LEI 5/2012, deth 20 de març, de mesures fiscaus, financères e administratives e de creacion der impòst sus es sojorns en establiments toristics.

SecciónDisposiciones Generales
EmisorDEPARTAMENTO DE LA PRESIDENCIA

Las versiones catalana y castellana de este documento fueron publicadas en el DOGC núm. 6094, de 23.3.2012. Es versions catalana e castelhana d’aguest document sigueren publicades en DOGC núm. 6094, de 23.3.2012.

Eth president dera Generalitat de Catalonha

Sigue notòri a toti es ciutadans qu’eth Parlament de Catalonha a aprovat e jo, en nòm deth Rei e d’acòrd tamb çò qu’establís er article 65 der Estatut d’autonomia de Catalonha, promulgui era següenta

LEI

Preambul

Amassa damb era Lei de pressupòsti dera Generalitat de Catalonha entath 2012, se presente aguesta lei de mesures fiscaus, financères e administratives e de creacion der impòst sus es sojorns en establiments toristics, que s’estructure en tres títols: eth prumèr, dedicat as mesures fiscaus; eth dusau, dedicat as mesures relatives ath regim juridic des finances publiques e as mesures en matèria de foncion publica, e eth tresau, relatiu ara creacion der impòst sus es sojorns en establiments toristics. En conjunt, aguesta lei conten cent setze articles, a quini cau ahíger es disposicions addicionaus, transitòries, derogatòries e finaus correspondentes, que la complèten.

Catalonha, coma totes es economies deth sòn entorn, patís es conseqüéncies dera crisi economica e financèra internacionau. Justament, es problèmes estructuraus dera economia catalana qu’an condusit ad aguesta crisi e es sues repercussions illustren eth besonh urgent de bères ues des mesures adoptades enes disposicions d’aguesta lei. Per aguest motiu, bères mesures se dirigissen a incrementar es ingrèssi –entre aguestes, es mesures tributàries recuelhudes enes títols I e III–, e d’autes tracten de redusir era despensa publica, fondamentaument es qu’arrecuelh eth títol II, que pretenen ua estrategia de racionalizacion des recorsi umans ath servici dera Administracion catalana.

Eth títol I, qu’arrecuelh es mesures fiscaus, se dividís en dus capítols. Eth prumèr capítol conten tres seccions, e se dedique as nòrmes restacades damb es tributs pròpris; eth dusau capítol ei dedicat ara normativa reguladora des tributs cedidi.

Entre es mesures relatives as tributs pròpris, se modifiquen, en prumèr lòc, es tipes de taxa deth canon sus era disposicion der arrefús des residus municipaus; per çò qu’ei deth canon dera aigua, es modificacions des sòns elements quantitatius s’inserissen laguens deth marc europèu d’accion dera politica dera aigua, sustot en principi de recuperacion des còsti des servicis deth cicle dera aigua, que s’a d’aplicar de forma qu’incentive er usatge eficient deth recors, e, donques, contribuïsque as objectius mieiambientaus perseguidi. Tanben devèrs aguest madeish tribut, es entitats fornidores passen a èster considerades ara coma substitutes deth contribuable, e non mères collaboradores ena recaptacion deth tribut. Era seccion tresau hè referéncia ath regim de taxes. Cau mencionar era creacion dera taxa sus es actes preparatòris e es servicis accessòris de melhora dera informacion inerents ath procès entara prescripcion e dispensa de medicaments e productes sanitaris mejançant era emission de recèptes medicaus e ordes de dispensa, e tanben era creacion de dues taxes en encastre dera Administracion de justícia: era prumèra, eth hèt imposable que’n constituís era prestacion de servicis personaus e materiaus en encastre dera administracion dera Administracion de Justícia de competéncia dera Generalitat, a instància de part, enes ordes jurisdiccionaus civiu e contenciós administratiu, en organs judiciaus damb sedença en Catalonha; e era dusau taxa, eth hèt imposable que’n constituís era utilizacion privativa o eth profitament especiau, per quinsevolhe títol, constituïdi sus bens o drets afèctes ath servici public dera justícia, en encastre dera competéncia dera Generalitat de Catalonha. Era rèsta de modificacions consistissen ena addicion de naui hèts imposables en taxes ja existentes, o ena adaptacion ara normativa substantiva reguladora dera matèria o modificacions deth regim d’exempcions.

Era taxa pera prestacion de servicis personaus e materiaus en encastre dera administracion dera Administracion de justícia de competéncia dera Generalitat, que se cree ara empara dera letra f der article 104 der Estatut d’autonomia de Catalonha, s’impòse pera prestacion de servicis personaus e materiaus en encastre dera Administracion de justícia de competéncia dera Generalitat, manifestat pera realizacion de determinadi actes, a diferéncia dera taxa estatau, eth hèt imposable que n’ei er exercici dera potestat jurisdiccionau, de forma qu’era coïncidéncia merament temporau ena produccion d’actes que constituïssen per disposicion legau manifestacion des hèts imposables respectius non compòrte en cap cas era sua identitat. Ath contrari, eth hèt imposable dera taxa estatau lo constituís er exercici dera potestat jurisdiccionau stricto sensu, que s’identifique damb era foncion de “jutjar e hèr complir çò qu’a estat jutjat” der article 117.3 dera Constitucion; deth temps que, ena taxa autonomica, eth hèt imposable lo constituís eth conjunt d’accions deth personau que da supòrt as organs jurisdiccionaus e tanben era utilizacion des elements materiaus de besonh, tostemp e exclusivament de competéncia dera Generalitat.

Eth capítol II, dedicat as tributs cedidi, compde sies seccions. Enes seccions dedicades ar impòst sus era renda des persones fisiques e ar impòst sus successions e donacions s’arrecuelhen mesures de caractèr tecnic. En çò que tanh ar impòst sus eth patrimòni, e entà non generar situacions d’inegalitat dera ciutadania de Catalonha damb era rèsta der Estat, se modifique eth minim exempt ara en vigor entà de fixar-lo en impòrt aprovat en encastre estatau.

En çò que hè as tributs de natura indirècta, ena seccion quatau d’aguest capítol, e sus era basa deth besonh de reduccion deth deficit, s’incrementen, d’ua banda, es tipes de taxa dera modalitat d’actes juridics documentadi; dera auta, totun, se preven tanben bonificacions ena quòta der impòst que graue determinades operacions coma era novacion de credits ipotecaris, per tau de comparar aguesta situacion as novacions de prèsti ipotecaris ja exempts. En aguesta madeisha linha de diminucion dera pression fiscau quan se dan determinades circonstàncies, s’establís ua bonificacion ena quòta en impòst de transmissions patrimoniaus oneroses que graue era transmission ara entitat financèra der abitatge abituau per part dera persona fisica que non pòt hèr front ath pagament deth credit o prèst ipotecari. Era madeisha bonificacion ei aplicabla as contractes d’arrendament signadi per ambdues parts, e tanben ara recompra hèta peth particular deth sòn abitatge.

Per çò qu’ei dera tributacion sus eth jòc, destaque era introduccion de naui tipes impositius entà jòcs de bingo especifics.

Fin finau, barren aguest capítol II es modificacions hètes en tipe de taxa autonomica der impòst sus es ventes minoristes de determinadi idrocarburs, qu’afècte es gasolines e eth gasòl d’usatge generau.

Eth títol II dera Lei includís es mesures relatives ath regim juridic des finances publiques e es modificacions en matèria de foncion publica. Se dividís en quate capítols. Eth capítol I conten mesures restacades damb era gestion financèra e eth contraròtle, quina causa modifique eth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2002, deth 24 de deseme, e includís aspèctes relatius ara organizacion juridica dera despensa publica, e en aguest sens, se tracten es operacions de credit qu’era Generalitat concèrte damb persones fisiques o juridiques, eth deute public, era aplicacion deth producte der endeutament e es obligacions des persones beneficiàries dera activitat de foment –en concrèt, dera justificacion dera despensa–, damb era fin d’optimizar era gestion financèra e eth contraròtle dera despensa publica.

Eth capítol II includís ua mesura qu’afècte diuèrsi organs: un organ regulador, un de consultatiu e un d’estatutari, coma era Autoritat Catalana de Proteccion de Donades, eth Conselh de Trabalh, Economic e Sociau de Catalonha e era Sindicatura de Compdes, respectivament.

Per çò qu’ei des dus prumèrs organs, er objectiu dera mesura ei, d’ua banda, assegurar era coeréncia entre era estructura organica pressupostària dera Generalitat e çò qu’establissen es leis de creacion d’aguesti organs, e omogeneïzar-la entre toti eri, per tau d’assegurar que son consolidables en conjunt de pressupòsti deth sector public dera Generalitat; e d’auta banda, se tracte de regular un procediment d’elaboracion des pressupòsti que sigue coerent damb eth procediment generau d’elaboracion des pressupòsti dera Generalitat en quau aqueri s’an d’integrar.

En çò que tanh as modificacions prepausades devèrs era Sindicatura de Compdes, compòrten era modificacion dera Lei 18/2010, deth 7 de junh, dera Sindicatura de Compdes de Catalonha, damb er objectiu d’esmendar errors materiaus e duplicitats que non siguen de besonh, causa que melhore eth tèxte normatiu e se simplifiquen tramits enes procèssi intèrnes dera Sindicatura.

Eth capítol III, relatiu a autes modificacions de leis substantives, se dividís en diuèrses seccions. Eth capítol comence damb ua naua regulacion de cèrtes entitats de dret public dera Generalitat. Includís era modificacion dera Lei 6/2007, deth 17 de junhsèga, deth Centre d’Estudis d’Opinion, damb era fin de dar ad aguest organisme era condicion de mejan pròpri e servici tecnic dera Administracion dera Generalitat e des entitats que ne depenen o i son restacades e qu’an era condicion de poders adjudicadors, entara realizacion des foncions...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR