DECRETO LEY 2/2015, de 28 de julio, por el que se modifica parcialmente el Texto refundido de la Ley del Instituto Catalán de Finanzas, aprobado por el Decreto legislativo 4/2002, de 24 de diciembre.
| Fecha de Entrada en Vigor | 30 de Julio de 2015 |
| Sección | Disposiciones Generales |
| Emisor | DEPARTAMENTO DE LA PRESIDENCIA |
| Rango de Ley | Decreto-ley |
El President de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Govern ha aprovat i jo, en nom del Rei, i d’acord amb el que estableix l’article 67.6.a) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo el següent
DECRET LLEI
Preàmbul
Una de les aspiracions històriques de la Generalitat de Catalunya ha estat el gaudir d’una entitat de titularitat pública per operar en el mercat financer en les millors condicions possibles. Amb aquesta finalitat el Govern de la Generalitat va impulsar el procés de transformació de l’Institut Català de Finances en una entitat de crèdit pública. Aquest impuls, feia necessari en una primera instància, introduir les modificacions normatives adients per tal d’anar reforçant la seva independència envers l’Administració de la Generalitat de Catalunya, així com la necessària adaptació a la normativa europea específica de les entitats de crèdit.
Amb aquesta finalitat, la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres va modificar el Text refós al temps que mitjançant la seva disposició addicional sisena, es va autoritzar el Govern per a constituir una societat mercantil amb la finalitat que, prèvia l’oportuna autorització per actuar com a entitat de crèdit, assumís la branca d’activitat que fins al moment exercia l’Institut.
Posteriorment, la Llei 2/2014, de 27 de gener de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, va modificar la referida disposició addicional concretant el règim jurídic de la nova societat a crear, així com la del propi Institut, tot establint el seu sotmetiment a la normativa específica de les entitats de crèdit.
A partir d’aquestes modificacions i les habilitacions en elles contingudes, s’han realitzat les adaptacions en les seves polítiques i procediments i en la seva governança, per esdevenir entitat de crèdit d’acord amb la normativa europea. En primer lloc, des de la Junta de Govern de l’Institut, s’han adoptat de manera successiva les mesures adients per tal d’assolir una estructura idèntica a la de les entitats de crèdit, mitjançant la creació de les comissions pròpies d’aquestes entitats. Igualment, s’han adoptat les mesures en ordre a adequar la governança de l’entitat a la pròpia de les entitats de crèdit i essencialment a blindar la desvinculació de la gestió de l’entitat de l’Administració pública.
No obstant això, recentment i amb urgència, per part de determinats organismes i fonamentalment Eurostat, organisme responsable de l’aplicació de la normativa del Sistema Europeu de Comptes aprovat en el 2010, s’ha plantejat l’anàlisi de la naturalesa d’entitats europees que com l’Institut Català de Finances tenen titularitat pública i exerciten funcions com les pròpies de l’Institut. Una eventual reclassificació de l’Institut Català de Finances en virtut de l’aplicació del SEC2010, podria frustrar la finalitat perseguida i per tant el mandat del Parlament de Catalunya contingut a les lleis que amb anterioritat s’ha fet referència. Aquesta circumstància, desconeguda fins ara, planteja la necessitat de modificar urgent i puntualment el règim jurídic de l’Institut Català de Finances introduint de manera clara en la llei, aspectes que en molt cassos de facto ja han estat implementats, però que requereixen d’una visualització normativa per tal d’aconseguir la definitiva configuració de l’Institut i per tant, com a entitat financera en els termes del SEC 2010, segons la definició que de la mateixa fa aquesta norma. En aquest sentit, una classificació diferent suposaria un obstacle molt important a la possible assumpció de la finalitat de constituir una entitat de crèdit.
Per aquesta raó resulta necessari modificar urgentment la regulació d’aspectes com els que es refereixen al seu objecte, concretant el mateix en tot allò vinculat als negocis de banca i establint, en conseqüència, la seva submissió a la normativa aplicable en matèria d’ajuts d’Estat. Igualment resulta necessari per assolir la finalitat prevista, és a dir que es reconegui el caràcter d’entitat financera de l’Institut, perfeccionar urgentment el règim jurídic de les seves operacions de finançament a terces i la participació de l’Institut en altres entitats.
D’altra banda, i com a complement, resulta igualment urgent, ajustar la regulació en l’àmbit de la governança. Certament, la normativa actual ja preveu una flexibilitat que permetria una preponderant presència d’independents en els òrgans de govern, però es fa necessària amb urgència reflectir aquesta circumstància amb caràcter obligatori i no merament potencial com fins ara. Igualment, des de la perspectiva pressupostària s’ha de garantir que l’únic vincle existent entre la Generalitat de Catalunya i l’Institut es concreta exclusivament en l’aprovació per llei del límit màxim d’endeutament.
En conclusió, es fa necessària amb urgència i abans d’una eventual decisió de l’Eurostat, delimitar clarament que l’Institut se sotmet en aspectes tan importants com la governança, relacions amb el sector públic, règim pressupostari i règim d’incompatibilitats dels seus membres a la normativa pròpia de les entitats de crèdit, per tal de no frustrar la finalitat iniciada amb la modificació l’any 2011 del Text refós de l’Institut Català de Finances. Per aquest motiu, queda justificat l’ús del Decret llei que li reconeix l’article 64 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i que es refereix a la necessitat extraordinària i urgent de l’acció legislativa.
A tal efecte, es recull en primer lloc, el sotmetiment de l’Institut a la normativa de les entitats de crèdit, fet aquest ja recollit en la normativa actualment en vigor, es concreta en atenció amb aquest fet l’objecte de l’Institut i les seves funcions. Punt destacable és el de la composició de l’òrgan de govern on, en la línia de la normativa pròpia de les entitats de crèdit, es garanteix la majoria d’independents. Així, a més de regular els òrgans es preveu l’existència dels propis de les entitats de crèdit. Altres aspectes destacables són el règim d’incompatibilitat que s’adapta al nou marc legal de l’Institut i el referit al règim econòmic i pressupostari on es deix palesa la independència d’aquest front l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
La part dispositiva del Decret llei consta d’onze articles, una disposició addicional, una derogatòria i una final.
Per tot això, en ús de l’autorització concedida en l’article 64 de l’Estatut d’autonomia, a proposta del conseller d’Economia i Coneixement i d’acord amb el Govern
Decreto:
Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 1 del Text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, de 24 de desembre, que queden redactats de la manera següent:
“1. L'Institut Català de Finances és una entitat amb personalitat jurídica pròpia sotmesa a l'ordenament jurídic privat, de les previstes a l’article 1.b.1 del Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, el qual serà d’aplicació en tot allò que no sigui incompatible amb el que es disposa en aquest text.
2. L’Institut Català de Finances gaudeix de patrimoni i tresoreria pròpia i actua per al compliment de les seves funcions amb autonomia orgànica, financera, patrimonial, funcional i de gestió amb plena independència de les administracions públiques i amb submissió a aquesta Llei i a la resta de l’ordenament jurídic, sens perjudici que en la seva activitat s’ajusti a les normes de dret privat que li són aplicables.
S’afegeix un apartat 4 a l’article 1 del Text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, de 24 de desembre, amb el redactat següent:
4. A l’Institut Català de Finances se li aplica la normativa específica de les entitats de crèdit i, per tant, se sotmet únicament a la normativa de caràcter bàsic i a la dictada pels organismes reguladors de la Unió Europea que li sigui aplicable, atenent la seva especial activitat i naturalesa
.
Es modifica article 2 del Text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, de 24 de desembre, que queda redactat de la manera següent:
“Article 2
En l’exercici de les seves funcions, l’Institut Català de Finances s’ha de regir per criteris de mercat.
Es modifica l’article 3 del Text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, de 24 de desembre, que queda redactat de la manera següent:
Article 3
1. L’actuació de l’Institut pot anar dirigida principal, però no exclusivament a reforçar les pimes i l’activitat industrial a Catalunya.
2. L’Institut ha de gestionar-se de manera que pugui garantir la seva viabilitat econòmica.
Es modifica l’apartat 2 de l’article 4 del Text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, de 24 de desembre, que queda redactat de la manera següent:
2. Les operacions que l'Institut faci en compliment de la seva activitat amb persones físiques i amb entitats jurídiques s'han de sotmetre a les normes de dret privat, en les condicions establertes per l'article 6
.
Es dóna nova redacció a l’article 5 del Text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, de 24 de desembre, amb el redactat següent:
“Article 5
“1. L’Institut Català de Finances és una entitat amb ànim de lucre l’activitat del qual consisteix en la realització de tota classe d’activitats, operacions i serveis propis del negoci de banca en general, o relacionats directament o indirecta amb aquest, les activitats d’inversió en capital risc, així com totes aquelles altres que li siguin permeses per la legislació d’entitats de crèdit vigent, subjecte a la normativa en matèria d’ajuts d’estat.
2. Així mateix, podrà desenvolupar totes les activitats relacionades, total o parcialment, de forma indirecta, a través de participacions en altres entitats d’idèntic o anàleg objecte.
Es dóna nova redacció a l’article 6 del Text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, de 24 de desembre, amb el redactat següent:
“Article 6
“1. L'Institut Català de Finances pot atorgar qualsevol tipus de finançament a favor tant de persones físiques, autònoms i professionals, en l'exercici de llur activitat econòmica i professional com de persones jurídiques, públiques i privades.
“2. El finançament que es concedeixi es podrà destinar a qualsevol finalitat lícita i qualsevol àmbit sectorial, amb l'excepció del sector de la promoció immobiliària, que no pot ésser finançat per l'Institut, llevat que es tracti d’habitatge de protecció oficial.
“3. L'Institut Català de Finances concedeix finançament per a activitats que es fan a Catalunya, així com per a activitats que es desenvolupen fora d'aquest territori. En aquest darrer cas, però, l'empresa o el beneficiari afectat han de tenir el domicili social efectiu de l’empresa capçalera del grup a Catalunya i/o activitat significativa a Catalunya.
4. L’Institut Català de Finances pot constituir societats mercantils i fons dels que estableix la normativa vigent i, en general, participar en qualsevol tipus d’entitat, i autoritzar les seves entitats filials perquè realitzin aquestes operacions de qualsevol tipus, mobiliàries o immobiliàries. Així mateix, poden adquirir participacions en altres societats mercantils i entitats financeres, siguin públiques o privades.
Es modifica l’article 16 del Text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat per Decret legislatiu 4/2002, de 24 de desembre, que queda redactat de la manera següent:
“Article 16
1. Els òrgans de govern de l'Institut són la Junta de Govern i el conseller delegat o consellera delegada. La Junta de govern pot constituir òrgans desconcentrats, comissions i comitès executius i comitès d’inversions, que poden participar en el govern de l’Entitat en la mesura de les competències que els hi assigni
.
“2. Se’ns perjudici del que s’estableix al punt anterior, la Junta de Govern haurà de constituir totes aquelles comissions i comitès que es requereixin d’acord amb la normativa pròpia de les entitats de crèdit, especialment la comissió mixta d’auditoria i control i la comissió de nomenaments i retribucions. Addicionalment podrà crear lliurement totes aquelles altres que estimi oportunes, en les quals podrà delegar totes aquelles competències que així acordi.
Es modifica l’article 17 del Text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat per Decret legislatiu 4/2002, de 24 de desembre, que queda redactat de la manera següent:
“Article 17
“1. La Junta de Govern és integrada pel president o presidenta, el conseller delegat o la consellera delegada i un nombre de vocals no inferior a cinc ni superior a nou. En tot cas, el nombre de vocals independents, segons la definició d’aquests establerta per la normativa aplicable a les d’entitats de crèdit, haurà de ser majoritari. Es pot nomenar un president o presidenta amb facultats executives que assumeixi les funcions de conseller o consellera delegada i en especial les previstes als articles 16 i 22 de la present Llei, en aquest cas el nombre màxim de vocals és de deu.
“2. Al president o presidenta de la Junta de Govern li correspon la representació ordinària de l’entitat en l’ordre judicial i en l’extrajudicial. En cas de vacant, absència o malaltia, les funcions del president o presidenta són exercides pel conseller delegat o consellera delegada de l’Institut.
“3. Poden assistir a les reunions de la Junta, a instàncies del president o presidenta o de la mateixa Junta, amb veu i sense vot, els membres de les comissions i comitès, els directius, o qualsevulla altra persona que s’escaigui.
4. Tots els membres de la Junta de govern són nomenats i separats lliurement pel Govern, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria de economia i finances, previ informe favorable de la comissió de nomenaments i retribucions de l’Institut.
Es modifica l’article 25 del Text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat per Decret legislatiu 4/2002, de 24 de desembre, que queda redactat de la manera següent:
Article 25
Els càrrecs president o presidenta, de conseller delegat o consellera delegada, de vocal de la Junta de Govern, i de titular d'una unitat funcional de l'Institut, estan subjectes al règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat, així com a allò que la normativa vigent estableixi pels òrgans d’administració de les entitats de crèdit.
Es dóna nova redacció a l’article 32 del Text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat per Decret legislatiu 4/2002, de 24 de desembre, amb el redactat següent:
“Article 32
“1. L’Institut ha de formular els seus comptes anuals i ha d’efectuar el registre comptable de les seves operacions, d’acord amb els criteris i normes comptables establerts per a les entitats de crèdit.
“2. La Junta de Govern elevarà anualment a l'aprovació del Govern, mitjançant el Departament competent en matèria d’economia i finances, la memòria, el balanç i els comptes de resultats.
L’Institut tindrà autonomia pressupostària respecte de la Generalitat de Catalunya, la qual únicament establirà el seu límit màxim d’endeutament anual a les respectives lleis de pressupostos.“
Disposició addicional
Desplegament
S’autoritza el Govern per dictar les disposicions i prendre els acords i mesures que siguin necessàries per a l’aplicació i implementació del que es preveu en aquest Decret llei.
Disposicions derogatòries
Primera
Es deroguen les següents disposicions del Text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, de 24 de desembre:
Els articles 11, 12, 13, 22.2 d) i e), 31.2, i el Capítol IV.
Segona
Resta derogada qualsevol disposició de igual o inferior rang, que s’oposi o sigui incompatible amb el present Decret llei.
Disposició final
Aquest Decret llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquest Decret llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.
Barcelona, 28 de juliol de 2015
Artur Mas i Gavarró
President de la Generalitat de Catalunya
Artur Mas-Colell
Conseller d’Economia i Coneixement
