Llei de Carreteres de Catalunya (Decret Legislatiu 2/2009, de 25 d'agost)

13.1 El sistema d'infraestructures viàries, en el marc de les directrius de l'ordenació territorial, s'ordena mitjançant el Pla d'infraestructures del transport de Catalunya, creat per la Llei 4/2006, de 31 de març, ferroviària.

13.2 El Pla d'infraestructures del transport de Catalunya té caràcter de pla territorial sectorial, d'acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i de pla específic, als efectes del que estableix la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

13.3 Correspon al Pla d'infraestructures del transport de Catalunya, en matèria de carreteres, definir la xarxa bàsica i la xarxa comarcal i assenyalar les condicions per definir la xarxa local, i també establir el règim general de les vies pertanyents a totes les xarxes.

13.4 El Pla d'infraestructures del transport de Catalunya s'ha de revisar, com a mínim, cada cinc anys.

14.1 Els instruments de planejament urbanístic s'han de trametre, una vegada aprovats inicialment, a la direcció general competent en matèria de carreteres, per tal que pugui informar sobre les qüestions de la seva competència.

El règim jurídic aplicable a aquests informes és el que regula la legislació urbanística per a les administracions sectorials que han d'informar sobre els instruments de planejament, si bé el termini per emetre'ls no pot ser en cap cas de durada inferior a un mes.

14.2 Els estudis i els projectes a què es refereix l'article 15.2, un cop aprovats definitivament, tenen la condició de xarxa viària bàsica, als efectes de planejament urbanístic, i prevalen sobre les determinacions d'aquest.

14.3 L'Administració competent ha de promoure, si escau, les modificacions puntuals del planejament als efectes d'incorporar-hi les determinacions que resultin dels projectes a què fa referència l'apartat 2, incloent-hi la reclassificació i la qualificació de sòl que resulti congruent amb les determinacions d'aquells.

14.4 La iniciativa particular té les mateixes facultats i limitacions establertes per l'apartat 3, en relació amb aquells instruments de planejament en què els és reconeguda la iniciativa per a la seva formulació.

15.1 Per construir noves carreteres o modificar les existents, s'han de redactar els estudis i els projectes corresponents, d'acord amb la tipologia següent:

1. L'estudi informatiu previ, que consisteix en l'anàlisi de les dades necessàries per definir i valorar, en línies generals, les diferents alternatives a un problema viari determinat, i proposar-hi solucions.

2. El projecte de traçat, que consisteix en la determinació dels aspectes geomètrics de l'actuació a executar i en la definició completa dels béns i els drets afectats, i que conté l'anàlisi de les dades necessàries per a definir i valorar la solució proposada a un problema viari determinat sense que hagi de contenir la definició i anàlisi de diferents solucions alternatives.

3. El projecte de construcció, que consisteix en el desenvolupament complet de la solució òptima, amb el detall suficient per fer factible la construcció i la posterior explotació.

15.2. L'elaboració de l'estudi informatiu previ és preceptiva, llevat que es tracti d'executar actuacions que tinguin per objecte el condicionament, l'eixamplament de plataforma o millores puntuals de traçat de la carretera existent en una longitud inferior a 10 km, o la millora o la modificació d'un nus, intersecció o enllaç existent, o qualsevol altra actuació relacionada amb la millora, la rehabilitació, el manteniment i la conservació del ferm i dels seus elements funcionals, i la construcció o modificació d'aquests elements, la senyalització de la via o l'execució d'elements tècnics complementaris.

En aquests supòsits en què no és preceptiva l'elaboració d'un estudi informatiu previ, en funció de l'abast de l'actuació, el projecte es pot sotmetre a audiència de les persones afectades.

Així mateix, en els supòsits en què sigui preceptiva l'elaboració d'un estudi informatiu previ, però la naturalesa o circumstàncies de l'actuació concreta que es tracti facin difícil la definició de alternatives diferents al problema viari que cal solucionar, la Generalitat pot optar per redactar un projecte de traçat en comptes d'un estudi informatiu previ. En aquest cas, el projecte de traçat resta subjecte a la mateixa tramitació i a les mateixes conseqüències que si es tractés d'un estudi informatiu previ però no requereix una definició, anàlisi i valoració d'alternatives diferents.

16.1 Els estudis informatius i projectes inclosos a l'article 15 han de constar dels documents que siguin determinats per via reglamentària i, en tot cas, els que assenyala la Llei 3/2007, de 4 de juliol, de l'obra pública.

16.2 Els estudis informatius previs i, si escau, els projectes de traçat que s'hagin de sotmetre a informació pública han d'incorporar, com a document diferenciat, un estudi d'impacte ambiental, amb el contingut que determina la legislació vigent d'avaluació d'impacte ambiental. Així mateix, han de preveure les afeccions que comportarà la realització dels treballs topogràfics i els estudis geotècnics necessaris per a la redacció del projecte constructiu.

17.1 L'estudi informatiu previ o, si escau, el projecte de traçat i el corresponent estudi d'impacte ambiental s'han de sotmetre durant un termini de trenta dies hàbils a informació pública, mitjançant un anunci que s'ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya perquè les persones interessades puguin formular al·legacions sobre l'interès general de la carretera, la concepció global del seu traçat i la seva compatibilitat mediambiental. Aquesta informació pública és independent de la prescrita pel procediment d'expropiació forçosa.

17.2 Simultàniament a la informació pública, l'estudi informatiu previ o, si escau, el projecte de traçat s'ha de sotmetre a informe de les administracions locals afectades. Si havent transcorregut un mes del termini fixat per l'apartat 1 les administracions pertinents no han emès informe, aquest es considerarà favorable.

17.3 Si una carretera no és prevista en el planejament urbanístic vigent o és incompatible amb les determinacions d'aquest planejament i els ens locals afectats manifesten llur disconformitat amb l'estudi o el projecte, la qual necessàriament ha de ser motivada, l'expedient ha de ser elevat al Govern, que ha de decidir si és procedent aprovar-lo i executar-lo, i en aquest cas ha d'ordenar la modificació o la revisió del planejament urbanístic afectat.

17.4 La resolució d'aprovació dels estudis informatius previs i, si escau, dels projectes de traçat es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i es notifica a les entitats locals afectades, a les quals s'ha de trametre una còpia íntegra de l'estudi i del projecte, a efectes urbanístics i de coordinació administrativa.

18.1 L'estudi informatiu previ o el projecte de traçat a què fa referència l'article 15.2 s'han de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental quan ho determini la normativa vigent.

18.2 En el supòsit que els projectes esmentats afectin espais naturals, s'han d'ajustar a les determinacions que estableix la normativa ambiental.

18.3 L’estudi informatiu previ o el projecte de traçat a què fa referència l’article 15.2 s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte de la seguretat viària quan ho determini la normativa vigent.

18.4 El projecte de traçat i el projecte de construcció a què fa referència l’article 15.1 s’han de sotmetre al procediment d’auditoria de seguretat viària quan ho determini la normativa vigent.

19.1 Els estudis i projectes de carreteres de les xarxes bàsica i comarcal de titularitat de la Generalitat han d’ésser aprovats pel departament competent en matèria de carreteres. Els estudis i projectes de carreteres de la xarxa local han d’ésser aprovats per l’òrgan competent de les diputacions o dels ens supramunicipals que les substitueixin.

19.2 L’aprovació dels projectes de carreteres comporta la declaració d’utilitat pública o interès social, la necessitat d’ocupació i la declaració d’urgent ocupació dels béns i adquisició dels drets corresponents, als efectes d’expropiació forçosa, l’ocupació temporal i la imposició o modificació de servituds. Així mateix, implica l’aplicació de les limitacions a la propietat que estableix el capítol I del títol IV.

19.3 La declaració d’utilitat pública o interès social, la necessitat d’ocupació i la declaració d’urgent ocupació es refereixen també als béns i drets compresos en el replantejament del projecte i en les modificacions d’obres que es puguin aprovar posteriorment.

19.4 Per tal que es produeixin els efectes que estableixen els apartats 1, 2 i 3, els projectes de carreteres i les modificacions corresponents han de comprendre la definició del traçat i la determinació dels terrenys, les construccions i els altres béns i drets que es consideri necessari adquirir o ocupar per a la construcció, la defensa o el servei de la via i la seguretat de la circulació.

19.5 L'expropiació de béns i drets i la imposició de les servituds necessàries per a l'execució dels projectes de carreteres s'han d'efectuar d'acord amb la legislació d'expropiació forçosa. En la taxació dels terrenys que s'expropien no es poden incloure les plusvàlues generades per la construcció de la carretera.

En cas que l'execució de projectes de carreteres afecti serveis, instal·lacions de serveis, accessos o vies de comunicació, l'Administració pot optar per la reposició d'aquests serveis, instal·lacions, accessos o vies en substitució de l'expropiació.

En cas que s'afectin accessos o vies de comunicació, s'ha de donar audiència del projecte de carreteres a les persones i administracions afectades per la reposició, amb caràcter previ a llur aprovació, per tal que puguin presentar al·legacions sobre la forma i les característiques de la reposició, la titularitat i les obligacions de conservació i manteniment.

La titularitat d'aquests serveis, instal·lacions, accessos o vies reposats, i també les obligacions i responsabilitats que es derivin de llur funcionament, manteniment i conservació, llevat de previsió o pacte exprés en contra, corresponen al titular originari a partir de la notificació per part de l'Administració de l'acta de recepció de les obres, o bé des de la posada en funcionament del servei o instal·lació de servei corresponent.

19.6 No és procedent la reversió dels terrenys que hagin estat expropiats d'acord amb aquesta Llei i hagin esdevingut innecessaris per a la prestació del servei viari si resulten afectats pel planejament urbanístic a un altre fi d'utilitat pública o d'interès social i es compleixen les circumstàncies establertes per la legislació vigent.

19.7. La declaració d'una obra d'emergència que afecta carreteres comporta la declaració d'utilitat pública o interès social, la necessitat d'ocupació temporal dels terrenys necessaris per a l'execució de l'obra i dona dret a l'ocupació immediata dels terrenys, sense necessitat de dur a terme amb caràcter previ el tràmit d'informació pública, ni el procediment ordinari d'abonament del dipòsit previ i, si s'escau, de la indemnització per ràpida ocupació per a l'ocupació temporal que estableix la legislació d'expropiació forçosa.

La valoració de les indemnitzacions i danys a què doni lloc l'ocupació temporal, sempre que sigui possible avaluar-les prèviament a l'ocupació, l'ha oferir l'Administració per mitjà d'un acord amb el propietari en un termini de deu dies a comptar de la declaració d'emergència. Si l'oferta és rebutjada expressament pel propietari, les parts han d'elevar, durant els vint dies posteriors, llurs taxacions fonamentades a l'òrgan competent perquè les valori de conformitat amb la legislació d'expropiació forçosa. Aquest òrgan ha de resoldre amb caràcter executori en el termini de deu dies.

8. Els titulars de béns o instal·lacions per a la prestació de serveis d'interès general que impedeixin o entorpeixin significativament l'execució d'obres de carreteres estan obligats a llur retirada o modificació total i efectiva en el termini màxim de sis mesos a comptar de la sol·licitud de la direcció general competent en matèria de carreteres. La restitució d'aquests serveis afectats s'ha d'executar d'acord amb la proposta fixada en el projecte aprovat per la direcció general competent en matèria de carreteres. El cost de la retirada o modificació ha d'ésser fixat contradictòriament entre les parts, excepte si abans els béns o instal·lacions estaven situats en la zona de domini públic viari en virtut d'una autorització que establís l'obligació per al titular de retirar-los al seu càrrec quan es requerís per necessitats del servei públic de carreteres.

Alternativament, en el termini de dos mesos a comptar de la sol·licitud, la direcció general competent en matèria de carreteres pot convenir amb els titulars dels béns o instal·lacions afectats que les actuacions necessàries les executi la dita direcció general.

En tots els casos, si la inactivitat o demora en la retirada o modificació impedeixen l'inici o la continuïtat de les obres del projecte de carreteres que les afecten, el requeriment efectuat té els efectes de resolució administrativa notificada als efectes d'imposició de multes coercitives, d'acord amb el que estableix aquesta Llei i la normativa sobre el procediment administratiu comú. L'import d'aquestes multes pot ésser com a màxim del 10% del pressupost de licitació de les unitats de les obres afectades i es poden imposar amb periodicitat mensual.

Un cop transcorregut el període de sis mesos indicat en el primer paràgraf sense que el titular hagi fet la modificació necessària, total i efectiva, ni existeixi acord amb la direcció general competent en matèria de carreteres perquè aquesta l'executi o per a fixar-ne el cost contradictori, la direcció general competent en matèria de carreteres pot procedir de forma subsidiària a la realització de les modificacions provisionals o definitives de serveis, béns o instal·lacions afectats, amb independència de les responsabilitats civils per perjudicis i increments de costos de l'obra i de la imposició, si escau, de les multes coercitives que se'n puguin derivar.

En ambdós supòsits, i sens perjudici de la formalització de lliurament de la documentació legal i tècnica descriptives de l'actuació de modificació de serveis realitzada, la titularitat i el servei restituïts passen de forma plena al titular del servei que hagi estat modificat, amb efectes des de la data que s'indiqui en la notificació que amb aquesta finalitat faci la direcció general competent en matèria de carreteres, i sense que aquesta actuació pugui donar lloc a cap dret o indemnització a favor del titular.»

20.1 Els projectes de carreteres són immediatament executius des de llur aprovació.

20.2 Els projectes de carreteres i les obres de construcció i explotació d'aquestes i de llurs elements funcionals, pel fet que constitueixen obres públiques d'interès general, no estan sotmesos a llicència municipal ni als altres actes de control preventiu a què fa referència l'article 236 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril. L'execució d'aquestes obres, sempre que es faci d'acord amb els projectes aprovats, només pot ésser suspesa per l'autoritat judicial.

20.3 La Generalitat ha de comunicar a les entitats locals afectades l'execució de les obres corresponents abans de llur iniciació.

20.4 No obstant el que estableix l'apartat 2, queden sotmeses a llicència municipal prèvia, i a les taxes i els impostos corresponents, les obres de construcció que es realitzen, de conformitat amb aquesta Llei, en les àrees de servei, sens perjudici del que estableix l'article 182 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

20.5 L'execució dels projectes de carreteres pot ser duta a terme per l'administració titular de la via o per terceres persones. L'Administració de la Generalitat i els ens locals, quan es tracta de projectes que incorporen actuacions en l'àmbit de la mateixa carretera i en la zona d'influència d'aquesta, poden subscriure convenis per determinar quina administració assumeix l'execució del conjunt de les obres incorporades en el projecte, els termes i l'abast de la col·laboració, i les facultats de direcció i control de les obres d'ambdues administracions.

21.1 La Generalitat pot construir, explotar i gestionar les carreteres de les quals és titular mitjançant el contracte de concessió d'obra pública.

21.2 Les concessions, pel que fa a l'objecte, el procediment d'adjudicació, el contingut, els efectes i l'extinció, s'han de regir pel que preveu la legislació de contractes del sector públic. La tramitació de la fase preparatòria dels contractes es fa d'acord amb el procediment establert en la legislació esmentada, amb les especificitats establertes per aquesta Llei.

22.1 Prèviament a la decisió de construir i explotar una carretera en règim de concessió d'obra pública, l'Administració ha d'elaborar i aprovar un estudi de viabilitat del contracte, que ha de permetre determinar si és procedent construir i explotar una determinada obra per mitjà del contracte esmentat, atenent els factors econòmics, socials i ambientals.

22.2 L'estudi de viabilitat ha d'incloure la documentació següent:

1. Un estudi informatiu a escala 1:5000. L'estudi informatiu ha d'incloure, també, les dades, les anàlisis, els informes o els estudis que calguin en relació amb els punts següents:

   Finalitat i justificació de l'obra, amb la definició de les característiques essencials, les necessitats de mobilitat a satisfer, els factors socials, tècnics, econòmics, ambientals i administratius considerats per atendre l'objectiu fixat i la justificació de la solució que es proposa enfront de solucions basades en altres infraestructures de mobilitat.

   Valoració de les dades i els informes existents que fan referència al planejament sectorial, territorial o urbanístic.

   Justificació de la solució elegida, amb indicació de les característiques del traçat. En l'anàlisi d'alternatives s'ha d'estudiar també la que consisteix a mantenir la solució viària ja existent, atenent la seva funcionalitat i el compliment dels requeriments tècnics i de seguretat corresponents.

   Determinació dels riscos operatius i tecnològics en la construcció i l'explotació de l'obra.

2. Un estudi de viabilitat economicofinancera, que ha de contenir:

   La determinació de les previsions sobre la demanda d'ús i incidència econòmica i social de l'obra en la seva àrea d'influència i sobre la rendibilitat de la concessió, tenint en compte l'equilibri econòmic entre ambdues parts.

   El cost de la inversió a realitzar i el sistema de finançament proposat per a la construcció de l'obra, amb la justificació de la procedència del finançament. El cost ha d'incloure l'estimació de la inversió de l'obra i dels terrenys, els drets i els serveis afectats, a més dels costos d'estudis, projectes i altres serveis, sobre la base dels criteris de valoració establerts en l'estudi informatiu.

3. Un estudi d'impacte ambiental, si és preceptiu d'acord amb la legislació sectorial aplicable.

4. Un estudi d'avaluació de l'impacte sobre la mobilitat que comporta la implantació o modificació de la infraestructura respecte d'altres serveis viaris i sistemes de transport de l'entorn, atenent l'increment potencial de desplaçaments que aquesta implantació o modificació de la infraestructura genera. L'estudi ha de preveure, també, les mesures necessàries per gestionar de manera sostenible la nova mobilitat que es generarà.

   22.3 L'estudi de viabilitat es pot substituir per un estudi de viabilitat economicofinancera, amb el contingut que estableix la lletra b) de l'apartat anterior, si per la naturalesa i la finalitat de l'obra o per la quantia de la inversió requerida es considera suficient.

23.1 L'estudi de viabilitat, o l'estudi de viabilitat economicofinancera, si s'escau, s'ha de sotmetre a informació pública per un període de trenta dies hàbils, període que pot ser prorrogat en quinze dies hàbils, com a màxim, per raó de la complexitat de l'estudi.

23.2 L'estudi de viabilitat s'ha de sotmetre a informe de les entitats locals afectades i, si escau, a informe de l'Administració de l'Estat, simultàniament a la informació pública, i per un període improrrogable de trenta dies hàbils. Si l'informe no s'emet en el període indicat es poden prosseguir les actuacions corresponents.

23.3 El tràmit d'informació pública determinat per l'apartat 1 d'aquest article es regeix pel que disposa la legislació sobre procediment administratiu.

L'estudi de viabilitat s'ha de sotmetre a l'avaluació d'impacte ambiental d'acord amb allò que estableix la normativa sectorial aplicable.

25.1 L'estudi de viabilitat, o l'estudi de viabilitat economicofinancera, si s'escau, és aprovat per la persona titular del departament competent en matèria de carreteres.

25.2 L'aprovació de l'estudi de viabilitat comporta la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació dels béns i d'adquisició dels drets corresponents, als efectes de l'expropiació forçosa, l'ocupació temporal i la imposició o modificació de servituds.

26.1 Aprovat l'estudi de viabilitat, s'ha d'elaborar l'avantprojecte de construcció i explotació, que ha de contenir, com a mínim, la documentació següent:

1. Una memòria, en què s'han d'exposar les necessitats a satisfer, els factors socials, tècnics, econòmics, mediambientals i administratius considerats a l'hora d'atendre l'objectiu fixat, i també la justificació de la solució que es proposa. La memòria s'ha d'acompanyar de les dades i els càlculs bàsics corresponents.

2. Els annexos de la memòria, que han d'incloure totes les dades que identifiquen el traçat, l'estudi geotècnic, els criteris de valoració de l'obra, dels terrenys i drets afectats i del desplaçament dels serveis afectats. També han d'incloure els documents necessaris per promoure les autoritzacions administratives prèvies a l'execució de les obres i la relació concreta i individualitzada de tots els béns i drets afectats, amb la descripció material d'aquests en un plànol parcel·lari.

3. Un estudi relatiu al règim d'utilització i explotació de l'obra, en què s'ha d'indicar la forma de finançament i el règim tarifari que regirà la concessió, i que ha d'incloure, si s'escau, la incidència o contribució en aquests dels rendiments que puguin correspondre a les zones d'explotació comercial complementàries de l'avantprojecte.

4. Els plànols de traçat, en què s'han d'incloure els generals de traçat i els de definició general de les obres de pas, seccions tipus, tipologies d'estructures, avantprojecte de túnels i obres accessòries i complementàries. L'escala de definició ha de ser, com a mínim, 1:1000 en el traçat, i d'escala superior en les estructures i els túnels.

5. El pressupost, que ha de comprendre les despeses d'execució de l'obra, inclòs el cost de les expropiacions que s'hagin de dur a terme, partint dels amidaments aproximats i les valoracions corresponents.

26.2 Si s'ha substituït l'estudi de viabilitat per l'estudi de viabilitat economicofinancera, a més dels documents esmentats en l'apartat anterior, s'ha d'elaborar, si ho exigeix la normativa sectorial aplicable, un estudi d'impacte ambiental, que s'ha de tramitar de conformitat amb la legislació sectorial, i l'estudi d'avaluació de l'impacte sobre la mobilitat que preveu l'article 22.

27.1 L'avantprojecte de construcció i explotació s'ha de sotmetre a informació pública per un període de trenta dies hàbils, període que pot ser prorrogat en quinze dies hàbils, com a màxim, per raó de la complexitat de l'avantprojecte, a fi que les persones interessades puguin presentar al·legacions sobre els aspectes propis de l'avantprojecte de construcció i explotació. Aquest tràmit es regeix pel que disposa la legislació de procediment administratiu.

27.2 L'avantprojecte de construcció i explotació s'ha de sotmetre a informe de les entitats locals afectades i, si escau, de l'Administració de l'Estat, simultàniament a la informació pública i pel mateix període determinat en l'apartat anterior. Si l'informe no s'emet en el període indicat es poden prosseguir les actuacions corresponents.

Correspon a la persona titular del departament competent en matèria de carreteres aprovar l'avantprojecte de construcció i explotació.

El finançament de les inversions i les despeses derivades de la construcció, l'explotació, la millora, la conservació, l'ordenació d'accessos i, en general, les actuacions exigides per al bon funcionament de les carreteres regulades per aquesta Llei, pot adoptar una o més d'una de les modalitats següents:

1. Amb càrrec a les consignacions que s'incloguin en els pressupostos públics i a les transferències, subvencions o aportacions rebudes amb aquest fi.

2. Mitjançant els mecanismes previstos per la legislació urbanística.

3. Amb capital públic, privat o mixt, finançat mitjançant el pagament de peatge o altres fórmules d'explotació de la via, com el contracte de concessió d'obra pública.

4. Mitjançant la imposició de contribucions especials a les persones físiques o jurídiques que resultin especialment beneficiades per l'actuació, en els termes que determina l'article 30.

5. Mitjançant els ingressos generats per la taxa per l’ús de les carreteres per part dels vehicles, legalment establerta, en els termes i supòsits establerts normativament.

6. Mitjançant la contraprestació establerta a favor de l'Administració en els contractes de gestió i explotació d'àrees de servei en vies de titularitat de la Generalitat. Aquests ingressos tenen caràcter finalista i generen crèdit dins de l'estat de despeses del pressupost del departament competent en matèria de carreteres, tant si provenen de contractes adjudicats pel mateix departament com per les empreses o entitats que estiguin adscrites a l'Administració de la Generalitat, en aquest cas, mitjançant les transferències corresponents al dit departament que han de fer com a contrapartida i per al retorn dels ingressos nets generats per aquells contractes.

30.1 Només es poden imposar contribucions especials si de l'execució de les obres que es realitzin per a la construcció o l'explotació de carreteres, accessos i vies de servei deriva un benefici especial a favor de persones físiques o jurídiques, encara que no es pugui quantificar d'una manera específica. A aquests efectes, l'augment del valor de determinades finques com a conseqüència de l'execució de les obres té la consideració de benefici especial.

30.2 Són subjectes passius de les contribucions a què es refereix l'apartat 1 els que es beneficien d'una manera directa de les actuacions realitzades i, especialment, les persones titulars de les finques i els establiments confrontants amb la carretera i les de les urbanitzacions la comunicació de les quals resulti millorada.

30.3 La base imposable de les contribucions a què es refereix l'apartat 1 es determina pels percentatges següents, referits al cost total del projecte:

1. Amb caràcter general, fins al 25%.

2. En les vies de servei, fins al 50%.

3. En els accessos d'ús particular per a finques, urbanitzacions o establiments determinats, fins al 90%.

   30.4 Per a la quantificació de les quotes que han de satisfer els subjectes passius a què es refereix l'apartat 2 es tenen en compte els criteris objectius següents:

1. La superfície de les finques beneficiades i els metres lineals de façana o front de la infraestructura.

2. El coeficient d'edificabilitat i els tipus d'usos, en sòls urbans i urbanitzables.

3. La situació de les finques, els establiments i les urbanitzacions respecte a la carretera, pel que fa a la proximitat i a l'accés.

4. Les bases imposables dels tributs de base territorial de les finques beneficiades.

5. Tots els altres criteris que siguin determinats en consideració a les circumstàncies particulars que concorrin per establir la contribució especial.

   30.5 Correspon al Govern de la Generalitat acordar, mitjançant un decret, l'establiment de les contribucions especials a què es refereix aquest precepte.

30 bis.1 L’ús de les carreteres per part dels vehicles pot comportar el pagament d’una taxa en els supòsits establerts legalment.

30 bis.2 Per a poder fer ús de les carreteres sotmeses al pagament d’aquesta taxa, les persones obligades a satisfer-la han d’inscriure llurs vehicles en el registre de vehicles usuaris de carreteres que es creï a aquest efecte i facilitar les dades que es determinin reglamentàriament.

31.1 L'explotació de la carretera comprèn les operacions de conservació i manteniment, i les actuacions dirigides a la defensa de la via i a millorar-ne l'ús, incloses les actuacions referents a senyalització, ordenació d'accessos i ús de les zones de domini públic, de servitud i d'afectació, i també les adreçades a assegurar la integració de la via en el seu entorn i, especialment, el compliment de les mesures correctores establertes.

31.2 La Generalitat explota les carreteres de què és titular directament o per mitjà de qualsevol dels procediments de gestió indirecta que estableix la legislació vigent.

31.3 Les carreteres en règim de concessió administrativa es regeixen pel que disposa la normativa sobre contractació del sector públic aplicable a Catalunya o, en el seu cas, per la normativa en matèria d'autopistes de peatge.

31.4 El departament competent en matèria de carreteres ha d'efectuar controls periòdics de la prestació del servei per les empreses concessionàries de les autopistes de peatge incloses en el Catàleg de carreteres. Dels resultats d'aquest control, n'ha d'informar anualment al Parlament de Catalunya.

31.5 El departament competent en matèria de carreteres ha d’impulsar en la xarxa de la seva competència el procediment d’inspecció de seguretat viària quan ho determini la normativa vigent.

32.1 Les àrees de servei han d'estar dotades de serveis sanitaris d'ús públic i de telèfons d'ús públic, i poden incloure, a més d'estacions de servei i d'unitats de subministrament de carburants, tallers de reparació, hotels, restaurants i altres serveis similars.

32.2 Els projectes de noves carreteres o de variants han d'incloure, llevat que se'n justifiqui la impossibilitat, la previsió de les esmentades àrees i de les estacions de servei i unitats de subministrament de carburants, i han de garantir una protecció adequada del paisatge i de l'entorn.

L'aprovació dels projectes produeix els efectes determinats per l'article 19.

Les àrees de servei i les estacions de servei i unitats de subministrament previstes en els projectes poden ser explotades per qualsevol dels sistemes de gestió de serveis públics establerts per la normativa vigent. En el plec de condicions administratives s'han d'establir els requisits d'ocupació, gestió i conservació.

32.3 En la resta de supòsits, s'han d'establir per via reglamentària les condicions per a l'establiment d'àrees de servei i d'instal·lacions de subministrament de carburants, a fi de proporcionar la major seguretat i comoditat a les persones usuàries de la carretera, i el procediment d'atorgament de les autoritzacions corresponents pel departament competent en matèria de carreteres.

32.4 Les àrees de servei, les estacions de servei i els elements funcionals de la carretera han d'adaptar llurs instal·lacions al que disposa la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.

32.5 L'atorgament de les concessions i de les autoritzacions administratives a què fan referència els apartats precedents és sens perjudici de les llicències i autoritzacions que s'hagin d'obtenir d'altres organismes de l'Administració de la Generalitat i de les altres administracions públiques, de conformitat amb la normativa que sigui aplicable.

Amb la finalitat de garantir la funcionalitat del domini públic viari i assegurar-ne la protecció, s'estableixen a les carreteres les zones següents, que es mesuraran sempre horitzontalment i perpendicularment a l'eix de la via: de domini públic, de servitud i d'afectació. També s'assenyala a ambdós costats de la carretera la línia d'edificació.

34.1 La zona de domini públic comprèn els terrenys ocupats o d'ocupació futura prevista en el projecte constructiu per a la carretera i els seus elements funcionals i, llevat que excepcionalment es justifiqui per raons geotècniques del terreny que és innecessària, una franja de terreny, a cada costat de la via, mesurada des de l'aresta exterior de l'esplanació, de vuit metres d'amplada en les autopistes i les vies preferents i de tres metres en les carreteres convencionals.

34.2 En els supòsits especials de ponts, de viaductes i d'altres estructures o obres similars, es pot fixar com a aresta exterior de l'esplanació la línia de projecció ortogonal dels extrems de les obres sobre el terreny i, en tot cas, es considera de domini públic el terreny ocupat pels suports de l'estructura. En el cas dels túnels, la determinació de la zona de domini públic s'efectua de conformitat amb les característiques geomètriques i geològiques del terreny i amb l'alçada d'aquest sobre el túnel.

34.3 Si la definició de la zona de domini públic en una carretera ja existent a l'entrada en vigor d'aquesta Llei comporta que hi resultin compresos béns de titularitat privada, es pot acordar, si és convenient o necessària, l'expropiació d'aquests béns. La declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació s'entenen implícites en l'aprovació d'un projecte per a la determinació de la zona de domini públic.

34.4 La zona de domini públic es pot ampliar a cada costat de la carretera per tal d'incloure una o dues vies de serveis per a vianants, bicicletes, ciclomotors o maquinària agrícola.

35.1 En la zona de domini públic només es poden realitzar les obres i les actuacions directament relacionades amb la construcció i l'explotació de la via i els seus elements funcionals, sens perjudici del que estableix l'apartat 2.

35.2. El departament competent en matèria de carreteres pot autoritzar, en funció de les exigències del sistema viari, l'ocupació del subsol de la zona de domini públic, preferentment en la franja d'un metre situada a la part més exterior d'aquesta zona, per a la implantació o la construcció de les infraestructures imprescindibles per a la prestació de serveis públics essencials o per a la instal·lació de xarxes de telecomunicacions, i s'han de determinar per reglament les condicions a què s'han de subjectar aquestes autoritzacions a precari, els drets i les obligacions que assumeix la persona autoritzada, el termini de duració de l'autorització, el cànon d'ocupació que es fixi, si s'escau, i els supòsits de revocació. En qualsevol cas, l'atorgament d'una autorització per a l'ocupació de subsol de la zona de domini públic no comporta en cap circumstància l'assumpció de responsabilitats per part de l'administració titular de la infraestructura viària pels danys ocasionats a les infraestructures implantades o construïdes en la zona de domini públic ocupada, a la infraestructura viària o a terceres persones.

35.3. No es poden fer servir els elements funcionals de la carretera per a dur a terme activitats que puguin comprometre la seguretat viària o la preservació del patrimoni públic viari.

La zona de servitud consisteix en dues franges de terreny, a banda i banda de la carretera, delimitades interiorment per la zona de domini públic definida en l'article 34 i exteriorment per dues línies paral·leles a les arestes exteriors de l'esplanació, a una distància de vint-i-cinc metres en les autopistes i vies preferents i de vuit metres en la resta de carreteres, mesurats des de les arestes esmentades.

37.1 En la zona de servitud només es poden realitzar els usos i les activitats prèviament autoritzats que siguin compatibles amb la seguretat de la via i amb la finalitat pròpia d'aquesta zona.

37.2 Es poden autoritzar tancaments diàfans o arbustius, sempre que no afectin les condicions de visibilitat i seguretat de la carretera ni puguin menyscabar les facultats dels òrgans administratius en relació amb la protecció i l'explotació del domini públic viari.

37.3 El departament competent en matèria de carreteres pot utilitzar la zona de servitud, o autoritzar-ne la utilització, per motius d'interès general o si ho requereix el millor servei de la carretera, en els termes que estableix l'article 50.

37.4. El departament competent en matèria de carreteres pot autoritzar la utilització de la zona de servitud per a destinar-la a aparcament de vehicles, sempre que se situï en terrenys de titularitat pública, no estigui vinculat a cap concessió administrativa i es garanteixi la seguretat viària i l'explotació adequada de la carretera. L'atorgament d'aquesta autorització no comporta en cap circumstància l'assumpció de responsabilitats per part de l'administració atorgant pels danys ocasionats a les instal·lacions implantades o construïdes en la zona de servitud, als vehicles estacionats, a terceres persones o de qualsevol altre tipus.

La zona d'afectació consisteix en dues franges de terreny a banda i banda de la carretera, delimitades interiorment per la zona de servitud i exteriorment per dues línies paral·leles a les arestes exteriors de l'esplanació, a una distància de cent metres en les autopistes i vies preferents, de cinquanta metres en les carreteres convencionals de la xarxa bàsica i de trenta metres en la resta de carreteres de les altres xarxes, mesurats des de les arestes esmentades.

En la zona d'afectació, l'execució de qualsevol tipus d'activitat, la realització d'obres o instal·lacions, fixes o provisionals, el canvi d'ús o de destinació i la plantació o la tala d'arbres requereixen l'autorització prèvia del departament competent en matèria de carreteres, sens perjudici d'altres competències concurrents. Només es poden realitzar sense autorització prèvia els treballs propis dels conreus agrícoles, sempre que no en resultin afectades de cap manera la zona de domini públic ni la seguretat viària.

1. La línia d’edificació s’estableix a banda i banda de la carretera. En la zona compresa entre la línia i la carretera es prohibeix qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, llevat de les que siguin imprescindibles per a la conservació i el manteniment de les construccions existents.

2. La línia d'edificació s'ha de situar, respecte a l'aresta exterior de la calçada, a cinquanta metres en les autopistes, en les vies preferents i en les variants de població de carreteres convencionals de la xarxa bàsica que suportin un trànsit superior al de la mitjana de les carreteres de la Generalitat, i a vint-i-cinc metres en la resta de carreteres.

3. La línia d’edificació, llevat dels trams urbans o en sòls urbans consolidats confrontants amb terrenys d’una orografia accidentada a l’altra banda de la carretera, no pot quedar situada a l’interior de la zona de servitud.

1. En les carreteres o trams que transcorren per sòl urbà, el planejament urbanístic, amb l’informe favorable previ de la direcció general competent en matèria de carreteres, pot establir la línia d’edificació a una distància inferior a la que regula l’article 40.

2. El departament competent en matèria de carreteres, amb l’informe favorable previ dels ajuntaments afectats, pot establir la línia d’edificació, si les circumstàncies geogràfiques o socioeconòmiques ho aconsellen, a una distància inferior a la regulada amb caràcter general, en zones concretament delimitades.

3. S’han de determinar per via reglamentària les circumstàncies que poden justificar la reducció de la distància de la línia d’edificació en els supòsits a què es refereix aquest article.

4. El termini per a resoldre i notificar el procediment d’establiment de la línia d’edificació de carreteres a una distància inferior a la regulada amb caràcter general és de sis mesos. En els procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada, la sol·licitud s’entén desestimada un cop transcorregut aquest termini.

5. En els trams urbans o en sòls urbans consolidats confrontants amb terrenys d’una orografia accidentada a l’altra banda de la carretera, quan la línia d’edificació reduïda se situï a l’interior de la zona de servitud, el límit exterior d’aquesta zona s’ajusta a la línia d’edificació.

42.1 Amb caràcter general, es prohibeix instal·lar publicitat en una franja de cent metres mesurada des de l'aresta exterior de la calçada i que sigui visible des de la zona de domini públic de la carretera. Aquesta prohibició no dóna dret a indemnització.

42.2 La prohibició que estableix l'apartat 1 no és aplicable en els casos següents:

1. Als sòls urbans de carreteres amb una calçada única per a ambdós sentits de circulació.

2. Als sòls urbans de carreteres amb calçades separades en què la velocitat màxima permesa sigui inferior a vuitanta quilòmetres per hora.

3. Als sòls urbans de carreteres amb calçades separades en què la velocitat màxima permesa sigui igual o inferior a la velocitat màxima establerta pel Codi de circulació als municipis de Badalona, Barcelona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, el Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans.

   42.3 Als efectes del que estableix l'apartat 1, no es consideren publicitat els rètols informatius, ni els rètols o les instal·lacions similars indicatius d'establiments mercantils o industrials, sempre que se situïn en el mateix edifici o en la seva immediata proximitat i no incloguin cap tipus d'informació addicional.

   42.4 Són rètols informatius:

1. Els senyals de servei.

2. Els que assenyalen indrets, centres o activitats d'atracció o interès turístics o culturals.

3. Els que exigeix la normativa internacional.

   42.5 La forma, els colors, les dimensions i les determinacions lingüístiques dels rètols informatius i de llurs elements funcionals s'han d'ajustar als criteris que estableix la Generalitat, d'acord amb la normativa general aplicable a aquesta matèria.

   42.6 Sens perjudici de la normativa general aplicable en la matèria, els indicadors de senyalització de la circulació a les carreteres de Catalunya han de ser, almenys, en català. La toponímia hi ha de figurar en català o en aranès, d'acord amb la normativa de la Generalitat de Catalunya.

   42.7 Els rètols a què fa referència l'apartat 3 requereixen l'autorització prèvia del departament competent en matèria de carreteres.

43.1 Correspon al departament competent en matèria de carreteres atorgar les autoritzacions per a la realització de les obres o activitats a què es refereix aquest capítol, sens perjudici d'altres competències concurrents. L'atorgament d'autoritzacions per a la realització d'obres o activitats en les travesseres i els trams urbans és regulat pel capítol III d'aquest títol.

43.2 En els supòsits en què siguin preceptives les autoritzacions a què es refereix l'apartat 1, cal fer constar expressament en les llicències urbanístiques la necessitat d'obtenir aquesta autorització abans de l'inici de les obres.

43.3.

44.1 El departament competent en matèria de carreteres pot imposar, en l'àmbit de les seves competències, si les condicions, la situació, les exigències tècniques o la seguretat de la via ho exigeixen, limitacions temporals o permanents a la circulació en determinats trams o parts d'una carretera.

Correspon al departament competent en matèria de carreteres fixar les condicions per a l'atorgament, per l'autoritat competent, d'autoritzacions excepcionals per limitar l'ús general d'una via i la senyalització corresponent.

44.2 El departament competent en matèria de carreteres pot establir en punts estratègics de la xarxa de carreteres instal·lacions de recompte i estacions de pesatge per al coneixement i el control de les característiques del trànsit a les diverses infraestructures viàries.

44.3 Es poden establir, amb l'informe previ dels òrgans afectats, limitacions a la circulació de diferents tipus de vehicles en funció de la naturalesa i les característiques de les carreteres.

44.4 Els usos singulars d'una via que impliquin una perillositat o una intensitat especials, en trams amb sobrecàrrega de trànsit, han de ser objecte d'autorització específica. L'obtenció d'aquesta autorització especial està subjecta, entre d'altres requisits, a l'obligació de constituir una garantia per l'import dels possibles danys, estimat contradictòriament, en funció del trànsit diari.

44.5 Les obres d'execució d'un projecte de carretera, si impliquen un increment en la intensitat de pas de vehicles pesants per carreteres adjacents o en trams concrets de la mateixa via o un increment de trànsit en vies alternatives, han d'incloure en el pressupost una partida destinada a reparar els danys que es puguin produir en les vies esmentades.

45.1 El departament competent en matèria de carreteres pot limitar els accessos a les carreteres i establir, amb caràcter obligatori, els punts on s'han de construir aquests accessos.

45.2 Igualment, el departament competent en matèria de carreteres pot ordenar els accessos o reordenar els existents, mitjançant l'aprovació del projecte corresponent, que produeix, si s'escau, els efectes que estableixen els apartats 2 i 3 de l'article 19.

45.3 L'establiment d'accessos diferents dels regulats a l'apartat 2 i l'obertura de connexions a les vies que integren la xarxa de carreteres requereixen, un cop presentat el projecte corresponent per les persones interessades, la consulta prèvia i preceptiva dels ajuntaments afectats i l'autorització preceptiva del departament competent en matèria de carreteres. Aquesta autorització no pot afectar en cap cas la funcionalitat de la via.

45.4 Les actuacions que per llurs característiques puguin generar un gran nombre de desplaçaments han de preveure una avaluació de llur impacte potencial sobre el sistema viari.

46.1 Els trams urbans i les travesseres es regeixen per les disposicions d'aquest capítol i, en allò que els sigui aplicable, per les altres disposicions d'aquesta Llei.

46.2 Es considera tram urbà la part de carretera que transcorre per sòl classificat com a urbà pel planejament urbanístic o per terrenys que, en execució del planejament urbanístic i d'acord amb la legislació urbanística, hagin assolit aquesta classificació. Es considera també tram urbà la part de carretera que confronta amb el sòl o els terrenys esmentats. En qualsevol cas, aquesta circumstància s'ha de donar als dos marges de la carretera.

46.3 Es considera travessera la part de tram urbà en la qual hi ha edificacions consolidades almenys en dues terceres parts de la seva longitud i que té un entramat de carrers almenys en un dels costats. La determinació de les travesseres s'ha de fer d'acord amb el procediment que s'estableixi per reglament.

46.4 En cap cas no es consideren travesseres les vies segregades. Es poden establir per reglament altres supòsits en els quals les vies no es consideren travesseres.

47.1 Correspon als ajuntaments, amb l'informe previ favorable del departament competent en matèria de carreteres, atorgar les autoritzacions per realitzar a la zona de domini públic exterior a la calçada, en els trams urbans i les travesseres de les carreteres, les obres i actuacions esmentades a l'article 35.1. Les obres i les actuacions que han de ser realitzades per l'administració titular del domini no requereixen l'autorització esmentada, però han de ser notificades prèviament a l'ajuntament corresponent.

Correspon a l'administració titular de la carretera atorgar l'autorització per a la realització d'obres o actuacions que afectin la calçada o les que preveu l'article 35.2, sens perjudici de les altres autoritzacions o llicències que siguin preceptives.

47.2 Correspon als ajuntaments atorgar les autoritzacions d'usos i obres a les zones de servitud i d'afectació en els trams urbans i les travesseres. Si es tracta de trams urbans que no tenen la condició de travessera, s'ha de sol·licitar prèviament l'informe de la direcció general competent en matèria de carreteres.

47.3 La línia d'edificació en els trams urbans i les travesseres es pot fixar d'acord amb el que estableix l'article 41.

47.4 L'explotació dels trams urbans i de les travesseres correspon, llevat el que estableix aquest capítol, a l'Administració de la Generalitat.

48.1 Les carreteres de la Generalitat o els trams concrets que passin a integrar-se a la xarxa viària municipal es poden traspassar als ajuntaments respectius, a proposta d'aquests o per iniciativa de l'Administració de la Generalitat, si hi ha acord entre les administracions cedent i cessionària.

48.2 Així mateix, l’Administració de la Generalitat, excepcionalment i de manera motivada, pot acordar amb els ajuntaments el canvi de titularitat de les vies que resultin integrables a la xarxa viària bàsica o comarcal, sempre que reuneixin els requisits tècnics i funcionals per a ésser considerades carreteres.

48.3 L’assumpció de la titularitat de les carreteres o els trams concrets que passin a integrar-se a la xarxa viària municipal, o de les vies que passin a integrar-se a la xarxa viària bàsica o comarcal, és plenament efectiva a partir de la data en què el titular del departament competent en matèria de carreteres aprovi l’expedient de traspàs corresponent.

48.4 La Generalitat i els ajuntaments poden subscriure convenis per a l’explotació de les vies, de la manera i en els termes establerts per la normativa vigent.

Les limitacions d'usos i activitats imposades per aquesta Llei als propietaris o propietàries o titulars de drets sobre immobles configuren el contingut ordinari del dret de propietat i no donen lloc a indemnització.

L'ocupació per l'Administració de la zona de servitud o de la zona d'afectació i els danys i perjudicis que, si s'escau, es produeixin són indemnitzables en els termes que determina la legislació general aplicable.

51.1 Els propietaris o propietàries de terrenys, construccions i qualssevol altres béns afectats per les determinacions d'aquesta Llei han de mantenir-los en les condicions de seguretat, salubritat i ornament públic exigibles, d'acord amb la legislació urbanística. L'Administració de la Generalitat ha de posar en coneixement de la corporació local corresponent l'incompliment d'aquesta obligació, als efectes del que estableix la legislació urbanística.

51.2 En el supòsit que una construcció, pel seu estat ruïnós, pugui ocasionar danys a la carretera o ser motiu de perill per a la circulació, l'Administració de la Generalitat o l'ajuntament corresponent han d'adoptar les mesures cautelars que siguin necessàries per garantir la seguretat de la via. L'ajuntament ha d'acordar el que resulti procedent per incoar l'expedient corresponent de declaració de ruïna o de demolició, en el supòsit que la ruïna sigui imminent, d'acord amb la normativa vigent.

51.3 En el supòsit que l'element confrontant amb la carretera comporti un estat de deteriorament molt greu i produeixi una situació de perill imminent per a les persones usuàries de la carretera, l'administració titular de la via pot executar d'ofici, d'una manera immediata, les actuacions necessàries per mantenir la seguretat de la carretera.

52.1 El departament competent en matèria de carreteres ha d'ordenar la paralització immediata de les obres i la suspensió dels usos que manquin de l'autorització preceptiva o no s'ajustin a les condicions de l'autorització atorgada.

52.2 El departament competent en matèria de carreteres pot acordar, per assegurar l'efectivitat de la resolució a què es refereix l'apartat 1, el precintatge de les instal·lacions i la retirada dels materials i la maquinària que s'utilitzin en les obres, a càrrec de les persones interessades.

52.3 En el termini d'un mes de la notificació de l'ordre de suspensió, les persones interessades han de sol·licitar l'autorització pertinent o, si escau, ajustar les obres a l'autorització concedida.

52.4 Si transcorre el termini a què es refereix l'apartat 3 i les persones interessades no han sol·licitat l'autorització o no han ajustat les obres a les condicions prescrites, el departament competent en matèria de carreteres ha d'ordenar la demolició de les obres, a càrrec de les persones interessades, i ha de procedir a impedir definitivament els usos. El departament ha de procedir de la mateixa manera si l'autorització és denegada perquè no resulta ajustada a la normativa vigent.

52.5. En el cas d'obres o instal·lacions publicitàries en zones prohibides per la legislació, s'entén abandonada qualsevol instal·lació que no disposi de la identificació del seu propietari, o el propietari de la qual no es pugui identificar per mitjà de l'anunciant o el propietari dels terrenys. En aquest cas, el departament competent pot ordenar al propietari dels terrenys, directament, la demolició de les obres i la retirada de les instal·lacions, i impedir-ne definitivament els usos.

Si el contingut d'una autorització o d'una llicència constitueix una infracció viària de caràcter notori i greu, l'òrgan que l'ha atorgada ha d'acordar la suspensió dels seus efectes i la paralització immediata de les obres iniciades i ha de procedir a revisar l'acte en via administrativa de conformitat amb el que estableix la normativa de procediment administratiu.

Són nul·les de ple dret les autoritzacions administratives i les llicències que hagin estat atorgades contravenint al que estableix aquesta Llei.

55.1 La producció de danys en una carretera i en els seus elements funcionals origina la incoació i la tramitació de l'expedient administratiu corresponent al presumpte responsable, per tal de determinar la indemnització dels danys i els perjudicis causats, que és exigible per via de constrenyiment.

55.2 En el supòsit que la reparació d'un dany sigui urgent per al servei normal de la carretera, el departament competent en matèria de carreteres ha de portar-la immediatament a terme, a càrrec de la persona que l'ha causat.

56.1 La vulneració de les prescripcions contingudes en aquesta Llei té la consideració d'infracció administrativa.

56.2 Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

56.3 Són infraccions lleus:

1. Fer obres, instal·lacions o actuacions en la zona de servitud o d'afectació sense les autoritzacions preceptives, quan puguin ser objecte de legalització posterior.

2. Fer obres, instal·lacions o actuacions en la zona de servitud o d'afectació, amb incompliment de les condicions de l'autorització atorgada, quan puguin ser objecte de legalització posterior.

3. Col·locar, llençar o abandonar dins la zona de domini públic no constituïda per la plataforma de la carretera objectes o materials de qualsevol naturalesa, quan no impliqui risc per a les persones usuàries de la via.

4. Vulnerar les prescripcions establertes per aquesta Llei en relació amb la línia d'edificació, quan l'actuació pugui ser objecte de legalització posterior.

5. Col·locar rètols o instal·lacions similars en la zona de servitud o d'afectació sense l'autorització preceptiva, quan puguin ser objecte de legalització posterior, d'acord amb l'article 42.6.

6. En cas de vehicles subjectes al pagament de la taxa per ús de la carretera, fer-ne ús sense estar registrat en el registre de vehicles usuaris de carreteres, o tenint aquest registre suspès, i no haver regularitzat aquesta situació en els terminis establerts reglamentàriament.

   56.4 Són infraccions greus:

1. Fer, amb vulneració de les prescripcions establertes per aquesta Llei, obres, instal·lacions o actuacions en la zona de servitud o d'afectació, quan no puguin ser objecte de legalització posterior.

2. Fer obres, instal·lacions o actuacions en la zona de servitud o d'afectació amb incompliment de les condicions de l'autorització atorgada, quan no puguin ser objecte de legalització posterior.

3. Fer obres, instal·lacions o actuacions en la zona de domini públic no constituïda per la plataforma viària sense l'autorització corresponent o sense ajustar-se a les seves condicions, sempre que puguin ser objecte de legalització posterior o no afectin la seguretat de la via.

4. Destruir, deteriorar, alterar o sostreure qualsevol element de la carretera directament relacionat amb l'ordenació i la seguretat de la circulació, o modificar-ne intencionadament les característiques o la situació, quan aquesta actuació no impedeixi que l'element continuï complint la seva funció.

5. Destruir, deteriorar, sostreure o modificar qualsevol instal·lació de la carretera o dels seus elements funcionals, quan no afecti ni la calçada ni els vorals.

6. Col·locar, llençar o abandonar objectes o materials de qualsevol naturalesa a la plataforma de la carretera o dins la zona de domini quan impliquin un risc per a les persones usuàries de la via.

7. Vulnerar les prescripcions establertes per aquesta Llei en relació amb la línia d'edificació, quan l'actuació no pugui ser objecte de legalització posterior.

8. Col·locar rètols o instal·lacions similars en la zona de domini públic sense l'autorització preceptiva, d'acord amb l'article 42.6, o fer aquestes actuacions en la zona de servitud o d'afectació, quan no puguin ser objecte de legalització.

9. Fer qualsevol classe de publicitat que vulneri les prescripcions d'aquesta Llei.

10. Les infraccions qualificades com a lleus, quan s'hi apreciï reincidència.

11. Ocupar de manera temporal les zones de domini públic, de servitud i d'afectació per realitzar-hi usos i activitats relacionades amb la prestació de serveis de naturalesa sexual.

    56.5 Són infraccions molt greus:

1. Fer obres, instal·lacions o actuacions en la zona de la plataforma viària en contravenció de les prescripcions establertes per aquesta Llei, o, en general, en la zona de domini públic, quan aquelles no siguin legalitzables o afectin la seguretat de la via.

2. Deteriorar, destruir, sostreure o retirar qualsevol element de la carretera directament relacionat amb l'ordenació i la seguretat de la circulació, o modificar-ne intencionadament les característiques o la situació, quan amb aquesta actuació s'impedeixi que l'element continuï complint la seva funció.

3. Destruir, deteriorar, alterar, sostreure o modificar qualsevol instal·lació de la carretera o dels seus elements funcionals, quan afecti la calçada o els vorals i també les tanques instal·lades i les fites de delimitació dels terrenys de titularitat pública.

4. Fer activitats en la zona de servitud o d'afectació que resultin perilloses o insalubres per a les persones usuàries de la via.

5. Danyar o deteriorar la carretera pel fet de circular-hi amb pesos o càrregues que excedeixin els límits autoritzats.

6. Fer, en la zona de domini públic, creuaments aeris o subterranis sense l'autorització preceptiva o sense ajustar-se a les condicions de l'autorització atorgada.

7. Les qualificades com a greus, quan s'hi apreciï reincidència.

El termini de prescripció de les infraccions és de quatre anys per a les greus i les molt greus i d'un any per a les lleus, comptadors des de la data de comissió de la infracció o, si aquesta és continuada, des de la data de realització de l'últim acte en què es consuma.

58.1 Són responsables de les infraccions administratives la persona que ha promogut l'activitat, l'empresari o empresària o la persona que l'executa i el tècnic o la tècnica director o directora. A aquests efectes, es considera com a promotor el propietari o propietària del sòl sobre o sota el qual es comet la infracció, i també la persona agent, gestora o impulsora.

58.2 Si les infraccions són imputades a una persona jurídica, poden ser considerades com a responsables subsidiàries les persones físiques que n'integren els òrgans rectors o de direcció, llevat de les que hagin dissentit dels acords adoptats.

58.3 Són responsables de les infraccions per l'ocupació temporal de les zones de domini públic, de servitud i d'afectació per a realitzar-hi usos i activitats relacionades amb la prestació de serveis de naturalesa sexual, tant la persona que ofereix la prestació d'aquests serveis com la persona que els sol·licita o els accepta.

58.4 Són responsables de la infracció tipificada per l’apartat 3.f de l’article 56 els qui ho són del pagament de la taxa corresponent.

59.1 El procediment sancionador s'ha d'ajustar al procediment que sigui establert per via reglamentària i a la normativa general aplicable.

59.2 Si s'aprecia que els fets objecte d'un expedient sancionador poden ser constitutius de delicte o falta, l'Administració ha de traslladar les actuacions a l'autoritat judicial competent i deixar en suspens el procediment sancionador fins que aquesta no es pronunciï. Aquesta suspensió no afecta l'expedient incoat per al restabliment de la situació anterior a la comissió de la infracció o, si s'escau, per a l'abonament de les indemnitzacions pels danys i perjudicis ocasionats.

59.3 La sanció de l'autoritat judicial a què es refereix l'apartat 2 exclou la imposició de multa administrativa. Si la resolució judicial és absolutòria, l'Administració pot continuar la tramitació de l'expedient sancionador, respectant els fets que els tribunals hagin declarat provats.

60.1 Les infraccions regulades per aquesta Llei són sancionades amb les multes següents:

1. Les infraccions lleus, amb una multa de fins a 6.010,12 euros.

2. Les infraccions greus, amb una multa de fins a 30.050,61 euros.

3. Les infraccions molt greus, amb una multa de fins a 300.506,05 euros.

   En qualsevol cas, les multes assenyalades per les lletres anteriors s'han d'incrementar fins al total del benefici obtingut per la persona infractora.

   60.2 Les sancions s'han de graduar d'acord amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció, tenint en consideració els danys i perjudicis produïts, el risc objectiu que derivi de la infracció per al domini públic o per a tercers, l'existència d'intencionalitat o de reiteració i la reincidència.

   En matèria d'infraccions publicitàries, es considera que hi ha intencionalitat, a l'efecte d'agreujar la graduació de la infracció, en el cas de manca d'identificació del propietari de la instal·lació publicitària en la mateixa instal·lació. També es considera que hi ha intencionalitat en el cas d'emplaçament de la instal·lació publicitària a la via pública o en terrenys de qualsevol administració o particulars, si no es disposa de l'autorització de l'administració o del particular propietari del terreny per a fer-ne l'ocupació.

   60.3 Als efectes d'aquesta Llei, es considera reincidència la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa, quan així hagi estat declarat per resolució ferma.

   60.4 La imposició de sancions per infraccions correspon als òrgans següents:

1. Al director o directora general competent en matèria de carreteres, les sancions de fins a 30.050,61 euros.

2. A la persona titular del departament competent en matèria de carreteres, les sancions entre 30.050,62 i 300.506,05 euros.

3. Al Govern de la Generalitat, les sancions de quantia superior, com a conseqüència del major benefici obtingut per la persona infractora.

4. Al director o directora del Servei Català de Trànsit, les infraccions tipificades per l'article 56.4. k . A aquest efecte, el procediment sancionador ha d'ésser tramitat pel departament competent en matèria de seguretat per mitjà del Servei Català de Trànsit.

61.1 L'import de les multes i de les despeses ocasionades per l'execució subsidiària de les actuacions de restitució dels béns a l'estat anterior a la comissió de la infracció pot ser exigit per via administrativa de constrenyiment.

61.2 La suspensió dels acords d'imposició de sancions o de reparació dels danys ocasionats requereix que les persones interessades en garanteixin l'import.

62.1 Per a l'execució dels actes administratius que impliquin, de conformitat amb aquesta Llei, una obligació per a les persones destinatàries, es poden imposar multes coercitives, d'acord amb el que disposa el procediment sancionador administratiu general, amb el requeriment i l'advertència previs corresponents.

62.2 Les multes coercitives, que poden ser reiterades, no poden ser d'una quantia superior a 601,01 euros cada una.

62.3 La imposició de multes coercitives és independent de la imposició de multes en concepte de sanció, i hi és compatible.

63.1 La imposició de sancions és independent de l'obligació, exigible en qualsevol moment, de restituir el medi físic a l'estat anterior a la comissió de la infracció i de l'obligació d'indemnitzar dels danys i perjudicis ocasionats, d'acord amb el que estableix l'article 55.

63.2 Correspon a l'Administració titular de la via fixar, mitjançant la resolució corresponent, el termini en què la persona infractora ha de procedir a la restitució dels béns a l'estat anterior a la comissió de la infracció i l'import de la indemnització dels danys i perjudicis ocasionats.

Els agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit o de la mobilitat poden aturar i immobilitzar els vehicles que hagin comès la infracció establerta per l’apartat 3.f de l’article 56, d’acord amb el que es determini reglamentàriament.