LEY 18/2015, de 29 de julio, de las organizaciones interprofesionales agroalimentarias.

SecciónDisposiciones Generales
EmisorDEPARTAMENTO DE LA PRESIDENCIA
Rango de LeyLey

El president de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Un dels principals objectius de la política agrícola comuna és l’orientació de les produccions agràries a les necessitats del mercat, amb la flexibilització dels mecanismes d’intervenció que permetin una adequació millor de l’oferta agrària a la demanda.

Les organitzacions interprofessionals agroalimentàries han experimentat un desenvolupament molt important i s’han configurat com a òrgans de coordinació i col·laboració dels diferents sectors del sistema agroalimentari.

Aquesta llei es dicta a l’empara de l’article 116.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que estableix que correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l'article 149.1.13 i 16 de la Constitució espanyola, la competència exclusiva per a la regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari.

El sector agroalimentari té un valor estratègic molt important per a l’economia de Catalunya, tal com reflecteixen les magnituds econòmiques sobre la seva participació en el producte interior brut, la balança comercial, el nombre d’empreses, el valor de la producció final agrària i alimentària, i les persones ocupades, amb una clara vocació internacional en molts dels seus productes. Catalunya és una regió agroalimentària de primer ordre en el context de la Unió Europea.

El desenvolupament del sector agroalimentari a Catalunya, atesa la necessitat de millora i adaptació en les relacions dels operadors de la cadena agroalimentària a les condicions del mercat, necessita nous mecanismes intersectorials per a dotar-se de mitjans de vertebració en les seves estructures interprofessionals privades que permetin l’organització, la cohesió i la col·laboració amb relació als objectius de modernització, desenvolupament, competitivitat i internacionalització.

Una de les particularitats del sector agroalimentari català és l’existència d’un nombre molt important de petites i mitjanes empreses en el sector productor i transformador que es troben en un clar desavantatge davant els grans grups de la distribució minorista que concentren la demanda, amb el desequilibri consegüent. Cal defensar l’existència d’un model propi i diferenciat de comerç de proximitat, un model en equilibri amb els diversos formats de distribució comercial. El fet de disposar d’organitzacions interprofessionals agroalimentàries a Catalunya és un factor coadjuvant perquè el sector privat agroalimentari pugui adoptar mesures que consolidin aquest model propi, tant en el sector primari, com en el transformador i en la comercialització dels productes. Consegüentment, cal comptar amb estructures associatives potents i vertebrades que tinguin capacitat suficient per a desenvolupar iniciatives que generin valor afegit en els productes agroalimentaris respectius.

En aquest sentit, s’observa l’absència d’un marc normatiu específic a Catalunya. Per això, aquesta llei pretén fer front a les carències normatives en aquesta matèria a Catalunya amb l'establiment d'un marc jurídic adequat a les característiques, les necessitats i les particularitats del sector agroalimentari català, amb el respecte a les normes reguladores de la competència i d'acord amb els objectius de l’article 39 del Tractat de funcionament de la Unió Europea i de la resta de la normativa europea en aquesta matèria, especialment el Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 17 de desembre del 2013, pel qual es crea l’organització comuna de mercats dels productes agraris i pel qual es deroguen els reglaments (CEE) 922/72, (CEE) 234/79, (CE) 1037/2001 i (CE) 1234/2007.

Cal considerar la demanda expressa i activa del sector agroalimentari català de disposar d’una llei marc d’organitzacions interprofessionals, amb un disseny normatiu de continguts molt flexibles i generalistes que permetin un desenvolupament normatiu posterior, en què cada sector que ho vulgui pugui definir un model de funcionament propi en l'organització interprofessional corresponent, un model que s'adapti a les peculiaritats de cada sector. Aquesta llei atorga a les organitzacions interprofessionals catalanes autonomia i competència plenes per a prendre llurs acords, sense cap tipus de limitació respecte dels acords adoptats per tercers o altres entitats, llevat que les organitzacions mateixes acordin de vincular-se voluntàriament a acords d’altres organitzacions o entitats de naturalesa i objectius similars. El marc normatiu de la llei ha de donar resposta a les necessitats actuals d’uns sectors cada cop més verticals, amb interessos entrecreuats però comuns, i s’ha de poder adaptar, alhora, a les necessitats futures.

Aquest nou marc legal permet que les organitzacions interprofessionals agroalimentàries en l’àmbit de Catalunya puguin acordar i obtenir l'extensió de normes adequades a les condicions i necessitats particulars del sector corresponent i que contribueixin directament al desenvolupament del sector.

La Llei té en compte que cal garantir que els operadors i llurs entitats associatives representatives que s’integren en les organitzacions interprofessionals són les que realment fan l’esforç i la inversió econòmica en la cadena agroalimentària, i assumeixen, per tant, els riscos econòmics de les decisions que prenen.

Un dels aspectes que cal destacar d'aquesta llei, entre altres, és la regulació del reconeixement, les finalitats, els acords i les extensions de normes de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries que tenen un àmbit d’actuació no superior al de Catalunya.

La llei també crea el Registre de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries de Catalunya, que s'adscriu al departament competent en matèria agroalimentària.

Article 1 Objecte i àmbit d’aplicació
  1. Aquesta llei té per objecte regular el reconeixement i les finalitats de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries de Catalunya i l’aprovació dels acords d’extensió de normes que s’adoptin en l'àmbit d'aquestes organitzacions.

  2. Aquesta llei s'aplica a la producció, la transformació, la comercialització i la distribució dels sectors o productes agroalimentaris i forestals la circumscripció o circumscripcions econòmiques de les quals no supera l'àmbit territorial de Catalunya. A aquests efectes, s'entén per circumscripció econòmica la zona geogràfica constituïda per zones de producció contigües o properes en què les condicions de producció i de comercialització són homogènies.

  3. Els productes emparats per denominacions i indicacions geogràfiques protegides, i altres mencions de qualitat, es regeixen per llurs disposicions específiques i pels acords adoptats per llurs òrgans de gestió i control. El que estableix aquesta llei és aplicable únicament en els aspectes no inclosos en les dites disposicions específiques i acords.

Article 2 Organització interprofessional agroalimentària

Als efectes del que estableix aquesta llei, són organitzacions interprofessionals agroalimentàries, les que:

  1. Estan legalment constituïdes, tenen personalitat jurídica pròpia i naturalesa jurídica privada, no tenen ànim de lucre i compleixen les finalitats establertes per aquesta llei.

  2. Estan integrades per organitzacions representatives de la producció i, com a mínim, també de la transformació, la comercialització o la distribució agroalimentària.

  3. Tenen un àmbit que no supera el de Catalunya.

  4. Tenen la seu social a Catalunya.

Article 3 Finalitats de les organitzacions interprofessionals

Les organitzacions interprofessionals agroalimentàries es constitueixen amb alguna de les finalitats següents:

  1. Potenciar el coneixement, la transparència i l’eficiència dels mercats, i també l’adaptació a les necessitats dels consumidors i dels membres del sector agroalimentari corresponent.

  2. Promoure la recerca, la innovació i el desenvolupament del sector agroalimentari.

  3. Vetllar pel millorament de la qualitat dels productes i dels processos de la cadena agroalimentària.

  4. Promoure una cadena agroalimentària respectuosa amb el medi ambient.

  5. Millorar la comercialització dels productes, tant en el mercat interior com pel que fa a llur internacionalització, vetllant pel bon funcionament de la cadena agroalimentària i afavorint les bones pràctiques en les relacions entre els integrants de l’organització interprofessional agroalimentària i el respecte a tercers operadors, i, molt especialment, atenent els interessos dels consumidors i usuaris.

  6. Promoure l’elaboració de contractes tipus de productes agroalimentaris que siguin compatibles amb la normativa vigent.

  7. Promoure l’adopció de mesures de regulació de l’oferta, d’acord amb la normativa vigent en matèria de competència.

  8. Elaborar treballs i estudis per a millorar la cadena agroalimentària i la seva transparència, especialment per mitjà de sistemes d’informació que siguin d’interès per als integrants de la cadena.

  9. Fer actuacions de formació per als integrants de la cadena agroalimentària.

  10. Fer campanyes de promoció dels productes alimentaris i forestals i d’informació al consumidor.

  11. Promoure l’eficiència energètica entre les diferents baules de la cadena agroalimentària per mitjà d’accions que en redueixin l’impacte ambiental, la gestió responsable de residus i subproductes i la reducció de les pèrdues d’aliments al llarg de la cadena.

  12. Potenciar la formació i l’emprenedoria de les dones en el sector agroalimentari i la creació de xarxes de dones en aquest sector.

  13. Qualsevol altra que li atribueixi la normativa de la Unió Europea.

Article 4 Reconeixement de les organitzacions interprofessionals
  1. El departament competent en matèria agroalimentària ha d’atorgar el reconeixement i ha d’inscriure en el Registre de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries de Catalunya, regulat per l’article 6, qualsevol organització interprofessional agroalimentària que ho sol·liciti i que compleixi les condicions següents:

    1. Disposar de personalitat jurídica.

    2. Acreditar que representa, com a mínim, el cinquanta-u per cent de les activitats econòmiques del producte o sector vinculades a la producció i, com a mínim també, d’alguna de les fases següents de la cadena de subministrament: transformació, comercialització o distribució. La manera d'acreditar la representació s'ha d'establir per reglament. Aquesta acreditació ha d'ésser prèvia al reconeixement.

    3. Tenir uns estatuts que compleixin els requisits següents:

    1r. Indicar les finalitats que la normativa reconeix a les organitzacions interprofessionals i establir que l'organització no té ànim de lucre.

    2n. Regular les modalitats d’adhesió i retirada dels membres, i garantir la pertinença a l'organització interprofessional de qualsevol organització que es comprometi al compliment dels estatuts i acords, sempre que acrediti que representa, en l’àmbit de Catalunya, el quinze per cent, com a mínim, de la branca professional a què pertany. La manera d’acreditar la representació s’ha d'establir per reglament.

    3r. Establir l’obligatorietat de compliment dels acords adoptats per la mateixa organització interprofessional agroalimentària.

    4t. Han de regular la participació en la gestió de l’organització interprofessional agroalimentària de les diferents baules de la cadena de valor del sector que l'organització interprofessional representi.

    5è. Han d'establir un procés de conciliació i de mediació per a la resolució dels conflictes que puguin sorgir durant l’aplicació dels acords interprofessionals, de contractes tipus i de guies de bones pràctiques contractuals, els relacionats amb la representativitat i altres discrepàncies dins l’organització interprofessional, i també els termes d’aquesta conciliació i mediació.

    Els estatuts poden disposar que en cas que no es resolgui la controvèrsia aquesta se sotmeti a arbitratge. A aquests efectes, han de designar la instància per a efectuar l’arbitratge i fixar-ne les condicions.

  2. El procediment per a establir les condicions per al reconeixement de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries s’ha de determinar per reglament.

Article 5 Nombre d’organitzacions interprofessionals
  1. Només es pot reconèixer una única organització interprofessional agroalimentària per sector o producte, sens perjudici del que disposen els apartats 2 i 3.

  2. Els productes agraris i alimentaris amb dret a utilitzar alguna de les denominacions i indicacions geogràfiques protegides, i altres mencions de qualitat, es consideren, als efectes del que estableix aquest article, sectors o productes diferenciats dels de caràcter general a què fa referència l'apartat 1, o d’altres de naturalesa igual o similar.

  3. Les organitzacions interprofessionals agroalimentàries reconegudes poden constituir seccions d'àmbit intern per a productes específics o diferenciats.

Article 6 Registre de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries de Catalunya
  1. Es crea el Registre de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries de Catalunya, adscrit al departament competent en matèria agroalimentària, amb la finalitat de disposar de manera permanent i actualitzada de tota la informació necessària de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries i de llurs acords d’extensió de normes, amb la finalitat de dur a terme les polítiques de foment i de control en aquest àmbit.

  2. S’ha de determinar per reglament el contingut del Registre i el procediment per a inscriure-hi les organitzacions interprofessionals agroalimentàries.

  3. S'han d’inscriure en el Registre:

    1. El reconeixement de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries.

    2. Les retirades de reconeixement de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries

    3. Les suspensions del reconeixement de les organitzacions.

    4. La memòria anual d’activitats que inclogui els acords l’objecte dels quals faci referència al que estableixen els articles 3 i 13.

    5. L'estat de la representativitat al tancament de l’exercici.

    6. Els acords d’extensió de normes.

    7. Els comptes anuals amb relació als acords i liquidació de les aportacions econòmiques corresponents a l’extensió de norma.

  4. Les organitzacions interprofessionals agroalimentàries han de trametre a la direcció general competent en matèria de comercialització agroalimentària, abans del 30 d'abril de cada any, la documentació a què fan referència les lletres d , e , f i g .

Article 7 Acords
  1. Les organitzacions interprofessionals agroalimentàries han d’ajustar llurs acords a les normes i els principis de la normativa vigent en matèria de la competència.

  2. Les organitzacions interprofessionals agroalimentàries catalanes tenen plena autonomia i competència per a prendre acords, sense cap tipus de limitació respecte als acords adoptats per tercers o altres entitats, llevat que elles mateixes acordin de vincular-se voluntàriament a acords d’altres organitzacions o entitats de naturalesa i objectius similars.

Article 8 Extensió de normes
  1. Les organitzacions interprofessionals agroalimentàries poden sol·licitar al departament competent en matèria agroalimentària l’extensió de totes o d’algunes de llurs normes o acords per al conjunt de productors i operadors del producte de llur àmbit d’actuació. L’acord d’extensió de norma pot afectar una part dels operadors en el cas que es refereixi a un producte específic, sempre que estigui inclòs dins del producte o dels productes genèrics pels quals és reconeguda l’organització interprofessional agroalimentària.

  2. Les extensions de normes s’aproven per mitjà d'una ordre del conseller competent en matèria agroalimentària. Si la proposta d’extensió de norma està relacionada amb la competència d’altres departaments de la Generalitat, l’aprovació es fa per mitjà d'una ordre conjunta.

  3. En l’elaboració de l’ordre d’extensió de norma s’ha de garantir la participació pública dels destinataris potencials per un període no inferior a quinze dies.

  4. Les propostes d’extensió de normes s’han de referir a activitats relacionades amb les definides per l’article 3 com a finalitats de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries.

  5. Només es pot sol·licitar l’extensió de normes si es compleixen aquestes condicions:

    1. L'acord té el suport de més del 50% dels integrants de cada una de les diferents branques professionals implicades.

    2. L’organització interprofessional agroalimentària representa, com a mínim, dues terceres parts de les produccions afectades.

  6. L’organització interprofessional agroalimentària ha d’acreditar la representativitat a què fa referència l'apartat 5.

  7. En el cas que l’extensió de norma sol·licitada per l’organització interprofessional agroalimentària afecti exclusivament una de les seves seccions, aquesta secció ha de reunir els requisits que indica l'apartat 5, i només poden participar en l’acord d’extensió de norma les produccions afectades de manera específica per al producte o secció en qüestió.

  8. Les organitzacions interprofessionals agroalimentàries han d’establir els mecanismes de control i seguiment del compliment dels acords d’extensió de normes.

  9. El que estableix aquest article s'ha d'entendre sens perjudici del que disposa la normativa vigent de defensa de la competència.

  10. L’ordre reguladora corresponent ha de fixar la durada dels acords pels quals se sol·licita l’extensió de normes, que no pot ser superior a cinc anys o campanyes.

  11. Els acords adoptats en la forma d’extensió de norma han d'ésser tramesos al Registre de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries de Catalunya en el termini d’un mes a comptar de l'adopció de l'acord, per mitjà de certificacions en què s’ha de fer constar el contingut de l’acord i el suport obtingut per aquest, mesurat en el percentatge de representació en l’organització interprofessional agroalimentària.

Article 9 Aportació econòmica en el cas d’extensió de normes
  1. En el cas que, d’acord amb el que estableix l’article 8, es faci extensió de normes al conjunt dels productors i operadors implicats, les organitzacions interprofessionals agroalimentàries han de sol·licitar al departament competent en matèria agroalimentària l’aprovació de l’aportació econòmica que correspon a tots els operadors afectats. En el cas dels operadors que no estiguin integrats en aquestes organitzacions interprofessionals, s’han de respectar en qualsevol cas la proporcionalitat de la quantitat respecte als costos de les accions i la no-discriminació amb relació als membres de les organitzacions interprofessionals.

  2. Només es poden fer repercutir despeses de funcionament de l’organització interprofessional agroalimentària si estan vinculades al cost de l’extensió de norma. Aquestes despeses s’han de justificar. La justificació s'ha de regular per reglament.

Article 10 Retirada del reconeixement
  1. El departament competent en matèria agroalimentària ha de retirar el reconeixement a les organitzacions interprofessionals agroalimentàries que deixin de complir alguna de les condicions que estableix l’article 4.

  2. Es pot revocar el reconeixement a les organitzacions interprofessionals agroalimentàries que estiguin inactives durant un període ininterromput de tres anys.

  3. La retirada del reconeixement es fa havent atorgat a les organitzacions interprofessionals agroalimentàries afectades un període d'audiència prèvia mínim d'un mes.

Article 11 Infraccions
  1. Són infraccions administratives les accions o omissions que tipifica aquesta llei, que es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

  2. Són infraccions lleus:

    1. Endarrerir-se injustificadament en la tramesa al departament competent en matèria agroalimentària dels acords per a l’extensió de norma adoptats.

    2. Endarrerir-se injustificadament en la tramesa de la documentació a què fa referència l’article 6.4.

    3. Incomplir el pagament de l’aportació econòmica obligatòria, o de les quotes en què es desglossi, en els casos d’extensió de normes aprovades pel departament competent en matèria agroalimentària, si la quantitat no supera els 6.000 euros.

  3. Són infraccions greus:

    1. Cometre, en un any, més de dues infraccions lleus, si s'ha declarat així per resolució ferma.

    2. No trametre al departament competent en matèria agroalimentària la documentació a què fa referència l’article 6.4.

    3. Incomplir el pagament de l’aportació econòmica obligatòria, o de les quotes en què es desglossi, en els casos d’extensió de normes aprovades pel departament competent en matèria agroalimentària, si la quantitat supera els 6.000 euros i no passa dels 60.000 euros.

    4. No trametre al departament competent en matèria agroalimentària la documentació que es determini reglamentàriament en el cas de recaptació econòmica per acord d’extensió de norma.

  4. Són infraccions molt greus:

    1. Cometre, en un any, més d’una infracció greu de la mateixa naturalesa, si s'ha declarat així per resolució ferma.

    2. Dur a terme actuacions amb finalitats contràries a les establertes per l’article 3.

    3. Aplicar el règim d’aportacions econòmiques per extensió de normes establert per aquesta llei en unes condicions diferents de les que consten en l’ordre d’aprovació del departament competent en matèria agroalimentària.

    4. Incomplir algun dels requisits per al reconeixement de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries establerts per l’article 4.

    5. Denegar l’adhesió com a membre de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries a les organitzacions sectorials que acreditin que tenen la representativitat mínima que determina aquesta llei.

    6. Incomplir el pagament de l’aportació econòmica obligatòria, o de les quotes en què es desglossi, en els casos d’extensió de normes aprovades pel departament competent en matèria agroalimentària, si la quantitat supera els 60.000 euros.

  5. En les infraccions relatives a l’incompliment del pagament de l’aportació econòmica obligatòria o de les quotes en què es desglossi, a què fa referència l’article 9.1, l’impagament ha d'ésser denunciat per l’organització interprofessional a la direcció general competent en matèria agroalimentària, juntament amb la documentació que acrediti que s'ha requerit el pagament als deutors, i també l’admissió a tràmit de la demanda judicial corresponent o, si s’escau, de la sol·licitud de laude arbitral.

  6. No cal acreditar la presentació de la documentació a què fa referència l'apartat 5 quan l’aportació econòmica impagada o les quotes en què es desglossi es calculin sobre dades de què tingui constància la direcció general competent en matèria agroalimentària o que es constatin en les seves actuacions de control.

Article 12 Sancions
  1. La comissió de les infraccions administratives regulades per aquesta llei comporta la imposició de les sancions següents:

    1. Per infraccions lleus: advertiment o sanció pecuniària de fins a 3.000 euros. En cas d’impagament de l’aportació econòmica obligatòria o de les quotes en què es desglossi, en els casos d’extensió de normes aprovades pel departament competent en matèria agroalimentària, aquest import es pot ultrapassar fins al doble del valor de l'aportació o les quotes no satisfetes.

    2. Per infraccions greus: multa des de 3.001 euros fins a 100.000 euros. Es pot ultrapassar aquest import en cas d’impagament, fins al doble del valor no satisfet, de l’aportació econòmica obligatòria o de les quotes en què es desglossi, en els casos d’extensió de normes aprovades pel departament competent en matèria agroalimentària.

      Accessòriament, es pot ordenar la suspensió temporal del reconeixement de l’organització interprofessional agroalimentària, a efectes del que estableix aquesta llei, per un període no superior a un any.

    3. Per infraccions molt greus: multa des de 100.001 euros fins a 3.000.000 d'euros.

      Accessòriament, es pot ordenar la suspensió temporal del reconeixement de l’organització interprofessional agroalimentària, a efectes del que estableix aquesta llei, per un període comprès entre un any i un dia i tres anys.

      Accessòriament, es pot ordenar la retirada definitiva del reconeixement a l’organització interprofessional agroalimentària, a efectes del que estableix aquesta llei.

  2. Per a la graduació de la quantia de les sancions, a més dels criteris generals establerts pel procediment sancionador en la normativa vigent, s’han de tenir en compte els criteris següents:

    1. L’existència d’intencionalitat.

    2. La reincidència en la comissió d’infracció molt greu. Es considera reincidència la comissió en el termini d’un any d’una infracció de la mateixa naturalesa si ha estat declarada així per resolució ferma.

    3. El reconeixement i l’esmena de les infraccions abans que es resolgui el procediment sancionador corresponent.

    4. El grau d’incompliment dels advertiments previs.

  3. S’han de regular per reglament els òrgans competents en matèria agroalimentària per a acordar l’inici dels procediments sancionadors i designar-ne la persona instructora i els òrgans competents per a imposar les sancions.

Article 13 Relacions entre organitzacions interprofessionals agroalimentàries

Les organitzacions interprofessionals agroalimentàries reconegudes d'acord amb el que estableix aquesta llei es poden associar amb altres organitzacions interprofessionals agroalimentàries o entitats de naturalesa i objectius similars. Els acords d’associació s'han de trametre al Registre de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries de Catalunya.

Disposició addicional

En l'acreditació de la representació a què fa referència l'apartat segon de l'article 4.1. c , en el cas de les organitzacions professionals agràries que hagin obtingut vots en les eleccions agràries a què fa referència la Llei 17/2014, del 23 de desembre, de representativitat de les organitzacions professionals agràries, la representació s'ha de basar, d'una banda, en el resultat percentual dels vots vàlids obtinguts aplicat al volum de producció total del conjunt de les explotacions que tenen la consideració d’electors a la dita llei, mesurat a partir de la mitjana productiva del sector o producte a Catalunya i de la dimensió mitjana, en hectàrees, caps de bestiar o altres unitats d’aquest conjunt, i, d'altra banda, si escau, en el volum de producció dels seus membres que no tenen la consideració d’electors, aquest volum acreditat d’acord amb el que determini el reglament a què fa referència el dit apartat.

Disposicions finals

Primera. Actualització de la regulació de les llotges i mercats en origen de productes agraris

El Govern ha d’estudiar, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, la viabilitat i l'oportunitat de proposar al Parlament de Catalunya que els preus dels productes agroalimentaris i llurs categories tinguin caràcter d’estadístiques d’interès de la Generalitat, i que, si escau, passin a formar part del banc de dades de l’Observatori de Preus Agraris i Agroalimentaris de Catalunya, per tal de poder-los subministrar a les taules de preus o altres mecanismes fidedignes, equilibrats i independents de formació de preus de les llotges i mercats en origen de productes agraris, quan aquestes taules o altres mecanismes corresponguin a centres sense presència física de mercaderies o de transaccions.

Segona. Ordre per a regular el procediment de reconeixement d'organitzacions de productors

El conseller del departament competent en matèria agroalimentària ha de dictar, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, una ordre que reguli els requisits formals i materials i el procediment per al reconeixement d’organitzacions de productors, de llurs associacions, de les activitats que poden externalitzar i de les extensions de les normes en llur àmbit, i també l’homologació dels contractes tipus agroalimentaris, que s’han de concloure abans del lliurament dels productes i han de contenir, com a mínim, les clàusules relatives a les determinacions de la normativa europea vigent i a les normes bàsiques, mercantils o civils, generals aplicables.

Tercera. Desplegament reglamentari

Es faculta el Govern perquè dicti les normes que calguin per a desplegar aquesta llei.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 29 de juliol de 2015

Artur Mas i Gavarró

President de la Generalitat de Catalunya

Jordi Ciuraneta i Riu

Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR