DECRETO 86/2015, de 2 de junio, sobre la aplicación de la cuota de reserva del 2% a favor de personas con discapacidad en empresas de 50 o más personas trabajadoras y de las medidas alternativas de carácter excepcional a su cumplimiento.

Sección:Disposiciones Generales
Emisor:DEPARTAMENTO DE EMPRESA Y EMPLEO
Rango de Ley:Decreto
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

L’article 27 de la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada el 13 de desembre de 2006 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, ratificada per l’Estat espanyol el 3 de desembre de 2007, i que va entrar en vigor el 3 de maig de 2008, reconeix el dret de les persones amb discapacitat a treballar en igualtat de condicions amb les altres; incloent el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement escollit o acceptat en un mercat i un entorn laborables que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat. I estableix que els estats membres salvaguardaran i promouran l’exercici del dret al treball, i adoptaran les mesures pertinents, inclosa la promulgació de legislació.

En aquest sentit, l’article 35 del Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social (BOE núm. 289, de 3.12.2013), reconeix el dret al treball de les persones amb discapacitat en condicions que garanteixin l’aplicació dels principis d’igualtat de tracte i no discriminació. L’article 42 del mateix text legal estableix que les empreses públiques i privades que ocupin un nombre de 50 o més treballadors vindran obligades a tenir entre ells, almenys, el 2% de treballadors/ores amb discapacitat i que, de manera excepcional, aquestes empreses podran quedar exemptes d’aquesta obligació, de forma parcial o total.

El Reial decret 364/2005, de 8 d’abril, pel qual es regula el compliment alternatiu amb caràcter excepcional de la quota de reserva en favor de treballadors amb discapacitat (BOE núm. 94, de 24.4.2005), estableix, a la disposició addicional segona, que les comunitats autònomes amb competències en matèria de treball, ocupació i formació poden adaptar el procediment que estableix a les normes pròpies d’organització interna.

A l’empara de la disposició addicional segona del Reial decret 364/2005, de 8 d’abril, es dictà el Decret 322/2011, de 19 d’abril, sobre l’aplicació de la quota de reserva del 2% a favor de persones amb discapacitat en empreses de 50 o més persones treballadores i de les mesures alternatives de caràcter excepcional al seu compliment (DOGC núm. 5864, de 21.4.2011).

Quatre anys desprès de l’entrada en vigor de l’esmentat Decret 322/2011, de 19 d’abril, s’ha valorat que l’acomodació de la normativa estatal a les normes d’organització interna del departament competent en matèria d’ocupació i relacions laborals és susceptible de millora.

El mateix Decret 322/2011, de 19 d’abril, als efectes d’establir mecanismes de coordinació i unificació de criteris en el seguiment del compliment de la normativa que regula, estableix, a l’article 7.7, que els serveis territorials del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) han d’informar a la direcció general competent en matèria de relacions laborals de les resolucions dictades als efectes del seguiment del seu compliment. Així mateix, a l’article 11, disposa que correspon a la direcció general competent en matèria de relacions laborals el seguiment de l’aplicació de les mesures alternatives autoritzades, tant pels serveis territorials del Servei d'Ocupació de Catalunya com per la mateixa direcció general competent en matèria de relacions laborals. S’ha de tenir en compte, però, que la millora efectiva que ha comportat l’atribució d’aquestes competències a un únic òrgan, als efectes pretesos de coordinació i unificació de criteris, només ha abastat la gestió i el seguiment del compliment de les mesures alternatives, però no el tractament dels expedients de reconeixement de les excepcionalitats.

En relació amb l’objectiu de coordinació i de coherència de criteris, l’existència de dos òrgans que gestionen expedients corresponents a la mateixa matèria d’excepcionalitat i mesures alternatives sovint genera confusió a les empreses i provoca disfuncions per causa de la gestió fraccionada. Pel que fa als expedients derivats de la inexistència de persones discapacitades interessades en l’oferta d’ocupació, la diversitat d’òrgans territorials del Servei d’Ocupació de Catalunya que tramiten els expedients ha pogut comportar també dificultats per poder aplicar criteris homogenis als expedients gestionats.

La situació exposada aconsella donar un pas més vers l’objectiu d’una gestió més eficient i aconseguir un tractament global i coherent en la matèria, i en aquesta direcció es considera un mecanisme adequat per a tal objectiu unificar en un únic òrgan, la direcció general competent en matèria de relacions laborals, les competències de tramitació i resolució del conjunt de les declaracions d’excepcionalitat i l’autorització de mesures alternatives, tenint en compte que aquest òrgan ja disposa actualment de la informació del conjunt de resolucions administratives i gestiona el tractament unificat de les memòries anuals de compliment de mesures alternatives.

També s’ha considerat la necessitat de replantejar el criteri aplicat sobre el període de la vigència, o la data d’efectes, de les resolucions de declaració d’excepcionalitat i autorització de mesures alternatives. L’article 6.5 del Decret 322/2011, de 19 d’abril, estableix que la declaració d’excepcionalitat i l’autorització de mesures alternatives té una vigència de tres anys des de la resolució. Si bé s’ha entès que els tres anys eren de data a data, a comptar des de la data de la resolució administrativa, la pràctica ha fet paleses les dificultats que presenta aquest criteri davant el criteri de vigència de tres anys computat per anys naturals, és a dir, de gener a desembre, tant pel que fa al compliment de mesures alternatives com al seu seguiment, atès que cada període anual abasta parts de dos anys naturals i poden existir diverses excepcionalitats que justificaran memòries anuals a presentar en diferents períodes de temps; com pel fet que el criteri actual comporta sovint que les empreses que presenten expedients es trobin sense cobertura d’excepcionalitat en el període existent entre la finalització de la vigència d’una resolució i la data en què es dicti una resolució següent. Un altre factor que aconsella el canvi de criteri és la incoherència de les dades sobre compliment de mesures alternatives facilitades per les empreses en les seves memòries anuals (de data a data), amb les dades de mesures alternatives facilitades anualment (per anys naturals) pels centres especials de treball i les fundacions i les associacions beneficiàries d’imports satisfets per les mesures alternatives esmentades.

A partir de l’establiment de la vigència per anys naturals s’implanta també un mecanisme de simplificació de les obligacions informatives de les empreses que consisteix en la presentació d’una única memòria anual de mesures alternatives, a diferència de la situació precedent en què es podia donar el cas que l’empresa hagués de presentar diverses memòries corresponents a diverses excepcionalitats reconegudes en diferents períodes dins d’un any o per diferents òrgans.

A més, també es modifica el requisit pel qual els centres especials de treball, per poder ser beneficiaris de les mesures alternatives, hagin d’estar inscrits exclusivament al Registre que gestiona la direcció general competent en matèria d’economia social i cooperativa i treball autònom a l’àmbit de Catalunya, atès que es tracta d’una disposició de caràcter restrictiu sense empara legal i contrària a la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior (Directiva europea de serveis).

Així mateix, s’inclouen alguns criteris administratius a l’objecte de donar publicitat i permetre així clarificar alguns dels aspectes d’aquesta matèria que han estat objecte de consultes reiterades pels dubtes que generen als interessats. En aquest sentit s’ha valorat, entre d’altres, regular i incloure a l’articulat com han de procedir les empreses quan, tenint vigent una declaració d’excepcionalitat, es produeixen variacions en la seva plantilla que comporten una modificació de la seva quota de reserva; o quan es produeixen variacions en el nombre de persones amb discapacitat contractades, atès que en el període de tres anys de vigència de les autoritzacions aquestes situacions es presenten sovint a la pràctica.

S’inclou també la regulació d’una pràctica no prevista a la norma estatal, i que fins ara ha estat un servei prestat per la direcció general competent en matèria de relacions laborals, que consisteix en la certificació, a sol·licitud de les empreses, del compliment de les obligacions que preveu l’article 42.1 del Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre (BOE núm. 289, de 3.12.2013).

Vist que, d’acord amb l’article 170.1 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals;

Vist que aquest text s’ha sotmès a la valoració del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, que ha emès dictamen sobre el Projecte de decret;

D’acord amb l’article 39 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern;

Vist el que s’ha exposat; d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora; a proposta del conseller d’Empresa i Ocupació, i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Capítol I

Disposicions generals

Article 1

Objecte

1.1 Determinar els procediments d’intermediació laboral respecte de persones amb discapacitat per tal d’aplicar a Catalunya la quota de reserva del 2% de la plantilla a favor de persones amb discapacitat...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA