Llei de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives. (Llei 11/2009, del 6 de juliol)

Publicado enDOGC
Ámbito TerritorialNormativa de Cataluña
RangoLey

El President de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

PREÀMBUL

L'Estatut d'autonomia, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol, atribueix a la Generalitat competències, algunes exclusives, sobre comerç (article 121.1), consum (article 123), cultura (article 127), emergències i protecció civil (article 132), esport i lleure (article 134.3), indústria (article 139), joc i espectacles (article 141), joventut (article 142), medi ambient (article 144), urbanisme i ordenació del territori (article 149), publicitat (article 157), règim jurídic i procediment administratiu (article 159), règim local (article 160), sanitat i salut pública (article 162), seguretat privada (article 163), seguretat pública (article 164), protecció de menors (article 166) i turisme (article 171), entre altres matèries.

I

La llei sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics es va promulgar l'any 1990. Té, per tant, més de dinou anys de vigència, durant els quals la pràctica de l'oci i la realització d'espectacles públics i d'activitats recreatives en la societat de Catalunya han patit una profunda transformació, de la qual el legislador no pot romandre al marge.

La importància i la generalització creixents de l'oci, de les activitats artístiques i de la cultura; la diversificació constant de llurs manifestacions; la irrupció de pràctiques alternatives, a vegades il·legals; la sensibilitat ciutadana creixent per la necessitat de combatre l'excés de soroll; el risc afegit que determinades pràctiques d'oci comporten per a la mobilitat i per a la salut de les persones, o els conflictes cada vegada més freqüents entre els qui es volen divertir i els qui reclamen tranquil·litat per a descansar, són factors que obliguen a un esforç de profunda revisió i d'actualització de la legislació sobre espectacles públics i activitats recreatives.

II

Tenint en compte totes aquestes realitats, aquesta llei pretén donar resposta a les principals situacions que la realització d'espectacles públics i d'activitats recreatives origina a Catalunya, i alhora superar les dificultats que la legislació, al llarg del seu desplegament, hagi pogut causar per a la pràctica d'activitats culturals i artístiques, especialment musicals. La Llei també ha tingut en compte el ric patrimoni cultural immaterial de Catalunya, que té la manifestació més clara en les activitats de cultura popular i d'arrel tradicional.

Per tot això, aquesta llei es fonamenta i s'inspira en tres principis bàsics: convivència, seguretat i qualitat.

III

Vistes la complexitat i la diversitat d'interessos que concorren en els espectacles públics i les activitats recreatives, un apartat obligat de la Llei és la regulació dels principals drets i deures dels diversos tipus de persones relacionades amb aquests espectacles i activitats: els espectadors i usuaris, els titulars i els organitzadors, certament, però també els artistes, intèrprets o executants i la resta del personal que treballa al servei d'aquestes activitats i fa possible que es duguin a terme, i les persones que viuen a prop d'on es fan, les quals a vegades n'han de patir algunes conseqüències negatives.

La Llei fa una llarga llista dels drets i les obligacions de les persones implicades en els espectacles públics i les activitats recreatives. En aquest marc, cal posar en relleu les cauteles especials que posa en la protecció dels menors i en la proscripció radical de qualsevol tipus de discriminació que pugui limitar l'efectivitat del dret d'accés de qualsevol persona als espectacles públics i a les activitats recreatives.

IV

Amb relació a l'organització administrativa, el primer que cal destacar d'aquesta llei és que té una vocació descentralitzadora envers els ajuntaments. A més d'atribuir-los àmplies potestats, també els confia la major part de les competències de control, incloses les d'inspecció i sanció. Tanmateix, aquesta major atribució de responsabilitats municipals és molt flexible, ja que, en gran part, es deixa en mans de cada ajuntament la decisió d'assumir-les efectivament o no. En el cas que l'ajuntament no les assumeixi, les ha d'exercir l'Administració de la Generalitat.

Una de les aportacions d'aquesta llei, atès que en les matèries que regula hi concorren competències de la Generalitat i dels ajuntaments, és la creació de la Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives, amb funcions de coordinació entre aquestes administracions.

Així mateix, la Llei estableix la regulació bàsica del Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives com a òrgan consultiu i de participació ciutadana, amb voluntat d'integrar representants de tots els sectors socials involucrats amb els espectacles públics i les activitats recreatives.

V

En la regulació de les institucions i els procediments d'intervenció administrativa sobre els espectacles públics i les activitats recreatives, aquesta llei pretén equilibrar l'existència d'unes condicions generals aplicables a tot el territori i l'aplicació flexible d'aquestes condicions, adaptant-les a les diferents situacions i necessitats.

Alguns aspectes destacables de les condicions generals fixades per aquesta llei, que en molts casos cal desenvolupar per reglament, són els següents: la determinació d'uns horaris d'aplicació general; una normativa sobre venda d'abonaments i entrades i sobre la publicitat que se'n pot fer; l'exigència de determinats mecanismes de prevenció de riscos i d'assegurances, i l'exigència de sistemes de control d'accés i d'aforaments i de serveis de vigilància.

La Llei també posa un èmfasi especial a definir el marge normatiu de què poden disposar els reglaments i les ordenances municipals per a establir requisits addicionals als establerts amb caràcter general, i també a definir la capacitat del planejament territorial i urbanístic per a establir determinacions que garanteixin que els establiments i els espais oberts al públic tinguin una localització idònia i una accessibilitat segura.

Com a criteri general, els espectacles públics i les activitats recreatives, i també els establiments oberts al públic en què es duen a terme, resten sotmesos a una llicència municipal o, en casos més aviat excepcionals, a una autorització de la Generalitat. La Llei regula amb detall el règim jurídic aplicable a aquestes llicències o autoritzacions, inclosa la integració en aquestes llicències del procediment de control ambiental preventiu. Tanmateix, per a simplificar tant com sigui possible la intervenció administrativa, la Llei faculta els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals a establir l'obligatorietat d'una comunicació prèvia en els casos en què la legislació no requereix autorització ni llicència, i fins i tot a eximir de la necessitat de llicència o d'autorització determinats tipus d'espectacles públics o d'activitats recreatives, especialment si tenen un aforament limitat o si tenen un valor cultural o artístic especial.

Entre els diversos tipus de llicències i d'autoritzacions, cal destacar la figura de l'autorització d'establiments oberts al públic de règim especial, amb la qual es vol resoldre la regularització dels establiments que operen al marge dels horaris generals.

El règim de control administratiu sobre els espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments en què aquests es duen a terme, establert per aquesta llei, és plenament coherent amb la Directiva 2006/123 (CE) del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.

En aquest sentit, no hi ha dubte que en aquests establiments hi ha raons imperioses d'interès general (objectius de salut pública, protecció dels consumidors i protecció de l'entorn urbà) que, segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia assumida expressament per la mateixa directiva, justifiquen l'aplicació del règim d'autorització; així mateix, la protecció de l'interès legítim de tercers, especialment dels veïns, és una altra raó imperiosa d'interès general que, d'acord amb la Directiva, justifica l'aplicació del règim del silenci administratiu negatiu.

A més a més, la coherència d'aquesta llei amb les determinacions de la Directiva 2006/123 també es manifesta en el fet, indicat més amunt, que es facilita la substitució del procediment d'autorització o llicència per altres procediments menys restrictius, com és la comunicació prèvia a l'Administració o fins i tot l'exempció. Aquesta alternativa no era possible en el règim jurídic vigent fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei, ja que tots els establiments i totes les activitats, sense excepció, estaven sotmesos a autorització o a llicència.

Tanmateix, l'aplicació efectiva de procediments de control menys restrictius es remet als reglaments i les ordenances, ja que, per a atendre als principis de necessitat i de proporcionalitat establerts per la mateixa directiva, es requereix una ponderació de les circumstàncies de cada lloc, impossible de fer des de la perspectiva inevitablement general de la regulació legal.

VI

El darrer títol de la Llei regula el règim d'inspeccions i sancions. La Llei fa un esforç notable per a tipificar les infraccions i les sancions que es poden imposar. Atesa la gran transcendència dels valors i dels interessos que es poden veure afectats pel desenvolupament de les matèries regulades per aquesta llei, el capítol sancionador és molt rellevant, ja que el legislador té la voluntat de garantir amb eficàcia el compliment efectiu de la normativa aplicable.

Cal posar de relleu la importància que es dóna a la mesura sancionadora de la intervenció o el comís dels instruments i aparells utilitzats per a dur a terme l'espectacle públic o l'activitat recreativa, ja que aquesta és, sens dubte, la mesura més eficaç per a combatre l'organització il·legal d'espectacles o activitats en espais oberts o ocupats il·legítimament.

Finalment, la Llei regula també el procediment sancionador, i posa un èmfasi especial en les mesures provisionals, incloses les prèvies a l'obertura de l'expedient o les de caràcter immediat, que són essencials per a assegurar la reacció ràpida que a vegades cal tenir davant determinades infraccions especialment greus.

TÍTOL PRELIMINAR Artículos 1 a 4
ARTICLE 1 Objecte

L'objecte d'aquesta llei és establir el règim jurídic dels espectacles públics, les activitats recreatives, i també els establiments i els espais oberts al públic on es duen a terme aquestes activitats, i regular-ne la intervenció administrativa.

ARTICLE 2 Finalitats i principis generals
  1. L'Administració de la Generalitat i els ajuntaments, en l'àmbit de llurs respectives competències, han de facilitar que els espectacles públics i les activitats recreatives es duguin a terme adequadament. Amb aquesta finalitat, han d'exercir les potestats que els atribueix aquesta llei, amb ple respecte als principis, els drets i les obligacions establerts per la Constitució i l'Estatut d'autonomia.

  2. Els principis generals i les finalitats últimes que inspiren aquesta llei, i que n'han de regir el desenvolupament i l'aplicació, són la convivència entre els ciutadans, la seguretat, la no-discriminació, la preservació de la dignitat de les dones i dels homes, la llibertat i la indemnitat sexuals, la no transmissió d'estereotips sexistes i la qualitat dels establiments.

  3. D'acord amb l'apartat 2, les autoritats, les administracions competents i les persones responsables dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives han de garantir:

    1. La convivència pacífica i ordenada entre els espectadors, els participants i els usuaris dels establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives i la resta de ciutadans, especialment els que viuen a prop dels llocs on es duen a terme aquestes activitats, amb ple respecte als drets d'aquestes persones.

    2. La seguretat i la salut dels espectadors, els usuaris i el personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives, la prevenció dels riscos i la integritat dels béns públics i privats afectats, sens perjudici del que disposa la normativa de riscos laborals vigent.

    3. La qualitat, la comoditat i la sostenibilitat ambiental dels equipaments, els espectacles públics i les activitats recreatives.

  4. La gestió dels establiments oberts al públic i dels espais públics de titularitat de les administracions públiques, i també l'organització per part de les administracions públiques d'espectacles públics i activitats recreatives, han d'ésser coherents amb el respecte al pluralisme.

  5. El Govern ha de fomentar i difondre els espectacles i les activitats recreatives, tant públics com privats, que posin de relleu la creació i la producció del patrimoni cultural immaterial de Catalunya, i que potenciïn les activitats de cultura popular i d'arrel tradicional catalana.

ARTICLE 3 Definicions
  1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per:

    1. Activitats d'espectacles públics: activitats adreçades al lleure o l'entreteniment, consistents en representacions, actuacions, exhibicions, projeccions, o altres de similars, que són ofertes per un titular, explotador o organitzador i fetes per actors, artistes o altres executants, i que congreguen un públic que hi acudeix per a contemplar-les.

    2. Activitats recreatives: activitats musicals que congreguen un públic amb l'objectiu principal de fer-lo participar en l'activitat o d'oferir-li el consum de productes o serveis amb finalitats d'oci, entreteniment o diversió.

      Les activitats d'espectacles públics i les activitats recreatives poden ésser:

      -Ordinàries: activitats que es duen a terme habitualment en establiments oberts al públic, fixos o no permanents desmuntables, que disposen d'autorització, llicència o comunicació prèvia per a les activitats que es volen dur a terme.

      -Extraordinàries: activitats que es duen a terme en establiments oberts al públic que disposen d'autorització, llicència o comunicació prèvia per a una activitat diferent de la que es vol dur a terme o en espais oberts al públic o en altres establiments no regulats per aquesta llei.

    3. Establiments oberts al públic: els locals, les instal·lacions o els recintes dedicats a dur-hi a terme espectacles públics o activitats recreatives. Poden ésser dels tipus següents:

      Primer. Locals tancats, permanents no desmuntables, coberts totalment o parcialment.

      Segon. Locals no permanents desmuntables, coberts totalment o parcialment, o bé instal·lacions fixes portàtils o desmuntables tancades.

      Tercer. Recintes que uneixen diversos locals o instal·lacions, constituïts en complexos o infraestructures d'oci. Poden ésser de gran magnitud o no, i llurs locals o instal·lacions poden ésser permanents no desmuntables o no permanents desmuntables.

    4. Espais oberts al públic: els llocs de domini públic, inclosa la via pública, o de propietat privada on ocasionalment es duen a terme espectacles públics o activitats recreatives, i que no disposen d'infraestructures ni instal·lacions fixes per a fer-ho.

