, en els termes establerts per la legislació aplicable.

ARTICLE 26 Supervisió contínua
  1. En els projectes d'obres de túnels en zona urbana i d'altres túnels o grans obres que per l'especial complexitat o dificultat tècnica ho requereixen, o en els casos en què ho acordi el promotor, hi pot haver una supervisió contínua d'un responsable o una responsable tècnic integrat en l'estructura orgànica del promotor durant el procés de redacció de l'estudi informatiu o avantprojecte i del projecte.

  2. La supervisió contínua del procés de redacció de l'estudi informatiu o avantprojecte o del projecte no eximeix d'emetre l'informe de supervisió establert per l'article 25. En aquest cas, l'informe de supervisió s'ha d'elaborar a partir de les solucions proposades per l'estudi informatiu o avantprojecte o el projecte a partir d'aquesta supervisió contínua.

ARTICLE 27 Auditoria tècnica
  1. El tràmit d'auditoria tècnica a què fa referència l'article 21 ha d'ésser fet per una oficina tècnica externa al promotor i al gestor de l'obra, totalment independent dels autors de l'estudi o avantprojecte i del projecte i de les persones responsables de fer-ne la supervisió. Aquesta oficina ha d'ésser seleccionada, designada o contractada pel promotor.

  2. L'auditoria tècnica ha de comprovar la idoneïtat i la suficiència dels treballs i els procediments seguits en l'elaboració, el rigor de les dades i de les anàlisis i la coherència dels uns i dels altres amb les solucions proposades. En el cas d'obres de túnels, l'auditoria tècnica ha d'incloure una anàlisi separada dels estudis geològics i geotècnics del projecte i de la relació d'aquests amb les diverses solucions constructives proposades.

  3. Els professionals, els funcionaris i les empreses que han intervingut en la redacció de l'estudi informatiu o avantprojecte i del projecte han de proporcionar als auditors tècnics tota la informació i la documentació i tots els testimonis i els aclariments que els demanin per a fer l'auditoria tècnica.

  4. Si l'auditoria tècnica detecta deficiències, mancances o errors en el projecte, aquest s'ha d'esmenar i s'ha de sotmetre a una nova auditoria. El projecte que hagi estat sotmès a l'auditoria tècnica només pot ésser aprovat si aquesta ha estat favorable.

  5. Si el projectista o la projectista manifesta la disconformitat respecte a les observacions, les deficiències, les mancances o els errors que es formulin en el tràmit d'auditoria tècnica, la resolució correspon al Consell Assessor de Túnels i d'Altres Obres Singulars, en el cas d'obres de túnels, i al promotor, en el de la resta d'obres.

ARTICLE 28 Adequació a l'ordenament urbanístic
  1. Si el traçat o l'obra projectada no s'adequa al planejament urbanístic vigent, abans de l'aprovació definitiva del projecte s'ha de modificar el planejament urbanístic, llevat dels casos en què la legislació sectorial estableix una regulació diferent.

  2. En les obres promogudes per l'Administració de la Generalitat o per algun dels seus organismes, entitats i empreses públiques, si l'entitat local manifesta la disconformitat amb el planejament urbanístic en vigor, per raons d'urgència o d'interès públic excepcional, es pot aplicar el procediment establert per l'article 182 del Text refós de la Llei d'urbanisme aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, del 26 de juliol.

ARTICLE 29 Llicència o tràmit de control preventiu municipal

Els projectes d'obres requereixen la llicència o el control preventiu municipal que, d'acord amb la legislació sectorial aplicable, la substitueix en els casos establerts per la legislació urbanística, llevat que aquest tràmit sigui dispensat per una legislació sectorial.

CAPÍTOL IV Normes complementàries al règim de contractació Artículos 30 a 39
ARTICLE 30 Règim de contractació

Els agents inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de contractar les obres públiques i els serveis que s'hi relacionen en els termes i les condicions establerts per la legislació sobre contractació pública, amb les particularitats determinades per aquesta llei.

ARTICLE 31 Òrgans de contractació
  1. Els consellers, dins l'àmbit de les competències del departament respectiu, són els òrgans de contractació de l'Administració de la Generalitat pel que fa als contractes per a l'execució d'obres públiques, independentment de la forma de retribució, i dels contractes de serveis relacionats amb l'execució d'obres. No obstant això, l'adjudicació dels contractes menors correspon als secretaris generals.

  2. Els òrgans de contractació dels organismes, les entitats i les empreses públiques dependents de l'Administració de la Generalitat són les persones que en tenen la representació legal, llevat que els estatuts, les normes o els convenis que en regulen el funcionament atribueixin aquesta condició a algun altre òrgan. Els consellers dels departaments als quals estiguin adscrits aquests organismes, entitats i empreses públiques han de fixar, mitjançant l'ordre corresponent, la quantia a partir de la qual han d'autoritzar la subscripció de contractes.

  3. Els òrgans de contractació de les entitats locals i dels organismes, les entitats i les empreses públiques que en depenen són determinats per la legislació sobre règim local i la legislació sobre contractació administrativa.

ARTICLE 32 Mesa de contractació
  1. L'òrgan de contractació per a l'adjudicació dels contractes ha d'ésser assistit per una mesa de contractació, llevat dels casos en què no sigui necessari, d'acord amb el que disposa la legislació sobre contractació pública.

  2. La mesa de contractació és l'òrgan competent per a valorar la capacitat i l'aptitud dels licitadors i de llurs ofertes i per a formular la proposta d'adjudicació a l'òrgan de contractació.

  3. Pel que fa a la composició de la mesa de contractació s'han de tenir en compte els criteris següents:

    1. El promotor de l'obra sempre hi ha de tenir representació si el gestor fa la contractació. Aquesta representació s'ha de qualificar i adequar a l'objecte del contracte.

    2. El que estableix la lletra a no és aplicable en el cas que l'òrgan de contractació sigui un òrgan col·legiat del qual formi part el promotor.

    3. Ha d'ésser adequada, globalment, a l'especialització que requereix l'objecte del contracte. A aquest efecte, s'ha de garantir la presència d'almenys una persona experta, vinculada al gestor o al promotor, o bé externa, amb l'especialització i la idoneïtat acreditades en relació amb l'objecte del contracte.

    4. Cal donar-ne coneixement públic abans que iniciï les actuacions que té encomanades, mitjançant la inclusió d'aquesta informació en el plec de clàusules administratives particulars o el document equivalent, en l'anunci corresponent o en ambdós. Aquesta mesura no és aplicable si s'ha nomenat una mesa de contractació amb caràcter general per a una pluralitat de contractes i ha estat objecte de publicació.

    5. S'ha d'informar la Intervenció General de la Generalitat de la convocatòria de les meses, als efectes que hi designi un representant o una representant si n'és preceptiva l'assistència o, en el cas que no ho sigui, si s'estima convenient. Aquesta representació en cap cas no pot recaure en persones adscrites a l'entitat gestora de la contractació.

  4. Les entitats locals que no disposen de mitjans suficients per a nomenar una mesa de contractació poden sol·licitar la col·laboració d'altres administracions públiques en els termes i les condicions que estableix la legislació sobre règim local.

ARTICLE 33 Requisits dels contractistes
  1. Les empreses licitadores en els procediments de contractació han de tenir plena capacitat d'obrar, no poden incórrer en cap prohibició per a contractar i han de complir tots els requisits de capacitat i solvència exigits per la legislació sobre contractació pública i, en els casos que així ho exigeixi la dita normativa, han d'estar degudament classificades. Així mateix, han de complir els requisits que estableix la legislació sobre subcontractació en el sector de la construcció.

  2. El plec de clàusules administratives particulars o el document equivalent ha d'incloure, en tots els casos, la indicació dels nivells mínims de solvència que siguin adequats per a cada execució contractual.

ARTICLE 34 Unions temporals d'empreses
  1. Les unions temporals d'empreses, a més de complir els requisits establerts per la legislació sobre contractació pública, han de presentar, en el moment d'acreditar la capacitat i la solvència, la memòria que estableix la legislació reguladora de les unions temporals d'empreses, en què cal indicar els mitjans concrets que cadascuna de les empreses té previst de destinar, si escau, a l'execució del contracte. Així mateix, en la memòria s'han d'especificar les raons econòmiques, empresarials o d'especialització tècnica o tecnològica que justifiquen la constitució de la unió.

  2. Els plecs de clàusules administratives particulars han de determinar, en funció de les característiques de les obres, els efectes que es deriven de la manca de presentació de la memòria a què fa referència l'apartat 1. En els casos degudament justificats, es pot acordar la inadmissió de les ofertes presentades.

  3. Correspon al director o directora de l'obra de controlar el manteniment dels nivells de solvència tècnica, d'acord amb el que disposen aquest article i la resta de legislació aplicable.

ARTICLE 35 Subcontractació
  1. En els contractes per a l'execució d'obres públiques i en els de serveis que s'hi relacionen, els contractistes han d'acreditar davant l'òrgan de contractació que els subcontractistes compleixen el que estableix la legislació aplicable. Així mateix, els subcontractistes no poden incórrer en cap prohibició de contractar.

  2. Els plecs de clàusules administratives particulars o el document equivalent de les contractacions per a l'execució d'obres públiques poden determinar que en les proposicions dels licitadors s'hagi d'indicar, si escau, la part o les parts de l'obra que seran objecte de subcontractació, i les condicions en què s'estableixi. En aquest cas, en els termes i les condicions que regula la legislació sobre contractació pública, el contractista principal pot ésser dispensat d'acreditar la classificació en el grup, els subgrups, o el grup i els subgrups corresponents a la prestació o l'activitat objecte de subcontractació.

  3. En el cas que s'hagi comunicat la subcontractació a l'òrgan de contractació un cop adjudicat el contracte, aquest té la potestat de vetar-la, mitjançant una resolució motivada, en els termes i les condicions que estableix la legislació sobre contractació administrativa, si estima que contravé les normes aplicables a la subcontractació en l'àmbit de les obres públiques i les disposicions d'aquest article.

  4. En finalitzar l'obra, el contractista ha d'informar l'òrgan de contractació dels serveis prestats pels subcontractistes perquè aquesta informació quedi reflectida en la memòria final.

ARTICLE 36 Registre de bones pràctiques en l'execució d'obres de catalunya
  1. Amb independència dels registres oficials determinats per la legislació sobre contractació pública, el departament competent en matèria d'obres públiques, en col·laboració amb les associacions representatives de les entitats locals i amb les organitzacions representatives dels professionals i de les empreses del sector, ha de crear i gestionar un registre en què s'han d'inscriure, si és procedent, les certificacions de bona execució de les obres fetes per les empreses contractistes.

  2. En el registre de bones pràctiques en l'execució d'obres de Catalunya, que s'ha d'estructurar en dues seccions, una d'empreses constructores i una altra de consultores i professionals, s'hi ha d'inscriure les dades que li proporcionen les administracions catalanes i les empreses i els professionals del sector sobre l'experiència que vagin acumulant en l'execució de llurs contractes amb l'Administració. En el registre s'ha de fer constar la font d'on provenen les dades.

  3. El funcionament, l'estructura i les dades del registre s'han de configurar d'acord amb els criteris de publicitat registral i d'accessibilitat en línia, per mitjans telemàtics.

  4. La inscripció de les certificacions en el registre acredita l'execució correcta dels contractes.

ARTICLE 37 Selecció dels contractistes i dels procediments d'adjudicació
  1. Els plecs de clàusules administratives particulars o el document equivalent han de determinar d'una manera motivada el procediment d'adjudicació de cada contracte, si escau, i han de fixar els criteris de valoració en què s'ha de basar la tria de l'oferta adjudicatària i la ponderació que se'ls atorga, d'acord amb aquesta llei i amb la legislació sobre contractació pública. Aquests documents també han de detallar, si escau, els àmbits, les característiques i les condicions per a la presentació de variants, que poden consistir, entre altres, en millores relatives a la constructibilitat, la seguretat i la fiabilitat que puguin completar o perfeccionar els documents del projecte.

  2. Els procediments d'adjudicació dels contractes són els que estableix la legislació sobre contractació pública.

  3. El procediment restringit pot ésser establert per l'òrgan de contractació com el procediment ordinari per a contractar l'execució d'obres públiques de gran complexitat o dificultat tècnica o les d'un pressupost superior a deu milions d'euros.

  4. En les contractacions per a executar obres en què, amb independència del pressupost, s'estimi que són especialment importants les característiques tècniques, també es pot establir, en els plecs de clàusules administratives particulars o en el document equivalent, un sistema de valoració dels criteris tècnics abans de la valoració de les ofertes econòmiques. La valoració d'aquests criteris tècnics, per aplicació de determinats llindars mínims de qualitat, té com a resultat que quedin fora de la licitació les proposicions que s'estimin tècnicament insuficients.

  5. Els contractes que tenen per objecte redactar estudis informatius i projectes o dirigir obres no poden ésser objecte de subhastes electròniques. En els plecs de clàusules administratives particulars o el document equivalent dels contractes que tinguin aquest objecte, el poder adjudicador pot disposar que el factor cost pugui adoptar la forma d'un preu o cost fix sobre la base del qual els operadors econòmics competeixin únicament en funció de criteris de qualitat.

ARTICLE 38 Valoració de les ofertes
  1. L'òrgan de contractació és el responsable de garantir la transparència màxima del procés d'adjudicació.

  2. Les admissions i les exclusions, els aspectes tècnics de les ofertes, l'aplicació que fa la mesa de contractació dels criteris de valoració de les ofertes, la proposta d'adjudicació del contracte que fa la mesa i l'adjudicació s'han de resoldre d'una manera motivada, detallada, comparada, raonada i congruent, i per aplicació dels criteris de valoració establerts prèviament en els plecs de clàusules administratives particulars o el document equivalent.

  3. Els plecs de clàusules administratives particulars o el document equivalent han d'establir fórmules de determinació de les ofertes anormalment baixes però adequades a la legislació sobre contractació pública, en què s'indiquin expressament els criteris objectius que han de determinar, si escau, la consideració de presumpció com a oferta anormalment baixa.

  4. Per a poder admetre a licitació les ofertes inicialment qualificades d'anormalment baixes, a més de la tramitació establerta per la legislació sobre contractació pública, qui les formula ha de presentar un informe que acrediti que l'oferta econòmica no va en detriment del compliment escrupulós dels requeriments tècnics i de seguretat del projecte. El dit informe ha d'ésser acceptat expressament pels serveis tècnics del gestor o del promotor.

ARTICLE 39 Publicitat i transparència
  1. Els òrgans de contractació d'obres públiques han d'adoptar les mesures necessàries per a assegurar la transparència i la publicitat de tot el procés de contractació en què tinguin competència. Amb aquesta finalitat, els òrgans de contractació d'obres públiques de competència de la Generalitat, a més de la publicació oficial de les convocatòries i de la que sigui preceptiva d'acord amb la legislació sobre contractació pública i amb aquesta llei, han d'oferir informació completa, actualitzada permanentment i accessible, mitjançant el lloc web oficial, sobre les qüestions següents relatives als contractes:

    1. Les licitacions convocades, amb especificació de la convocatòria i de la justificació motivada del procediment d'adjudicació escollits, dels plecs de clàusules administratives particulars o el document equivalent i dels plecs de prescripcions tècniques particulars, de les ofertes presentades i de les resolucions motivades sobre llur admissió o exclusió i sobre l'adjudicació del contracte, amb especificació de la puntuació obtinguda per cadascuna de les empreses presentades. En aplicació de la legislació sobre propietat intel·lectual o industrial, s'han de mantenir reservades les dades de les ofertes que afecten el secret tècnic i comercial, la competència i la competitivitat de les empreses.

    2. Les dades bàsiques d'execució dels contractes.

    3. La informació sobre les memòries finals i els documents a què fa referència l'article 49.

    4. La relació dels contractes formalitzats, amb indicació de l'objecte, el pressupost inicial i el cost final de cada contracte, de la forma i del procediment d'adjudicació i de les empreses o els professionals adjudicataris.

  2. Les resolucions d'adjudicació dels contractes subjectes a aquesta llei han d'incorporar sempre la indicació de les puntuacions, totals i parcials, obtingudes per totes les empreses admeses al procediment, en cadascun dels criteris d'adjudicació. Aquestes resolucions han d'ésser objecte de comunicació, d'acord amb el que disposa la legislació sobre contractació administrativa.

CAPÍTOL V Execució de l'obra Artículos 40 a 51
ARTICLE 40 Informació als ciutadans i als usuaris
  1. Abans de començar les obres, s'han d'adoptar les mesures per a informar amb prou antelació els veïns, els usuaris potencials i, en general, els ciutadans afectats de les obres a executar, del calendari d'execució previst i de les incidències i les possibles afectacions que les obres provoquin, en els termes que s'estableixin en els plecs de clàusules administratives particulars o el document equivalent. El promotor o, si escau, el gestor de l'obra és el responsable de complir o de fer complir aquest requisit a l'empresa constructora.

  2. El promotor o, si escau, el gestor de l'obra ha de determinar en el plec de clàusules administratives particulars o el document equivalent els mitjans que s'han d'emprar per a garantir el compliment de l'obligació d'informació, i també els casos en què, pel volum o altres característiques de l'obra, s'ha d'habilitar un servei permanent d'informació als ciutadans sobre l'evolució de l'obra. El cost d'aquest servei s'ha d'incorporar al pressupost del contracte com a partida independent.

ARTICLE 41 Senyalització
  1. El Govern, a proposta del departament competent en matèria d'obres públiques, sens perjudici del que estableix la legislació vigent en matèria de trànsit, ha d'elaborar la normativa i els manuals de senyalització de les obres amb la finalitat de garantir unes condicions mínimes d'homogeneïtat en la informació sobre l'execució de les obres, especialment en la via pública.

  2. L'empresa constructora de l'obra és la responsable de senyalitzar les obres per a indicar-hi, entre altres, l'accés, la circulació de la zona afectada pels treballs i els punts de possible perill, tant en la zona d'obres com en l'entorn, d'acord amb les normes i els criteris de senyalització aplicables.

ARTICLE 42 Obligacions de l'empresa constructora

Si el promotor o el gestor contracta amb una empresa constructora l'execució de les obres, a aquesta empresa li corresponen les obligacions que es puguin derivar de la legislació sobre contractació pública i les que estableixin els plecs de clàusules administratives particulars o el document equivalent, entre les quals destaquen les següents:

  1. Executar l'obra d'acord amb el projecte aprovat i amb el contracte formalitzat.

  2. Complir els terminis totals i parcials que fixa el programa de treball.

  3. Aportar els recursos humans i materials necessaris per a executar l'obra.

  4. Complir les ordres i les instruccions que, en la interpretació tècnica del contracte, li doni el director o directora de l'obra.

  5. Facilitar al director o directora de l'obra, al promotor, al gestor, si escau, i a qui aquests n'encarreguin el seguiment i el control, l'accés a tota la informació, tant documental com de camp, que li requereixin en qualsevol moment de l'execució.

  6. Conservar degudament el llibre d'ordres.

  7. Dur a terme les actuacions de senyalització i de comunicació de les obres, i assumir-ne el cost, en els termes establerts pels plecs de clàusules administratives particulars o el document equivalent.

  8. Complir totes les obligacions que es deriven de la legislació laboral o dels convenis col·lectius i, especialment, les relatives a les normes de prevenció i seguretat i salut en el treball.

  9. Nomenar el delegat o delegada de l'obra, el qual ha d'estar degudament qualificat i ha de tenir la titulació acadèmica i professional idònia. El nomenament ha d'ésser visat pel col·legi professional que pertoqui, si així ho determina la legislació aplicable.

ARTICLE 43 Direcció de l'obra
  1. La direcció de l'obra és a càrrec dels tècnics degudament designats o contractats amb aquesta finalitat pel promotor o, si escau, pel gestor, la qual cosa s'ha de fer abans d'iniciar l'execució de les obres. El nomenament ha d'ésser visat pel col·legi professional que pertoqui, si així ho determina la legislació aplicable.

  2. Correspon a la direcció de l'obra d'exercir les funcions que li confereix la legislació aplicable i, si es contracten professionals externs, a més, també els corresponen les funcions establertes pel contracte i, si escau, pels plecs de clàusules administratives particulars o el document equivalent i pels plecs de prescripcions tècniques particulars.

  3. La direcció de l'obra ha de comptar amb els recursos humans i materials necessaris per a exercir les funcions que li corresponen de direcció, comprovació, vigilància i control de l'execució correcta de l'obra en condicions satisfactòries de seguretat, eficiència i qualitat.

  4. Les ordres i les instruccions de la direcció de l'obra s'han de donar per escrit i n'ha de quedar constància en el llibre d'ordres, el qual no pot ésser manipulable, i ha de tenir el visat del promotor o, si escau, del gestor en la data de comprovació del replanteig. Les ordres i les instruccions han d'estar permanentment a disposició del promotor i del gestor, si escau.

ARTICLE 44 Control i seguiment de l'execució de les obres
  1. El promotor o, si escau, el gestor ha de controlar l'execució correcta de l'obra, mitjançant personal propi, degudament qualificat, sota la direcció d'un tècnic o tècnica que tingui la titulació idònia i que compti amb els mitjans tècnics necessaris.

  2. El promotor o, si escau, el gestor pot requerir a la direcció de l'obra i a l'empresa constructora tota la informació que consideri necessària, com ara els testimonis i les verificacions o les comprovacions sobre el terreny. La direcció de l'obra i l'empresa constructora han d'atendre aquests requeriments, i també els que els formulin els responsables de fer les avaluacions i els controls a què es refereix l'article 46, amb tota celeritat i transparència.

ARTICLE 45 Control i seguiment de l'execució d'obres de túnels urbans
  1. El promotor de l'obra ha de designar la persona responsable de fer el seguiment permanent i el control de l'execució de l'obra, llevat de les funcions que es puguin reservar els seus òrgans superiors o els serveis específics. Si l'obra té gestor, la designació l'ha de fer el gestor de comú acord amb el promotor.

  2. La persona responsable de fer el seguiment i el control de l'execució de l'obra pot estar integrada en l'estructura orgànica del promotor o del gestor, i ha d'estar dotada dels recursos humans i materials suficients per a exercir les funcions de seguiment i control de l'obra.

  3. La direcció de l'obra ha d'adoptar, amb la freqüència i el grau de detall que consideri pertinents i, com a mínim, els que indica el projecte i els que ordena la persona responsable de fer el seguiment i el control de l'execució de l'obra, les mesures d'auscultació i de control de convergències. La persona responsable de fer el seguiment i el control de l'execució de l'obra ha de verificar l'adopció de les mesures indicades.

  4. Durant l'execució de l'obra s'han de dur a terme els estudis geològics, geotècnics i geomètrics establerts per la instrucció tècnica regulada per l'article 52.1.a.

  5. Totes les persones que tenen atribuïdes funcions de direcció i de seguiment i control han de tenir un coneixement precís i permanent de l'estat d'execució de l'obra.

  6. El gestor ha de facilitar permanentment al promotor informació precisa sobre l'evolució de l'obra.

ARTICLE 46 Avaluació i control de qualitat
  1. El promotor o el gestor ha d'aplicar els protocols i ha de fer els controls de qualitat que en funció del tipus d'obra pertoquin. Si qui fa el control de qualitat és el gestor, n'ha de donar compte al promotor de l'obra.

  2. El promotor o el gestor, sempre que ho consideri convenient, pot encarregar auditories d'avaluació de la qualitat de l'obra abans de formalitzar-ne la recepció. Les auditories s'han de fer sempre que es tracti d'alguna de les obres a què fa referència l'article 21.1.

ARTICLE 47 Garanties i requisits de seguretat i salut en el treball
  1. El promotor i, si escau, el gestor de l'obra han d'adoptar i de fer adoptar totes les mesures que garanteixin que l'obra s'executa amb plena garantia de les condicions de seguretat i salut en el treball, de conformitat amb la legislació aplicable. En tots els casos, l'empresa constructora, sens perjudici de les responsabilitats que puguin correspondre a la direcció de l'obra i a la coordinació de seguretat i salut en el treball durant l'execució de l'obra, és directament responsable de l'adopció de les mesures de seguretat que siguin necessàries per a garantir la integritat de les persones i dels béns que puguin restar afectats per l'execució de l'obra.

  2. En els casos en què així ho estableixi la legislació aplicable en matèria de seguretat i salut en el treball, els projectes d'obra han d'incorporar un estudi o estudi bàsic de seguretat i salut en el treball amb el contingut establert per la dita legislació i adequat al projecte concret d'obra de què es tracti.

  3. Les persones responsables de la coordinació de seguretat i salut en el treball durant l'execució de l'obra han d'ésser designades i, si escau, contractades pel promotor o pel gestor, independentment i abans de la designació o la contractació de la direcció de l'obra i de l'empresa constructora.

  4. L'empresa constructora ha de complir les mesures de seguretat i salut en el treball, d'acord amb les instruccions del coordinador o coordinadora de seguretat i salut en el treball durant l'execució de l'obra i, si escau, del director o directora de l'obra, i sota el control del promotor o, si escau, del gestor.

ARTICLE 48 Execució de modificacions o millores
  1. Si, un cop adjudicada o començada l'execució de l'obra, l'òrgan de contractació, per iniciativa pròpia o a proposta del director o directora de l'obra o de l'empresa constructora, per raons d'interès públic, considera convenient d'introduir modificacions en el contracte, abans de fer-ho, a més de complir el que estableix la legislació sobre contractació pública, ha de promoure la modificació de l'estudi o el projecte corresponent, en els termes que estableixen aquesta llei i la legislació sectorial, llevat dels casos en què això no es requereixi per aplicació de la legislació sobre contractació administrativa.

  2. Si la tramitació d'una modificació exigeix la suspensió temporal, total o parcial, de l'execució de les obres, i si aquesta situació perjudica greument l'interès públic, el conseller o consellera del departament promotor de les obres pot acordar que aquestes es continuïn executant provisionalment, d'acord amb la proposta del director o directora de l'obra, sempre que l'import màxim previst no superi el vint per cent del preu primitiu del contracte i que hi hagi prou crèdit. En aquest cas, el procediment ha de seguir els tràmits següents:

    1. La proposta motivada del director o directora de l'obra en la qual es facin constar els motius en què es fonamenta la modificació, l'import aproximat d'aquesta i la descripció bàsica de les obres necessàries.

    2. L'audiència del contractista.

    3. La conformitat de l'òrgan de contractació.

    4. El certificat d'existència de crèdit.

  3. Si la modificació del projecte es deriva del seu replanteig sobre el terreny o de les seves possibilitats de construcció, es pot incorporar en el projecte permanentment actualitzat que reflecteix el projecte viu de l'obra, sense necessitat de cap tràmit d'informació pública o audiència.

ARTICLE 49 Memòria final sobre l'execució i el preu de l'obra
  1. En el cas d'obres d'un import superior a deu milions d'euros o en les que el promotor determini, abans de fer-ne la recepció, la direcció de l'obra i l'empresa constructora han de presentar al promotor o, si escau, al gestor una memòria final sobre el desenvolupament i l'execució de l'obra.

  2. La memòria ha de contenir, com a mínim, les dades següents:

    1. L'especificació del preu total del contracte.

    2. Les incidències destacables que s'hagin produït en el desenvolupament del contracte.

    3. Les modificacions del contracte, amb la motivació corresponent i les revisions de preus proposades i aprovades.

    4. Els serveis i les actuacions subcontractats, amb indicació del preu pagat en cada cas.

  3. Els departaments, els organismes, les entitats o les empreses públiques de la Generalitat han de donar publicitat de la memòria final de l'obra per mitjà del lloc web oficial, en què s'ha de poder consultar, com a mínim, d'ençà de la recepció i durant un any. També s'ha de trametre al registre que determina l'article 36.

  4. El promotor o, si escau, el gestor ha d'elaborar un document, basat en les memòries finals d'obra presentades, sobre el desenvolupament i l'execució de les obres, en el cas que l'obra hagi estat objecte de diversos contractes. En les obres de competència de la Generalitat s'ha de donar publicitat a aquest document per mitjà del lloc web oficial del departament, l'organisme, l'entitat o l'empresa pública de la Generalitat que ha adjudicat els contractes, en els mateixos termes i condicions que estableix l'apartat 3 per a la memòria.

ARTICLE 50 Responsabilitat dels professionals i de les empreses
  1. Els redactors dels estudis informatius o avantprojectes, dels projectes dels estudis de contingut específic que s'hi han d'incorporar o que en formen part i la direcció de les obres responen de la qualitat tècnica dels treballs i dels danys i perjudicis que durant l'execució o l'explotació de l'obra es puguin causar, tant al promotor com a tercers, per defectes, errors, omissions, mètodes inadequats o conclusions incorrectes, deficiències, incompliments o insuficiències que els siguin imputables.

  2. L'empresa constructora respon de l'execució correcta de les obres d'acord amb el projecte aprovat i amb les condicions que estableixi el plec de clàusules administratives particulars.

  3. Els contractes han d'estipular, d'acord amb el que estableixen la legislació sobre contractació pública i aquesta llei, els termes en què es poden exigir responsabilitats. Els contractes han d'exigir que se subscrigui una pòlissa d'assegurances que cobreixi aquestes responsabilitats.

ARTICLE 51 Publicitat de l'activitat contractual dels promotors i els gestors

Les memòries anuals dels departaments i dels organismes, les entitats i les empreses públiques de la Generalitat que adjudiquen contractes per a executar obres o contractes per a redactar estudis i projectes en relació amb obres públiques han d'incloure un capítol específic que contingui informació detallada sobre els contractes adjudicats; les formes i els procediments d'adjudicació; els adjudicataris; les tasques de seguiment, supervisió, control i, si escau, auditoria tècnica realitzades, i les incidències que s'hi hagin detectat.

CAPÍTOL VI Organització administrativa Artículos 52 y 53
ARTICLE 52 El Consell Assessor de Túnels i d'Altres Obres Singulars
  1. El departament competent en matèria d'obres públiques ha de constituir el Consell Assessor de Túnels i d'Altres Obres Singulars, amb les funcions següents:

    1. Redactar una instrucció tècnica, que ha d'ésser aprovada pel departament competent en matèria d'obres públiques, la qual ha d'establir els criteris metodològics, els estudis geològics i geotècnics i la resta de requisits que s'han d'observar per a projectar i dur a terme les diverses obres de túnels.

    2. Adoptar una resolució sobre la disconformitat que pugui plantejar el projectista o la projectista respecte a les observacions, les deficiències, les mancances o els errors que es formulin en l'auditoria tècnica.

    3. Fer l'avaluació de la qualitat de l'obra, d'acord amb l'article 46.2, pel que fa a les obres de túnels i altres obres singulars, o participar-hi.

    4. Proposar mesures per a millorar la seguretat i la idoneïtat de les obres a què fa referència l'article 21.1.

    5. Donar suport als departaments, els organismes, les entitats i les empreses públiques de la Generalitat que executin les obres a què fa referència l'article 21.1.

    6. La resta de funcions que li siguin encomanades pel departament competent en matèria d'obres públiques.

  2. El Consell Assessor de Túnels i d'Altres Obres Singulars exerceix les seves funcions en relació amb les obres de competència de la Generalitat a què fa referència l'article 21.1.

    Si aquestes obres són competència de les entitats locals, la intervenció del Consell Assessor de Túnels i d'Altres Obres Singulars és condicionada a la sol·licitud prèvia de l'entitat local.

  3. El Consell Assessor de Túnels i d'Altres Obres Singulars ha d'ésser integrat, fonamentalment, per persones expertes en la matèria provinents dels àmbits universitari i professional i, amb l'objecte d'arribar a la paritat de gènere, sempre que sigui possible ha de tendir a assolir una participació mínima del cinquanta per cent de dones.

  4. Els membres del Consell Assessor de Túnels i d'Altres Obres Singulars són designats pel conseller o consellera competent en matèria d'obres públiques.

ARTICLE 53 Arbitratge i altres formes de resolució convencional d'incidències
  1. Les desavinences sobre les incidències de caràcter tècnic a què fa referència l'apartat 3 que puguin sorgir entre el promotor o, si escau, el gestor i l'empresa constructora durant l'execució de les obres es poden sotmetre, si així ho acorden les parts en el contracte, a la mediació, la concòrdia o l'arbitratge d'una tercera persona, també designada en el contracte, que pot ésser una persona física o una corporació de dret públic que pugui exercir aquestes funcions segons les seves normes reguladores, o una associació o entitat sense ànim de lucre els estatuts de la qual determinin expressament aquestes funcions.

  2. Les persones que, efectivament, han de fer les tasques de mediació, arbitratge o conciliació han d'ésser expertes i han de tenir la titulació universitària idònia i un mínim de quinze anys d'experiència professional en el tipus d'obra pública de què es tracti.

  3. Les persones a què fa referència l'apartat 2 poden dirimir, mentre duri l'execució del contracte, qualsevol diferència de caràcter tècnic que es plantegi entre les parts en la interpretació de les clàusules tècniques o de les previsions del projecte, i sobre la qualitat dels materials, les característiques tècniques que defineixen l'obra o els processos o les solucions constructives que cal emprar.

  4. Els procediments de mediació, concòrdia o arbitratge s'han de regir pels principis de celeritat i eficàcia i poden resoldre també qüestions tècniques que es plantegin a peu d'obra, a fi de resoldre-les amb immediatesa i sobre el terreny.

  5. Les intervencions i les decisions de mediació, concòrdia o arbitratge s'adopten al marge de les plenes facultats de direcció, d'interpretació i de resolució dels contractes que corresponen al promotor i, si escau, al gestor.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA Cartografia

La redacció dels estudis informatius o avantprojectes i dels projectes s'ha de basar en la cartografia oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableix la Llei 16/2005, del 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA Informació sobre el sòl i el subsòl
  1. L'Institut Geològic de Catalunya ha de facilitar al promotor o, si escau, al gestor, la informació de què disposi sobre el sòl i el subsòl per a la redacció dels estudis i els projectes d'obres públiques i per a la realització dels controls o les auditories tècniques.

  2. L'Institut Geològic de Catalunya pot requerir als promotors i als gestors d'obres públiques de la Generalitat les dades i les mostres sobre el sòl i el subsòl que obtinguin en els estudis, els projectes i les obres que es duguin a terme, amb l'objectiu de constituir i mantenir el banc de dades i qualsevol altre centre de documentació i arxivament geològic.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA Incorporació de la perspectiva de gènere
  1. En l'aplicació i el desplegament d'aquesta llei s'ha d'incorporar la perspectiva de gènere i, en conseqüència, s'ha de garantir la promoció de la representació paritària en la composició dels òrgans col·legiats a què fa referència.

  2. L'impacte de les obres públiques també s'ha d'avaluar des de la perspectiva de gènere.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
  1. Els estudis informatius o avantprojectes i els projectes en tramitació en el moment d'entrada en vigor d'aquesta llei s'hi han d'adaptar pel que respecta als tràmits que se segueixin després que hagi entrat en vigor.

  2. Les disposicions complementàries al règim de contractació que aquesta llei conté no són aplicables als expedients de contractació ja iniciats en el moment que entri en vigor. Són expedients de contractació iniciats els que ja tenen publicada la convocatòria del procediment d'adjudicació del contracte. En el cas dels procediments negociats, s'entén que són iniciats els que ja tenen aprovats els plecs de clàusules administratives particulars o el document equivalent.

  3. Els preceptes relatius a l'execució de l'obra són aplicables en els tràmits posteriors a la data d'entrada en vigor d'aquesta llei.

DISPOSICIONS FINALS
DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA Desplegament

S'autoritzen el Govern i el conseller o consellera competent en matèria d'obres públiques per a adoptar les disposicions necessàries per al desplegament d'aquesta llei.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA Actualització

Es faculta el conseller o consellera competent en matèria d'obres públiques per a actualitzar les quanties a què fa referència aquesta llei.

DISPOSICIÓ FINAL TERCERA Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor al cap de sis mesos d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat dels articles que requereixen un desplegament posterior i del capítol II, el qual entra en vigor en l'exercici pressupostari següent al de la data de publicació de la Llei.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR