DECRETO 179/2015, de 4 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento del procedimiento del régimen disciplinario aplicable a los cuerpos de Policía local de Cataluña.

SecciónDisposiciones Generales
EmisorDEPARTAMENTO DE INTERIOR
Rango de LeyDecreto

L’article 104.1 de la Constitució espanyola atribueix a les forces i cossos de seguretat la missió de protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana. L’apartat 2 d’aquest precepte estableix que una Llei orgànica en determinarà les funcions, els principis bàsics d’actuació i els estatuts.

Així mateix, l’article 148.1.22 de la Constitució va preveure que les comunitats autònomes poguessin assumir competències, entre altres matèries, quant a la coordinació, així com altres facultats en relació amb les policies locals en els termes que estableixi una llei orgànica.

D’acord amb la dita remissió, la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, a l’article 1.4, estableix que el manteniment de la seguretat pública l’exerciran les diferents administracions públiques a través de les forces i cossos de seguretat. L’article 2 disposa específicament que són forces i cossos de seguretat, juntament amb els de l’Estat i els de les comunitats autònomes, els cossos de policia dependents de les corporacions locals.

L’article 5 de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, determina els principis bàsics d’actuació dels membres de les forces i cossos de seguretat, i l’article 6, les disposicions estatutàries comunes. En concret, l’article 6.9 disposa que el règim disciplinari estarà inspirat en uns principis conformes amb la missió fonamental que la Constitució els atribueix i amb l’estructura i organització jerarquitzada i disciplinada pròpies d’aquests, sens perjudici de l’observança de les garanties degudes.

En aquest sentit val a dir, quant a les forces i cossos de seguretat, que l’article 4.e) de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, aprovat per la Llei de l’Estat 7/2007, de 12 d’abril, els considera com a personal amb legislació específica pròpia, al qual només s’apliquen directament les disposicions d’aquest Estatut quan ho disposi així la seva legislació específica, és a dir, la legislació policial. Aquest precepte es complementa amb l’article 3.2, que preveu també que s’apliqui als cossos de policia local la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, en allò que s’estableixi així i, d’altra banda, la legislació de les comunitats autònomes i, per tant, a Catalunya principalment la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals.

A més, a Catalunya, com a comunitat dotada de policia pròpia (el cos de Mossos d’Esquadra), l’Estatut d’autonomia, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, a l’article 164.1, atribueix a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d’acord amb el que disposa la legislació estatal, entre altres competències, la planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i també l’ordenació de les policies locals, a més de les competències sobre coordinació de l’actuació de les policies locals a l’apartat 2 d’aquest mateix precepte i que ja havia reconegut l’Estatut aprovat l’any 1979.

La Llei 4/2003, de 7 d’abril, a l’article 1, estableix com a objecte l'ordenació de les competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública, i especialment les de policia, entre d’altres, en un sistema general de seguretat propi de Catalunya, participat per les administracions amb competències en aquesta matèria. L’article 5 d’aquesta Llei disposa que la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra i les policies dels ajuntaments, amb la denominació de policia local, policia municipal, guàrdia urbana o altres de tradicionals, constitueixen la policia de les institucions pròpies de Catalunya.

A més, l’article 5.3 de la Llei 4/2003, de 7 d’abril, determina que els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya es regeixen, pel que fa a l'organització, les funcions, el règim estatutari i el funcionament intern, per la legislació específica en la matèria i per la resta de l'ordenament vigent. Així mateix, l’article 25.1 disposa que el Govern, per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, té la responsabilitat de fer efectiva la coordinació de les policies locals, la qual implica la determinació dels mitjans i dels sistemes de relació que fan possible l'acció conjunta d'aquests cossos, mitjançant les autoritats competents, de manera que s'aconsegueixi la integració de les actuacions particulars respectives dins el conjunt del sistema de seguretat que els és confiat. Finalment, entre altres preceptes destacables d’aquesta norma legal, l’article 28, relatiu a la delimitació de serveis, concreta a l’apartat 3 quines són les funcions pròpies de les policies locals i, a l’apartat 4, les funcions compartides entre la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra i les policies locals.

En matèria específica de policies locals, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, que va derogar l’anterior Llei 10/1984, del 5 de març, de coordinació de les policies locals. La Llei 16/1991, de 10 de juliol, s’aplica, com disposa el seu article 1.1, a tots els cossos de policia que depenen dels municipis de Catalunya, els quals es regeixen, d’acord amb l’article 28, com a funcionaris de carrera dels ajuntaments respectius, per la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, per aquesta Llei de policies locals i les disposicions que la despleguin, a més dels reglaments específics i altres normes dictades pels ajuntaments i legislació de règim local i de la funció pública de Catalunya, si bé aquests darrers blocs normatius, com s’ha dit, únicament quan s’hi faci remissió expressa.

Per tant, a Catalunya, és aplicable la legislació orgànica reguladora de les forces i cossos de seguretat en els termes expressats i també l’Estatut d’autonomia aprovat amb rang de llei orgànica, el qual atribueix a la Generalitat de Catalunya tant la coordinació de l’actuació de les policies locals com també la seva ordenació, així com la Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, en el qual s’integren el cos de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i els cossos de policia local de Catalunya, i la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals.

El règim disciplinari de les policies locals es preveu al títol 6 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, que determina de forma expressa i específica, a l’article 46, que el règim disciplinari aplicable als policies locals és el que estableix aquesta Llei, sens perjudici de les responsabilitats civils o criminals en què puguin incórrer. Els articles 47, 48, 49, 50 i 52 tipifiquen les faltes com a molt greus, greus i lleus i estableixen les possibles sancions a imposar.

A més, els capítols 2 i 3 d’aquest títol 6 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, regulen el procediment disciplinari i l’extinció de la responsabilitat, respectivament. No obstant això, es fa necessari un desplegament reglamentari, especialment en el que es refereix a la regulació del procediment disciplinari en matèria de policies locals a Catalunya, com s’ha fet amb altres cossos policials o funcionarials, com el cos de Mossos d’Esquadra o els membres de la funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, especialment per tal de tenir en compte les peculiaritats del món municipal, respectant l’autonomia local i els preceptes legals que recullen la corresponent tipificació i principis aplicables, així com el règim específic que correspon als cossos policials en l’àmbit local a Catalunya.

Val a dir, a més, que el procediment disciplinari es regula habitualment mitjançant reglament per raons de tècnica legislativa, cosa que es correspon a més amb les competències atribuïdes a la Generalitat d’acord amb la legislació vigent.

Quant al contingut del Reglament, als capítols 1 i 2 es fa referència, respectivament, a les disposicions generals i a les persones responsables. El procediment disciplinari com a tal es regula al capítol 3, on, en diferents seccions, s’estableixen uns principis, els òrgans competents, les mesures cautelars a adoptar, el procediment ordinari i el procediment abreujat.

Així mateix, els capítols 4, 5 i 6 preveuen específicament el règim d’execució de les sancions, les sancions a imposar i els criteris de graduació i l’extinció de la responsabilitat. Finalment, la disposició final determina l’entrada en vigor l’endemà de la publicació del decret atès que fins avui no hi ha una regulació concreta del procediment disciplinari en matèria de policies locals a Catalunya.

La disposició final primera de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, autoritza el Govern de la Generalitat perquè dicti les disposicions necessàries per al desplegament reglamentari d’aquesta Llei.

Vist l’informe de la Comissió de Policia de Catalunya;

Per tot això, a proposta del conseller d’Interior, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Capítol 1

Disposicions generals

Article 1

Normativa aplicable

1.1 El règim disciplinari aplicable a les persones membres dels cossos de policia local és el que estableix la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, especialment en el que disposa el seu títol sisè, i el que estableix aquest Reglament de règim disciplinari.

1.2 En tot el que no preveu la normativa esmentada són aplicables les normes de procediment relatives al règim disciplinari del personal funcionari de les administracions...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR