Llei del règim d'incompatibilitats dels alts Càrrecs al Servei de la GeneralitatLlei (Llei 13/2005, de 27 de desembre)

Aquesta llei regula el règim d'incompatibilitats aplicable als alts càrrecs al servei de la Generalitat.

Tenen la consideració d'alts càrrecs al servei de la Generalitat als efectes d'aquesta llei:

1. El president o presidenta i els altres membres del Govern.

2. Els titulars de la Secretaria del Govern, de les secretaries generals, de les secretaries generals adjuntes i de les secretaries sectorials.

3. L'interventor o interventora general i el director o directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat.

4. Els directors generals, els directors de serveis i els delegats territorials del Govern.

5. Els comissionats nomenats pel Govern i els assessors especials del president o presidenta de la Generalitat i dels membres del Govern amb rang igual o superior a director o directora general, d'acord amb el que estableix el nomenament publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

6. El cap o la cap de l'oposició, si percep les retribucions a càrrec del pressupost de la Generalitat.

7. El president o presidenta de la Comissió Jurídica Assessora, el president o presidenta i els vocals del Tribunal Català de Defensa de la Competència i el president o presidenta i el secretari executiu o secretària executiva del Consell de Treball, Econòmic i Social.

8. El director o directora gerent de l'Institut Català de la Salut i els titulars de les direccions que en depenen, el director o directora de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i el director o directora del Servei Català de la Salut.

9. El director o directora general de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i els directors de les empreses que en depenen.

10. Els presidents, els directors generals, els directors executius i els gerents dels organismes autònoms de caràcter administratiu de la Generalitat amb rang igual o superior a director o directora general.

11. Els presidents, els directors generals, els directors executius, els gerents i els consellers delegats de les entitats autònomes i de les empreses de la Generalitat incloses en l'àmbit d'aplicació de l'Estatut de l'empresa pública catalana, si perceben una retribució fixa i periòdica a càrrec dels pressupostos de l'entitat o empresa de nivell retributiu assimilable a algun dels càrrecs a què fan referència les lletres anteriors, llevat d'altres incompatibilitats legalment establertes.

12. Els presidents, els patrons, els directors, els gerents i els apoderats de les fundacions i els consorcis en els quals l'Administració de la Generalitat, directament o indirectament, participi o als quals aporti més del 50% del capital o del patrimoni, si perceben una retribució fixa i periòdica a càrrec de la Generalitat de nivell retributiu assimilable a algun dels càrrecs a què fan referència les lletres de la a a la k.

13. Tot altre càrrec que, per la seva norma de creació o per nomenament del Govern, sigui assimilat a algun dels càrrecs a què fa referència aquest article.

Els alts càrrecs al servei de la Generalitat han d'exercir llurs funcions amb dedicació plena i absoluta i no poden compatibilitzar llur activitat amb l'exercici de cap altre lloc, càrrec, representació, professió o activitat mercantil, professional o industrial, de caràcter públic o privat, per compte propi o aliè, llevat de les excepcions que estableix aquesta llei i dels casos en què el Govern, per raons d'especial interès públic, els autoritzi a ocupar un segon lloc en el sector públic sense percebre, en cap cas, més d'una retribució de caràcter fix i periòdic.

1. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat no poden percebre més d'una retribució o compensació a càrrec dels pressupostos públics ni cap altra remuneració que provingui d'una activitat privada, llevat de les excepcions que estableix aquesta llei.

2. La retribució que han de percebre els alts càrrecs al servei de la Generalitat és la que estigui establerta pressupostàriament per al càrrec principal que exerceixen, sens perjudici de les dietes, les indemnitzacions i les primes d'assistència que els corresponguin per formar part d'òrgans col·legiats, d'òrgans de govern o de consells d'administració d'empreses o entitats o que siguin expressament declarades compatibles d'acord amb el que estableix aquesta llei.

3. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat no poden tenir, individualment o juntament amb llurs cònjuges, convivents -d'acord amb la normativa d'unions estables de parella- o altres familiars de primer grau de consanguinitat o afinitat, la titularitat de participacions que representin un percentatge igual o superior al 10% del capital en empreses que tinguin concerts, convenis o contractes de qualsevol mena amb el sector públic estatal, autonòmic, comarcal o local.

4. La percepció de pensions de drets passius i de la Seguretat Social és incompatible amb l'exercici d'un alt càrrec al servei de la Generalitat, llevat que la normativa reguladora de la Seguretat Social permeti percebre la dita pensió i alhora treballar o percebre rendes. Si una persona, en el moment d'ésser designada o nomenada per a un alt càrrec, està percebent una pensió, aquesta resta en suspens. La pensió es recupera automàticament quan la dita persona cessa en el càrrec.

5. La intervenció de l'Administració de la Generalitat no ha d'autoritzar les nòmines o els lliuraments en què s'infringeixi aquest article, si s'escauen, i ha de comunicar aquest fet al departament competent en matèria de funció pública.

1. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat han de complir llur funció amb lleialtat institucional i no poden invocar la condició pública d'alt càrrec ni fer-ne ús, per a ells mateixos o per a persones interposades, en l'exercici de cap activitat mercantil, professional o industrial o de cap altra activitat lucrativa.

2. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat, ni durant llur mandat ni després de llur cessament, no poden utilitzar o transmetre en profit propi o en el d'una tercera persona la informació que hagin obtingut en l'exercici de llur càrrec públic.

1. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat s'han d'abstenir d'intervenir en els casos que estableix la normativa del procediment administratiu comú.

2. El conseller o consellera del departament competent per raó de la matèria, si un alt càrrec no compleix el deure d'abstenció, li ha d'ordenar, donant-li audiència prèvia, que s'inhibeixi i n'ha d'informar el conseller o consellera del departament competent en matèria de funció pública. Si l'alt càrrec és un conseller o consellera, l'ordre ha de procedir del Govern.

3. Les persones interessades en un expedient o un procediment poden promoure la recusació de l'alt càrrec que sigui competent per a tramitar-lo, instruir-lo o resoldre'l, en els mateixos casos establerts per a l'abstenció i d'acord amb el procediment que estableix la normativa del procediment administratiu comú.

4. La no-abstenció de l'alt càrrec obligat a abstenir-se genera la corresponent responsabilitat administrativa.

Els alts càrrecs al servei de la Generalitat, sens perjudici de les compensacions o les prestacions que, si escau, estableixi la normativa específica corresponent, durant els dos anys següents al cessament en el càrrec per a l'exercici del qual hagin estat nomenats, elegits o designats, no poden acomplir activitats privades relacionades amb els expedients en la resolució dels quals hagin intervingut directament en l'exercici de l'alt càrrec, ni subscriure, personalment o per mitjà d'empreses o societats en les quals tinguin una participació superior al 10% o que siguin subcontractistes d'aquestes, cap mena de contracte d'assistència tècnica, de serveis o semblants amb l'administració, els organismes, les entitats o les empreses del sector públic en els quals han prestat serveis com a alts càrrecs.

1. L'exercici de les funcions d'un alt càrrec al servei de la Generalitat és compatible amb les activitats següents:

   1. Les derivades de la simple administració del patrimoni personal o familiar, llevat del cas en què els alts càrrecs tinguin una participació superior al 10%, individualment o juntament amb llurs cònjuges, convivents o fills, en empreses o entitats que subscriguin contractes amb qualsevol administració o entitat del sector públic.

   2. La participació ocasional en seminaris, cursos, conferències, col·loquis i programes de qualsevol mitjà de comunicació social, sempre que no sigui conseqüència d'una relació de treball o de prestació de serveis.

   3. La participació en seminaris, jornades o conferències organitzats per centres oficials destinats a la formació del personal de les administracions públiques catalanes, sempre que no tingui caràcter permanent o habitual i que hi participin per raó del càrrec que ocupen, de llur especialitat professional o de la posició que ocupen en l'organització administrativa de la Generalitat.

   4. La producció i la creació literàries, artístiques, científiques o tècniques i la col·laboració en les publicacions que en derivin, sempre que no siguin conseqüència d'una relació de treball o de prestació de serveis.

   5. La participació en entitats sense ànim de lucre.

2. Les activitats a què fa referència l'apartat 1 es poden acomplir, d'acord amb el que s'estableixi per reglament, sempre que no es comprometi la imparcialitat o la independència en l'exercici de l'alt càrrec.

1. L'exercici de les funcions d'un alt càrrec és compatible amb les activitats públiques següents:

   1. L'exercici dels càrrecs que li corresponguin institucionalment o per als quals és designat per la seva condició.

   2. La representació de l'Administració de la Generalitat en els òrgans col·legiats.

   3. La representació de l'Administració de la Generalitat en els consells d'administració o els òrgans de govern d'organismes o empreses amb capital públic o d'entitats o organismes de dret públic.

   4. El compliment de missions temporals de representació en organitzacions o conferències nacionals i internacionals.

   5. La participació en els òrgans de direcció o de govern d'empreses o entitats privades en representació de les administracions públiques.

2. Un alt càrrec no pot pertànyer a més de dos consells d'administració o òrgans de govern, llevat que una norma ho estableixi per raó del càrrec. Si hi concorren raons justificatives, el Govern, per mitjà d'una resolució motivada, pot autoritzar, de manera excepcional, que un alt càrrec pertanyi a més de dos consells d'administració d'organismes o òrgans de govern d'empreses o entitats.

3. L'import total dels drets d'assistència a les reunions d'òrgans col·legiats i de consells d'administració o òrgans de govern no pot ésser superior en termes anuals al 30% de les retribucions brutes que corresponen al lloc de treball principal.

4. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat, en els casos a què fan referència els apartats de l'1 al 3, poden percebre, únicament pels càrrecs o activitats compatibles, les indemnitzacions per despeses de viatges, permanències i trasllats que els corresponguin d'acord amb la normativa vigent, i també les quantitats en concepte d'assistència fixades per reglament. L'empresa, l'organisme o l'ens pagador ha d'ingressar a la Tresoreria General les altres quantitats que els dits alts càrrecs meritin per l'exercici dels dits càrrecs i activitats, sigui quin sigui el concepte de la meritació, i també l'excés del límit del 30% a què fa referència l'apartat 3.

1. El càrrec de president o presidenta de la Generalitat és incompatible amb l'exercici de qualsevol altra funció o activitat pública o privada que no derivi de l'exercici del seu càrrec, excepte la de diputat o diputada al Parlament. Els consellers poden compatibilitzar llur càrrec amb la condició de diputat o diputada al Parlament, llevat que percebin retribucions periòdiques per l'exercici d'aquesta activitat o que el mateix Parlament n'estableixi la incompatibilitat. Els altres alts càrrecs al servei de la Generalitat no poden compatibilitzar llur càrrec amb la condició de diputat o diputada al Parlament.

2. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat que no siguin membres del Govern poden compatibilitzar l'exercici de llur càrrec amb la condició de membres electius de les corporacions locals, llevat que l'exercici d'aquesta condició comporti una dedicació exclusiva o una dedicació fixa a temps parcial, d'acord amb la normativa vigent.

3. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat, en tots els casos, solament poden percebre la retribució corresponent a una de les activitats a què fa referència aquest article, sens perjudici de les dietes, les indemnitzacions o les assistències que corresponguin a l'altra activitat.

4. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat no poden compatibilitzar llur càrrec amb la condició de diputat o diputada del Congrés dels Diputats, senador o senadora o diputat o diputada del Parlament Europeu.

1. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat poden compatibilitzar llur càrrec amb l'exercici de funcions docents universitàries retribuïdes, de caràcter reglat, sempre que no sigui en detriment de la dedicació a l'exercici del càrrec públic, en règim de dedicació a temps parcial i amb una durada determinada.

2. L'exercici de les funcions docents a què fa referència l'apartat 1 requereix l'autorització expressa del conseller o consellera competent en matèria de funció pública.

Els alts càrrecs al servei de la Generalitat han de formular les declaracions següents:

1. Declaració d'activitats: declaració de les activitats professionals, mercantils o industrials que, de conformitat amb aquesta llei, poden ésser causa d'incompatibilitat, o bé declaració que no s'exerceix cap activitat considerada incompatible, i declaració de les activitats que poden ésser d'exercici compatible.

2. Declaració patrimonial i d'interessos: declaració de tots els béns, els drets i les obligacions en els termes que es determini per reglament, la qual ha de fer també referència als béns, els drets i les obligacions dels cònjuges o convivents i dels altres familiars de primer grau, sempre que aquests hi consentin. S'hi han d'adjuntar còpies de la darrera declaració tributària de l'impost sobre la renda de les persones físiques i de l'impost extraordinari sobre el patrimoni que el declarant o la declarant hagi presentat a l'Administració Tributària. Aquesta declaració ha de contenir com a mínim la informació següent:

   Primer. Els béns, els drets i les obligacions patrimonials.

   Segon. Els valors o els actius financers negociables.

   Tercer. Les participacions societàries i l'objecte social de les societats participades.

   Quart. L'objecte social de les societats de tota mena en què tinguin interessos.

3. Declaració complementària: declaració en què es fan constar els cònjuges o convivents i els altres familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que ocupen llocs a l'Administració de la Generalitat o a les entitats a què fa referència l'article 2.

Les declaracions a què fa referència l'article 12 s'han de presentar en el termini de tres mesos a comptar de la data de presa de possessió i de la data de cessament, i també en el termini d'un mes des que es produeixin variacions en els fets declarats.

1. Les declaracions d'activitats i patrimonial i d'interessos, juntament amb la documentació que s'hi adjunti, s'han d'inscriure i han de constar, respectivament, en registres específics per a cadascuna d'aquestes declaracions, que s'adscriuen al departament competent en matèria de funció pública.

2. Els registres s'han d'instal·lar en un sistema de gestió documental que garanteixi la inalterabilitat i la permanència de les dades, i també l'alta seguretat en l'accés i l'ús.

3. Els responsables dels registres i el personal que hi tingui accés tenen el deure permanent de mantenir la reserva professional respecte a les dades i les informacions que coneguin per raó de llur funció. Així mateix, estan obligats a garantir-ne la seguretat, per tal d'evitar l'alteració, la pèrdua i el tractament o l'accés no autoritzats.

4. El Registre d'Activitats és de caràcter públic i l'accés a les seves dades s'efectua d'acord amb les condicions i el procediment que estableix la normativa.

5. El Registre de Béns Patrimonials i d'Interessos té caràcter reservat i està subjecte a la normativa de protecció de dades de caràcter personal. Solament hi poden accedir:

   1. El Parlament, d'acord amb el que disposa el seu Reglament.

   2. Els òrgans judicials, per a la instrucció o la resolució de processos, d'acord amb el que disposen les lleis processals.

   3. El Ministeri Fiscal, quan, en l'exercici de les seves funcions, acompleixi actuacions d'investigació que requereixin el coneixement de les dades que conté el registre.

   4. El Defensor del Poble, el Síndic de Greuges i el director o directora de l'Oficina Antifrau de Catalunya, d'acord amb el que estableix llur normativa específica.

6. El departament competent en matèria de funció pública ha de facilitar la informació continguda en el Registre d'Activitats i en el Registre Patrimonial i d'Interessos que sigui necessària per a complir els objectius del Registre del Sector Públic de la Generalitat de Catalunya, adscrit a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat, del Departament d'Economia i Finances.

1. Els alts càrrecs al servei de la Generalitat que tinguin competències reguladores, de supervisió o de control sobre societats mercantils que emeten valors i altres actius financers negociables en un mercat organitzat, amb relació a aquells de què siguin titulars ells mateixos, llurs cònjuges o convivents o llurs fills menors d'edat no emancipats, han de contractar, per a gestionar i administrar els dits valors o actius, una entitat financera registrada en la Comissió Nacional del Mercat de Valors. La gestió a càrrec d'aquesta entitat s'ha de mantenir mentre exerceixin el càrrec i els dos anys posteriors al cessament. L'entitat contractada ha d'administrar els dits valors o actius subjectant-se exclusivament a les directrius generals de rendibilitat i risc que estableixi el contracte, sense que pugui reclamar o rebre instruccions d'inversió de les persones interessades. Tampoc no els pot revelar la composició de llurs inversions, llevat que es tracti d'institucions d'inversió col·lectiva o que la Comissió Nacional del Mercat de Valors ho autoritzi per causa justificada.

2. Les persones interessades han de lliurar una còpia dels contractes subscrits al Registre de Béns Patrimonials i d'Interessos perquè siguin anotats en la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

La Secretaria d'Administració i Funció Pública és l'òrgan administratiu competent per a instruir i resoldre els expedients relatius a les declaracions d'activitats i patrimonial i d'interessos dels alts càrrecs, i també pel que fa als aspectes relatius a la inscripció en els registres corresponents.

1. És infracció lleu, als efectes d'aquesta llei, la no-declaració d'activitats o de béns patrimonials i interessos en els registres corresponents i en els terminis legalment establerts si s'esmena en el termini de quinze dies a comptar del requeriment administratiu formulat a aquest efecte.

2. Són infraccions greus als efectes d'aquesta llei:

1. L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats que estableix aquesta llei.

2. L'omissió de les dades i dels documents substancials que s'han de presentar en compliment del que estableix aquesta llei.

3. La no-declaració d'activitats o de béns patrimonials i interessos en els registres corresponents si no s'esmena en el termini de quinze dies a comptar del requeriment administratiu formulat a aquest efecte.

4. La comissió de dues infraccions lleus en el període d'un any.

5. L'incompliment del deure d'abstenció en els casos que estableix la normativa sobre el procediment administratiu comú.

1. Les infraccions lleus se sancionen amb una amonestació per incompliment d'aquesta llei.

2. Les infraccions greus se sancionen amb la destitució immediata de l'alt càrrec infractor per l'òrgan competent i amb la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de la declaració d'incompliment d'aquesta llei.

1. Les mesures aplicables al president o presidenta i als consellers del Govern per infracció d'aquesta llei es regeixen per llur legislació específica.

2. Els alts càrrecs destituïts per haver incorregut en una infracció greu tipificada per aquesta llei no poden ésser nomenats per a ocupar cap alt càrrec durant un període de fins a quatre anys. En la gradació d'aquesta mesura s'ha de valorar l'existència de perjudicis per a l'interès públic, la repercussió de la conducta en els ciutadans i, si s'escau, la percepció indeguda de quantitats per l'exercici d'activitats incompatibles.

3. Les disposicions d'aquesta llei s'entenen sens perjudici de l'exigència de les altres responsabilitats en què els alts càrrecs al servei de la Generalitat puguin incórrer. Si es manifesten indicis d'altres responsabilitats, s'ha d'ordenar al Gabinet Jurídic de la Generalitat l'exercici de les accions corresponents i s'han d'iniciar les actuacions pertinents per a revisar els actes i els contractes en què l'alt càrrec hagi intervingut indegudament i per a exigir la indemnització per danys i perjudicis que correspongui d'acord amb la legislació aplicable. Si les infraccions són constitutives de delicte o falta penal, l'Administració ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal, al qual ha d'aportar tots els documents que tingui, i s'ha d'abstenir de seguir el procediment mentre l'autoritat judicial no dicti una resolució que posi fi al procés penal, sens perjudici de la destitució o la suspensió de l'alt càrrec.

4. Els infractors, en tots els casos i amb independència de les sancions que estableix l'article 18, han de restituir les quantitats que hagin percebut indegudament.

1. El Govern, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria de funció pública, ha de declarar els incompliments d'aquesta llei i els ha de comunicar al Parlament.

2. L'òrgan competent per a la incoació del procediment sancionador és el conseller o consellera del departament competent en matèria de funció pública, llevat que l'alt càrrec afectat sigui membre del Govern, cas en el qual la incoació del procediment correspon al mateix Govern.

1. El procediment sancionador s'ha d'establir per decret, d'acord amb els principis de l'àmbit sancionador vigents i amb les disposicions d'aquesta llei.

2. El conseller o consellera del departament competent en matèria de funció pública, abans d'incoar el procediment, pot acomplir actuacions de caràcter informatiu i reservat, donant audiència a la persona interessada, per a determinar si hi concorren circumstàncies que justifiquin la dita incoació. El conseller o consellera del departament competent ha d'emetre una resolució escrita i motivada, que ha de notificar a la persona interessada. Aquesta resolució ha d'ordenar la continuació del procediment administratiu o bé n'ha d'acordar l'arxivament definitiu. Així mateix, s'han d'analitzar les denúncies que es presentin per presumptes incompliments d'aquesta llei.

3. L'òrgan instructor, durant la instrucció del procediment, pot obtenir informació i dades procedents d'altres administracions públiques relacionades amb els fets que són objecte del procediment sense tenir el consentiment de la persona afectada, a la qual s'han de comunicar puntualment les informacions i les dades obtingudes als efectes que escaiguin.

Les infraccions greus prescriuen al cap de dos anys i les lleus, al cap de sis mesos. Les sancions greus prescriuen al cap de dos anys i les lleus, al cap d'un any.