    5. Artistes, intèrprets o executants: les persones que intervenen en els espectacles públics o en determinades activitats recreatives davant el públic, amb independència que ho facin amb retribució o sense.

    6. Personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives: els artistes, intèrprets o executants, els tècnics, els porters i la resta d'empleats o professionals que fan possible el funcionament de l'establiment obert al públic o que l'espectacle o l'activitat es dugui a terme.

    7. Titulars: les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, que tenen, ja sigui en qualitat de propietaris, d'arrendataris o de qualsevol altre títol jurídic, la titularitat dels establiments oberts al públic regulats per aquesta llei. Els titulars són els organitzadors dels espectacles i de les activitats recreatives que es duen a terme en llur establiment obert al públic, tret que d'una manera expressa s'hagi disposat altrament.

    8. Organitzadors: les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, responsables de promoure i organitzar els espectacles i les activitats regulats per aquesta llei.

  2. Un catàleg, que el Govern ha d'aprovar per decret, ha de definir els diversos tipus d'espectacles, activitats, establiments oberts al públic i espais regulats per aquesta llei, tenint en compte les característiques que han de tenir, l'aforament, el caràcter obert o tancat, fix o desmuntable, la titularitat pública o privada dels espais utilitzats i altres factors que, si escau, es decideixi aplicar.

ARTICLE 4 Àmbit d'aplicació
  1. Resten sotmesos a aquesta llei tota mena d'espectacles públics, activitats recreatives i establiments oberts al públic, amb independència del caràcter públic o privat dels organitzadors, de la titularitat pública o privada de l'establiment o l'espai obert al públic en què es desenvolupen, de llur finalitat lucrativa o no lucrativa i de llur caràcter esporàdic o habitual.

  2. Són responsables dels espectacles públics, de les activitats recreatives i dels establiments oberts al públic les persones físiques o jurídiques, de caràcter públic o privat, amb ànim de lucre o sense, que tenen la condició d'organitzadors, explotadors o de titulars.

  3. Aquesta llei és aplicable a les activitats d'espectacles públics en què es facin servir animals, llevat de les festes tradicionals amb bous, que es regeixen per llur normativa específica, i és aplicable supletòriament a les activitats de restauració, que es regeixen per llur normativa específica.

  4. (Derogat)

  5. Resten exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei:

    1. Els actes i les celebracions privats o de caràcter familiar que no es duen a terme en establiments oberts al públic i que, per llurs característiques, no comporten cap risc per a la integritat dels espais públics, per a la convivència entre els ciutadans o per als drets de tercers.

    2. Les activitats dutes a terme en exercici dels drets fonamentals de reunió i de manifestació.

    3. Els actes i les celebracions de caràcter veïnal o associatiu, amb un aforament baix o mitjà, que no es duen a terme en establiments oberts al públic inclosos en el catàleg establert per reglament, sempre que no comportin risc greu per a la seguretat de les persones, per als drets de tercers o per a la integritat dels espais públics, sens perjudici del que estableixin les ordenances municipals.

    4. Totes les manifestacions festives que consten en el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya, sens perjudici del que estableixin les ordenances municipals.

  6. El que estableix aquesta llei s'entén sens perjudici del que disposen les normatives sectorials aplicables. En cas de conflicte entre aquesta llei i les lleis sectorials, prevalen les sectorials.

TÍTOL I Dels drets i les obligacions dels espectadors i els usuaris Artículos 5 a 10
ARTICLE 5 Drets i obligacions dels espectadors i els usuaris
  1. Els espectadors, els participants i els usuaris dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen els drets següents:

    1. Contemplar l'espectacle o participar en l'activitat recreativa, i que aquests es duguin a terme íntegrament, i de la manera i amb les condicions que hagin estat anunciades.

    2. Rebre la devolució total o parcial de l'import abonat, en el cas de suspensió o modificació essencial de l'espectacle o l'activitat recreativa, tret dels supòsits establerts per l'article 6.2.c, sens perjudici de les reclamacions procedents d'acord amb la legislació aplicable.

    3. Ésser admesos a l'establiment o a l'espai obert al públic en les mateixes condicions objectives per a tots els assistents, sempre que la capacitat d'aforament ho permeti i que no es doni cap de les causes d'exclusió, que han d'ésser establertes per reglament, per raons de seguretat, per a evitar l'alteració de l'ordre públic o en aplicació del dret d'admissió.

    4. Gaudir de llibertat i indemnitat sexuals i rebre un tracte respectuós i no discriminatori per part de totes les persones presents en el desenvolupament de l'espectacle o l'activitat.

    5. Tenir a llur disposició, en tots els establiments oberts al públic, els fulls de reclamacions i de denúncies pertinents, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

    6. Que la publicitat dels espectacles i les activitats recreatives s'ajusti als principis de veracitat i suficiència i no contingui informacions que els puguin induir a error ni que puguin generar frau.

  2. Els espectadors, els participants i els usuaris dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen les obligacions següents:

    1. Ocupar llurs localitats o romandre a les zones assenyalades per al públic, sense envair l'espai destinat a altres finalitats, llevat que estigui previst en el desenvolupament de l'espectacle o que sigui inherent a la naturalesa de l'activitat.

    2. Complir els requisits i les condicions de seguretat que estableixin els titulars o els organitzadors per tal que l'espectacle o l'activitat es dugui a terme amb normalitat, i seguir les instruccions dels empleats i del personal de vigilància i de seguretat, tant a l'interior com a l'entrada i a la sortida de l'establiment o l'espai obert al públic.

    3. Comportar-se cívicament i evitar accions que puguin crear situacions de perill o incomoditat per a la resta d'espectadors o usuaris o per al personal al servei de l'establiment obert al públic o de l'espectacle, o que puguin impedir o dificultar que l'espectacle o l'activitat es dugui a terme.

    4. Donar un tracte respectuós i no discriminatori a totes les persones presents als establiments i activitats d'espectacles públics i activitats recreatives musicals, i no dur a terme, ni incitar que es duguin a terme, actes que atemptin contra la llibertat i la indemnitat sexuals.

    5. No dur armes de cap naturalesa ni altres objectes que puguin ésser utilitzats amb finalitats violentes.

    6. Complir els requisits i les normes d'accés i d'admissió establerts amb caràcter general pels titulars dels establiments oberts al públic o pels organitzadors de les activitats. Els criteris d'accés i admissió s'han de donar a conèixer per mitjà de rètols visibles col·locats en els llocs d'accés i pels altres mitjans que es determinin per reglament.

    7. Respectar l'horari d'inici i d'acabament de l'espectacle o l'activitat.

    8. Adoptar una conducta, a l'entrada i a la sortida de l'establiment, que garanteixi la convivència entre els ciutadans i no destorbi el descans dels veïns, i no malmetre el mobiliari urbà que hi hagi a l'entorn d'on es duu a terme l'espectacle o l'activitat.

    9. Respectar les normes reguladores del subministrament i el consum de tabac i de begudes alcohòliques, i les normes que estableixen l'edat mínima per a poder accedir als establiments i als espais oberts al públic.

    10. Abstenir-se de dur i exhibir públicament símbols, indumentària o objectes i d'adoptar conductes que incitin a la violència, puguin ésser constitutius d'algun dels delictes d'apologia establerts pel Codi penal, o siguin contraris als drets fonamentals i les llibertats públiques reconeguts per la Constitució, especialment si inciten a qualsevol tipus de discriminació o atempten contra la llibertat i la indemnitat sexuals.

ARTICLE 6 Drets i obligacions dels organitzadors i dels titulars
  1. Els organitzadors i els titulars, en el marc del dret a la llibertat d'empresa, tenen els drets següents:

    1. Dur a terme l'espectacle públic o l'activitat recreativa, d'acord amb l'autorització o la llicència corresponent.

    2. Fixar els preus que considerin pertinents.

    3. Adoptar les mesures que considerin pertinents per a garantir el funcionament de l'establiment obert al públic, l'espectacle o l'activitat en condicions de seguretat i de qualitat.

    4. Rebre el suport de les forces i els cossos de seguretat per a garantir l'ordre a l'exterior de l'establiment o l'espai obert al públic i, en el cas que es produeixin incidents que puguin posar en perill la seguretat de les persones, també a l'interior de l'establiment o l'espai.

  2. Els organitzadors i els titulars tenen les obligacions següents:

    1. Dur a terme efectivament l'espectacle públic o l'activitat recreativa d'acord amb el que estigui anunciat i en les condicions amb què s'hagin ofert al públic, tret que hi hagi causes de força major que ho impedeixin.

    2. En el cas que hi hagi variacions de l'ordre, la data o el contingut de l'espectacle o l'activitat, informar-ne amb l'antelació suficient en els llocs on habitualment es fixa la propaganda i en els espais de venda de localitats.

    3. Retornar als usuaris o espectadors l'import que hagin abonat en el cas que l'espectacle o l'activitat se suspengui o es modifiqui de manera essencial, i atendre les reclamacions per aquest motiu que siguin procedents, d'acord amb la legislació aplicable, tret dels casos en què s'hagi anunciat a cadascun dels usuaris o espectadors, d'una manera expressa i clara, que els organitzadors o titulars es reserven el dret de modificar la programació, o dels casos en què la suspensió o la modificació es produeixin un cop començat l'espectacle o l'activitat i siguin degudes a causes fortuïtes o de força major.

    4. Permetre l'entrada al públic, tret dels casos establerts per llei o per reglament, entre els quals el dret d'admissió.

    5. Tenir a disposició del públic els fulls de reclamacions i oferir en un lloc visible i perfectament llegible la informació que s'estableixi per reglament.

    6. No cobrar, per les entrades o els abonaments, un preu superior al que s'hagi anunciat en la publicitat corresponent i comunicar-ne o denunciar-ne la revenda i la venda ambulant.

    7. Respectar l'aforament màxim permès per als establiments oberts al públic i abstenir-se de vendre entrades i abonaments en un nombre que l'excedeixi. Els sistemes de verificació i control de l'aforament dels locals o les instal·lacions i els establiments que n'han de disposar s'han d'establir per reglament.

    8. Complir els horaris d'obertura i tancament dels establiments oberts al públic i els d'inici i acabament dels espectacles públics i les activitats recreatives.

    9. Disposar d'un servei de vigilància atès per personal amb la formació que s'estableixi per reglament, el qual ha d'estar capacitat, com a mínim, per a practicar primers auxilis i evacuacions en casos d'emergència.

    10. Vetllar perquè els espais urbans, rurals o agraris que es poden veure afectats pels espectacles públics o les activitats recreatives es conservin adequadament i complir la normativa en matèria de protecció del medi ambient.

    11. Respondre dels danys i perjudicis que es puguin produir com a conseqüència de les característiques de l'establiment obert al públic o de l'organització i el desenvolupament de l'espectacle o l'activitat recreativa, i també constituir les garanties i concertar i mantenir vigents els contractes d'assegurança corresponents, determinats per reglament.

    12. Comunicar a les administracions competents la identitat i el domicili dels titulars, dels organitzadors, de llurs representants legals i dels responsables de dirigir els establiments oberts al públic, els espectacles i les activitats, i les modificacions i els canvis que es produeixin, i facilitar que les notificacions i les comunicacions es facin amb mitjans informàtics i telemàtics, de la manera que s'estableixi per reglament.

    13. Facilitar l'accés a les forces i els cossos de seguretat, als serveis de protecció civil, als serveis de sanitat, als agents de l'autoritat, als funcionaris i a les entitats col·laboradores de l'Administració que exerceixin funcions de control, de vigilància, d'observació o d'inspecció, en els termes establerts per aquesta llei.

    14. Fer els controls tècnics periòdics que siguin obligatoris d'acord amb la normativa vigent i adoptar les mesures de seguretat, higiene i salubritat establertes amb caràcter general, o especificades per la llicència o l'autorització, de manera que els establiments oberts al públic i les instal·lacions es mantinguin en tot moment en un estat de funcionament adequat.

    15. Tenir a disposició dels agents de l'autoritat i dels serveis d'inspecció, en els establiments oberts al públic, tota la documentació que s'estableixi per reglament.

    16. Informar el personal de control d'accés i el de serveis de vigilància sobre les funcions i les obligacions que els atribueix la normativa específica, i també sobre les responsabilitats personals que es poden derivar de l'incompliment de les dites funcions i obligacions.

    17. Disposar d'un pla d'autoprotecció o d'un pla d'emergència, si ho exigeix la normativa específica sobre protecció civil i prevenció i extinció d'incendis, en els termes que aquesta normativa estableixi.

    18. Complir la normativa vigent sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, sobre seguretat i prevenció de riscos laborals i sobre règim general dels artistes, intèrprets o executants, i la resta de normativa que sigui aplicable.

ARTICLE 7 Drets i obligacions dels artistes, intèrprets o executants i de la resta de personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives
  1. Els artistes, intèrprets o executants i la resta de personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen els drets següents:

    1. Dur a terme l'actuació o l'activitat contractada, d'acord amb les normes que la regulen en cada cas i amb el programa o el guió pactat amb els artistes o els organitzadors. Els artistes, intèrprets o executants es poden negar a actuar o poden alterar llur actuació tan sols per una causa legítima o per raons de força major. A aquest efecte, s'entén que és una causa legítima la carència o la insuficiència de les mesures de seguretat i d'higiene requerides, l'estat de les quals els artistes, intèrprets o executants poden comprovar abans de l'inici de l'espectacle o l'activitat.

    2. Ésser tractats amb respecte pels titulars, els organitzadors, el públic i els usuaris.

    3. Rebre la protecció necessària per a executar l'espectacle o l'activitat recreativa, i també per a accedir a l'establiment o l'espai obert al públic i per a abandonar-lo.

    4. Els drets reconeguts per la legislació d'ordre social i, en particular, per la legislació de riscos laborals i per la normativa general en matèria d'artistes, intèrprets o executants.

  2. Els artistes, intèrprets o executants i la resta de personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen les obligacions següents:

    1. Ésser respectuosos amb el públic.

    2. Dur a terme l'actuació o l'activitat contractada, d'acord amb les condicions establertes per l'apartat 1.a.

  3. La intervenció dels artistes, intèrprets o executants menors d'edat resta sotmesa al que estableix la normativa de protecció de menors. Cal tenir una cura especial per a fer possible que participin, amb les condicions de seguretat adients, en les activitats de cultura popular, tradicional i de foment de les arts.

ARTICLE 8 Drets de les persones interessades
  1. Tenen la condició d'interessades, amb relació als procediments administratius regulats per aquesta llei, llevat dels procediments sancionadors, totes les persones, i també les associacions i les organitzacions representatives d'interessos veïnals, econòmics i socials, amb algun dret o interès legítim que pugui resultar afectat per la realització d'espectacles públics i d'activitats recreatives o pel funcionament d'establiments oberts al públic, en els termes que estableix la legislació sobre règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

  2. Les persones i entitats interessades tenen els drets següents:

    1. Ésser escoltades en els procediments d'atorgament de les llicències i les autoritzacions establertes per aquesta llei.

    2. Instar l'actuació de les institucions públiques per a garantir el compliment d'aquesta llei.

    3. Rebre, en els termes establerts per les lleis i en els que es determinin per reglament, la informació de què disposi l'Administració amb relació a les sol·licituds de llicències i autoritzacions i el grau de compliment de les mesures correctores i de les obligacions exigibles als establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que ja funcionen.

  3. Les administracions a les quals aquesta llei atribueix competències han d'informar les persones i entitats interessades i atendre llurs queixes i reclamacions sobre les molèsties ocasionades pels establiments oberts al públic i sobre eventuals actuacions o inactivitats administratives amb relació a aquests establiments.

  4. Les administracions a les quals aquesta llei atribueix competències, sens perjudici de les accions sancionadores que corresponguin, han d'oferir actuacions i serveis de mediació entre consumidors d'oci i titulars d'establiments oberts al públic i les persones que hi viuen a prop, a fi de resoldre per aquesta via situacions de conflicte veïnal i d'evitar riscos per a la convivència.

  5. Les persones interessades que denunciïn molèsties que afectin la convivència i el descans dels veïns provocades pels establiments o els espais oberts al públic tenen dret que l'Administració efectuï proves, amb els mitjans tècnics pertinents, a fi d'acreditar l'existència efectiva de les molèsties denunciades, i que les autoritats competents actuïn d'acord amb els resultats obtinguts, per tal d'impedir-les.

  6. Si les denúncies a què fa referència l'apartat 5 són relatives a molèsties per soroll a l'interior del domicili, els denunciants han de permetre que els inspectors i els tècnics de l'Administració accedeixin al domicili en el cas que sigui necessari per a obrir l'expedient. En el cas que no se'ls permeti l'accés, s'han d'arxivar les actuacions.

ARTICLE 9 Protecció dels menors
  1. L'accés dels menors a determinats establiments oberts al públic, espectacles públics i activitats recreatives, i també les condicions per a poder-hi participar, s'han de regular per reglament, d'acord amb el que estableixen aquesta llei i la resta de legislació aplicable.

  2. Els establiments i els espais oberts al públic en els quals es permet l'entrada de menors han de complir les condicions generals a què estiguin sotmesos i la normativa sobre protecció de menors, especialment la relativa a la prohibició de venda i subministrament de begudes alcohòliques; a la prohibició de venda, subministrament i consum de tabac i de tota mena de drogues o substàncies estupefaents; a la prohibició de jugar amb màquines recreatives amb premi o d'atzar o que incitin a la violència; a la protecció de la integritat física, psíquica i moral dels menors, i a la limitació d'horaris.

  3. En el supòsit d'espectacles públics o d'activitats recreatives de caràcter extraordinari sense reglamentació específica, l'òrgan competent per a autoritzar-los pot prohibir-hi l'assistència als menors.

ARTICLE 10 Dret d'admissió

L'exercici del dret d'admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social dels usuaris dels establiments i els espais oberts al públic, tant pel que fa a les condicions d'accés com a la permanència en els establiments i a l'ús i gaudi dels serveis que s'hi presten.

TÍTOL II De l'organització administrativa Artículos 11 a 19
CAPÍTOL I Competències Artículos 11 a 13
ARTICLE 11 Competències de la Generalitat
  1. La Generalitat té atribuïdes les competències administratives següents en matèria d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics i d'activitats recreatives:

    1. Dictar les normes que siguin necessàries per al desenvolupament reglamentari d'aquesta llei.

    2. Planificar territorialment els establiments oberts al públic, en els termes establerts per aquesta llei i per la legislació urbanística i la de política territorial.

    3. Autoritzar els establiments de règim especial i els espectacles i les activitats recreatives de caràcter extraordinari que no siguin de competència municipal.

    4. Inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que hagi autoritzat.

    5. Inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives autoritzats pels ajuntaments quan aquests no hagin acordat assumir l'exercici d'aquesta competència, d'acord amb el que estableix l'article 13.1.d.

    “2. Les competències establertes per les lletres c , d i e de l'apartat 1 han d'ésser exercides pels òrgans centrals i territorials dependents del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, en els termes que s'estableixin per reglament.”

  2. (Derogat)

ARTICLE 12 Delegació de competències de la Generalitat als ajuntaments
  1. La Generalitat pot delegar als ajuntaments que ho sol·licitin les competències d'autoritzar els establiments oberts al públic de règim especial i les sancionadores, que li són atribuïdes, respectivament, per les lletres c i d de l'article 11.1.

  2. Poden sol·licitar la delegació de les competències de la Generalitat establertes per l'apartat 1 els ajuntaments que compleixen els requisits següents:

    1. Acreditar, en els termes que la Generalitat ha d'establir per reglament, que tenen capacitat de gestió tècnica suficient per a exercir les competències que sol·liciten que se'ls delegui.

    2. Haver assumit l'exercici de les competències que els atribueix l'article 13.1.d, d'acord amb el procediment establert pel mateix precepte, i acreditar que les exerceixen efectivament.

  3. El règim i el procediment aplicables a la delegació de competències a què fa referència aquest article són els establerts pel text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril.

ARTICLE 13 Competències municipals
  1. Els ajuntaments tenen atribuïdes les competències següents en matèria d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics i d'activitats recreatives:

    1. Aprovar ordenances, en el marc establert per aquesta llei.

    2. Adoptar mesures de planificació urbanística, que, si ho estableixen els instruments de planejament corresponents, han d'ésser vinculants per a la ubicació dels establiments oberts al públic regulats per aquesta llei.

    3. Atorgar les llicències d'establiments oberts al públic d'espectacles públics i d'activitats recreatives de caràcter permanent, les llicències d'establiments oberts al públic d'espectacles públics i d'activitats recreatives no permanents desmuntables, les llicències d'espectacles públics i activitats recreatives extraordinàries, en els termes establerts per l'article 42.2 i, en qualsevol cas, amb motiu de revetlles i festes populars o locals i les llicències d'espectacles públics i d'activitats recreatives en espais oberts al públic.

    4. Inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives sotmesos a llicència municipal, en els supòsits que, per mitjà d'un acord del ple municipal, s'hagi acordat d'assumir conjuntament l'exercici d'aquestes competències, la qual cosa s'ha de comunicar als òrgans corresponents del departament competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives.

    5. Ésser titulars d'establiments oberts al públic o organitzadors d'espectacles públics o d'activitats recreatives.

    6. Exercir, en llur àmbit territorial, totes les potestats i facultats de naturalesa administrativa relatives als establiments oberts al públic, als espectacles públics i a les activitats recreatives que aquesta llei o altres no atribueixen expressament a altres administracions públiques.

  2. Els ajuntaments poden delegar en la Generalitat l'exercici de les competències que els atribueix aquesta llei, o encarregar-li'n la gestió. Aquestes delegacions i aquests encàrrecs de gestió s'han de basar en l'acord mutu de les administracions implicades i s'han de formalitzar per mitjà d'un conveni, d'acord amb el que estableix la legislació administrativa i la de règim local.

CAPÍTOL II Relacions interadministratives Artículos 14 a 16
ARTICLE 14 Relacions de col·laboració i cooperació
  1. L'Administració de la Generalitat i els ajuntaments han d'exercir les competències que els atribueix aquesta llei, d'acord amb el principi de lleialtat institucional, en els termes establerts per la legislació administrativa i la de règim local.

  2. Les administracions que exerceixen les competències que els atribueix aquesta llei s'han de facilitar recíprocament informació, col·laboració, cooperació i suport, per a garantir l'exercici eficaç de les competències respectives. Amb aquesta finalitat, les administracions interessades poden formalitzar convenis o altres acords de col·laboració i cooperació basats en l'acord mutu.

ARTICLE 15 Subrogació en l'exercici de competències municipals

L'exercici de les competències assumides d'acord amb l'article 13.1.d té caràcter obligatori. En el cas que un ajuntament que les ha assumides no les exerceixi, i com a conseqüència d'aquest fet es posin en risc la convivència, la seguretat o la salut dels ciutadans, l'Administració de la Generalitat pot exercir-les subsidiàriament d'acord amb el procediment i els requisits establerts pel text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003.

ARTICLE 16 La Comissió d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives

(Derogat)

CAPÍTOL III Altres mesures d'organització Artículos 17 a 19
ARTICLE 17 El Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives
  1. El Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives és un òrgan de l'Administració de la Generalitat amb funcions de debat, deliberació, consulta, coordinació, col·laboració i assessorament, a fi de facilitar la participació amb relació a les matèries objecte d'aquesta norma als departaments de la Generalitat que hi tenen competències, a les administracions locals, als col·legis professionals implicats, als ciutadans i als sectors directament interessats.

  2. La composició, l'organització, el règim de funcionament i la ubicació orgànica del Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives dins l'estructura de la Generalitat s'han d'establir per reglament.

  3. El Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives ha d'informar, amb caràcter preceptiu, sobre els projectes de reglament que ha de promulgar la Generalitat en desenvolupament i aplicació d'aquesta llei, i també sobre els projectes d'ordenança municipal sobre matèries regulades per aquesta llei que els ajuntaments acordin de sotmetre a la seva consideració.

  4. Els ajuntaments poden constituir consells assessors, per a llur àmbit territorial respectiu, amb una composició i unes funcions similars a les del Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives.

ARTICLE 18 Entitats col·laboradores de l'Administració
  1. La Generalitat pot acreditar i habilitar entitats col·laboradores de l'Administració perquè emetin informes tècnics, certificacions i actes de verificació o control, en el marc dels procediments d'atorgament de llicències i d'autoritzacions, de control, d'inspecció i de sanció regulats per aquesta llei, d'acord amb el que estableixen aquesta llei i el seu desenvolupament reglamentari.

  2. Les acreditacions i les habilitacions a què fa referència l'apartat 1 s'han d'atorgar després de comprovar que els sol·licitants compleixen els requisits de capacitat tècnica i la solvència empresarial establerts per reglament, han de tenir caràcter temporal i poden ésser revocades en el cas que els sol·licitants exerceixin llurs funcions d'una manera deficient.

ARTICLE 19 Registres d'establiments oberts al públic i d'organitzadors
  1. Els ajuntaments que exerceixen competències que els atribueix aquesta llei han de constituir un registre municipal d'establiments oberts al públic i d'organitzadors d'espectacles públics i d'activitats recreatives, en el qual han de constar les dades que es determinin per reglament sobre els dits establiments oberts al públic i organitzadors radicats en el terme municipal respectiu o que hi operin.

  2. L'Administració de la Generalitat, amb la informació provinent dels ajuntaments, dels departaments de la Generalitat i dels sectors interessats, ha de constituir i gestionar els seus propis registres d'establiments oberts al públic i d'organitzadors d'espectacles públics i d'activitats recreatives, en els quals han de constar tots els establiments oberts al públic i organitzadors radicats en el territori de Catalunya o que hi operin.

  3. El funcionament dels registres s'ha d'establir per reglament i amb ple respecte a la potestat municipal d'autoorganització, i garantint que es comparteixin i es transfereixin les dades entre els registres i que les diverses administracions competents tinguin accés als registres de les altres. També s'ha de regular l'accés públic a les dades d'aquests registres, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

TÍTOL III De la intervenció administrativa Artículos 20 a 43
CAPÍTOL I Condicions generals Artículos 20 a 25
ARTICLE 20 Horaris
  1. Per ordre del conseller o consellera del departament competent en la matèria, un cop escoltat el Consell Assessor d'Espectacles Públics i d'Activitats Recreatives, s'ha de determinar l'horari general dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives.

  2. Les ordres a què fa referència l'apartat 1 han d'establir els criteris, els supòsits i les circumstàncies en què els òrgans competents de la Generalitat o dels municipis poden acordar, sempre de manera motivada, ampliacions o reduccions de l'horari general.

ARTICLE 21 Venda i revenda d'entrades
  1. En les activitats d'espectacles públics o recreatives en què es requereixi la venda d'entrades o abonaments, els titulars, explotadors i organitzadors poden habilitar les expenedories necessàries per al despatx presencial i directe d'aquestes entrades o abonaments al públic. Així mateix, es poden establir o autoritzar plataformes tecnològiques accessibles per a la venda d'entrades o abonaments.

  2. Està prohibida la venda i revenda d'entrades o abonaments per persones o en llocs de venda físics que no hagin estat autoritzats pels titulars, explotadors i organitzadors de les activitats. En aquests supòsits s'ha de procedir d'ofici, com a mesura cautelar, a la retirada immediata i al comís de les entrades i abonaments i dels diners objecte de la transacció, sens perjudici de la iniciació d'un procediment sancionador.

  3. La venda i revenda telemàtica d'entrades o abonaments es regeix per la normativa en matèria de comerç electrònic.

  4. En els casos en què l'activitat d'espectacle públic o recreativa se suspengui o es modifiqui de manera injustificada, els espectadors o participants i, si escau, l'Administració poden exigir als titulars, als explotadors o als organitzadors la devolució de l'import de les entrades o els abonaments o el canvi per un altre dia, sempre que sigui possible, a criteri de l'espectador o usuari.

ARTICLE 22 Publicitat
  1. La publicitat dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives s'ha d'ajustar als principis de veracitat i suficiència i no contenir informacions que:

    1. Indueixin a l'equívoc o puguin distorsionar la capacitat electiva dels espectadors.

    2. Puguin produir problemes de seguretat o convivència rellevants com a conseqüència de la manca de correspondència entre l'expectativa generada pels anuncis i la realitat de l'oferta.

  2. Es prohibeix qualsevol forma de promoció o de publicitat que:

    1. Inciti a la violència, al sexisme, al racisme, a l'homofòbia o a la xenofòbia, o faci apologia d'activitats contràries als drets fonamentals reconeguts per la Constitució.

    2. Inciti, directament o indirectament, al consum de begudes alcohòliques, especialment si són dispensades d'una manera il·limitada o incontrolada, o al consum de tabac o de qualsevol altra droga o substància estupefaent.

    3. Sigui sexista o vexatòria per als homes o les dones.

ARTICLE 23 Prevenció de riscos i assegurances
  1. Els titulars i els organitzadors han d'elaborar, d'acord amb el que s'estableixi per reglament, un pla d'emergència, que ha d'ésser autoritzat per l'administració competent, amb l'objecte de determinar el protocol d'actuació que cal seguir per a resoldre les situacions de risc que es puguin produir com a conseqüència del funcionament dels espectacles públics o les activitats recreatives.

  2. Els titulars i els organitzadors han de subscriure un contracte d'assegurança que cobreixi la responsabilitat civil en què puguin incórrer, amb l'abast i en els termes que es determinin per reglament.

  3. L'atorgament de les llicències i les autoritzacions establertes per aquesta llei es condiciona al fet que els sol·licitants subscriguin els contractes d'assegurança a què fa referència aquest article. La vigència d'aquestes assegurances s'ha de mantenir mentre romangui actiu l'establiment obert al públic o es dugui a terme l'espectacle públic o l'activitat recreativa. La manca d'assegurança comporta la clausura de l'establiment obert al públic o la suspensió immediata de l'espectacle públic o l'activitat recreativa.

ARTICLE 24 Control d'accés i d'aforaments
  1. S'ha de determinar, per reglament, els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que, en funció de l'aforament, han de tenir sistemes de control d'accés i de verificació i control d'aforaments, i també els requisits i les característiques que han de complir aquestes instal·lacions.

“2. El personal responsable del control d'accés i d'aforaments dels establiments oberts al públic ha de complir els requisits professionals i d'idoneïtat necessaris. Aquest personal ha d'assistir a cursos de formació impartits per un centre degudament habilitat i superar les proves de selecció que convoqui la direcció general competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives.

ARTICLE 25 Personal i instal·lacions de vigilància
  1. S'ha de determinar, per reglament, els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives en què hi ha d'haver personal i instal·lacions de vigilància, i també les característiques, les funcions i les obligacions que han de tenir, d'acord amb el principi segons el qual els titulars i els organitzadors han d'adoptar llurs pròpies mesures preventives per tal d'assegurar-se que els espectacles públics i les activitats recreatives es duen a terme amb normalitat.

  2. El personal de vigilància ha de complir les condicions de capacitació necessàries per a l'exercici de les seves funcions. El compliment d'aquest requisit és una de les condicions a què s'han de sotmetre les llicències i les autoritzacions.

  3. Les institucions, d'acord amb les competències que tenen atribuïdes, s'han de coordinar per a garantir la seguretat de les persones en els espectacles públics i les activitats recreatives que hagin estat autoritzats i s'hagin dut a terme en espais oberts al públic.

  4. Si el comportament dels espectadors o dels usuaris pot provocar problemes greus de seguretat i d'ordre públic i el personal de vigilància no pot afrontar la situació d'una manera adequada, ha de sol·licitar l'auxili dels cossos i forces de seguretat perquè adoptin les mesures pertinents.

CAPÍTOL II Regulació i planificació Artículos 26 a 28
ARTICLE 26 Desenvolupament normatiu
  1. El Govern ha de dictar les normes reglamentàries necessàries per a desenvolupar aquesta llei i per a establir l'organització i les atribucions internes de competències per a aplicar-la.

  2. Els ajuntaments, per mitjà d'ordenances o de reglaments, poden sotmetre els espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments oberts al públic a requisits i condicions addicionals als establerts amb caràcter general.

  3. Les ordenances i els reglaments municipals poden establir:

    1. Prohibicions, limitacions o restriccions per a evitar la concentració excessiva d'establiments oberts al públic i d'activitats recreatives o per a garantir-ne la coexistència amb altres activitats humanes o socials.

    2. Requisits constructius especials per a assegurar les millors condicions possibles de seguretat, accessibilitat, salubritat, respecte pel medi ambient i comoditat per a afavorir el desenvolupament de la creativitat artística.

    3. L'exigència de serveis de seguretat, d'emergències o sanitaris per a assegurar la protecció de la integritat i la salut de les persones que participen en els espectacles públics i les activitats recreatives.

    4. Els requisits i les condicions especials que exigeixen per a atorgar les llicències.

  4. En el moment de l'aprovació inicial d'una ordenança o un reglament o, si escau, en el moment d'iniciar el tràmit d'informació pública i audiència, l'administració autora de l'ordenança o el reglament pot acordar que se suspengui la tramitació de llicències o autoritzacions a què fa referència aquesta llei. Aquesta suspensió es pot mantenir fins a la promulgació de l'ordenança o el reglament, però en cap cas no pot excedir el termini d'un any.

ARTICLE 27 Planificació urbanística
  1. Els plans d'ordenació urbanística municipal i la resta de planejament urbanístic local, inclosos els plans especials i els altres instruments de planificació urbanística, han d'establir previsions i prescripcions amb l'objecte que els establiments oberts al públic tinguin la localització més adequada possible dins el territori.

  2. La planificació urbanística, amb relació a la localització dels establiments oberts al públic dins el territori, té les finalitats o les determinacions específiques següents:

  1. Impulsar una oferta d'oci de qualitat, sense excloure'n la pràctica a la ciutat consolidada, facilitar la difusió de l'espectacle com a manifestació cultural i promoure l'equilibri entre les sales amb un aforament petit, mitjà i gran.

  2. Avaluar la distribució i la localització de l'oci dins el territori tenint en compte l'adequació al medi, els costos econòmics, la seguretat, la salut, els riscos per a les persones i els béns i la convivència entre els ciutadans.

  3. Adoptar mesures per a prohibir, limitar o promoure, si escau, determinats tipus d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics o d'activitats recreatives en zones o àmbits territorials determinats.

  4. Establir directrius, criteris o prescripcions per a la localització dins el territori de determinats tipus d'establiments oberts al públic.

  5. Adoptar mesures perquè la mobilitat per a accedir als establiments i als espais oberts al públic sigui sostenible i segura.

  6. Fixar requisits constructius, de dimensions i d'equipament tècnic per a garantir condicions mínimes de seguretat i d'adequació al medi dels establiments i els espais oberts al públic, dels espectacles públics i de les activitats recreatives.

  7. Delimitar les àrees que requereixen actuacions especials.

ARTICLE 28 Qualificacions i altres mesures de foment
  1. Es poden establir, per reglament, mesures per a aplicar qualificacions als establiments oberts al públic, als espectacles públics i a les activitats recreatives. Aquestes qualificacions han d'ésser merament informatives, amb finalitats de promoure la qualitat en aquest sector. S'han de respectar, com a mínim, les recomanacions derivades de les qualificacions establertes per les autoritats i els serveis de cultura.

  2. La Generalitat i els ajuntaments poden adoptar altres mesures de foment per a promoure una oferta d'oci de qualitat i coherent amb els objectius i els principis establerts per aquesta llei, sens perjudici del que estableixen les normes reguladores de la competència.

CAPÍTOL III Règim general de les llicències i les autoritzacions Artículos 29 a 38
ARTICLE 29 Activitats sotmeses a llicència o a autorització
  1. L'obertura d'establiments oberts al públic per a dur-hi a terme espectacles públics i activitats recreatives, i també l'organització d'aquests espectacles i activitats, requereixen l'obtenció prèvia de les llicències o les autoritzacions establertes per aquesta llei.

  2. Les llicències i les autoritzacions a què fa referència l'apartat 1 només són efectives en les condicions i per a les activitats que estableixen.

  3. Els espectacles públics i les activitats recreatives que es duen a terme de manera habitual en establiments oberts al públic degudament autoritzats no necessiten cap altra llicència ni autorització, sempre que les característiques de l'espectacle o l'activitat i les condicions de l'establiment siguin les idònies per a garantir els principis de seguretat, convivència i qualitat.

  4. Cada establiment obert al públic ha de tenir una única llicència o autorització d'entre les regulades per aquesta llei, que pot donar cobertura a diversos espectacles públics o activitats recreatives, en els termes que es fixin per reglament.

  5. Qualsevol modificació de l'establiment obert al públic, ja sigui per motius de transformació, adaptació, reforma, canvi d'emplaçament, ampliació o reducció, està sotmesa a llicència o autorització. A aquest efecte, no s'entén com a modificació el canvi de distribució o de mobiliari de l'establiment, sempre que es faci en les condicions tècniques adequades per a garantir la seguretat del públic, la convivència entre els ciutadans i la qualitat dels establiments.

  6. En els casos en què la legislació sobre el control ambiental preventiu no requereix autorització ni llicència, els reglaments de la Generalitat o les ordenances municipals poden substituir el règim d'autorització pel de comunicació prèvia a l'Administració, si consideren que no hi ha una raó imperiosa d'interès general, a què fa referència l'article 9.1.b de la Directiva 2006/123 (CE) del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. Els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives sotmesos a comunicació prèvia han de complir les mateixes condicions generals establertes per a les llicències i les autoritzacions.

  7. Resten exempts de la necessitat de llicència municipal, llevat que les ordenances o els reglaments municipals, en supòsits expressament justificats i de caràcter excepcional, estableixin el contrari:

    1. Els establiments oberts al públic que són de titularitat del mateix ajuntament.

    2. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari organitzats pels municipis amb motiu de festes i revetlles populars, amb independència de la titularitat de l'establiment o de l'espai obert al públic on es duen a terme.

    3. Els espectacles públics i les activitats recreatives d'interès artístic o cultural amb un aforament reduït, en el cas que es duguin a terme ocasionalment en espais oberts al públic o en qualsevol tipus d'establiments de concurrència pública. En aquest cas, es pot establir l'obligatorietat d'una comunicació prèvia.

    4. Els espectacles i les activitats esportives de caràcter esporàdic.

  8. La Generalitat pot eximir de l'obligatorietat d'obtenir llicència municipal els espectacles públics i les activitats recreatives d'interès artístic o cultural que es duen a terme ocasionalment en edificis inclosos dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat.

ARTICLE 30 ”Contingut i condicions tècniques

”1. Les llicències i les autoritzacions han de fer constar amb exactitud el nom, la raó social, els titulars, llur domicili, la data d'atorgament, el tipus d'establiments oberts al públic, d'activitats recreatives o d'espectacles públics autoritzats, l'aforament màxim permès, la resta de dades que s'estableixin per reglament i, si escau, les condicions singulars a què resten sotmeses.

”2. Només es poden autoritzar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives que compleixen les condicions de seguretat, qualitat, comoditat, salubritat i higiene adequades per tal de garantir els drets del públic assistent i de tercers afectats, la convivència veïnal i la integritat dels espais públics, d'acord amb aquesta llei i la resta de normativa aplicable.

”3. Es poden atorgar llicències o autoritzacions provisionals d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics i d'activitats recreatives en els casos que l'informe de l'òrgan competent per a atorgar la llicència o autorització corresponent, tot i que sigui desfavorable, indiqui expressament que les deficiències detectades no comporten cap risc per a la seguretat de les persones ni dels béns i s'acrediti així en l'expedient. Les llicències o autoritzacions provisionals tenen una vigència màxima de nou mesos. Els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals poden sotmetre a fiança l'atorgament de llicències o autoritzacions provisionals.

”4. Si concorren motius d'interès públic acreditats en l'expedient, es poden atorgar llicències o autoritzacions d'establiments oberts al públic en immobles catalogats o declarats d'interès cultural en què tradicionalment s'han desenvolupat espectacles públics o activitats recreatives, malgrat que llurs característiques arquitectòniques no compleixin plenament les condicions tècniques establertes amb caràcter general. En aquests casos, cal complir els requisits específics següents:

”

  1. Obtenir l'informe favorable de l'òrgan de la Generalitat competent en matèria de patrimoni cultural.

”b) Acreditar que resten garantides la seguretat, la salubritat i la higiene de l'edifici, la qualitat dels establiments, la comoditat i la protecció de les persones i la insonorització o altres mesures per a evitar molèsties a terceres persones.”

ARTICLE 31 Controls i revisions

“1. Els establiments oberts al públic han d'ésser objecte de controls de funcionament i de revisions, amb la periodicitat, el procediment i el contingut que s'estableixin per reglament, d'acord amb els criteris i les finalitats establerts per l'article 30 i en coherència amb el que estableix la legislació de control ambiental preventiu.

”2. Si les actes de verificació o control de funcionament i de revisió ho proposen, l'òrgan competent per a atorgar-les pot modificar-ne les condicions específiques o afegir-ne de noves. Aquestes modificacions no generen dret a indemnització per als titulars si les noves condicions tenen per objecte el compliment de l'article 35.3, o bé si són necessàries per raó de l'impacte que l'activitat pugui tenir en el medi ambient, la seguretat dels béns i les persones o la convivència entre els ciutadans. Les actes de control de funcionament s'han d'incorporar a la documentació de la llicència o de l'autorització.”

  1. Es poden atorgar llicències o autoritzacions provisionals d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics i d'activitats recreatives en els casos en què l'acta de control inicial, tot i que sigui desfavorable, indiqui expressament que les deficiències detectades no comporten cap risc per a la seguretat de les persones ni dels béns, i així s'acrediti a l'expedient.

  2. Les llicències o autoritzacions provisionals tenen una vigència màxima d'un any. Els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals poden sotmetre a fiança l'atorgament de llicències o autoritzacions provisionals.

  3. Els establiments oberts al públic han d'ésser objecte de controls de funcionament i de revisions, amb la periodicitat, el procediment i el contingut que s'estableixin per reglament, d'acord amb els criteris i les finalitats establerts per l'article 30 i en coherència amb el que estableix la legislació de control ambiental preventiu.

  4. Si les actes de verificació o control de funcionament i de revisió ho proposen, l'òrgan competent per a atorgar-les pot modificar-ne les condicions específiques o afegir-ne de noves. Aquestes modificacions no generen dret a indemnització per als titulars si les noves condicions tenen per objecte el compliment de l'article 35.3, o bé si són necessàries per raó de l'impacte que l'activitat pugui tenir en el medi ambient, la seguretat dels béns i les persones o la convivència entre els ciutadans. Les actes de control de funcionament s'han d'incorporar a la documentació de la llicència o l'autorització.

ARTICLE 32 Emissió d'informes tècnics i de certificacions
  1. Els reglaments i les ordenances que regulen la tramitació de llicències i autoritzacions poden requerir l'emissió d'informes, certificacions i verificacions, amb la finalitat d'acreditar la veracitat i la idoneïtat tècnica de les sol·licituds, dels projectes i de les construccions i els equipaments.

    “2. Els informes, les certificacions i les verificacions a què fa referència l'apartat 1 i les actes de verificació o control de funcionament i de revisió establertes per l'article 31 poden ésser elaborats pels mateixos serveis administratius o, si així ho ha establert l'Administració actuant, per entitats col·laboradores de l'Administració que hagin estat degudament acreditades, d'acord amb l'article 18, i també per tècnics titulats competents per raó de la matèria.”

  2. Els informes, les certificacions i les verificacions requerits per la normativa de prevenció d'incendis han d'ésser emesos pels serveis competents en la matèria o per entitats col·laboradores de l'Administració acreditades pels dits serveis.

  3. El cost dels informes, les certificacions i les actes de verificació o control de funcionament i de revisió va a càrrec dels sol·licitants o inspeccionats.

ARTICLE 33 Termini per a resoldre i efectes de la inactivitat administrativa
  1. Els terminis per a resoldre, sens perjudici dels terminis específics fixats per aquesta llei per a determinats tràmits i procediments, han d'ésser establerts per reglament i s'han de fer coincidir, sempre que sigui possible, amb els establerts per les altres normes que incideixin en els mateixos establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives.

  2. La manca de resolució expressa dins els terminis establerts té efectes denegatoris de la sol·licitud presentada, sens perjudici de l'aplicació preferent de les altres conseqüències que aquesta llei estableix per a determinats casos.

ARTICLE 34 Informació
  1. Els ciutadans tenen dret a obtenir de les administracions competents informació general sobre la viabilitat i els requisits de les llicències i les autoritzacions regulades per aquesta llei, i també de les llicències i les autoritzacions atorgades o en tramitació en un municipi determinat. Per mitjà d'un reglament s'ha d'establir quines han d'ésser les dades objecte d'informació, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

  2. A l'exterior dels establiments oberts al públic, en un lloc visible, s'ha d'exhibir una placa normalitzada, perfectament llegible, amb les dades que s'estableixin per reglament.

ARTICLE 35 Vigència
  1. Les llicències i les autoritzacions dels establiments oberts al públic tenen una vigència indefinida, tret que un reglament o les mateixes llicències i autoritzacions estableixin expressament el contrari, sens perjudici dels efectes dels controls i de les revisions periòdiques a què siguin sotmeses.

  2. Les llicències i les autoritzacions d'espectacles públics i d'activitats recreatives tenen la mateixa vigència que la dels espectacles i les activitats autoritzats.

  3. Els titulars de les llicències o autoritzacions estan obligats a garantir que llur establiment mantindrà sempre les condicions sense les quals no li haurien estat concedides i a adaptar les instal·lacions, els espectacles i les activitats a les noves condicions que estableixin les disposicions normatives posteriors a l'atorgament de les llicències o les autoritzacions.

  4. Els titulars de les llicències o les autoritzacions estan obligats a informar l'òrgan competent de qualsevol canvi relatiu a les condicions autoritzades o a les característiques o al funcionament dels establiments, a demanar-ne la revisió quan correspongui en atenció als terminis establerts i a sol·licitar l'ampliació o la modificació de les llicències o les autoritzacions si els canvis previstos ho justifiquen.

ARTICLE 36 Transmissió
  1. Les llicències i les autoritzacions regulades per aquesta llei són transmissibles, llevat que el nombre de les que es poden atorgar sigui limitat o que s'hagin concedit tenint en compte les característiques particulars dels subjectes autoritzats.

  2. No es poden transmetre les comunicacions prèvies, ni les llicències, ni les autoritzacions, ni l'explotació de les activitats d'espectacles públics i recreatives, quan llur titular, explotador o organitzador sigui objecte d'un expedient sancionador, d'un procediment de mesures provisionals o de qualsevol altre procediment d'exigència de responsabilitats administratives, mentre no s'hagi complert la sanció imposada, no s'hagi aixecat la mesura provisional, no s'hagi resolt l'arxiu de l'expedient per manca de responsabilitats o no s'hagi acreditat suficientment que la responsabilitat en la comissió de la infracció no afecta el propietari de l'establiment o el titular de la llicència o comunicació prèvia. Tampoc no es poden transmetre les comunicacions, ni les llicències, ni les autoritzacions subjectes a un expedient de revocació o caducitat, fins que no hi hagi una resolució ferma que confirmi la comunicació, la llicència o l'autorització.

  3. Els canvis de titularitat dels establiments oberts al públic no necessiten cap autorització ni llicència noves, però sí una comunicació per escrit a l'òrgan competent per a atorgar-la, que acrediti la subrogació dels nous titulars en els drets i les obligacions derivats de la llicència o l'autorització i, si escau, el compliment de la resta de requisits que les ordenances municipals exigeixin per a la transmissió de les llicències.

    3 bis . En el cas que es produeixi un canvi d'organitzador o d'explotador d'activitats d'espectacles públics i recreatives s'ha de comunicar en els mateixos termes que estableix l'apartat 3.

  4. La comunicació a què fa referència l'apartat 3 ha d'ésser efectuada conjuntament pels transmetents o titulars de l'establiment i els adquirents en el termini d'un mes des de la formalització del canvi de titularitat. Un cop transcorregut el termini de dos mesos des de la comunicació, si no s'ha notificat que la transmissió no és procedent, es considera plenament eficaç.

  5. Una vegada produïda la transmissió, les responsabilitats i les obligacions dels antics titulars derivades de les llicències o les autoritzacions són assumides pels nous titulars. En defecte de comunicació, els subjectes que intervenen en la transmissió són responsables solidaris de la responsabilitat que es pugui derivar dels establiments o les activitats autoritzades.

ARTICLE 37 Extinció de les llicències i les autoritzacions
  1. Les llicències i les autoritzacions s'extingeixen pels motius següents:

    1. Perquè l'espectacle públic o l'activitat recreativa s'ha dut a terme o perquè s'ha complert el termini a què estan sotmeses, si escau.

    2. Per renúncia de llurs titulars.

    3. Per revocació.

    4. Per caducitat.

  2. Les llicències i les autoritzacions poden ésser revocades en els supòsits següents:

    1. Si els titulars de les llicències o les autoritzacions incompleixen els requisits o les condicions en virtut de les quals els van ésser atorgades.

    2. Si canvien o desapareixen les circumstàncies que van determinar l'atorgament de les llicències o autoritzacions, o si en sobrevenen altres de noves que, en el cas d'haver existit, n'haurien comportat la denegació.

    3. Si els establiments oberts al públic no s'han adaptat a les noves normes que els afectin, dins el termini que s'hagi atorgat amb aquesta finalitat.

    4. Si són imposades com a sanció, d'acord amb el que estableix l'article 50.d.

  3. L'Administració pot declarar la caducitat de les llicències i de les autoritzacions en el cas que, al cap d'un any d'haver-les atorgat, l'establiment obert al públic, sense causa justificada, no hagi iniciat les activitats o en el cas que, en qualsevol moment de llur vigència, aturi l'activitat durant més de dos anys ininterromputs.

    “4. La revocació i la declaració de caducitat s'han de tramitar d'ofici, donant audiència als interessats i, si s'adopta l'acord, s'ha de fer dins el termini de sis mesos a comptar d'haver-los notificat l'obertura de l'expedient.”

ARTICLE 38 Concurrència de llicències i autoritzacions
  1. L'atorgament de les llicències i les autoritzacions regulades per aquesta llei és sempre sens perjudici que els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives hagin d'obtenir, a més, la resta de llicències o autoritzacions que, en funció de llurs característiques, els siguin exigibles en aplicació de la legislació vigent, entre les quals les llicències urbanístiques, quan siguin procedents.

  2. Les llicències o autoritzacions i la resta de tràmits de control preventiu que concorrin en un mateix establiment, espectacle o activitat s'han de sol·licitar simultàniament i, en la mesura que sigui possible, s'han de tramitar conjuntament, en els termes que s'estableixin per reglament.

  3. Els procediments de tramitació conjunta o simultània han de:

  1. Simplificar i integrar tant com sigui possible els diversos tràmits i actuacions. Amb aquesta finalitat, aquests procediments poden aplicar a totes les tramitacions de llicències i autoritzacions els terminis de la que tingui més durada, i poden establir que l'eventual suspensió de tramitació d'una de les llicències o autoritzacions afecti també la tramitació de la resta.

  2. Garantir la salvaguarda de la capacitat decisòria de cada administració i de cada òrgan en l'adopció de les resolucions de la seva competència.

  3. Integrar en el procediment d'atorgament de les llicències o les autoritzacions d'establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives la intervenció administrativa de control preventiu corresponent a la llicència ambiental, de manera que aquesta llicència sigui substituïda per l'informe integrat de les matèries ambientals per part de l'òrgan ambiental competent, i si escau, per la declaració d'impacte ambiental que, si aquest informe o aquesta declaració és desfavorable o si determinen limitacions pel que fa a emissions, prescripcions tècniques i controls periòdics, són vinculants per a l'atorgament de la llicència o l'autorització.

CAPÍTOL IV Règim específic de les diverses llicències i autoritzacions Artículos 39 a 43
ARTICLE 39 Llicència municipal o autorització de la Generalitat per als establiments oberts al públic de règim especial
  1. Els establiments oberts al públic de règim especial són els que poden afectar més intensament la convivència entre els ciutadans, la seguretat o la salut, a causa de llur horari especial i d'altres condicions singulars, que s'han d'establir per reglament.

  2. L'obertura dels establiments de règim especial resta sotmesa a:

    1. Llicència municipal, amb l'informe vinculant previ de la Generalitat, per als municipis amb una població superior als 50.000 habitants.

    2. Autorització de la Generalitat, amb la conformitat prèvia de l'ajuntament afectat, per als municipis amb una població igual o inferior als 50.000 habitants. La Generalitat pot delegar aquesta competència als municipis interessats, d'acord amb el que estableix l'article 12.1.

  3. Per reglament o per mitjà dels instruments de planificació de la Generalitat, es poden establir les condicions o els requisits de caràcter especial, com ara criteris de localització, distàncies mínimes, serveis de mobilitat o mesures especials de prevenció de la seguretat o de la salut, que han de complir els establiments oberts al públic de règim especial, amb la finalitat de minimitzar l'impacte que poden tenir en les zones residencials i en les activitats socials i culturals i de prevenir la seguretat i la salut de les persones afectades.

ARTICLE 40 Llicència municipal per als establiments oberts al públic de caràcter permanent no desmuntable
  1. Per a obrir establiments oberts al públic de caràcter permanent no desmuntable per a dur-hi a terme espectacles públics o activitats recreatives, cal haver sol·licitat i obtingut prèviament la llicència municipal corresponent.

“2. L'ajuntament ha de comunicar als òrgans territorials dependents del departament competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives l'atorgament de llicències municipals d'establiments oberts al públic de caràcter permanent no desmuntable i qualsevol modificació, suspensió, revocació, canvi de titularitat o canvi de domicili, a efectes de notificacions.”

ARTICLE 41 Llicència municipal per als espectacles de circ i altres activitats dutes a terme en establiments oberts al públic de caràcter no permanent desmuntable
  1. Els espectacles de circ, entre els quals els de vela i els que es fan amb animals, i altres espectacles públics o activitats recreatives que es duen a terme en establiments oberts al públic de caràcter no permanent desmuntable requereixen, a més de la conformitat dels titulars del sòl afectats, l'obtenció prèvia de la llicència municipal corresponent.

  2. S'han d'establir per reglament les condicions tècniques que han de complir les estructures no permanents desmuntables. En absència de normativa específica, se'ls ha d'aplicar, per analogia, la normativa que regula les instal·lacions permanents no desmuntables.

  3. A les autoritzacions regulades per aquest article els és aplicable el règim jurídic establert per a les llicències d'establiments públics permanents no desmuntables, en tot allò que sigui procedent, llevat del caràcter indefinit.

ARTICLE 42 Autoritzacions per als espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari
  1. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari són els que es duen a terme esporàdicament en establiments oberts al públic que tenen llicència o autorització per a una activitat diferent de la que es pretén fer, o en espais oberts al públic o altres locals que, tot i no tenir la condició d'establiments oberts al públic amb llicència o autorització, compleixen les condicions exigibles per a dur-hi a terme els espectacles o les activitats.

  2. Els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari estan sotmesos a autorització de la Generalitat, llevat que es duguin a terme en municipis de més de 50.000 habitants o que es duguin a terme amb motiu de festes i revetlles populars. En aquests casos, estan sotmesos a llicència municipal.

  3. Els espectacles públics i les activitats recreatives que es duen a terme en un espai obert, de caràcter públic o privat, requereixen, a més de la conformitat dels titulars de l'espai, l'obtenció prèvia de l'autorització municipal corresponent o, en el cas de les proves esportives que es fan en més d'un terme municipal, de l'autorització de l'òrgan competent en matèria de trànsit de la Generalitat.

  4. Els reglaments de la Generalitat i les ordenances municipals han de regular el procediment, els requisits i les condicions generals que s'exigeixen per a atorgar les autoritzacions per als espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari.

ARTICLE 43 Títol habilitant per a l'ús dels espais oberts al públic

Les autoritzacions regulades pels articles 41 i 42 són independents del títol habilitant per a la utilització dels espais oberts al públic afectats, que ha d'ésser atorgat pels titulars respectius. Si els espais són béns de titularitat pública, s'han d'aplicar els criteris següents:

  1. El procediment per a obtenir el títol habilitant per a la utilització dels espais oberts al públic s'ha de tramitar simultàniament al procediment per a obtenir l'autorització d'espectacles públics o d'activitats recreatives, en els termes que s'estableixin per reglament.

  2. Els titulars de les autoritzacions estan obligats a retornar els espais ocupats a l'estat originari i, si les autoritzacions ho estableixen expressament, a millorar les condicions en què estaven abans del muntatge. En el cas d'espais naturals, els titulars han de complir específicament el que estableix el règim d'usos permesos per a cada figura de protecció i de restauració.

  3. Les autoritzacions per a dur a terme espectacles públics o activitats recreatives en espais oberts al públic es poden condicionar al dipòsit d'una fiança suficient per a respondre dels perjudicis que les activitats autoritzades puguin ocasionar en els espais afectats i en llur entorn, sens perjudici del pagament de les taxes corresponents.

  4. Per a garantir el compliment de la responsabilitat establerta per la lletra c, els titulars de les llicències o les autoritzacions estan obligats a reintegrar el cost total dels perjudicis ocasionats en tot allò que no cobreixi la fiança dipositada.

TÍTOL IV Del règim d'inspeccions i sancions Artículos 44 a 65
CAPÍTOL I Inspeccions Artículos 44 y 45
ARTICLE 44 Inspeccions
  1. Els titulars i els organitzadors han de permetre i facilitar les inspeccions que acordi l'autoritat competent. El personal d'inspecció pot accedir a qualsevol lloc, instal·lació o dependència, de titularitat pública o privada, amb el límit constitucional de l'entrada domiciliària.

  2. Poden fer inspeccions els membres de cossos i forces de seguretat o altres serveis d'inspecció, els quals, en l'exercici de llurs funcions, tenen el caràcter d'agents de l'autoritat, en els termes i amb les conseqüències que estableix la legislació general de procediment administratiu. També poden col·laborar en la inspecció persones o empreses amb l'especialització tècnica requerida i l'habilitació suficient.

  3. Com a resultat de la inspecció, els agents actuants han d'estendre una acta, en la qual els interessats poden fer constar llur disconformitat i llurs observacions. L'acta s'ha de notificar als interessats i a l'òrgan administratiu competent.

  4. Si el resultat de la inspecció constata irregularitats, l'òrgan competent, després de valorar la incidència que tenen en la seguretat de les persones o els béns o en la convivència entre els ciutadans, pot optar entre:

  1. Requerir les modificacions o millores necessàries per a reparar les irregularitats, fixar un termini per a efectuar-les i obrir un expedient sancionador si no són fetes dins el termini establert.

  2. Acordar directament l'obertura de l'expedient sancionador corresponent, amb l'adopció, si escau, de les mesures provisionals establertes per aquesta llei, sens perjudici de les mesures que estableix l'article 62.

ARTICLE 45 Criteris i coordinació de les inspeccions
  1. El Govern ha d'aprovar els objectius i les prioritats de les inspeccions en matèria d'establiments públics, espectacles públics i activitats recreatives que han d'efectuar els serveis d'inspecció de l'Administració de la Generalitat i els serveis d'inspecció municipals en tot el territori, i ha de promoure l'existència de plans i programes d'inspecció compartits entre la Generalitat i els ajuntaments, per tal de coordinar les respectives actuacions i aplicar criteris i metodologies d'inspecció similars.

  2. L'elaboració de la programació a què fa referència l'apartat 1 ha d'atendre al desenvolupament i l'evolució del sector de l'oci, a la dimensió social, la importància, el tipus o la situació de les activitats i a l'efecte dissuasiu que es pretengui obtenir amb l'actuació inspectora.

CAPÍTOL II Règim sancionador Artículos 46 a 58
ARTICLE 46 Infraccions i sancions
  1. Les infraccions en matèria d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics i d'activitats recreatives es classifiquen en faltes molt greus, faltes greus i faltes lleus. Aquestes infraccions han d'ésser objecte de les sancions establertes per aquesta llei.

  2. En tot allò que no estableix expressament aquest capítol, s'han d'aplicar les normes de procediment sancionador aplicables per l'Administració de la Generalitat.

  3. A les infraccions per contaminació acústica els és aplicable la normativa específica corresponent.

ARTICLE 47 Faltes molt greus

Als efectes del que estableix aquesta llei, són faltes molt greus:

  1. Obrir un establiment o dur a terme activitats d'espectacles públics o recreatives, o obrir un centre de formació de personal de control d'accés, o fer modificacions, sense tenir les llicències, les autoritzacions o les habilitacions pertinents, o sense haver presentat o formalitzat la comunicació prèvia corresponent, o incórrer en inexactitud, falsedat o omissió de caràcter essencial de les dades o documents que les acompanyen, o incomplir les condicions o les normes de seguretat o d'accessibilitat, si comporta risc greu per a les persones o els béns.

  2. Tolerar de manera evident, els titulars, explotadors o organitzadors de les activitats d'espectacles públics i de les activitats recreatives, el consum il·legal i generalitzat de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques o tolerar-ne el tràfic. S'entén per tolerància la manca de diligència a evitar aquest consum o tràfic, i no fer els advertiments corresponents o, en el cas que es facin i els consumidors no els atenguin, no comunicar-ho a les autoritats competents o no col·laborar per a evitar que es torni a produir.

  3. Excedir l'aforament permès, si comporta un risc per a la seguretat de les persones.

  4. No atendre persones que necessiten assistència mèdica immediata, amb relació a les prescripcions establertes per reglament sobre equipament sanitari, d'acord amb el tipus d'espectacle públic o d'activitat recreativa.

  5. Incomplir de manera greu i reiterada, com a mínim tres vegades en un període de sis mesos, els horaris d'inici o acabament d'un espectacle públic o una activitat recreativa, i també incomplir reiteradament el règim d'horaris dels establiments oberts al públic.

  6. No permetre l'accés als agents de l'autoritat en l'exercici de llurs funcions, o al personal de les entitats col·laboradores de l'Administració en l'exercici de llurs funcions de verificació i control de l'aforament, i també impedir aquest exercici.

  7. Admetre menors, de manera reiterada, en establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives on aquests tinguin prohibida l'entrada.

  8. Trencar els precintes o incomplir les prohibicions fixades per una mesura provisional, mentre en duri la vigència, o per les resolucions sancionadores.

  9. Incomplir la prohibició de discriminació establerta per l'article 10.

ARTICLE 48 Faltes greus

Als efectes del que estableix aquesta llei, són faltes greus:

“

  1. Obrir un establiment i dur-hi a terme espectacles públics o activitats recreatives, o fer modificacions, sense tenir les llicències o les autoritzacions pertinents o sense haver fet la comunicació prèvia corresponent, o incomplir-ne les condicions, si no comporta un risc greu per a les persones o els béns.”

  2. Incomplir els requeriments i les resolucions de les autoritats competents en matèria d'establiments oberts al públic, d'espectacles públics o d'activitats recreatives.

  3. Dur a terme un espectacle públic o una activitat recreativa diferent dels autoritzats per la llicència o suspendre'l sense una causa justificada.

  4. Presentar documents o dades que no s'ajustin a la realitat en els procediments relatius als espectacles públics i les activitats recreatives.

  5. No fer els controls de funcionament establerts per aquesta llei i no col·laborar en l'exercici de les funcions d'inspecció.

  6. Excedir l'aforament permès, si no comporta un risc per a la seguretat de les persones.

  7. Tenir els locals, les instal·lacions o els serveis en mal estat, si això produeix una incomoditat greu als usuaris o al personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives, o no tenir-los en les condicions d'higiene adequades.

  8. Modificar, sense una causa justificada, programes als quals s'ha donat publicitat o fer publicitat enganyosa que pugui generar alteracions de l'ordre amb risc per a les persones i els béns.

  9. Permetre l'accés a establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives de persones que exhibeixin símbols, indumentària o objectes que incitin a la violència, al racisme o a la xenofòbia.

  10. Incomplir els horaris d'inici o acabament d'un espectacle públic o d'una activitat recreativa, o bé els horaris d'obertura o tancament dels establiments oberts al públic.

  11. Incomplir les normes específiques sobre serveis de vigilància.

  12. Incomplir la normativa sobre el personal de control d'accés o sobre els centres de formació d'aquest personal.

  13. Admetre menors en establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives on aquests tinguin prohibida l'entrada.

  14. Incomplir la normativa sobre els contractes d'assegurances de responsabilitat civil o altres exigibles, si no constitueix una infracció penal.

  15. Adoptar comportaments, els espectadors o els usuaris, que puguin crear situacions de perill o alteracions de l'ordre, ja sigui envers els altres espectadors o usuaris, envers el personal al servei dels establiments oberts al públic, dels espectacles públics o de les activitats recreatives, envers els titulars o els organitzadors, o envers les forces i els cossos de seguretat o els bombers, sens perjudici de llur responsabilitat penal.

  16. Assistir a espectacles públics o activitats recreatives amb objectes que puguin ésser utilitzats com a armes.

  17. No tenir el pla d'autoprotecció corresponent o no aplicar-lo correctament, en el cas dels establiments oberts al públic, els espectacles públics o les activitats recreatives que l'hagin de tenir d'acord amb la normativa de protecció civil.

  18. Tolerar, els titulars, explotadors o organitzadors de les activitats d'espectacles públics i de les activitats recreatives, el consum il·legal de drogues tòxiques, d'estupefaents o substàncies psicotròpiques. S'entén per tolerància la manca de diligència a evitar aquest consum, i no fer els advertiments corresponents o, en el cas que es facin i els consumidors no els atenguin, no comunicar-ho a les autoritats competents o no col·laborar per a evitar que es torni a produir.

  19. Dur a terme, o incitar que es duguin a terme, actes que atemptin contra la llibertat i la indemnitat sexuals, si no constitueixen infracció penal.

ARTICLE 49 Faltes lleus
  1. Als efectes del que estableix aquesta llei, són faltes lleus:

    1. No col·locar els rètols establerts per la normativa vigent.

    2. No tenir a disposició dels consumidors o usuaris els fulls de reclamació o de denúncia preceptius o negar-se a lliurar-los-els.

    3. Incomplir la normativa reglamentària sobre venda d'entrades o abonaments, o practicar la revenda.

    4. Exercir el dret d'admissió sense haver-ho comunicat a l'autoritat competent.

  2. És una falta lleu qualsevol acció o omissió que comporti l'incompliment de les obligacions o l'impediment de l'exercici efectiu dels drets dels espectadors i els usuaris, dels organitzadors i els titulars o de les persones interessades, d'acord amb els articles 5, 6 i 8, sempre que l'acció o l'omissió no estigui tipificada com a falta o delicte, o com a infracció administrativa molt greu o greu per aquesta llei o una altra norma legal, o bé que no pugui ésser qualificada de greu pel grau d'afectació que hagi tingut en la seguretat de les persones o els béns, la qualitat dels establiments o la convivència entre els ciutadans.

    “3. És una falta lleu qualsevol incompliment de les condicions o els requisits establerts per aquesta llei i la normativa reglamentària que la desplega, sempre que no estigui tipificat com a falta molt greu o greu.”

ARTICLE 50 Sancions per la comissió de faltes molt greus

Les faltes molt greus poden ésser sancionades, acumulativament o alternativament, amb:

“

  1. Una multa de 10.001 a 100.000 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes molt greus, de fins a 200.000 euros.”

  2. La prohibició d'utilitzar l'establiment obert al públic afectat, per mitjà del tancament i el precinte de l'establiment, per a cap activitat relacionada amb els espectacles públics o les activitats recreatives, per un període d'entre sis i divuit mesos.

  3. La suspensió de l'autorització o la llicència per un període d'entre sis i dotze mesos.

  4. La revocació de l'autorització o la llicència.

  5. La inhabilitació per a ésser titulars o organitzadors per un període d'entre sis i dotze mesos.

  6. El comís durant un període d'entre sis i dotze mesos o la destrucció, si escau, dels béns relacionats amb l'activitat. En cas d'espectacles públics o d'activitats recreatives duts a terme sense llicència o autorització en què no sigui possible aplicar les sancions establertes per les lletres b, c, d i h, el comís pot tenir caràcter indefinit, especialment si no s'identifiquen els organitzadors o si aquests no es fan càrrec de la sanció pecuniària establerta.

  7. La publicitat de la conducta constitutiva d'infracció, en els termes establerts per l'article 53.

  8. L'avançament de l'hora de tancament per un període d'entre sis i dotze mesos.

ARTICLE 51 Sancions per la comissió de faltes greus

Les faltes greus poden ésser sancionades, acumulativament o alternativament, amb:

“

  1. Una multa de 1.001 a 10.000 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes greus, de fins a 20.000 euros.”

  2. La prohibició d'utilitzar l'establiment obert al públic afectat, mitjançant el tancament i el precinte, per a cap activitat relacionada amb els espectacles públics o les activitats recreatives per un període màxim de sis mesos.

  3. La suspensió de l'autorització o la llicència per un període màxim de sis mesos.

  4. La inhabilitació per a ésser titulars o organitzadors per un període màxim de sis mesos.

  5. El comís durant un període màxim de sis mesos. El comís pot tenir caràcter indefinit si es donen les mateixes circumstàncies que les establertes per l'article 50.f.

  6. La publicitat de la conducta constitutiva d'infracció, en els termes establerts per l'article 53.

  7. L'avançament de l'hora de tancament dels establiments durant un període màxim de sis mesos.

  8. La suspensió de fins a sis mesos o la revocació de l'habilitació del personal de control d'accés.

  9. La suspensió de fins a sis mesos o la revocació de l'habilitació dels centres de formació del personal de control d'accés.

“j) Si els infractors són espectadors o usuaris, una multa de 151 a 500 euros i, en cas de reincidència en la comissió d'infraccions greus, de fins a 1.000 euros.”

ARTICLE 52 Sancions per la comissió de faltes lleus

Les faltes lleus poden ésser sancionades amb:

“

  1. Una multa de 300 a 1.000 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes lleus, de fins a 2.000 euros.”

  2. Si els infractors són espectadors o usuaris, una multa de 50 a 150 euros i, en cas de reincidència en la comissió de faltes lleus, de fins a 300 euros.

ARTICLE 53 Publicitat de la conducta infractora
  1. L'òrgan sancionador pot acordar, per raons d'exemplaritat, fer publicitat de la conducta infractora, especialment en els casos de reincidència en la comissió de faltes molt greus o greus, en el supòsit de resolucions sancionadores fermes o, si escau, quan les sentències siguin fermes.

  2. La publicitat de la conducta infractora s'ha de fer per mitjà de la publicació, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o en el butlletí oficial de la província corresponent i en els mitjans de comunicació que es considerin adequats, d'un text que ha d'indicar la classe d'infracció comesa, la sanció acordada i el nom de la persona o de les persones responsables.

  3. Les despeses de la publicació van a càrrec dels autors de la infracció corresponent.

ARTICLE 54 Mesures sense caràcter sancionador
  1. No tenen caràcter sancionador:

    1. El tancament d'un establiment obert al públic o la prohibició o suspensió d'una activitat recreativa o d'un espectacle públic que no tenen la llicència o l'autorització corresponents, fins que no es restableixi la legalitat. Aquestes mesures poden ésser adoptades per l'administració competent en matèria d'inspeccions i sancions, després d'haver donat audiència a les persones interessades.

    2. La revocació i la declaració de caducitat de les llicències o autoritzacions, d'acord amb l'article 37.

  2. En els casos d'infraccions lleus, es poden dur a terme actuacions d'advertiment, sense necessitat d'obrir un procediment sancionador. L'autoritat competent ha de motivar la mesura de l'advertiment.

  3. En el cas que les conductes sancionades hagin causat danys o perjudicis a béns públics o a l'Administració, la resolució sancionadora pot establir que la situació alterada per la infracció sigui retornada a l'estat originari i fixar la indemnització corresponent, en els termes establerts per la legislació de procediment administratiu.

  4. En els casos que l'espectacle públic o l'activitat recreativa se suspengui o es modifiqui de manera injustificada, els espectadors o usuaris i, si escau, l'Administració poden exigir als titulars o als organitzadors la devolució de l'import de les entrades o dels abonaments.

ARTICLE 55 Graduació de les sancions
  1. Per reglament s'han de precisar les conductes que constitueixen cada tipus de falta i fixar la mesura sancionadora que cal aplicar en cada cas.

  2. La sanció imposada ha d'ésser sempre proporcionada a la gravetat dels fets i a les circumstàncies concretes de cada cas. Amb aquesta finalitat, l'òrgan sancionador ha de graduar l'aplicació de les sancions establertes per aquesta llei, motivant-ho expressament d'acord amb un o més d'un dels criteris següents:

    1. La gravetat i la transcendència social de la infracció.

    2. El risc que la infracció hagi causat per a la seguretat de les persones.

    3. Els perjudicis, qualitatius i quantitatius, que s'hagin ocasionat a les persones i als béns.

    4. La reincidència, en el termini d'un any, en la comissió de faltes tipificades per aquesta llei, si així ho estableix una resolució ferma.

    5. La negligència o la intencionalitat en la comissió de la infracció.

    6. La bona disposició manifestada per a complir les disposicions legals, acreditada amb l'adopció de mesures de reparació abans de finalitzar l'expedient sancionador.

  3. Els criteris establerts per l'apartat 2 no es poden utilitzar per a graduar la sanció imposada si s'integren en la descripció de la conducta tipificada com a infracció.

  4. Amb la finalitat d'evitar l'enriquiment dels infractors com a conseqüència dels fets sancionats, l'òrgan sancionador els pot incrementar la sanció pecuniària amb la quantia que hagin obtingut amb la comissió de la infracció. Aquesta mesura s'ha d'adoptar en els casos, establerts per reglament, en què no sigui pertinent imposar com a sanció el tancament de l'establiment obert al públic.

  5. S'han d'establir per reglament els casos de faltes molt greus i de faltes greus en què, en atenció als danys ocasionats i als beneficis obtinguts, es pot imposar una sanció de les establertes per a les faltes de la gravetat immediatament inferior, sempre que no hi hagi reincidència ni s'hagi afectat la seguretat de les persones. En els casos de faltes molt greus, la sanció mai no pot ésser inferior a 1.501 euros.

ARTICLE 56 Persones responsables
  1. Són responsables de les infraccions establertes per aquesta llei les persones físiques o jurídiques, de caràcter públic o privat, que incorren en les faltes que aquesta tipifica.

  2. En el cas que la infracció sigui imputada a una persona jurídica, en són responsables solidàries les persones físiques que n'ocupen càrrecs d'administració o direcció que hagin comès la infracció o que hi hagin col·laborat activament, que no acreditin haver fet tot el possible, en el marc de llurs competències, per a evitar-la, que l'hagin consentit o que hagin adoptat acords que la possibilitin, tant si han cessat en llur activitat com si no.

  3. Els responsables, encara que no tinguin la titularitat patrimonial dels immobles on hi ha els establiments oberts al públic als quals s'imposa el tancament, han de respondre, d'acord amb la legislació civil, dels danys i els perjudicis que puguin patir els propietaris i els titulars dels drets sobre els immobles afectats com a conseqüència del tancament.

ARTICLE 57 Prescripció i caducitat
  1. Les faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; les faltes greus, al cap de dos anys, i les faltes lleus, al cap de sis mesos.

  2. El termini de prescripció de les faltes es comença a comptar des que es cometen o des que l'Administració en té coneixement. En el cas d'infraccions derivades d'una activitat continuada, la data inicial del còmput és la del finiment de l'activitat o l'últim acte amb què la infracció es consuma.

  3. Les sancions per la comissió de faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; per la comissió de faltes greus, al cap de dos anys, i per la comissió de faltes lleus, al cap d'un any.

  4. Qualsevol actuació de l'Administració, coneguda pels interessats, amb la finalitat d'iniciar o impulsar el procediment sancionador o d'executar les sancions interromp el termini de prescripció i se n'ha d'iniciar novament el còmput. El termini de prescripció torna a transcórrer si el procediment sancionador o d'execució resta aturat durant més d'un mes per una causa no imputable als presumptes responsables o infractors.

  5. El procediment sancionador s'ha d'haver resolt i se n'ha d'haver notificat la resolució en el termini màxim de nou mesos des que es va obrir, llevat que es doni alguna de les circumstàncies establertes per la legislació de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú que comporti la interrupció del còmput. Un cop vençut aquest termini, es produeix la caducitat de les actuacions, d'acord amb el que estableix la dita legislació.

ARTICLE 58 Registre d'infraccions i sancions
  1. La Generalitat ha de crear un registre administratiu de sancions i d'infraccions en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives, on s'han d'inscriure totes les infraccions i les sancions imposades per resolució ferma. L'organització d'aquest registre i les condicions d'inscripció s'han d'establir per reglament, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

  2. La finalitat del registre a què fa referència l'apartat 1 és poder apreciar els casos de reincidència i garantir el compliment efectiu de les sancions que es poden imposar a l'empara d'aquesta llei, sens perjudici del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal. Poden accedir a aquest registre els òrgans i les autoritats que instrueixen els procediments sancionadors i els ens municipals interessats.

  3. Les sancions inscrites en el registre han d'ésser cancel·lades, d'ofici o a instància dels interessats, en el cas que concorrin les circumstàncies següents:

  1. No haver imposat a la mateixa persona una altra sanció per una infracció tipificada per aquesta llei, durant el termini de tres anys per a les faltes molt greus, de dos anys per a les faltes greus i d'un any per a les faltes lleus, a comptar des del moment que la resolució sancionadora esdevé ferma en via administrativa.

  2. Haver complert totalment les sancions imposades.

  3. Haver-se produït l'anul·lació administrativa o judicial de la sanció imposada.

CAPÍTOL III Disposicions específiques de procediment sancionador Artículos 59 a 61
ARTICLE 59 Òrgans sancionadors

“1. Els òrgans de l'Administració de la Generalitat competents per a exercir les potestats sancionadores que li atribueix aquesta llei són els òrgans centrals i territorials dependents del departament competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives.”

  1. L'òrgan municipal competent per a exercir les potestats sancionadores que aquesta llei atribueix als ajuntaments és l'alcalde o alcaldessa, que pot delegar la competència d'acord amb el règim establert per la legislació de règim local.

  2. Els ajuntaments i l'Administració de la Generalitat s'han d'informar recíprocament de l'obertura i de la resolució dels expedients sancionadors per a evitar-ne la duplicitat i per tal d'incorporar les dades al registre a què fa referència l'article 58.

ARTICLE 60 Obertura del procediment sancionador
  1. L'òrgan competent per a sancionar pot acordar l'obertura del procediment sancionador si de les actes esteses per la policia o pels serveis d'inspecció se'n pot derivar raonablement l'existència d'una conducta infractora i a qui és imputable.

  2. En el cas que el procediment hagi estat iniciat per mitjà d'una denúncia prèvia, s'ha de comunicar als denunciants si s'ha decidit obrir el procediment sancionador o no. El plantejament d'una denúncia no atorga als denunciants, per si mateix, la condició d'interessats, als efectes de poder-se pronunciar sobre l'admissió o no d'eventuals recursos contra la comunicació de l'arxiu de les actuacions.

ARTICLE 61 Mesures provisionals
  1. Un cop obert un expedient sancionador per la presumpta comissió de faltes molt greus, greus o lleus, l'òrgan competent pot acordar, per mitjà d'una resolució motivada, les mesures provisionals pertinents en cada cas per a evitar el manteniment dels efectes de la infracció i la comissió de noves infraccions, i també per a assegurar que el procediment es desenvolupi correctament i que la resolució final sigui eficaç.

  2. Les mesures provisionals poden consistir a adoptar o, si escau, confirmar qualsevol de les mesures provisionals prèvies a l'obertura de l'expedient establertes per l'article 63.

  3. En el cas d'expedients sancionadors per la presumpta comissió de faltes molt greus o greus que puguin comportar la imposició de sancions no pecuniàries, amb la finalitat de garantir l'eficàcia de la resolució final, l'òrgan sancionador ha d'adoptar la mesura provisional de prohibir la transmissió de la llicència, en els termes que estableix l'article 36.

  4. Les mesures provisionals poden ésser revocades o modificades, d'ofici o a instància de part, durant el procediment sancionador, i s'extingeixen en el moment que se n'adopta la resolució final, llevat que siguin imposades en qualitat de sanció. En aquest cas, la durada de la mesura provisional computa, si escau, als efectes del compliment de la sanció.

CAPÍTOL IV Mesures provisionals prèvies Artículos 62 a 65
ARTICLE 62 Mesures provisionals prèvies a l'obertura de l'expedient

Els òrgans competents per a sancionar les infraccions tipificades per aquesta llei, en exercici de llurs competències, abans d'obrir el procediment sancionador que correspongui poden adoptar les mesures provisionals prèvies pertinents per a impedir o per a suspendre els espectacles públics o les activitats recreatives en algun dels supòsits següents:

  1. Si hi ha indicis clars que poden ésser constitutius de delicte. En aquest cas, l'òrgan que acorda la mesura provisional ho ha de comunicar a l'autoritat judicial dins les quaranta-vuit hores següents.

  2. Si en el transcurs dels espectacles o de les activitats es produeixen alteracions de l'ordre públic, amb perill per a persones i béns, o es pot preveure d'una manera fonamentada que es produiran.

  3. Si s'incompleixen greument les condicions sanitàries, de salubritat i d'higiene o hi ha un risc greu o un perill imminent per a la seguretat de les persones o els béns.

  4. Si els titulars o els organitzadors toleren, per negligència, el consum d'estupefaents. S'entén que tenen aquesta actitud negligent si no fan advertiments als consumidors o, en el cas que en facin i que els consumidors no els atenguin, si no comuniquen el consum d'estupefaents a les autoritats competents o no col·laboren per a evitar que es torni a produir.

  5. Si no es tenen les llicències o les autoritzacions establertes per aquesta llei o si se n'alteren substancialment els requisits.

  6. Si s'incompleixen d'una manera reiterada els horaris establerts.

  7. Si s'incompleix d'una manera reiterada la prohibició d'admetre menors en establiments oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives on aquests tinguin prohibida l'entrada.

ARTICLE 63 Tipus de mesures provisionals prèvies

Si es dóna algun dels supòsits establerts per l'article 62, es pot adoptar una de les mesures següents o, si escau, més d'una:

  1. La suspensió de la llicència o l'autorització corresponent.

  2. La suspensió o la prohibició de l'activitat.

  3. El tancament provisional de l'establiment obert al públic per mitjà de precinte.

  4. El comís o el precinte dels béns utilitzats per a dur a terme l'espectacle públic o l'activitat recreativa.

  5. El comís de les entrades i dels diners de la revenda o de la venda al carrer o en llocs no autoritzats.

  6. La prestació de fiances.

  7. Altres mesures que es considerin necessàries, adequades i proporcionades per a cada situació per a la seguretat de les persones i dels establiments o els espais oberts al públic.

ARTICLE 64 Procediment i resolució

S'ha de regular, per reglament, el procediment, de caràcter sumari, que cal seguir per a adoptar les mesures provisionals prèvies establertes per aquesta llei, d'acord amb les prescripcions següents:

  1. La resolució que adopti les mesures provisionals prèvies ha d'aplicar criteris de congruència i de proporcionalitat, i acreditar-ho en la motivació corresponent, que també ha de ponderar la concurrència d'urgència, especial gravetat del risc per a la seguretat i per a la convivència entre els ciutadans i el caràcter eventualment reiterat de l'incompliment.

  2. Les mesures provisionals s'han d'acordar amb resolució motivada, que ha d'expressar l'adequació entre la situació plantejada i la mesura o les mesures adoptades. En la resolució s'ha d'advertir els interessats que poden consultar l'expedient i formular les al·legacions i presentar els documents que considerin pertinents en el marc de l'expedient sancionador corresponent, que s'ha d'obrir abans que transcorri el termini de quinze dies.

  3. Les mesures provisionals prèvies han d'ésser confirmades, modificades o revocades en l'acord d'iniciació del procediment sancionador corresponent, que s'ha d'efectuar en el termini màxim de quinze dies des de l'adopció de les mesures provisionals. Aquest acord d'iniciació pot ésser objecte del recurs que sigui procedent. Les mesures provisionals prèvies resten sense efecte si no s'obre l'expedient sancionador dins el dit termini, o si l'acord d'iniciació no conté cap pronunciament exprés respecte de les mesures esmentades.

  4. Les mesures provisionals prèvies poden ésser efectives mentre subsisteixin les raons que en van motivar l'adopció.

  5. En el cas que un ajuntament hagi assumit la competència atribuïda per l'article 11.1.e, l'òrgan de la Generalitat titular originari de la competència pot adoptar una mesura provisional prèvia si, donant-se alguna de les circumstàncies establertes per l'article 62, l'ajuntament que exerceix la competència no dóna garanties immediates de l'adopció de la mesura provisional que correspongui. En aquests casos, l'òrgan de la Generalitat titular originari de la competència ha de tramitar el procediment sancionador subsegüent.

ARTICLE 65 Mesures provisionals immediates
  1. Els agents dels cossos i forces de seguretat poden adoptar les mesures provisionals immediates establertes per aquest article, en casos d'urgència absoluta, davant d'espectacles públics i d'activitats recreatives que comportin un risc immediat d'afectar greument la seguretat de les persones i dels béns o la convivència entre els ciutadans. Per a valorar la gravetat i la urgència de les circumstàncies que permeten adoptar aquestes mesures, els agents poden disposar de suport tècnic especialitzat immediat.

  2. Si adopten mesures provisionals immediates, els agents de policia ho han de comunicar, dins les quaranta-vuit hores següents, a l'òrgan competent per a adoptar les mesures provisionals prèvies pertinents, el qual ha de confirmar-les, modificar-les o revocar-les en el termini de cinc dies, a comptar des del primer dia hàbil següent al de la comunicació. L'incompliment d'aquests terminis comporta automàticament l'aixecament de les mesures provisionals immediates adoptades.

  3. Si es donen les circumstàncies establertes per l'apartat 1, els agents de policia poden adoptar les mesures provisionals immediates següents:

    1. La suspensió immediata de les activitats i el precinte dels establiments, de les instal·lacions o dels instruments, en el cas que es puguin produir problemes greus de seguretat.

    2. El desallotjament dels establiments i els espais oberts al públic en el cas que, pel nombre d'assistents o per altres circumstàncies, es posi en perill greu, i d'una manera concreta i manifesta, la seguretat de les persones, o en el cas que s'afecti greument la convivència entre els ciutadans. Aquesta mesura, si afecta establiments oberts al públic, o espectacles públics o activitats recreatives en espais oberts autoritzats, comporta la prohibició que el públic hi entri fins a l'hora d'obertura del dia o de la sessió següent.

    3. Altres mesures concretes menys restrictives que les establertes per aquest article, que siguin proporcionades i adequades a les circumstàncies i que es considerin necessàries en cada situació per tal de garantir la seguretat de les persones i dels béns i la convivència entre els ciutadans.

  4. Si l'òrgan competent per a sancionar ratifica les mesures provisionals immediates establertes per aquest article, el règim de confirmació, modificació o revocació posterior es regeix pel que disposa l'article 64.c, llevat que l'acord de ratificació es dicti en l'acord d'iniciació del procediment sancionador corresponent.

  5. Els agents de l'autoritat poden adoptar la mesura de comissar o precintar els béns relacionats amb l'activitat o les entrades de la revenda o en venda ambulant, amb la finalitat de garantir l'efectivitat de les prohibicions i de les suspensions, d'evitar la continuïtat d'activitats il·legals i la instrucció adequada d'eventuals procediments sancionadors. En aquests casos també s'aplica el que estableix l'apartat 2, pel que fa al manteniment o no de la mesura.

DISPOSICIONS ADDICIONALS
PRIMERA Delegacions de competències vigents

Les delegacions de les competències sancionadores de la Generalitat als ajuntaments emparades per la legislació aplicable fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei continuen vigents fins que l'ajuntament adopti l'acord corresponent a què fa referència l'article 11.1.e, que s'ha d'adoptar en el termini màxim de sis mesos a partir de l'entrada en vigor de la Llei. Si, un cop vençut aquest termini, no s'ha pres el dit acord, les delegacions efectuades a l'empara de la legislació aplicable fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei resten automàticament sense efecte.

SEGONA Règim especial del municipi de Barcelona
  1. Correspon a l'Ajuntament de Barcelona la competència per a autoritzar els espectacles públics i les activitats recreatives en el municipi de Barcelona, d'acord amb l'article 71 de la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, que atribueix a l'Ajuntament la competència per a autoritzar la instal·lació o l'obertura de tota mena d'establiments oberts al públic i d'activitats en aquesta ciutat.

  2. Sens perjudici de les disposicions establertes per aquesta llei, continuen en vigor, íntegrament, la Llei 22/1998 i la Llei de l'Estat 1/2006, del 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona.

TERCERA Establiments de règim especial

No es poden sol·licitar ni atorgar les llicències ni les autoritzacions establertes per l'article 39 per a establiments oberts al públic de règim especial fins que no hagin entrat en vigor les disposicions reglamentàries o de planificació que estableix el mateix article.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
PRIMERA Règim transitori dels expedients sancionadors

Els expedients sancionadors oberts abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei es regeixen per la normativa vigent en el moment de l'obertura, llevat dels supòsits en què els preceptes d'aquesta llei siguin més favorables per als expedientats.

SEGONA Règim transitori de les normes reglamentàries

Fins que aquesta llei no es desenvolupi per mitjà dels reglaments corresponents, són aplicables les normes vigents en el moment que la Llei s'aprovi, sempre que no hi contravinguin.

TERCERA Estructures desmuntables

Mentre no es regulin les estructures desmuntables, d'acord amb el que estableix aquesta llei, per a posar-les en funcionament cal presentar, davant l'ajuntament corresponent, les certificacions tècniques específiques corresponents als muntatges i a les instal·lacions, que els tècnics dels propietaris han d'efectuar en el lloc d'emplaçament. En aquestes certificacions s'ha de fer constar que el conjunt de les instal·lacions funcionen correctament, i els tècnics municipals n'han de verificar la seguretat exterior i global.

QUARTA Règim transitori de les llicències i les autoritzacions

Totes les sol·licituds de llicències i d'autoritzacions presentades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei es regeixen per la normativa aplicable en el moment en què es van sol·licitar, sens perjudici del compliment de les condicions tècniques que puguin afectar la seguretat de les persones i dels béns o la convivència entre els ciutadans.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Resta derogada la Llei 10/1990, del 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.

DISPOSICIONS FINALS
PRIMERA Desenvolupament reglamentari

S'autoritza el Govern i el conseller o consellera del departament competent en matèria d'espectacles públics i d'activitats recreatives per a dictar els reglaments que calguin per a desenvolupar i aplicar aquesta llei.

SEGONA Actualització de sancions

Les quanties de les multes fixades per aquesta llei poden ésser revisades i actualitzades per disposició del Govern.

TERCERA Desenvolupament reglamentari

S'ha d'aprovar, per decret, un reglament de desenvolupament d'aquesta llei en el termini d'un any a comptar del dia que aquesta s'aprovi.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 6 de juliol de 2009

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

Joan Saura i Laporta

Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR