Llei d'Educació (Llei 12/2009, del 10 de juliol)

1. La comunitat educativa és integrada per totes les persones i les institucions que intervenen en el procés educatiu. En formen part els alumnes, les famílies, el professorat, els professionals d'atenció educativa i el personal d'administració i serveis, l'Administració educativa, els ens locals i els agents territorials i socials i les associacions que els representen, i també els col·legis professionals de l'àmbit educatiu, l'associacionisme educatiu, les entitats esportives escolars i els professionals, empreses i entitats de lleure i de serveis educatius.

2. La comunitat educativa del centre, o comunitat escolar, és integrada pels alumnes, mares, pares o tutors, personal docent, altres professionals d'atenció educativa que intervenen en el procés d'ensenyament en el centre, personal d'administració i serveis del centre, i la representació municipal i, en els centres privats, els representants de llur titularitat.

3. En els centres sostinguts amb fons públics, els membres de la comunitat escolar estan representats en el consell escolar del centre.

4. Els centres privats no sostinguts amb fons públics poden definir, en llurs normes d'organització i funcionament, òrgans per mitjà dels quals es canalitzi la participació de la comunitat escolar.

1. Els centres, en el marc del que estableix el títol I i d'acord amb llurs projectes educatius, han de formular una carta de compromís educatiu, en la qual han d'expressar els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives. En la formulació de la carta participen la comunitat escolar i, particularment, els professionals de l'educació i les famílies.

2. Per mitjà de la carta de compromís educatiu s'ha de potenciar la participació de les famílies en l'educació dels fills. Les famílies s'han d'avenir a compartir els principis que inspiren la carta. El Departament ha d'impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l'elaboració de la carta, que han de respectar els drets i les llibertats de les famílies recollits a les lleis.

1. Els alumnes, com a protagonistes del procés educatiu, tenen dret a rebre una educació integral i de qualitat.

2. Els alumnes, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l'Estatut i la regulació orgànica del dret a l'educació, tenen dret a:

1. Accedir a l'educació en condicions d'equitat i gaudir d'igualtat d'oportunitats.

2. Accedir a la formació permanent.

3. Rebre una educació que n'estimuli les capacitats, en tingui en compte el ritme d'aprenentatge i n'incentivi i en valori l'esforç i el rendiment.

4. Rebre una valoració objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrés personal.

5. Ésser informats dels criteris i els procediments d'avaluació.

6. Ésser educats en la responsabilitat.

7. Gaudir d'una convivència respectuosa i pacífica, amb l'estímul permanent d'hàbits de diàleg i de cooperació.

8. Ésser educats en el discurs audiovisual.

9. Ésser atesos amb pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació.

10. Rebre una atenció especial si es troben en una situació de risc que eventualment pugui donar lloc a situacions de desemparament.

11. Participar individualment i col·lectivament en la vida del centre.

12. Reunir-se i, si escau, associar-se, en el marc de la legislació vigent.

13. Rebre orientació, particularment en els àmbits educatiu i professional.

14. Gaudir de condicions saludables i d'accessibilitat en l'àmbit educatiu.

15. Gaudir de protecció social, en l'àmbit educatiu, en els casos d'infortuni familiar o accident.

1. Estudiar per aprendre és el deure principal dels alumnes i comporta els deures següents:

   1. Assistir a classe.

   2. Participar en les activitats educatives del centre.

   3. Esforçar-se en l'aprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats personals.

   4. Respectar els altres alumnes i l'autoritat del professorat.

2. Els alumnes, a més dels deures que especifica l'apartat 1, i sens perjudici de les obligacions que els imposa la normativa vigent, tenen els deures següents:

   1. Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa.

   2. Complir les normes de convivència del centre.

   3. Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre.

   4. Respectar el projecte educatiu i, si escau, el caràcter propi del centre.

   5. Fer un bon ús de les instal·lacions i el material didàctic del centre.

Les normes d'organització i funcionament dels centres han de determinar formes de participació dels alumnes, atenent-ne les característiques i l'edat, i d'acord amb les orientacions del Departament, que en facilitin la presència en la vida del centre, el diàleg i la coresponsabilització, n'afavoreixin el compromís en l'activitat educativa del centre i en propiciïn la formació en els hàbits democràtics de convivència, sens perjudici d'ésser presents, quan correspongui, en el consell escolar.

1. Els alumnes, des de l'inici de l'etapa d'educació secundària obligatòria, poden constituir associacions, que es regeixen per les lleis reguladores del dret a l'educació, per les normes reguladores del dret d'associació, per les disposicions establertes per aquesta llei i les normes de desplegament i pels estatuts de l'associació.

2. Les associacions d'alumnes tenen per finalitat essencial promoure la participació dels alumnes en l'activitat educativa i facilitar-los l'exercici dels drets i el compliment dels deures.

3. Les associacions d'alumnes s'han d'inscriure en el registre corresponent, només als efectes de la publicitat, i han de presentar al centre, per acreditar-se, l'acta de constitució i els estatuts. Les associacions d'alumnes, i les federacions i confederacions en què s'agrupen que tinguin la seu a Catalunya o hi desenvolupin majoritàriament l'activitat, poden ésser declarades d'utilitat pública.

4. El Govern ha d'afavorir la participació de les associacions d'alumnes dels centres educatius públics i dels centres educatius privats sostinguts amb fons públics. En els centres privats no sostinguts amb fons públics, les normes d'organització i funcionament són l'instrument adequat per a canalitzar aquesta participació.

5. Sens perjudici de les associacions d'alumnes a què fa referència l'apartat 1, els alumnes dels centres educatius poden constituir altres agrupacions d'acord amb les normes de desplegament d'aquesta llei i les normes d'organització i funcionament del centre. Entre aquestes agrupacions s'inclouen les associacions esportives escolars, que es constitueixen d'acord amb la normativa corresponent.

6. Les associacions d'alumnes constituïdes als centres d'educació d'adults poden assumir les funcions de participació que estableix l'article 26.

7. El Govern ha de potenciar i facilitar la representació institucional de les associacions d'alumnes i de les federacions i confederacions en què s'agrupen.

1. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes, a més dels altres drets que els reconeix la legislació vigent en matèria d'educació, tenen dret a rebre informació sobre:

   1. El projecte educatiu.

   2. El caràcter propi del centre.

   3. Els serveis que ofereix el centre i les característiques que té.

   4. La carta de compromís educatiu, i la coresponsabilització que comporta per a les famílies.

   5. Les normes d'organització i funcionament del centre.

   6. Les activitats complementàries, si n'hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s'ofereixen, el caràcter voluntari que aquestes activitats i serveis tenen per a les famílies, l'aportació econòmica que, si escau, els comporta i la resta d'informació rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts.

   7. La programació general anual del centre.

   8. Les beques i els ajuts a l'estudi.

2. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informació sobre l'evolució educativa de llurs fills. Amb aquesta finalitat, el Departament ha de preveure els mitjans necessaris perquè els centres, el professorat i altres professionals puguin oferir assessorament i atenció adequada a les famílies, en particular per mitjà de la tutoria.

3. Les mares, els pares o els tutors tenen el deure de respectar el projecte educatiu i el caràcter propi del centre, el dret i el deure de participar activament en l'educació de llurs fills, el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar i el dret de participar en la vida del centre per mitjà del consell escolar i dels altres instruments de què es dotin els centres en exercici de llur autonomia.

4. El Govern ha de promoure, en el marc de les seves competències, les mesures adequades per a facilitar l'assistència de mares i pares a les reunions de tutoria i l'assistència de llurs representants als consells escolars i als altres òrgans de representació en què participin.

1. Les mares i els pares dels alumnes matriculats en un centre poden constituir associacions, que es regeixen per les lleis reguladores del dret a l'educació, per les normes reguladores del dret d'associació, per les disposicions establertes per aquesta llei i les normes de desplegament i pels estatuts de l'associació.

2. Les associacions de mares i pares d'alumnes tenen per finalitat essencial facilitar la participació de les mares i els pares en les activitats del centre, a més de les establertes per la normativa vigent i les que determinin els estatuts de les dites associacions.

3. El Govern ha d'establir el procediment per a la participació de les associacions de mares i pares d'alumnes més representatives en els òrgans col·legiats dels centres públics i dels centres privats sostinguts amb fons públics. En el cas dels centres privats no sostinguts amb fons públics, aquesta regulació correspon a les normes d'organització i funcionament de cada centre.

4. Les associacions, federacions i confederacions de mares i pares d'alumnes que tenen la seu a Catalunya o hi desenvolupen majoritàriament l'activitat, si estan inscrites en el registre corresponent, poden ésser declarades d'utilitat pública.

5. El Govern ha de potenciar i facilitar la representació institucional de les federacions i confederacions d'associacions de mares i pares d'alumnes.

1. El Govern ha d'impulsar programes de formació que afavoreixin la implicació de les famílies en l'educació dels fills.

2. El Govern ha de promoure l'intercanvi d'experiències sobre les estratègies amb què les famílies eduquen llurs fills. Aquests programes s'han de promoure tant des de l'àmbit de l'escola i les associacions de mares i pares d'alumnes com des dels ens locals i altres àmbits i institucions socials.

1. Els mestres i els professors són els professionals que exerceixen la responsabilitat principal del procés educatiu i l'autoritat que se'n desprèn. Aquesta responsabilitat, en el marc definit per l'article 104, inclou la transmissió de coneixements, destreses i valors.

2. L'Administració educativa i els titulars dels centres han de promoure els instruments i les condicions adequats per al perfeccionament, la promoció i el desenvolupament professionals del professorat.

3. El professorat ocupa la posició preeminent en l'exercici de les seves funcions docents, en què gaudeix d'autonomia, dins els límits que determina la legislació i en el marc del projecte educatiu.

1. Els mestres i els professors, en l'exercici de llurs funcions docents, tenen els drets específics següents:

   1. Exercir els diversos aspectes de la funció docent a què fa referència l'article 104, en el marc del projecte educatiu del centre.

   2. Accedir a la promoció professional.

   3. Gaudir d'informació fàcilment accessible sobre l'ordenació docent.

2. Els mestres i els professors, en l'exercici de llurs funcions docents, tenen els deures específics següents:

   1. Exercir la funció docent d'acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu.

   2. Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat que fomenti entre els alumnes els valors propis d'una societat democràtica.

   3. Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent.

1. L'aprenentatge de la convivència és un element fonamental del procés educatiu i així ho ha d'expressar el projecte educatiu de cada centre.

2. Tots els membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l'activitat del centre.

3. Els centres han de vetllar perquè els membres de la comunitat escolar coneguin la Convenció sobre els drets dels infants.

4. Correspon a la direcció i al professorat de cada centre, en exercici de l'autoritat que tenen conferida, i sens perjudici de les competències del consell escolar en aquesta matèria, el control i l'aplicació de les normes de convivència. En aquesta funció, hi ha de participar la resta de membres de la comunitat educativa del centre. La direcció del centre ha de garantir la informació suficient i crear les condicions necessàries perquè aquesta participació es pugui fer efectiva.

5. Els centres han d'establir mesures de promoció de la convivència, i en particular mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i fórmules per mitjà de les quals les famílies es comprometin a cooperar de manera efectiva en l'orientació, l'estímul i, quan calgui, l'esmena de l'actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu.

1. La carta de compromís educatiu, que és el referent per al foment de la convivència, vincula individualment i col·lectivament els membres de la comunitat educativa del centre.

2. La resolució de conflictes, que s'ha de situar en el marc de l'acció educativa, té per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes.

3. Els procediments de resolució dels conflictes de convivència s'han d'ajustar als principis i criteris següents:

   1. Han de vetllar per la protecció dels drets dels afectats i han d'assegurar el compliment dels deures dels afectats.

   2. Han de garantir la continuïtat de les activitats del centre, amb la mínima pertorbació per a l'alumnat i el professorat.

   3. Han d'emprar mecanismes de mediació sempre que sigui pertinent.

4. Les mesures correctores i sancionadores aplicades han de guardar proporció amb els fets i han de tenir un valor afegit de caràcter educatiu.

5. Les mesures correctores i sancionadores han d'incloure, sempre que sigui possible, activitats d'utilitat social per al centre educatiu.

6. Correspon al Departament, en l'àmbit dels centres públics, i als titulars dels centres, en l'àmbit dels centres privats, l'adopció de mesures i iniciatives per a fomentar la convivència en els centres i la resolució pacífica dels conflictes.

1. La mediació és un procediment per a la prevenció i la resolució dels conflictes que es puguin produir en el marc educatiu, per mitjà del qual es dóna suport a les parts en conflicte perquè puguin arribar per si mateixes a un acord satisfactori.

2. El Departament ha d'establir les normes reguladores del procediment de mediació, que han de definir les característiques del procediment i els supòsits bàsics en què és procedent d'aplicar-lo.

1. El Govern i el Departament han d'adoptar les mesures necessàries per a prevenir les situacions d'assetjament escolar i, si s'escauen, afrontar-les de manera immediata, i per a assegurar en tot cas als afectats l'assistència adequada i la protecció necessària per a garantir-los el dret a la intimitat.

2. El Departament ha de posar a disposició dels centres els mitjans necessaris per a atendre les situacions de risc d'assetjament escolar. En cas que resulti imprescindible, es poden adoptar mesures extraordinàries d'escolarització, i el Departament pot adoptar també, en l'àmbit del personal al seu servei, mesures extraordinàries de mobilitat.

3. El Govern ha d'adoptar les mesures normatives pertinents per a assegurar, davant les agressions, la protecció del professorat i de la resta de personal dels centres educatius i de llurs béns o patrimoni. En el cas que les agressions siguin comeses per menors escolaritzats al centre, si fracassen les mesures correctores o de resolució de conflictes, s'han d'aplicar les mesures establertes per la legislació de la infància i l'adolescència.

4. L'Administració educativa ha d'assegurar l'opció d'assistència lletrada gratuïta al professorat i a la resta de personal dels centres públics i dels centres privats sostinguts amb fons públics que siguin víctimes de violència escolar, sempre que els interessos dels defensats i els de la Generalitat no siguin oposats o contradictoris.

1. Les disposicions d'aquesta llei relatives a les infraccions i a les sancions només són aplicables als centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya.

2. Els centres privats no sostinguts amb fons públics disposen d'autonomia per a definir les infraccions i les sancions. La regulació que en fa aquesta llei constitueix un marc de referència. Tanmateix, els és directament aplicable el que estableixen els apartats 1 i 2 de l'article 36.

1. Les irregularitats en què incorrin els alumnes, si no perjudiquen greument la convivència, comporten l'adopció de les mesures que estableixin la carta de compromís educatiu i les normes d'organització i funcionament del centre.

2. Les conductes i els actes dels alumnes que perjudiquin greument la convivència es consideren faltes i comporten la imposició de les sancions que aquesta llei determina.

3. Les conductes i els actes contraris a la convivència dels alumnes són objecte de correcció pel centre si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realització d'activitats complementàries i extraescolars o la prestació de serveis escolars de menjador i transport o d'altres organitzats pel centre. Igualment, comporten l'adopció de les mesures correctores i sancionadores que escaiguin els actes dels alumnes que, encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi estiguin directament relacionats i afectin altres alumnes o altres membres de la comunitat educativa.

1. L'aplicació de mesures correctores i sancions no pot privar els alumnes de l'exercici del dret a l'educació ni, en l'educació obligatòria, del dret a l'escolarització. En cap cas no es poden imposar mesures correctores ni sancions que atemptin contra la integritat física o la dignitat personal dels alumnes.

2. La imposició de mesures correctores i sancionadores ha de tenir en compte el nivell escolar en què es troben els alumnes afectats, llurs circumstàncies personals, familiars i socials i la proporcionalitat amb la conducta o l'acte que les motiva, i ha de tenir per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes. En el cas de les conductes greument perjudicials per a la convivència, la imposició de les sancions s'ha d'ajustar al que disposa aquesta llei.

3. Les normes de desplegament d'aquesta llei han de regular els criteris per a la graduació de l'aplicació de les mesures correctores i les sancions, i el procediment i els òrgans competents per a aplicar-les.

1. Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu les conductes següents:

   1. Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal.

   2. L'alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de personalitat en actes de la vida escolar.

   3. Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut, i la incitació a aquests actes.

   4. La comissió reiterada d'actes contraris a les normes de convivència del centre.

2. Els actes o les conductes a què fa referència l'apartat 1 que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats s'han de considerar especialment greus.

3. Les sancions que es poden imposar per la comissió d'alguna de les faltes tipificades per l'apartat 1 són la suspensió del dret de participar en activitats extraescolars o complementàries o la suspensió del dret d'assistir al centre o a determinades classes, en tots dos supòsits per un període màxim de tres mesos o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic, si són menys de tres mesos, o bé la inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre.

4. Entre les conductes contràries a la convivència que han de constar a les normes d'organització i funcionament de cada centre hi ha d'haver, si més no, totes les que tipifica l'apartat 1, quan no siguin de caràcter greu, i també les faltes injustificades d'assistència a classe i de puntualitat.

Els alumnes que, intencionadament o per negligència, causin danys a les instal·lacions o el material del centre o en sostreguin material han de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui, a ells mateixos o a les mares, als pares o als tutors, en els termes que determina la legislació vigent.

1. El sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure, especialment el compromís i la transmissió de valors. Aquestes activitats es poden articular entre els centres educatius i els ens locals, les famílies i les associacions en què s'agrupen i les entitats, associacions i empreses d'educació en el lleure, en els diferents territoris.

2. El Govern, havent consultat el Consell de Governs Locals, i d'acord amb el procediment que determina l'article 162, ha de regular els requisits mínims i ha d'establir els criteris de qualitat a què s'han d'ajustar les activitats d'educació en el lleure, a fi de garantir-ne la contribució al procés educatiu.

3. Els centres públics, en el marc de llur autonomia, i d'acord amb els ens locals corresponents, poden establir acords amb associacions sense ànim de lucre per a autoritzar-los l'ús de les instal·lacions del centre més enllà de l'horari escolar.

1. Els centres i els ajuntaments, per iniciativa de dos o més centres o per iniciativa de l'ajuntament corresponent, poden acordar d'elaborar conjuntament plans o programes socioeducatius que afavoreixin la major integració possible en l'entorn social dels objectius educatius i socials del centre i una millor coordinació entre els recursos de les diferents administracions i dels centres mateixos. Correspon al Govern d'establir les condicions mínimes per a la formalització dels convenis que concretin aquests plans i programes.

2. Les administracions educatives han d'impulsar acords de col·laboració per a potenciar conjuntament accions educatives en l'entorn. Aquestes actuacions han de tenir com a prioritat potenciar la convivència i la participació ciutadana i l'ús del català, amb la finalitat de garantir que tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats per a conèixer i usar les dues llengües oficials.

Les administracions públiques han d'establir mesures de foment per a garantir que tots els alumnes puguin participar en els plans i programes socioeducatius i en les activitats d'educació en el lleure en condicions d'equitat, sense discriminació per raons econòmiques, territorials, socials, culturals o de capacitat.

1. En el sistema educatiu de Catalunya, definit per l'article 8, s'estableix un model educatiu d'interès públic d'acord amb l'article 21 de l'Estatut.

2. El Govern de la Generalitat, per a desplegar el que estableix l'apartat 1, ha de regular i sostenir el Servei d'Educació de Catalunya, que, conformat pels centres públics i pels centres privats sostinguts amb fons públics, garanteix a totes les persones l'accés a una educació de qualitat i en condicions d'igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts.

3. El sosteniment dels centres públics atén el que estableixen, amb criteris de suficiència, els pressupostos de la Generalitat i, si s'escau, els convenis subscrits entre l'Administració educativa i l'Administració local.

4. El finançament amb recursos públics dels centres privats que presten el Servei d'Educació de Catalunya atén amb criteris de suficiència el que estableixen els pressupostos de la Generalitat, i es basa en el model de concert educatiu.

5. El Govern, d'acord amb les disposicions del títol XII, pot declarar l'interès públic de l'oferta d'altres ensenyaments de règim general i de règim especial.

1. La prestació del Servei d'Educació de Catalunya s'ordena d'acord amb:

   1. Els principis establerts en el títol preliminar.

   2. El principi de la gratuïtat dels llocs escolars propis dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts per aquesta llei.

   3. El principi d'accés dels alumnes en condicions d'igualtat.

   4. El principi de coeducació per mitjà de l'escolarització mixta, que ha d'ésser objecte d'atenció preferent.

   5. El principi de responsabilització de tots els centres en l'escolarització equilibrada dels alumnes, especialment dels que presenten necessitats específiques de suport educatiu.

2. El Govern ha de garantir que la prestació del Servei d'Educació de Catalunya esdevingui un referent de qualitat en el procés d'assoliment de l'equitat i l'excel·lència.

1. Correspon al Departament aprovar la programació de l'oferta educativa.

2. La programació de l'oferta educativa té per objecte establir, amb caràcter territorial, les necessitats d'escolarització que ha de satisfer el Servei d'Educació de Catalunya per a garantir el dret a l'educació de tothom, harmonitzant-ho amb els drets individuals dels alumnes i de les mares, els pares o els tutors. Aquesta programació ha de garantir la qualitat de l'educació i una adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu que propiciï la cohesió social.

3. Correspon al Govern determinar els criteris de programació i el procediment, que ha d'establir la participació i la consulta dels ens locals, dels sectors educatius i dels titulars dels centres concertats, i, si escau, dels sectors productius. En establir els criteris de programació cal considerar-ne la periodicitat, el mapa escolar i l'articulació del territori en zones educatives i llurs necessitats d'escolarització.

4. El Departament, en el marc de la programació educativa, ha de determinar periòdicament l'oferta de llocs escolars tenint en compte l'oferta existent de centres públics i centres privats concertats. A partir d'aquesta programació, correspon al Departament establir nous llocs escolars del Servei d'Educació de Catalunya, d'acord amb els criteris fixats per aquest article i, en tot cas, tenint en compte les disposicions pressupostàries.

5. La programació de l'oferta d'altres ensenyaments de règim general i de règim especial s'ha de fer, en allò que correspongui, d'acord amb els criteris establerts per aquest article.

6. Correspon al Govern establir les condicions per mitjà de les quals un centre privat d'ensenyaments de règim especial, d'acord amb la programació educativa i d'acord amb la voluntat del titular o la titular, pot rebre finançament de la Generalitat.

1. El Govern, en el marc de la programació de l'oferta educativa, crea centres públics de titularitat de la Generalitat, en modifica la composició i, si escau, els suprimeix. Correspon als ens locals oferir terrenys suficients i adequats per a construir-hi aquests centres. Així mateix, per mitjà de convenis amb els ens locals, es creen, es modifiquen i se suprimeixen centres públics dels quals sigui titular un ens local.

2. En el marc de la programació educativa, d'acord amb l'article 21.3 de l'Estatut, els centres privats que ofereixen ensenyaments obligatoris i satisfan necessitats d'escolarització es poden vincular, si escau, a la prestació del Servei d'Educació de Catalunya per mitjà de l'accés al concert educatiu, amb les condicions i els requisits establerts legalment. El compliment dels requisits que han donat lloc al concert educatiu s'ha de mantenir durant tota la vigència del concert.

3. La integració de centres a la xarxa de titularitat de la Generalitat s'ha de fer per mitjà de llei.

1. El Govern regula el procés d'accés als centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, en el qual han de participar la comunitat educativa i els ens locals, i en determina els criteris de prioritat. Aquest procés es regeix pels principis d'equitat, inclusió educativa, foment de la cohesió social i respecte al dret a l'elecció de centre dins l'oferta educativa disponible en cada moment.

2. Sens perjudici de les funcions de garantia del procés i de participació que corresponen per llei al consell escolar de cada centre i, si s'escau, a la titularitat del centre, la regulació del procediment d'admissió dels alumnes ha d'establir, per a cada zona educativa, sempre que calgui, la creació d'una comissió de garanties d'admissió, que ha de tenir les funcions següents:

   1. Vetllar pel compliment de la legalitat en els processos d'admissió i, especialment, garantir l'aplicació correcta dels criteris de prioritat.

   2. Garantir la distribució adequada i equilibrada dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu entre tots els centres.

   3. Complir totes les altres que li atribueixi l'Administració educativa.

3. El Govern ha de regular la composició de la comissió de garanties d'admissió, que ha d'ésser presidida per un representant o una representant de l'Administració educativa i que necessàriament ha de comptar amb la participació dels ajuntaments afectats, de les famílies, de les direccions dels centres públics i de la representació dels centres privats concertats.

4. Sempre que sigui possible i les característiques territorials de les zones ho permetin, l'Administració educativa i l'Administració local poden acordar la creació d'una oficina municipal d'escolarització. Aquest òrgan ha de gestionar la informació, l'acompanyament i la tramitació de sol·licituds, i ha de formular la proposta d'àrees d'influència, acollir les comissions de garanties d'admissió i complir les altres funcions que pugui determinar el Govern.

5. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, per a exercir llurs funcions, han de facilitar a la comissió de garanties d'admissió la informació de què disposin sobre sol·licituds d'admissió i la que els sigui requerida per aquest òrgan, d'acord amb el que es determini per reglament. De la mateixa manera, la comissió ha de facilitar a cada centre la informació de què disposi, d'acord amb els criteris de publicitat i transparència que han de regir el procediment d'admissió en tot moment.

1. En el cas que la demanda de llocs escolars per als ensenyaments sostinguts amb fons públics sigui superior als llocs disponibles en el centre, s'han d'aplicar, respecte a l'alumne o alumna a què es refereix la sol·licitud, els següents criteris de prioritat, que no tenen caràcter excloent:

   1. Si té germans que estiguin matriculats en el centre, o el fet que el pare o la mare o el tutor o tutora legal hi treballin.

   2. La proximitat del domicili habitual o del lloc de treball del pare o la mare o el tutor o tutora legal.

   3. Les rendes anuals de la unitat familiar, atenent les especificitats que per a calcular-les s'apliquen a les famílies nombroses.

   4. Si té discapacitat o en té el seu pare, la seva mare o algun germà o germana.

2. Per a admetre alumnes en etapes postobligatòries s'han d'aplicar els criteris de prioritat següents:

   1. Per als ensenyaments de batxillerat, a més dels criteris que estableix l'apartat 1, s'ha d'atendre l'expedient acadèmic dels alumnes.

   2. Per als ensenyaments de cicles formatius de grau mitjà o de grau superior de formació professional, si no hi ha places suficients, s'ha d'atendre exclusivament l'expedient acadèmic dels alumnes, amb independència que aquests procedeixin del mateix centre o d'un altre de diferent.

   3. Els alumnes que cursin simultàniament ensenyaments reglats de música o dansa i ensenyaments d'educació secundària tenen prioritat per a ésser admesos en els centres que imparteixin ensenyaments d'educació secundària que l'Administració educativa determini. S'ha d'aplicar el mateix tractament als alumnes que segueixin programes esportius d'alt rendiment.

3. El Govern pot establir criteris específics en l'admissió a altres ensenyaments diferents dels establerts pels apartats 1 i 2.

4. Per a resoldre situacions d'empat, els centres han d'aplicar els criteris complementaris que estableixi el Govern.

5. En els processos d'admissió dels alumnes en un centre, han de tenir prioritat els alumnes que vulguin cursar el primer curs d'una etapa obligatòria i procedeixin d'un altre centre que imparteixi fins a l'etapa obligatòria immediatament anterior a la que volen iniciar i estigui adscrit al primer en els termes establerts per aquesta llei. Per a aquests alumnes, i respectant sempre la lliure opció de la família, el procés d'admissió es redueix als tràmits estrictament necessaris per al correcte control administratiu. Això mateix és aplicable en l'admissió als ensenyaments de batxillerat, en els centres públics i en els centres de titularitat privada que els tinguin concertats.

6. En els procediments d'admissió dels alumnes als ensenyaments de primer cicle d'educació infantil sostinguts amb fons públics, els ajuntaments poden establir altres criteris generals de prioritat, a més dels establerts per l'apartat 1. En cap cas aquest procediment no implica el dret d'accés amb relació als ensenyaments posteriors.

7. Els criteris de prioritat mai no poden comportar discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió, llengua o qualsevol altra condició o circumstància personal de l'alumne o alumna o de la seva família.

1. Els centres del Servei d'Educació de Catalunya han de participar en l'adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitats educatives específiques i s'han de comprometre a fomentar la pràctica de la inclusió pedagògica. A aquests efectes, l'Administració educativa ha d'establir territorialment la proporció màxima d'alumnes amb necessitats educatives específiques que poden ésser escolaritzats en cada centre en l'accés als nivells inicials de cada etapa i, si escau, la reserva de llocs escolars que, com a mínim, cal destinar-los. Aquesta reserva es pot mantenir fins al final del període de preinscripció i matrícula, el qual no pot anar més enllà de l'inici de curs.

2. Per tal d'atendre necessitats d'escolarització derivades de l'atenció als alumnes amb necessitats educatives específiques, entre les quals també es consideren les derivades de la incorporació tardana, d'acord amb els criteris i els procediments establerts per reglament, el Departament pot autoritzar, d'una manera excepcional i motivada, una reducció i, exclusivament per a atendre necessitats immediates d'escolarització d'alumnes d'incorporació tardana, un increment de fins al 10% del nombre de llocs escolars per grup.

3. L'Administració educativa ha de garantir la igualtat en l'aplicació de les normes d'admissió, fet que inclou l'establiment de les mateixes àrees d'influència per als centres públics i els centres privats concertats.

4. L'Administració educativa ha d'adoptar les mesures d'escolarització que estableixen els apartats 1, 2 i 3 atenent les condicions socioeconòmiques i demogràfiques de les àrees d'influència respectives.

5. L'Administració educativa aporta recursos addicionals als centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona, la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre i els continguts de l'acord de coresponsabilitat que se signi, tal com especifica l'article 92. Aquests recursos addicionals, que han de permetre als centres una programació pluriennal, s'articulen per mitjà de contractes programa.

6. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya estan obligats a mantenir escolaritzats llurs alumnes fins al final de les etapes obligatòries que imparteixen, llevat d'un canvi de centre per voluntat de la família o per aplicació d'una resolució sancionadora de caràcter disciplinari.

1. El Departament ha de fixar, amb la participació de l'administració local a què fa referència l'article 159.3.a.segon, els terminis, els instruments i els procediments del procés anual d'admissió dels alumnes, que ha de comprendre un període de preinscripció i un període de matriculació, i els procediments que cal seguir per a l'escolarització dels alumnes d'incorporació tardana.

2. Les sol·licituds d'admissió dels alumnes en el període ordinari de preinscripció es poden presentar perquè les gestioni al centre educatiu en què les famílies vulguin escolaritzar llurs fills, o bé a la comissió de garanties d'admissió o a l'oficina municipal d'escolarització, que a aquests efectes les han de trametre al centre sol·licitat en primera opció.

3. Si la sol·licitud d'admissió es presenta en el centre fora del període ordinari i no hi ha places vacants, aquest l'ha de trametre a la comissió de garanties d'admissió, o, si escau, a l'oficina municipal d'escolarització, les quals han d'oferir lloc escolar als alumnes, en el marc de la disponibilitat de places i les preferències de centre explicitades per les famílies en la corresponent sol·licitud i de l'adequada distribució dels alumnes.

4. Si la sol·licitud d'admissió es presenta en el centre fora del període ordinari i hi ha vacants, la sol·licitud s'ha d'admetre d'acord amb les disposicions que s'estableixin per reglament en aplicació de l'article 48.1 i respectant l'ordre de les sol·licituds baremades no ateses prèviament.

1. L'Administració educativa ha d'assegurar els recursos públics per a fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts.

2. En l'escolarització d'alumnes en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts, els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'atenen a llur caràcter gratuït. No es pot imposar l'obligació de fer aportacions a fundacions o associacions de qualsevol tipus, ni es pot vincular l'escolarització a l'obligatorietat de rebre cap servei escolar addicional que requereixi aportacions econòmiques de les famílies.

3. El Departament ha de regular les activitats complementàries i els serveis escolars, i n'ha de garantir el caràcter no lucratiu en els termes establerts per la regulació orgànica i la voluntarietat de la participació dels alumnes. Així mateix, ha de regular l'establiment d'ajuts per a accedir-hi en situacions socials o econòmiques desfavorides, tenint en compte els acords de coresponsabilitat a què es refereix l'article 48.5.

4. L'Administració educativa vetlla pel compliment de les obligacions que contreuen els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya i de les normes reguladores del procediment d'admissió. Així mateix, es pot reclamar la col·laboració d'altres administracions per contrastar la veracitat de les dades aportades en els processos d'admissió.

D'acord amb l'ordenament, el sistema educatiu comprèn els ensenyaments següents:

1. Educació infantil.

2. Educació primària.

3. Educació secundària obligatòria.

4. Batxillerat.

5. Formació professional.

6. Ensenyament d'idiomes.

7. Ensenyaments artístics.

8. Ensenyaments esportius.

9. Educació d'adults.

1. (Declarat inconstitucional i nul)

2. El currículum s'orienta, entre altres finalitats, a la consecució dels objectius següents:

1. Desenvolupar la personalitat, les aptituds i les capacitats generals dels alumnes perquè adquireixin les competències i assoleixin el domini dels continguts que es determinin.

2. Capacitar els alumnes per a comprendre llur entorn i per a relacionar-s'hi d'una manera activa, crítica, cooperativa i responsable.

3. Aconseguir que els alumnes assoleixin el coneixement de les característiques socials, culturals, artístiques, ambientals, geogràfiques, econòmiques, històriques i lingüístiques del país, i també el coneixement d'altres pobles i comunitats.

4. Aconseguir que els alumnes adquireixin unes bones habilitats comunicatives, una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes i el domini dels nous llenguatges.

5. Aconseguir que els alumnes assoleixin un coneixement adequat del propi cos i adquireixin habilitats físiques i esportives.

6. Afavorir l'aplicació en situacions diverses i l'actualització permanent dels coneixements adquirits pels alumnes.

7. Capacitar els alumnes per a l'exercici de la ciutadania, amb respecte als drets i les llibertats fonamentals de les persones i als principis bàsics de la convivència democràtica.

8. Capacitar els alumnes per al desenvolupament d'estratègies d'autoregulació dels aprenentatges, per a l'aprenentatge autònom i per a l'exercici d'activitats professionals.

9. Capacitar els alumnes per a l'anàlisi crítica dels mitjans de comunicació i de l'ús de les noves tecnologies.

10. Permetre una organització flexible, diversa i individualitzada de l'ordenació dels continguts curriculars, especialment als ensenyaments obligatoris, que faci possible una educació inclusiva.

1. En el marc dels aspectes que garanteixen l'assoliment de les competències bàsiques, la validesa dels títols i la formació comuna regulats per les lleis, el Govern ha de determinar el currículum, pel que fa als objectius, als continguts i als criteris d'avaluació de cada àrea, matèria i mòdul, sens perjudici del que estableix l'article 97 amb relació a l'autonomia pedagògica dels centres.

2. L'adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en el projecte educatiu de cada centre és objecte d'avaluació, en els termes que determina el títol XI, amb la finalitat de valorar l'assoliment pels alumnes de les competències definides per a cada una de les etapes educatives.

3. El Govern, per a determinar els currículums, ha de prendre en consideració els informes de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, d'acord amb el que estableix l'article 193.

4. El Govern ha de determinar els currículums dels ensenyaments postobligatoris que condueixin a l'obtenció de certificacions o titulacions pròpies de la Generalitat.

1. Correspon al Departament fixar el calendari escolar per als ensenyaments obligatoris i postobligatoris, que ha de comprendre entre cent setanta-cinc i cent setanta-vuit dies lectius per curs, i determinar els períodes lectius i els períodes de vacances.

2. Als efectes del que disposa aquesta llei, s'entén per horari lectiu les hores destinades al desenvolupament del currículum establert per a cada etapa o nivell d'ensenyament.

3. L'horari lectiu per a cada curs és d'entre vuit-centes setanta-cinc i vuit-centes noranta hores per al segon cicle d'educació infantil i per a l'educació primària i de mil cinquanta hores per a l'educació secundària obligatòria. Per a la resta d'ensenyaments regulats per aquesta llei, la norma reglamentària que en concreti els aspectes curriculars ha de determinar el nombre d'hores lectives.

4. En el segon cicle de l'educació infantil i en l'educació primària, l'horari escolar dels alumnes es pot estendre més enllà de l'horari lectiu, fins a un total de mil cinquanta hores cada curs. En la resta d'etapes, l'horari escolar, que conté en tot cas l'horari lectiu, es pot concretar en funció de la programació anual del centre.

5. En el segon cicle d'educació infantil i en els ensenyaments obligatoris, l'horari escolar comprèn normalment horari de matí i tarda.

1. El Govern, per a facilitar el dret universal a l'educació, ha de desenvolupar una oferta adequada d'educació no presencial.

2. Es poden impartir en la modalitat d'educació no presencial els ensenyaments postobligatoris, els ensenyaments que no condueixen a titulacions o certificacions amb validesa a tot l'Estat, els cursos de formació preparatòria per a les proves d'accés al sistema educatiu, la formació en les competències bàsiques, la formació per a l'ocupació i la formació permanent. També s'hi poden impartir, excepcionalment, ensenyaments obligatoris i els altres ensenyaments que, en determinades circumstàncies, estableixi el Departament.

3. L'oferta educativa no presencial s'ha de caracteritzar per la varietat, l'obertura i la flexibilitat per a assolir, especialment, l'extensió de l'accessibilitat d'aquesta formació, la simultaneïtat amb altres ensenyaments i la complementarietat amb altres accions i estratègies formatives, i també la compatibilitat amb el treball.

4. Sens perjudici de les modalitats de formació semipresencial i no presencial que es puguin implantar als centres públics ordinaris, l'Administració educativa ha d'organitzar per mitjà d'un centre singular la impartició específica dels ensenyaments en la modalitat d'educació no presencial.

5. El professorat que imparteix ensenyaments en la modalitat d'educació no presencial ha de tenir la titulació requerida per a cada etapa educativa i ha d'acreditar la capacitació per a exercir la docència emprant mitjans telemàtics i els altres recursos propis de l'educació no presencial.

6. El Departament pot autoritzar els centres privats per a impartir ensenyaments postobligatoris i ensenyaments superiors en la modalitat d'educació no presencial.

7. El Departament ha de crear i regular un registre en què constin les dades dels alumnes que s'acullen a la modalitat d'educació no presencial en ensenyaments d'educació bàsica.

1. L'educació infantil té com a objectiu el desenvolupament global de les capacitats dels infants durant els primers anys de vida, a l'inici del procés d'aprenentatge, i ha de prevenir i compensar els efectes discriminadors de les desigualtats d'origen social, econòmic o cultural.

2. L'etapa d'educació infantil consta de dos cicles: el primer, primera infància, comprèn entre els zero i els tres anys d'edat; el segon, primer ensenyament, comprèn entre els tres i els sis anys d'edat.

3. Durant l'educació infantil s'ha d'assegurar la detecció precoç de les necessitats educatives específiques i de les manifestacions evolutives que puguin indicar un risc de trastorn dels alumnes, que han de rebre una atenció ajustada a llurs característiques singulars.

4. Durant l'educació infantil, hi ha d'haver una cooperació estreta entre els centres i les famílies, que són el primer referent afectiu dels infants i tenen la responsabilitat primera de llur educació. Així mateix, i com a primer ensenyament, s'ha de garantir la coherència entre l'acció educativa del segon cicle de l'educació infantil i els primers anys de l'educació primària.

5. En el primer cicle de l'educació infantil s'han d'adoptar mesures de flexibilitat que permetin d'adaptar-se a les necessitats dels infants i de les famílies i s'han de poder adoptar diversos models d'organització, funcionament i assessorament que permetin conciliar amb la vida laboral la responsabilitat primordial de les famílies en la criança i l'educació de llurs fills. El currículum del primer cicle de l'educació infantil s'ha de centrar en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, el control corporal, les primeres manifestacions de la comunicació i el llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta de l'entorn proper dels infants.

6. El Govern ha de determinar el currículum del segon cicle de l'educació infantil de manera que permeti al centre educatiu un ampli marge d'autonomia pedagògica per fer possible que el primer ensenyament s'acordi amb el projecte educatiu del centre i s'adapti a l'entorn. El currículum ha d'ajudar els alumnes a desenvolupar les capacitats que els permetin identificar-se com a persones amb seguretat i benestar emocional, viure unes relacions afectives amb si mateixos i amb els altres, conèixer i interpretar l'entorn, desenvolupar habilitats de comunicació, expressió i comprensió per mitjà dels llenguatges, adquirir instruments d'aprenentatge i desenvolupar progressivament l'autonomia personal, i també tenir una primera aproximació a una llengua estrangera.

7. El Govern ha de definir els continguts educatius del primer cicle de l'educació infantil, ha d'establir les característiques dels centres que imparteixen aquest cicle i ha de determinar, d'acord amb els ajuntaments, els requisits exigibles a les instal·lacions dels centres i la capacitació que ha d'acreditar el personal educador que hi treballi.

8. L'avaluació del desenvolupament personal i de l'aprenentatge durant l'educació infantil ha d'ésser contínua i global, ha de verificar el grau d'assoliment dels objectius educatius i ha de facilitar l'adaptació de l'ajut pedagògic a les característiques individuals de cada infant.

9. Per a impulsar i facilitar la cooperació entre els centres i les famílies a què es refereix l'apartat 4 i garantir la coresponsabilització de les famílies en l'educació dels infants, els centres han de facilitar informació suficient a les famílies sobre l'evolució educativa de llurs fills i sobre l'avaluació pertinent de l'eventual assoliment dels objectius educatius.

1. L'educació bàsica consta de dues etapes:

   1. L'educació primària.

   2. L'educació secundària obligatòria.

2. L'educació bàsica ha de mantenir coherència amb l'educació infantil i amb l'educació postobligatòria i ha de garantir la coordinació entre les etapes que la componen per tal de facilitar la continuïtat del procés educatiu i assegurar als alumnes una transició adequada d'una etapa a l'altra.

3. En el marc dels objectius que estableix l'article 52.2, els currículums de l'educació bàsica s'han d'orientar a l'adquisició de les competències bàsiques, que han de contribuir al desenvolupament personal dels alumnes i a la pràctica de la ciutadania activa, i han d'incorporar de manera generalitzada les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos d'aprenentatge.

4. Sens perjudici del que estableixen els articles 11 i 17, l'ensenyament del català, de l'occità, del castellà i de les llengües estrangeres ha de rebre una atenció especial durant l'educació bàsica. En acabar aquesta etapa, els alumnes han d'haver assolit una sòlida competència comunicativa, de manera que puguin emprar normalment i amb correcció les llengües oficials i puguin comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu.

5. Els centres que imparteixen l'educació bàsica han d'adoptar les mesures pertinents per a atendre la diversitat de l'alumnat i per a continuar la comesa de detecció i prevenció de les dificultats en l'aprenentatge iniciada a l'educació infantil.

6. Correspon al Departament, en un context d'organització flexible dels ensenyaments d'educació bàsica, establir els criteris que han de regir l'atenció a la diversitat a què fa referència l'apartat 5 i orientar els centres per a l'aplicació de les mesures organitzatives i curriculars corresponents. Igualment, correspon al Departament establir els criteris a què s'han d'ajustar les mesures que adoptin els centres per a atendre els alumnes amb necessitats educatives específiques i per a atendre els alumnes amb altes capacitats.

7. L'acció tutorial a l'educació bàsica, que comporta el seguiment individual i col·lectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i els ha de prestar l'orientació de caràcter personal, acadèmic i, si escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social. Per a facilitar a les famílies l'exercici del dret i el deure de participar i d'implicar-se en el procés educatiu de llurs fills, els centres han d'establir procediments de relació i cooperació amb les famílies i els han de facilitar informació sobre l'evolució escolar i personal de llurs fills.

1. (Declarat inconstitucional i nul)

2. L'etapa d'educació primària té com a finalitat proporcionar a tots els alumnes una educació que, d'acord amb les competències bàsiques fixades en el currículum, els permeti:

   1. (Declarat inconstitucional i nul)

   2. (Declarat inconstitucional i nul)

   3. (Declarat inconstitucional i nul)

   4. (Declarat inconstitucional i nul)

   5. Conèixer els elements bàsics de la història, la geografia i les tradicions pròpies de Catalunya que els facilitin l'arrelament.

3. (Declarat inconstitucional i nul)

1. (Declarat inconstitucional i nul)

2. (Declarat inconstitucional i nul)

3. (Declarat inconstitucional i nul)

4. L'ordenació de l'educació secundària obligatòria ha d'establir programes de diversificació curricular orientats a la consecució de la titulació. Aquests programes poden comprendre activitats regulars fora dels centres, en col·laboració, si escau, amb les administracions locals, i s'han de portar a terme amb les mesures de garantia que es determinin per reglament.

5. L'acció tutorial a l'etapa d'educació secundària obligatòria ha d'incorporar elements que permetin la implicació dels alumnes en llur procés educatiu.

6. En l'educació secundària obligatòria, s'ha de garantir un sistema global d'orientació professional i acadèmica que permeti als alumnes conèixer les característiques del sistema formatiu i productiu a fi d'escollir les opcions formatives adequades a llurs aptituds i preferències.

7. (Declarat inconstitucional i nul)

1. Els programes de qualificació professional inicial tenen com a objectiu afavorir la inserció educativa i laboral dels alumnes que els cursen, proporcionar-los les competències pròpies dels perfils professionals corresponents al nivell 1 de qualificació professional i, complementàriament, donar-los opcions de continuar la formació acadèmica per mitjà de l'obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria.

2. El Departament ha de programar una oferta suficient i territorialment equilibrada de programes de qualificació professional inicial.

3. En l'elaboració dels programes de qualificació professional inicial s'han de tenir en compte els mòduls formatius associats a unitats de competència, les necessitats de formació bàsica dels alumnes i les demandes de qualificacions dels sectors econòmics.

4. Els programes de qualificació professional inicial es poden portar a terme en centres educatius, en espais dependents dels ens locals i en entorns laborals, d'acord amb el que sigui establert per reglament.

5. S'han d'organitzar programes específics de qualificació professional inicial orientats a resoldre les necessitats de qualificació i d'inserció laboral dels alumnes nouvinguts i dels alumnes amb discapacitats que ho requereixin.

1. (Declarat inconstitucional i nul)

2. (Declarat inconstitucional i nul)

3. (Declarat inconstitucional i nul)

4. El Departament pot facilitar itineraris de batxillerat adaptats als diferents ritmes d'aprenentatge, amb una organització flexible de l'oferta i dels horaris i amb la coordinació i la relació entre els diversos estudis postobligatoris, i ha d'estimular els centres que imparteixen ensenyaments de batxillerat perquè defineixin itineraris que orientin i preparin els alumnes per a l'accés als diversos ensenyaments posteriors. El Departament, així mateix, ha de programar ofertes formatives, tant en la modalitat d'educació no presencial com en la modalitat d'educació presencial, que permetin als alumnes de conciliar els estudis amb l'activitat laboral.

5. Els centres educatius que imparteixen ensenyaments de batxillerat han de fer les adaptacions pertinents i facilitar les ajudes tècniques necessàries perquè els alumnes amb trastorns d'aprenentatge i els alumnes amb discapacitats puguin cursar el batxillerat, i han d'aplicar també mesures específiques per als alumnes amb altes capacitats. El Departament ha de regular aquestes mesures i n'ha d'impulsar l'aplicació.

6. L'acció tutorial al batxillerat ha de reforçar l'orientació de caràcter personal, acadèmic i professional prestada als alumnes; amb aquest objectiu, el Departament ha d'establir mecanismes de coordinació entre els centres que imparteixen batxillerat, els centres que imparteixen formació professional de grau superior i les universitats.

7. El Departament ha d'adoptar les mesures necessàries per a facilitar que durant el batxillerat s'imparteixin en llengua estrangera matèries no lingüístiques i per a garantir que els alumnes de tots els centres hagin assolit un bon nivell d'expressió en públic en diverses llengües.

8. L'avaluació dels alumnes de batxillerat ha d'ésser contínua i la qualificació ha d'ésser diferenciada segons les matèries del currículum, entre les quals s'ha d'incloure una recerca feta per l'alumne o alumna. (Declarat inconstitucional i nul)

1. La formació professional, que té com a finalitats l'adquisició de la qualificació professional i la millora d'aquesta qualificació al llarg de la vida, i també l'actualització permanent dels coneixements dels treballadors perquè puguin respondre a les necessitats derivades de la competitivitat del teixit econòmic i de la cohesió social i territorial, comprèn els ensenyaments corresponents a la formació professional inicial, que s'integra en el sistema educatiu, i la formació per a l'ocupació. Només és objecte de regulació en el marc d'aquesta llei la formació professional inicial.

2. La formació professional reglada comprèn un conjunt de cicles formatius amb una organització modular. Els cicles formatius són de grau mitjà i de grau superior i constitueixen, respectivament, la formació professional de grau mitjà i la formació professional de grau superior. Els alumnes que superen els ensenyaments de formació professional de grau mitjà reben el títol de tècnic o tècnica. Els alumnes que superen els ensenyaments de formació professional de grau superior reben el títol de tècnic superior o tècnica superior.

3. El Govern, amb la participació dels sectors afectats, entre els quals hi ha els agents socials i econòmics i les administracions locals, ha de programar una oferta d'estudis de formació professional inicial integrada en el sistema educatiu, en el marc del que disposa l'article 44. La programació ha de respondre a una visió global, adaptada a les necessitats del territori i del mercat de treball, i ha de tenir en compte el Catàleg de Qualificacions Professionals i el Sistema Integrat de Qualificacions i Formació Professional vigents a Catalunya. El Departament, en virtut de l'article 6.5, ha d'establir mesures per a evitar la discriminació per raons socioeconòmiques en l'accés als estudis de formació professional inicial. Així mateix, s'han d'establir mesures perquè els sectors econòmics ofereixin prou llocs i de prou qualitat per a les pràctiques dels alumnes que cursen la formació professional inicial o els altres estudis que eventualment, d'acord amb aquesta llei, en requereixin.

4. Per a facilitar la correspondència entre els diversos subsistemes de la formació professional, els títols de formació professional inicial han de tenir una estructura modular, integrada per unitats de competència i per mòduls professionals, constituïts com a unitats de formació.

5. Els continguts dels mòduls de les diverses ofertes professionalitzadores s'han d'articular de manera que permetin la progressió des dels programes de qualificació professional inicial fins als estudis superiors i la correspondència amb altres ensenyaments del sistema educatiu.

6. Els currículums dels ensenyaments de formació professional inicial han d'atendre la innovació, les necessitats educatives dels sectors econòmics, les iniciatives de sectors nous i els mercats emergents. El mòdul de formació en centres de treball ha de formar part del currículum dels nivells formatius.

7. Correspon a l'administració competent determinar les condicions formatives que han de complir els centres de treball per a acollir alumnes en pràctiques, d'acord amb el procediment que s'estableixi, en la determinació del qual han de participar els departaments amb competències sobre aquests centres.

8. Pertoca al Govern, d'acord amb el que determinen aquest article i l'article 53, establir el currículum corresponent a les diverses titulacions que integren l'oferta de formació professional inicial i determinar els mecanismes de col·laboració amb els agents educatius, econòmics i socials, amb les universitats i amb les empreses. El Govern també pot proposar convenis de reconeixement i de convalidació dels ensenyaments postobligatoris que condueixin a l'obtenció de certificacions o titulacions pròpies de la Generalitat, d'acord amb el que disposa l'article 53.4.

9. El Departament ha de facilitar itineraris de formació professional inicial adaptats als diferents ritmes i possibilitats d'aprenentatge, amb una organització flexible de l'oferta i dels horaris que permeti les adaptacions i les mesures necessàries per a fer efectiu el principi d'inclusió, i ha de programar ofertes formatives, tant en la modalitat d'educació no presencial com en la modalitat d'educació presencial, que permetin als alumnes de conciliar els estudis amb l'activitat laboral.

10. El Departament, per a programar els ensenyaments de formació professional inicial, s'ha de coordinar especialment amb el departament competent en matèria de treball, a fi de garantir la integritat de l'oferta formativa.

11. Els ensenyaments de formació professional inicial es poden impartir en els centres a què fa referència l'article 72.2.

12. El Govern ha de garantir la coordinació de l'ordenació dels ensenyaments universitaris amb la formació professional superior i ha d'aprovar mecanismes de convalidació i de reconeixement de crèdits.

1. El Govern, per a afavorir la inserció laboral i la qualificació professional, ha d'establir ofertes formatives amb organització i modalitats horàries compatibles amb el treball i l'activitat laboral i ha de regular el procediment per al reconeixement i l'acreditació de les competències professionals i les accions formatives mitjançant pràctiques en les empreses.

2. Les ofertes formatives a què fa referència l'apartat 1 han de permetre completar els ensenyaments obligatoris.

3. Per a les persones que han completat l'ensenyament obligatori, les ofertes formatives s'han de referir als continguts teòrics dels mòduls formatius dels certificats de professionalitat, a altres continguts que pot establir el departament competent en matèria de treball i als continguts dels ensenyaments de formació professional de grau mitjà.

4. El Departament ha de facilitar als alumnes que s'acullin a les ofertes formatives a què fa referència l'apartat 1 la informació i l'orientació professional necessàries, i ha de planificar, organitzar i desenvolupar les accions formatives corresponents. Amb aquesta finalitat, ha d'establir procediments de col·laboració amb el departament competent en matèria de treball, i pot establir també mecanismes de col·laboració amb les administracions locals i amb els agents socials i econòmics.

5. Per tal d'afavorir la transició al treball i a la vida adulta, el Departament ha d'impulsar la inclusió dels continguts curriculars pertinents en els plans d'estudis i ha de desenvolupar programes i accions específics d'inserció laboral, amb un èmfasi especial en les competències professionals i en la cultura del treball i de la iniciativa emprenedora. En qualsevol cas, les accions d'inserció s'han de coordinar amb el departament competent en matèria de treball.

1. L'educació d'adults té per finalitat, en els termes que determina la llei específica que la regula, fer efectiu el dret a l'educació en qualsevol etapa de la vida, amb els objectius específics següents:

   1. Formar els alumnes en els ensenyaments obligatoris, amb les metodologies adequades a llur edat.

   2. Preparar els alumnes per a l'accés a les etapes del sistema educatiu de règim general i, si escau, de règim especial.

   3. Possibilitar a totes les persones el desenvolupament de llur projecte personal i professional i facilitar-los la participació social.

   4. Informar i orientar les persones sobre les accions formatives més adequades a llurs interessos i possibilitats.

   5. Validar les competències adquirides per altres vies formatives.

2. Els programes d'educació d'adults i les accions formatives corresponents han d'incloure, si més no, els àmbits següents:

   1. L'educació general i l'accés al sistema educatiu, que comprèn les competències bàsiques, els ensenyaments obligatoris i la preparació per a l'accés a les diverses etapes del sistema educatiu.

   2. L'educació per a adquirir competències transprofessionals, que comprèn la formació en tecnologies de la informació i la comunicació i l'ensenyament de llengües.

   3. L'educació per a la cohesió i la participació social, que comprèn l'acollida formativa a immigrants adults, la iniciació a les llengües oficials i a una llengua estrangera, la introducció a les tecnologies de la informació i la comunicació i la capacitació en l'ús d'estratègies per a l'adquisició de les competències bàsiques.

1. L'educació d'adults s'ofereix en les modalitats d'educació presencial i d'educació no presencial, i es pot impartir en centres específics, en centres ordinaris i en unitats educatives dels establiments penitenciaris, sens perjudici de la possibilitat de crear punts de suport a la formació.

2. Poden accedir a l'educació d'adults les persones que hagin complert com a mínim divuit anys l'any natural en què inicien la formació, i també les que hagin complert com a mínim setze anys l'any natural en què inicien la formació, si tenen un contracte laboral que els impedeixi assistir als centres educatius en règim ordinari, si es troben en procés d'obtenció d'un permís de treball o si són esportistes d'alt rendiment.

1. El Departament, a petició dels ens locals, pot delegar-los la gestió de serveis i recursos educatius en matèria d'educació d'adults.

2. El Departament ha de fomentar la participació dels centres de formació d'adults i dels punts de suport a la formació d'adults en els plans i les xarxes locals que tinguin com a objectiu contribuir a l'educació d'adults.

3. Les administracions locals han d'afavorir la col·laboració dels serveis locals amb els centres de formació d'adults i els punts de suport a la formació d'adults.

1. Tenen la consideració de centre educatiu els centres que, creats o autoritzats, i independentment de qui en tingui la titularitat, imparteixen ensenyaments dels que estableix el títol V i estan inscrits en el registre de centres que gestiona el Departament.

2. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, per als estudis de formació professional tenen també la consideració de centre educatiu els centres situats en instal·lacions i equipaments d'agents econòmics, empreses i institucions que siguin autoritzats pel Departament. Aquests centres han de disposar d'espais prou identificats dedicats exclusivament o preferentment a aquest ús durant el calendari i l'horari en què correspongui portar a terme les activitats formatives. La creació o l'autorització d'aquests centres es regeix pel que estableix l'article 74.

3. El Govern ha d'establir les condicions que permetin agrupar i considerar com un únic centre educatiu diversos centres públics d'una mateixa zona educativa, i també diversos centres públics d'educació infantil i primària d'una zona escolar rural.

1. Els centres educatius es classifiquen en públics i privats.

2. Són centres educatius públics els centres la titularitat dels quals correspon a una administració pública.

3. Són centres educatius privats els centres la titularitat dels quals correspon a una persona física o a una persona jurídica de caràcter privat.

1. Correspon al Govern, en el marc de la programació educativa, crear i suprimir centres educatius públics. La creació de centres públics de titularitat de les administracions locals es fa per conveni.

2. Els centres educatius privats estan sotmesos al principi d'autorització administrativa. El centre és autoritzat si compleix els requisits fixats pel Govern amb relació a la titulació acadèmica del personal docent, la ràtio entre alumnes i docents, les instal·lacions i la capacitat, sens perjudici del que estableix amb relació a la capacitat l'article 48.2.

3. Els titulars dels centres privats tenen el dret d'establir el caràcter propi del centre.

1. Corresponen als centres públics que imparteixen els ensenyaments regulats per aquesta llei les denominacions genèriques següents:

   1. Escola bressol o llar d'infants: els centres que imparteixen el primer cicle d'educació infantil.

   2. Parvulari: els centres públics que imparteixen el segon cicle d'educació infantil.

   3. Escola: els centres públics que imparteixen el segon cicle d'educació infantil i l'educació primària.

   4. Institut: els centres públics que imparteixen ensenyaments d'educació secundària.

   5. Institut escola: els centres públics que, entre altres ensenyaments de règim general, imparteixen educació primària i educació secundària.

2. Correspon al Govern establir la denominació genèrica dels centres públics que imparteixen a un mateix alumnat ensenyaments de règim general i de règim especial, i també la dels centres públics especialitzats a què es refereix l'article 81.

3. El Govern pot adaptar per reglament la denominació genèrica d'institut a les especificitats dels ensenyaments de cada tipus de centres que imparteixen educació secundària.

1. Amb la finalitat d'ordenar el procés d'escolarització i facilitar la continuïtat educativa, a més de les agrupacions de centres a què fa referència l'article 72.3, es pot determinar l'adscripció entre centres educatius quan amb caràcter general pertanyen a una mateixa zona educativa, si comparteixen els objectius del projecte educatiu.

2. Correspon al Departament, amb la participació dels ajuntaments, acordar les adscripcions entre centres públics i autoritzar les adscripcions que se sol·licitin entre centres privats concertats. Les adscripcions entre centres públics i centres privats concertats, tant si responen a una iniciativa de l'Administració com si responen a la sol·licitud d'un centre, han de comptar amb la conformitat dels titulars dels centres.

3. Per a determinar l'adscripció de cada centre i ensenyament, s'ha de prendre en consideració la disponibilitat de places escolars del centre o centres receptors, de manera que no se superi l'oferta que tenen autoritzada per al primer curs de cada ensenyament, i la programació de l'oferta educativa.

1. En el marc de l'autonomia dels centres educatius, els criteris que regeixen a cada centre l'organització pedagògica dels ensenyaments han de contribuir al compliment dels principis del sistema educatiu i han de fer possible:

   1. La integració dels alumnes procedents dels diversos col·lectius, en aplicació del principi d'inclusió.

   2. El desenvolupament de les capacitats dels alumnes que els permeti la plena integració social i laboral i la incorporació als estudis superiors com a resultat de l'acció educativa.

   3. La incentivació de l'esforç individual i grupal, especialment en el treball quotidià al centre educatiu.

   4. L'adequació dels processos d'ensenyament al ritme d'aprenentatge individual, per mitjà de l'aplicació de pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació i per mitjà de l'aplicació de pràctiques d'estímul per a l'assoliment de l'excel·lència.

   5. La coeducació, que ha d'afavorir la igualtat entre l'alumnat.

   6. L'establiment de regles basades en els principis democràtics, que afavoreixen els hàbits de convivència i el respecte a l'autoritat del professorat.

   7. La implicació de les famílies en el procés educatiu.

2. Els criteris pedagògics del projecte educatiu de cada centre regeixen i orienten l'exercici professional de tot el personal que, permanentment o ocasionalment, hi treballa. Els centres han d'establir mesures i instruments d'acollida o de formació per tal de facilitar als nous docents el coneixement del projecte educatiu i la pertinent adaptació de llur exercici professional.

1. En el marc del que estableix l'article 77, els elements organitzatius que adoptin els centres en l'educació infantil han de contribuir específicament a:

   1. Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de les famílies en el procés educatiu de llurs fills.

   2. Garantir per a cada infant que les situacions d'aprenentatge mantenen viva i estimulen la seva curiositat per tot el que l'envolta.

   3. Garantir als infants l'estabilitat i la regularitat necessàries per a facilitar-los l'aprenentatge, i també l'autoestima amb relació a tot el que aprenen.

   4. Assegurar el seguiment sistemàtic de les activitats i els projectes de grup, i documentar els processos individuals o de grup per compartir-los amb els infants i les famílies.

   5. Escoltar els infants, atendre al que diuen i al que fan, i facilitar-los la participació en el que els afecta, per desenvolupar-ne l'autonomia responsable.

2. En els cicles que integren l'educació infantil, el projecte educatiu de centre ha d'establir els criteris per a organitzar els grups d'infants, amb les limitacions quantitatives que determini eventualment el Departament.

3. En l'educació infantil, l'organització dels cicles ha de garantir la relació quotidiana amb la família de cada infant i l'intercanvi d'informació sobre el seu progrés.

4. En el segon cicle d'educació infantil, l'atenció docent s'ha d'organitzar tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialització, excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenció docent especialitzada.

1. Els criteris d'organització pedagògica que adoptin els centres en les etapes que integren l'educació bàsica, en el marc del que estableix l'article 77, han de contribuir específicament a:

   1. Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de les famílies en el procés educatiu.

   2. Educar en el deure de l'estudi, de manera que esdevingui un hàbit.

   3. Adequar la funció del professorat i dels professionals d'atenció educativa, com a agents del procés educatiu, a les característiques i les necessitats educatives de cada edat, nivell i context sociocultural del grup i dels individus que l'integren.

   4. Fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar que delimiti els resultats i els efectes de l'avaluació dels processos d'ensenyament i d'aprenentatge i els resultats de l'avaluació del progrés assolit individualment per cada alumne o alumna.

   5. Educar els alumnes en la responsabilitat d'exercir la ciutadania activa per mitjà de la participació en els afers de la comunitat.

2. En les etapes que integren l'educació bàsica, el projecte educatiu dels centres ha d'establir els criteris per a organitzar els alumnes en grups classe, amb les limitacions quantitatives que pugui determinar el Departament. En absència d'altres criteris, els grups classe s'han de constituir d'acord amb el nivell o el curs de l'etapa educativa que hagin de cursar els alumnes. S'ha de garantir la coordinació dels integrants de l'equip docent que intervenen en un mateix grup classe. En tot cas, per curs o per etapa, s'ha d'assignar a cada alumne o alumna un tutor o tutora, designat d'entre el professorat, i se n'ha de garantir la coordinació amb tot el professorat i amb els professionals d'atenció educativa.

3. En les etapes que integren l'educació bàsica, l'organització dels recursos assignats a cada centre es pot orientar al funcionament en grups classe per sota de les ràtios establertes quan aquesta sigui una opció metodològica coherent amb el projecte educatiu i les necessitats que s'hi reconeixen.

4. En les etapes que integren l'educació bàsica, en l'organització dels centres s'han d'establir els mecanismes necessaris per a garantir, sota la responsabilitat de la direcció, i per mitjà de les actuacions de tutoria necessàries, la comunicació entre el centre educatiu i les famílies a propòsit del progrés personal de llurs fills.

5. En el segon cicle d'educació infantil i en l'educació primària, l'atenció docent s'ha d'organitzar tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialització, excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenció docent especialitzada.

6. En l'educació secundària obligatòria, l'atenció docent s'ha d'organitzar equilibrant l'especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat de l'acció educativa, i s'hi ha de potenciar la tutoria i l'orientació acadèmica i professional. En concordança, s'ha de promoure la polivalència curricular del professorat que actua sobre un mateix grup d'alumnes, tenint en compte la seva especialització i formació.

1. En el marc del que estableix l'article 77, en les etapes que integren l'educació postobligatòria els elements organitzatius dels centres han de contribuir a:

   1. Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís dels alumnes en llur procés educatiu, sens perjudici de continuar fomentant el paper de les famílies en l'educació dels fills.

   2. Educar en la responsabilitat de l'estudi i desenvolupar àmbits d'autoaprenentatge que resultin positius per al progrés dels alumnes.

   3. Fer possible l'assoliment de competències, enteses com el conjunt de capacitats que utilitza una persona en el desenvolupament de qualsevol tasca per aconseguir assolir amb èxit uns determinats resultats.

   4. Adequar la funció del professorat, com a agent del procés educatiu, a les característiques i les necessitats educatives de cada etapa i als aspectes instructius específics de cada ensenyament, sens perjudici del manteniment de la coherència global dels elements educatius de la formació.

   5. Fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar que delimiti els resultats i els efectes de l'avaluació dels processos d'ensenyament i d'aprenentatge i els resultats de l'avaluació del progrés assolit individualment per cada alumne o alumna, i evidenciar la correlació entre els resultats acadèmics dels alumnes i les fites que es proposaven en incorporar-se a aquestes etapes.

   6. Potenciar l'exercici de la ciutadania activa per mitjà de la participació en els afers de la comunitat.

2. El grup classe, o la fórmula equivalent que s'adopti, ha de disposar d'un tutor o tutora, designat d'entre el professorat que s'encarrega de la docència. Correspon al tutor o tutora de cada grup garantir l'atenció educativa general dels alumnes, directament i per mitjà de l'orientació de l'acció conjunta de l'equip docent, i també li pertoca la comunicació entre el centre i les famílies a propòsit del progrés personal de llurs fills.

3. Els alumnes que cursin ensenyaments professionalitzadors que comportin un període de formació pràctica en empreses han de disposar d'un tutor o tutora de pràctiques al centre educatiu que en garanteixi l'aprofitament, sens perjudici del que es disposi per reglament pel que fa al seguiment a les empreses de les pràctiques.

1. L'atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d'escola inclusiva.

2. Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats.

3. S'entén per alumnes amb necessitats educatives específiques:

   1. Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que són els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus.

   2. Els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.

4. Amb relació als alumnes amb necessitats educatives especials, s'ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l'avaluació inicial d'aquestes necessitats, l'elaboració d'un pla personalitzat i l'assessorament a cada família directament afectada. Aquests alumnes, un cop avaluades llurs necessitats educatives i els suports disponibles, si es considera que no poden ésser atesos en centres ordinaris, s'han d'escolaritzar en centres d'educació especial. Aquests centres poden desenvolupar els serveis i programes de suport a l'escolarització d'alumnes amb discapacitats als centres ordinaris que el Departament determini.

5. Amb relació als alumnes d'incorporació tardana amb necessitats educatives específiques, l'Administració educativa ha d'establir i facilitar als centres recursos i mesures d'avaluació del coneixement de les llengües oficials o de les competències bàsiques instrumentals, i també mesures d'acollida.

1. El projecte educatiu de cada centre ha d'incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament els alumnes amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l'aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament.

2. L'Administració educativa ha d'establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació dels trastorns d'aprenentatge o de comunicació i l'atenció metodològica adequada.

1. El projecte educatiu de cada centre ha d'incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre els alumnes amb altes capacitats, amb programes específics de formació i flexibilitat en la durada de cada etapa educativa.

2. L'Administració educativa ha d'establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació de les altes capacitats i l'atenció metodològica adequada.

1. El Departament ha d'afavorir les iniciatives de desenvolupament de projectes d'innovació pedagògica i curricular que tinguin l'objectiu d'estimular la capacitat d'aprenentatge, les habilitats i potencialitats personals, l'èxit escolar de tots els alumnes, la millora de l'activitat educativa i el desenvolupament del projecte educatiu dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, i ha d'afavorir especialment la recerca i els projectes d'innovació amb relació a l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l'aprenentatge i el coneixement i amb relació a la formació dels alumnes en el plurilingüisme. Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb altres organitzacions.

2. L'Administració educativa ha d'establir línies per a la innovació, amb la col·laboració, si escau, d'institucions educatives, universitats i altres entitats, i ha d'articular sistemes d'ajuts que les facin possibles.

El Govern ha d'establir el marc reglamentari que ha de permetre qualificar com a centres de referència educativa els centres que acreditin bones pràctiques educatives. Els centres que obtinguin aquesta qualificació, de caràcter temporal, han d'ésser considerats preferents amb relació als aspectes pràctics de la formació inicial del nou professorat, d'acord amb el que estableix l'article 109.

1. El Departament, per mitjà de l'oferta de serveis educatius, ha de proporcionar suport i assessorament presencial i telemàtic als centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, a llur professorat i a llurs alumnes i famílies.

2. El Departament ha de regular l'estructura i el funcionament dels serveis educatius que depenen orgànicament i funcionalment de l'Administració educativa de la Generalitat, que són integrats per funcionaris docents especialitzats i, si escau, per professionals de suport a la docència.

3. Són funcions dels serveis educatius, d'acord amb el que en cada cas es determini per norma reglamentària:

   1. Donar suport a l'activitat educativa, per mitjà de l'assessorament psicopedagògic als centres, al professorat, als alumnes i a les famílies.

   2. Orientar sobre el procés d'escolarització les famílies dels alumnes amb necessitats educatives específiques, dels alumnes amb trastorns d'aprenentatge o comunicació relacionats amb l'aprenentatge escolar i dels alumnes amb altes capacitats.

   3. Atendre especialment les situacions en què l'escolarització dels alumnes nouvinguts o amb risc d'exclusió social té implicacions en l'àmbit de la integració lingüística.

   4. Facilitar l'accés dels centres i del professorat als recursos educatius, i facilitar-los serveis didàctics de suport a la docència.

   5. Vehicular i facilitar la formació permanent del professorat i dels professionals d'atenció educativa.

   6. Col·laborar amb els centres en la innovació educativa.

   7. Col·laborar amb els centres en activitats orientades al coneixement del patrimoni natural, del patrimoni social i dels espais singulars de Catalunya.

   8. Donar suport als centres en la dinamització de llurs projectes d'innovació educativa, en l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques educatives i, molt especialment, en la formulació del projecte educatiu.

   9. Complir les altres funcions de caràcter especialitzat que s'estableixin per reglament.

4. Els serveis educatius han d'actuar en l'àmbit de llur zona educativa, sens perjudici que els serveis de caràcter especialitzat o singular puguin actuar més enllà de la seva pròpia zona. Els Camps d'Aprenentatge ofereixen serveis didàctics de suport a la docència.

5. El Departament pot establir acords amb altres entitats per a prestar serveis educatius específics i serveis didàctics de suport a la docència, d'acord amb el que el Govern determini per reglament.

L'estructura i l'organització dels centres han de definir entorns d'aprenentatge que permetin el treball en xarxa i les diverses formes de transmissió de coneixement als grups classe, i també les activitats individuals de treball i estudi. Amb aquesta finalitat, els projectes constructius de centres educatius han de definir espais, instal·lacions i equipaments que maximitzin la sostenibilitat, redueixin l'impacte ambiental i permetin integrar les tecnologies digitals, i han de configurar entorns d'ensenyament i aprenentatge funcionals i ergonòmics que estimulin la vinculació dels alumnes amb el procés d'aprenentatge.

1. Tots els centres educatius han de disposar d'una biblioteca escolar, com a espai d'accés a la informació i font de recursos informatius en qualsevol suport a l'abast dels alumnes, del professorat i de la comunitat educativa.

2. El projecte educatiu de cada centre ha de tenir en compte que la biblioteca escolar és un entorn d'aprenentatge que s'integra en els recursos del centre per a l'ensenyament i l'aprenentatge de les diverses àrees curriculars, i especialment de l'hàbit lector. A aquest efecte, l'Administració educativa ha de proveir els centres públics dels recursos adequats.

3. El Govern ha de fixar mecanismes de col·laboració de les biblioteques escolars amb el sistema de lectura pública.

1. El Departament ha de facilitar als centres educatius l'accés a un conjunt de serveis digitals i telemàtics orientats a millorar el desenvolupament de l'activitat educativa. Els centres han de posar aquests serveis, en la mesura que escaigui, a disposició del professorat, els alumnes i les famílies.

2. Els serveis digitals i telemàtics a què fa referència l'apartat 1 han de posar a disposició dels centres aplicacions didàctiques i continguts educatius de qualitat, serveis de dossier personal d'aprenentatge i de registre acadèmic personal individual i altres aplicacions i serveis digitals orientats a potenciar l'excel·lència dels aprenentatges i a facilitar el funcionament dels centres.

3. El dossier personal d'aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles, d'acord amb el que el Departament estableixi per reglament, els documents i els objectes digitals que resulten de la producció intel·lectual de cada alumne o alumna durant el procés d'aprenentatge, des del darrer cicle de l'educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir d'evidència en el procés d'avaluació.

4. El registre acadèmic personal individual conté en suport digital, d'acord amb el que el Departament estableixi per reglament, les dades acadèmiques personals dels alumnes que els centres considerin pertinents i les que siguin necessàries per a complir la normativa sobre aspectes formals de l'avaluació dels alumnes.

1. Els centres educatius disposen d'autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials.

2. En exercici de l'autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir-los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu.

3. L'autonomia dels centres s'orienta a assegurar l'equitat i l'excel·lència de l'activitat educativa.

1. Tots els centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya han de disposar de projecte educatiu. En el marc de l'ordenament jurídic, el projecte educatiu, que és la màxima expressió de l'autonomia dels centres educatius, recull la identitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu. El projecte educatiu incorpora el caràcter propi del centre.

2. El projecte educatiu contribueix a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la relació del centre amb l'entorn social, i ha de tenir en compte, si n'hi ha, els projectes educatius territorials.

3. Per a definir el projecte educatiu s'han de valorar les característiques socials i culturals del context escolar i les necessitats educatives dels alumnes.

4. El projecte educatiu ha de contenir, com a mínim, els elements següents:

   1. L'aplicació dels criteris d'organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els procediments d'inclusió i altres actuacions que caracteritzen el centre.

   2. Els indicadors de progrés pertinents.

   3. La concreció i el desenvolupament dels currículums.

   4. Els criteris que defineixen l'estructura organitzativa pròpia.

   5. El projecte lingüístic, d'acord amb les determinacions del títol II, que es concreta a partir de la realitat sociolingüística de l'entorn.

   6. El caràcter propi del centre, si n'hi ha.

5. El centre, en exercici de l'autonomia de què gaudeix, pot incorporar al projecte educatiu, a més dels elements a què fa referència l'apartat 4, tots els altres aspectes que, d'acord amb la definició del projecte de l'apartat 1, consideri convenients.

6. El projecte educatiu ha d'estar a disposició de tots els membres de la comunitat educativa.

7. El Departament ha de prestar als centres el suport necessari per a elaborar el projecte educatiu, ha de promoure la coordinació entre els projectes educatius de centres que imparteixen etapes successives a un mateix grup d'alumnes i ha de vetllar per garantir-ne la legalitat.

8. El projecte de direcció dels centres públics ha de desenvolupar el projecte educatiu, d'acord amb el que estableix l'article 144.

1. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya poden, en exercici de l'autonomia de què gaudeixen, establir acords de coresponsabilitat amb l'Administració educativa amb l'objectiu de desenvolupar l'aplicació del projecte educatiu.

2. Els centres educatius han de retre comptes a la comunitat escolar i a l'Administració de llur gestió, dels resultats obtinguts i de l'aplicació dels acords de coresponsabilitat.

1. Les administracions han de garantir que els centres públics dels quals són titulars siguin referent de qualitat educativa i d'assoliment dels objectius d'excel·lència i d'equitat que aquesta llei determina.

2. L'escola pública catalana es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat, trets definidors del seu caràcter propi.

3. Els centres públics es defineixen d'acord amb els principis de qualitat pedagògica, de direcció responsable, de dedicació i professionalitat docents, d'avaluació, de retiment de comptes, d'implicació de les famílies, de preservació de l'equitat, de cerca de l'excel·lència i de respecte a les idees i les creences dels alumnes i de llurs mares, pares o tutors.

4. Els principis definits pels apartats 2 i 3 inspiren el projecte educatiu que cada centre públic ha d'adoptar en exercici de l'autonomia que aquesta llei li reconeix. En tot cas, el projecte educatiu de cada centre s'ha de comprometre expressament a complir aquests principis i ha de determinar la relació amb els alumnes i les famílies, la implicació activa del centre en l'entorn social i el compromís de cooperació i d'integració plena en la prestació del Servei d'Educació de Catalunya.

1. La formulació dels projectes educatius dels centres públics correspon al claustre del professorat, a iniciativa del director o directora i amb la participació dels professionals d'atenció educativa. L'aprovació del projecte educatiu correspon al consell escolar.

2. Correspon al director o directora posar el projecte educatiu a disposició de l'Administració educativa, que n'ha de requerir la modificació en cas que no s'ajusti a l'ordenament.

3. L'Administració educativa ha d'estimular i orientar la definició dels projectes educatius dels centres de nova creació i de tots els altres centres que no en disposin.

1. Correspon als titulars dels centres privats sostinguts amb fons públics aprovar el projecte educatiu del centre, havent escoltat el consell escolar. El claustre del professorat ha de participar en la formulació del projecte educatiu, d'acord amb el que estableixin les normes d'organització i funcionament del centre.

2. Els titulars dels centres privats sostinguts amb fons públics han de posar el projecte educatiu a disposició de l'Administració educativa, als efectes del que estableix l'article 91.6.

1. Els centres privats no sostinguts amb fons públics disposen d'autonomia pedagògica i organitzativa, amb les úniques limitacions que estableix l'ordenament per a aquest tipus de centres.

2. Els centres privats no sostinguts amb fons públics han de desenvolupar i concretar el currículum dels ensenyaments que imparteixen, d'acord amb el que estableix l'article 53.

3. Els titulars dels centres privats no sostinguts amb fons públics han de garantir que el centre exerceix l'autonomia en el marc legal vinculat al règim d'autorització de centres privats.

4. Els titulars dels centres privats no sostinguts amb fons públics han de posar a disposició de l'Administració educativa la concreció del currículum dels ensenyaments que imparteixen.

1. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació.

2. L'autonomia pedagògica no pot comportar en cap cas discriminació en l'admissió d'alumnes.

3. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya han de determinar les característiques específiques de l'acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu.

4. Les opcions pedagògiques dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'orientar a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d'acord amb llurs possibilitats individuals. Aquestes opcions s'han d'incorporar al projecte educatiu i s'han de revisar periòdicament.

5. En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l'exercici de l'autonomia pedagògica. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l'exercici de l'autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo.

1. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia organitzativa per mitjà d'una estructura organitzativa pròpia i de les normes d'organització i funcionament.

2. Les decisions sobre l'organització i el funcionament dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'ajustar als principis d'eficàcia i d'eficiència i s'han d'orientar a garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes, en aplicació del projecte educatiu i dels objectius generals de l'educació, i en aplicació, si escau, dels acords de coresponsabilitat a què fa referència l'article 92.

3. En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre, d'acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l'estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables.

4. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l'estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les normes d'organització i funcionament.

1. La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l'autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas:

   1. La gestió del professorat, del personal d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis.

   2. L'adquisició i la contractació de béns i serveis.

   3. La distribució i l'ús dels recursos econòmics del centre.

   4. El manteniment i el millorament de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària.

   5. L'obtenció, o l'acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals.

2. El Govern pot establir un sistema de provisió de llocs de treball i de direcció de caràcter extraordinari, tal com determina l'article 124.

3. La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei d'Educació de Catalunya.

L'Administració educativa ha de promoure i fomentar la capacitat de lideratge dels professionals de l'organització i la gestió dels centres educatius i l'oferta de serveis d'assessorament, orientació i suport per a la gestió de la innovació en l'àmbit educatiu, amb la participació de professionals dels diversos àmbits econòmics i socials, i ha de proposar i adoptar les mesures pertinents a aquests efectes.

1. Els centres públics poden establir òrgans unipersonals addicionals, als quals poden assignar responsabilitats específiques.

2. El Govern ha de determinar les condicions aplicables a l'establiment dels òrgans unipersonals a què fa referència l'apartat 1, i ha d'establir els criteris d'assignació als centres dels recursos docents i els complements retributius corresponents.

1. Els centres públics, en els termes establerts pel títol VIII, disposen d'un conjunt de docents i de professionals d'atenció educativa que formen l'equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre.

2. La direcció de cada centre públic pot proposar al Departament, en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, llocs docents per als quals sigui necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent.

3. L'Administració educativa fixa la plantilla de personal de cada centre públic a proposta de la direcció del centre.

4. La direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir en l'avaluació de l'activitat docent i de gestió del personal del centre. El Departament ha d'establir els procediments i criteris d'aquesta intervenció i els efectes de l'avaluació i ha de garantir els drets d'informació i audiència del personal afectat.

1. La gestió econòmica dels centres públics de la Generalitat s'ha d'ajustar als principis d'eficàcia, d'eficiència, d'economia i de caixa i pressupost únics. La gestió econòmica s'ha de sotmetre al principi de pressupost inicial anivellat en la previsió d'ingressos i despeses i al principi de retiment de comptes.

2. Són objecte de la gestió econòmica dels centres:

   1. Les assignacions als centres amb càrrec als pressupostos de la Generalitat i, si s'escau, les procedents d'altres administracions públiques per a atendre despeses derivades de l'activitat dels centres.

   2. Les quantitats obtingudes per la prestació de serveis gravats per preus públics, quan es determini per reglament.

   3. Els ingressos obtinguts per la venda de productes generats per l'activitat normal del centre i per la venda de material i mobiliari obsolet o deteriorat que, d'acord amb el que s'estableixi per reglament, hagi d'ésser substituït.

   4. La part que correspon a cada centre dels ingressos derivats de l'ús de les instal·lacions, els immobles i el material assignats als centres de secundària, i també, d'acord amb la reglamentació corresponent, als de primària.

   5. Les quantitats i les rendes provinents de donacions o de llegats fets al centre amb finalitat docent, sens perjudici de les competències en aquesta matèria del departament competent en matèria de finances.

3. Els ingressos assignats als centres són de lliure disposició, llevat dels assignats amb caràcter finalista. Els centres poden incorporar els romanents dels ingressos de lliure disposició al pressupost de l'exercici següent.

4. Els centres no poden en cap cas destinar ingressos a satisfer obligacions derivades de compromisos de caràcter laboral, que la direcció del centre no pot subscriure ni autoritzar.

5. El Departament assessora les direccions dels centres en l'execució de la gestió econòmica i, conjuntament amb el departament competent en matèria de finances, determina el model comptable, el pla de comptes, els destinataris de la informació comptable, els documents acreditatius de la gestió econòmica i el procediment per a acreditar davant l'Administració l'aprovació de la liquidació del pressupost anual, sens perjudici de les actuacions posteriors que corresponguin a la Intervenció General i a la Sindicatura de Comptes, en l'àmbit de les competències respectives.

1. Els mestres i els professors són els agents principals del procés educatiu en els centres.

2. Els mestres i els professors tenen, entre altres, les funcions següents:

   1. Programar i impartir ensenyament en les especialitats, les àrees, les matèries i els mòduls que tinguin encomanats, d'acord amb el currículum, en aplicació de les normes que regulen l'atribució docent.

   2. Avaluar el procés d'aprenentatge dels alumnes.

   3. Exercir la tutoria dels alumnes i la direcció i l'orientació global de llur aprenentatge.

   4. Contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal dels alumnes en els aspectes intel·lectual, afectiu, psicomotor, social i moral.

   5. Informar periòdicament les famílies sobre el procés d'aprenentatge i cooperar-hi en el procés educatiu.

   6. Exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin encomanades.

   7. Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades.

   8. Col·laborar en la recerca, l'experimentació i el millorament continu dels processos d'ensenyament.

   9. Promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del recinte escolar, si són programades pels centres i són incloses en llur jornada laboral.

   10. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, que han de conèixer i dominar com a eina metodològica.

   11. Aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars, d'acord amb l'article 34.

3. Les funcions que especifica l'apartat 2 s'exerceixen en el marc dels drets i els deures establerts per les lleis.

4. L'exercici de la funció docent en els centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya comporta el dret de participar en els òrgans del centre, d'acord amb el que estableixen les lleis.

5. La funció docent s'ha d'exercir en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre i ha d'incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els professionals d'atenció educativa i del treball en equip.

1. L'Administració ha de vetllar pel millorament de les condicions en què el professorat porta a terme el seu treball.

2. El professorat té dret a la promoció professional.

3. L'Administració educativa ha d'establir la concessió de mesures de reconeixement per contribucions destacades al millorament de les pràctiques educatives, del funcionament dels centres i de la relació d'aquests amb la comunitat educativa.

4. L'Administració educativa ha d'afavorir l'aprofitament de l'experiència professional del professorat jubilat i dels inspectors d'educació jubilats que ho desitgin per mitjà de llur incorporació als centres i als serveis educatius, sense ocupar-hi llocs de plantilla.

1. L'Administració educativa ha de vetllar perquè el professorat rebi el tracte, la consideració i el respecte que li corresponen d'acord amb la importància social de la tasca que fa.

2. S'han d'establir per reglament els mecanismes adequats perquè el personal docent que, a causa d'una discapacitat reconeguda que no determini la incapacitat permanent per a la funció docent, no pugui complir temporalment les seves funcions pugui complir altres funcions adequades a la seva preparació professional i a la condició docent. En aquesta situació, l'Administració educativa ha d'assumir els costos corresponents.

3. L'Administració educativa ha de convocar ajuts per a la promoció professional adreçats específicament al personal docent i als professionals d'atenció educativa, d'acord amb les quanties i les modalitats que s'estableixin per reglament.

4. El professorat exerceix la seva professió d'acord amb un conjunt de normes que reflecteixen els valors que li han de servir de guia des d'una perspectiva ètica. A aquest efecte, es pot dotar d'un codi deontològic, elaborat pels col·legis professionals respectius, que ha de tenir en compte els drets i els deures regulats per les lleis.

L'Administració educativa, sens perjudici de la representativitat sindical reconeguda per la normativa vigent i de la legislació relativa als col·legis professionals, pot donar suport a les associacions professionals de docents legalment constituïdes i n'ha de facilitar la participació, si s'escau, en l'organització i la realització d'activitats d'innovació i de formació permanent.

1. Els centres educatius poden disposar de professionals d'atenció educativa, que han de tenir la titulació, la qualificació i el perfil professionals adequats, per a complementar l'atenció educativa als alumnes, en funció de les necessitats de cada centre, i donar suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, coordinadament amb els docents.

2. El personal d'administració i serveis i els professionals d'atenció educativa al servei dels centres educatius han d'ajustar l'exercici de llur professió al que estableixen la normativa laboral i la resta de normativa aplicable. En els centres públics, s'ha de respectar la plena autonomia dels ens locals en l'exercici de llurs competències en el marc del que estableix aquest apartat.

3. Els professionals d'atenció educativa i el personal d'administració i serveis tenen el dret i el deure de participar en la vida del centre, en els termes determinats per la normativa vigent, i han de respectar el projecte educatiu i el caràcter propi del centre.

4. L'Administració educativa ha de facilitar ajuts per a la promoció professional del personal d'administració i serveis dels centres educatius.

1. La formació inicial del professorat ha de garantir l'aptitud per a la docència i s'ha d'ajustar a les necessitats de titulació i de qualificació que requereix l'ordenació general del sistema educatiu.

2. La formació inicial del professorat ha de comprendre la capacitació adequada per a afrontar els reptes del sistema educatiu en el marc dels principis d'aquesta llei, l'adquisició de coneixements i el desenvolupament de capacitats i actituds professionals, entre les quals hi ha d'haver el domini equilibrat dels continguts de les disciplines i d'aspectes psicopedagògics, el coneixement suficient d'una llengua estrangera, el domini de les tecnologies de la informació i la comunicació i el coneixement de les institucions i la cultura catalanes.

3. El Departament ha d'establir convenis amb les universitats per a definir i organitzar la formació inicial del professorat i per a garantir la qualitat d'aquesta formació, en el marc del sistema de graus i postgraus propi de l'Espai Europeu d'Educació Superior.

1. La formació permanent té per objectiu actualitzar la qualificació professional, millorar les pràctiques educatives, especialment amb relació al projecte educatiu de cada centre, i millorar la gestió dels centres.

2. La formació permanent constitueix un dret i un deure del professorat, i és alhora una responsabilitat de l'Administració i dels altres titulars de centres educatius. El dret a la formació permanent s'exerceix preferentment dins l'horari laboral.

3. El Departament ha de promoure, per mitjà de la programació d'activitats formatives, que s'han de portar a terme prioritàriament en els centres educatius, la formació permanent del professorat i dels professionals d'atenció educativa, l'actualització i el perfeccionament de la qualificació professional del personal docent dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya i l'adequació de llurs tasques a l'evolució del progrés científic i de la metodologia didàctica, i ha d'afavorir també el perfeccionament de la funció directiva i l'accés del professorat a titulacions universitàries que comportin una millora de la pràctica educativa. La formació ha d'incloure en tots els casos l'avaluació de l'aprofitament dels assistents.

4. Les administracions públiques i els altres titulars de centres han d'establir els mitjans que facin possible els intercanvis de professorat entre els centres educatius de Catalunya i els de la resta de l'Estat o els d'altres països i han de fomentar l'estada del professorat en centres de prestigi reconegut.

5. Amb l'objectiu de promoure la recerca i la innovació educatives entre el professorat, l'Administració educativa, amb la participació dels altres titulars de centres educatius, pot convocar processos de concurrència competitiva per a concedir llicències o atorgar permisos retribuïts al professorat dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya.

6. La formació permanent del professorat que imparteix ensenyaments professionalitzadors pot incloure estades en empreses i institucions.

7. El professorat degudament acreditat disposa d'accés gratuït a les biblioteques i els museus dependents dels poders públics. Amb aquesta finalitat, els directors dels centres educatius han de facilitar al professorat l'acreditació corresponent.

1. Integren la funció pública docent el personal funcionari de carrera pertanyent als cossos creats per aquesta llei, el personal docent funcionari interí i el personal docent contractat en règim laboral.

2. L'ordenació i la regulació del personal que integra la funció pública docent es regeixen per aquesta llei i per la normativa general que regula el règim jurídic de la funció pública, la qual també s'aplica, si ho determina expressament, als professionals d'atenció educativa i al personal d'administració i serveis.

1. La funció pública docent s'estructura en cossos docents, classificats d'acord amb la titulació acadèmica exigida per a accedir-hi, segons els grups i subgrups de classificació funcionarial següents:

   1. (Declarat inconstitucional i nul)

   2. (Declarat inconstitucional i nul)

   3. El Cos d'Inspectors d'Educació de la Generalitat de Catalunya -grup A, subgrup A1 -, que agrupa els funcionaris que tenen específicament assignat l'exercici de les funcions d'inspecció educativa.

   4. El Cos de Mestres de la Generalitat de Catalunya -grup A, subgrup A2-, que agrupa els funcionaris capacitats per llur especialitat docent per a exercir la docència en l'educació infantil i en l'educació primària.

   5. (Declarat inconstitucional i nul)

2. (Declarat inconstitucional i nul)

3. (Declarat inconstitucional i nul)

4. (Declarat inconstitucional i nul)

5. (Declarat inconstitucional i nul)

6. En l'educació permanent d'adults, l'atribució docent de les accions de formació que no condueixen a l'obtenció de títols és la determinada per la normativa que les regula.

Excepcionalment, per a impartir determinats mòduls o determinades matèries dels ensenyaments de formació professional, dels ensenyaments artístics, dels ensenyaments artístics superiors, dels ensenyaments d'idiomes o dels ensenyaments esportius, es poden contractar en règim laboral o administratiu com a professorat especialista, atesa llur qualificació i les necessitats del sistema educatiu, professionals no necessàriament titulats que exerceixin llur activitat en l'àmbit laboral. En el cas dels ensenyaments esportius, la qualificació corresponent s'ha d'acreditar d'acord amb el que estableix la Llei 3/2008, del 23 d'abril, de l'exercici de les professions de l'esport. Per a impartir els ensenyaments d'idiomes i els ensenyaments artístics superiors es poden contractar professionals d'estats no membres de la Unió Europea.

1. Les plantilles de professorat de la Generalitat inclouen els llocs de treball dotats pressupostàriament dels diversos centres educatius públics, de les zones escolars rurals i dels serveis educatius, classificats, si escau, per especialitats docents.

2. Les plantilles docents de la Generalitat han de tenir, com a mínim, el contingut següent:

   1. La denominació de cada lloc de treball, i el centre educatiu, la zona escolar rural, la zona educativa, el servei educatiu i, si escau, l'àmbit territorial al qual és adscrit.

   2. Els cossos docents o les categories professionals, i els requisits específics exigits per a ocupar els llocs, entre els quals s'han d'incloure l'especialitat o les especialitats docents, el coneixement del català i, si escau, d'acord amb el projecte educatiu del centre, la titulació específica o la formació acreditada.

   3. Els sistemes de provisió establerts per als diferents tipus de llocs de treball: ordinaris, específics i de provisió especial.

   4. Les retribucions complementàries assignades a cada lloc de treball.

3. El Departament, a proposta del director o directora, pot establir requisits o perfils propis per a llocs de treball de la plantilla docent definits d'acord amb el projecte educatiu del centre.

4. El Departament ha de formular les plantilles de professorat, que són públiques, i ha de definir els continguts funcionals mínims de cada lloc de treball.

5. El director o directora de cada centre pot assignar al professorat que hi ocupa els llocs de treball docent les responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent que requereixi l'aplicació del projecte educatiu, que han d'ésser adequades a la seva preparació i experiència.

6. D'acord amb les determinacions de la programació de recursos, i en el marc de les zones educatives, es poden preveure places per a cobrir substitucions temporals en règim de contractació laboral.

7. El Departament, en la formulació de les plantilles docents, ha de tenir en compte el caràcter específic de l'escola rural.

1. L'Administració educativa, a proposta de la direcció del centre, i d'acord amb el procediment i les condicions que el Govern estableixi, pot determinar a quins llocs de la plantilla docent s'atorga un perfil específic a fi d'assegurar la continuïtat del projecte educatiu. Aquests llocs es proveeixen d'acord amb el que estableix l'article 123.6.

2. El professorat destinat a un centre educatiu, i també el professorat destinat a altres centres, pot accedir, pel procediment establert per l'article 124, als llocs d'especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu.

1. El Govern ha d'establir un règim jurídic específic del personal directiu docent, els criteris i el procediment per a determinar la condició de personal directiu professional dels funcionaris que ocupen o han ocupat la direcció d'un centre educatiu i els efectes que ha de tenir sobre la carrera professional d'aquests funcionaris.

2. La gestió del personal directiu docent està subjecta a avaluació, d'acord amb els principis d'eficàcia, eficiència i responsabilitat i de control de resultats en funció dels objectius fixats i dels recursos assignats.

1. Correspon al Govern, en matèria de funció pública docent:

   1. Exercir la potestat reglamentària en els supòsits en què ho determina aquesta llei.

   2. Aprovar l'oferta d'ocupació pública docent.

   3. (Declarat inconstitucional i nul)

   4. Fixar els complements retributius de promoció professional corresponents als graus i a la categoria superior de sènior, i establir, per als docents que han estat directors de centres públics, la proporció, les condicions i els requisits per a mantenir, mentre restin en servei actiu, part del complement retributiu corresponent al càrrec, sempre que hagi estat exercit amb avaluació positiva.

   5. Aprovar els acords sobre les condicions de treball assolits en el marc de la negociació col·lectiva funcionarial.

   6. Regular els procediments de provisió de llocs de treball docent.

   7. Exercir la resta de funcions que li encomana la normativa vigent.

2. Correspon al conseller o consellera titular del Departament, en matèria de funció pública docent:

   1. Elaborar les propostes de disposicions de caràcter general que pertoqui d'aprovar al Parlament o al Govern, i emetre, si escau, l'informe pertinent sobre aquestes propostes.

   2. Exercir la potestat reglamentària en els supòsits en què ho determina aquesta llei.

   3. Impulsar, coordinar i controlar l'execució de les polítiques específiques de personal docent.

   4. Proposar l'oferta d'ocupació pública docent.

   5. Establir les bases, els temaris i el contingut dels processos selectius d'ingrés de personal funcionari docent o personal laboral docent fix, fer-ne la convocatòria, nomenar els òrgans qualificadors i designar-ne els presidents, i nomenar i fer prendre possessió, o, si escau, contractar, els qui els han superat.

   6. Definir les plantilles docents dels centres i serveis educatius i, si escau, de les zones educatives, i també les plantilles de la Inspecció d'Educació.

   7. Establir les bases dels concursos generals i específics per a proveir llocs de treball reservats al personal que integra la funció pública docent, i convocar i resoldre aquests concursos.

   8. Regular les convocatòries públiques de provisió especial.

   9. Declarar les situacions administratives i la jubilació del personal funcionari docent.

   10. Dictar les resolucions, instruccions i circulars necessàries en matèria de personal docent.

   11. Vetllar pel compliment de la normativa reguladora de la funció pública docent i avaluar les polítiques de personal docent.

   12. Impulsar i coordinar les polítiques de formació del personal docent.

   13. Exercir les altres funcions que li assigna la normativa vigent.

3. Corresponen als òrgans de govern dels centres públics, en matèria de gestió de llur personal, les funcions establertes pel títol IX.

1. El Govern ha d'aprovar l'oferta d'ocupació pública docent, que s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

2. L'oferta d'ocupació pública docent ha d'incloure el nombre de places vacants docents que tenen assignació pressupostària que s'hagin de proveir amb la incorporació de personal docent de nou ingrés, i comporta l'obligació de convocar, en el termini d'un any, els processos selectius corresponents al nombre de places compromeses i fins a un deu per cent addicional.

3. D'acord amb les necessitats de la programació educativa, les vacants de plantilla ocupades per personal funcionari interí docent s'han d'incloure en l'oferta d'ocupació corresponent a l'exercici en què es produeix el nomenament i, si no és possible, en el següent, llevat que se'n decideixi l'amortització.

1. El sistema d'ingrés als cossos en què s'ordena la funció pública docent és el de concurs oposició, que inclou una fase de pràctiques, per mitjà de convocatòria pública, que ha de garantir els principis d'igualtat, publicitat, mèrit i capacitat.

2. En la fase de concurs es valoren, entre altres mèrits, la formació acadèmica, l'experiència docent prèvia i l'acreditació del domini de llengües estrangeres. En la fase d'oposició es valoren els coneixements específics de l'especialitat docent a la qual s'opta, la capacitat pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l'exercici docent. El període de pràctiques permet valorar el grau de desenvolupament de les competències professionals dels candidats.

3. Les proves de selecció s'han d'orientar a determinar la idoneïtat i la competència dels candidats sobre la base dels coneixements i les aptituds, i poden incloure una entrevista.

4. La fase de pràctiques tutelades, que pot incloure cursos específics de formació, té una durada d'un curs acadèmic.

5. S'ha d'acreditar el coneixement suficient i adequat del català, tant en l'expressió oral com en l'escrita, d'acord amb les competències corresponents al nivell C2 del Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües, i s'ha d'acreditar un nivell de competències corresponent al nivell B2 del Marc pel que fa al domini de llengües estrangeres, sens perjudici del nivell exigit per a accedir a l'especialitat de llengües estrangeres.

6. Les proves de l'oposició es fan en català, sens perjudici de les excepcions parcials que es puguin establir per reglament en l'accés a especialitats lingüístiques, i han d'incloure coneixements sobre les institucions i la cultura catalanes.

7. En la selecció dels aspirants cal tenir en compte la valoració ponderada de les fases de concurs, oposició i pràctiques, sens perjudici de la necessitat de superar les proves corresponents. En la fase de concurs no es poden fixar puntuacions mínimes.

8. El nombre de persones seleccionades en un procés de concurs oposició, que conclou amb la superació del període de pràctiques, no pot superar el nombre de places objecte de la convocatòria.

(Declarat inconstitucional i nul)

1. El procés selectiu ordinari d'accés al Cos d'Inspectors d'Educació de la Generalitat de Catalunya és el de concurs oposició, que inclou una fase de pràctiques. Els aspirants han de tenir una antiguitat i una experiència docent mínima de sis anys en algun dels cossos que integren la funció pública docent i una titulació acadèmica que els permeti accedir a un cos del subgrup A1.

2. En la fase de concurs es valora la capacitat professional dels candidats i els mèrits específics com a docents, l'exercici de càrrecs directius amb avaluació positiva, haver ocupat llocs de responsabilitat tècnica en l'Administració educativa de Catalunya, l'exercici de la funció inspectora amb avaluació positiva.

3. La fase d'oposició consisteix en una prova en què es valoren els coneixements pedagògics, d'administració i de legislació educativa, i també coneixements i tècniques específics. S'ha d'acreditar, si no s'ha fet anteriorment, el coneixement suficient i adequat del català, tant en l'expressió oral com en l'escrita.

4. En les convocatòries d'accés al Cos d'Inspectors d'Educació es pot reservar fins a un terç de les places per proveir-les per mitjà d'un concurs de mèrits destinat als funcionaris docents que, a més de complir els requisits generals, hagin exercit, amb avaluació positiva, el càrrec de director o directora com a mínim durant tres mandats o la funció inspectora amb avaluació positiva com a mínim durant sis anys. El Departament ha de fixar les condicions en què poden quedar exempts de la fase de pràctiques, segons l'experiència prèvia que acreditin, els candidats al procediment d'accés regulat per aquest apartat.

1. La selecció de personal funcionari interí docent es fa per mitjà de convocatòries públiques, que han de respectar els principis d'igualtat, mèrit i capacitat.

2. El Govern ha de regular els requisits i els procediments d'accés, la durada del nomenament, el període de pràctiques, el procediment de gestió i els criteris d'ordenació de la borsa de treball.

3. El primer curs de l'exercici docent en els centres públics s'ha de desenvolupar sota la tutoria d'un docent o una docent del centre. Els interins comparteixen amb llurs tutors la responsabilitat sobre la programació i l'avaluació de l'ensenyament. Un cop finit el període de tutoria, una comissió avalua la pràctica docent. El resultat de l'avaluació en determina la competència per a exercir amb caràcter interí en els centres públics dependents del Departament.

1. Els llocs de treball docents en els centres educatius públics i en els serveis educatius són ocupats per personal funcionari pel sistema ordinari de concurs i pel sistema de provisió especial. Els concursos de provisió de llocs de treball es fan per mitjà de convocatòria pública i poden ésser generals o específics.

2. L'obtenció de destinació en un lloc de treball d'un centre docent o servei educatiu per concurs general o específic de mèrits comporta l'adscripció amb caràcter definitiu a un centre de la zona educativa on estigui situat el lloc de treball. El cessament per supressió o remoció del lloc de treball comporta l'adscripció a un altre lloc de treball vacant a la mateixa zona educativa, sense que calgui tornar a participar en un procediment de provisió.

3. L'adscripció en comissió de serveis voluntària a un centre educatiu diferent de l'obtingut per concurs o a un lloc de treball de la Inspecció d'Educació o de l'Administració comporta la reserva del lloc de treball d'origen durant els dos primers anys. Un cop finit aquest període, es convoca la provisió del lloc, i l'eventual cessament en la destinació adjudicada en comissió de serveis comporta l'adscripció del funcionari o funcionària docent a un lloc de treball vacant de la zona educativa on tenia la darrera destinació definitiva obtinguda per concurs de mèrits, sense que li calgui participar en un nou procediment de provisió.

4. Per a obtenir destinació en qualsevol procediment de provisió de llocs de treball docents s'ha de tenir acreditat el coneixement del català, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en els termes establerts per reglament.

5. Els concursos generals són el procediment normal de provisió de llocs de treball docents.

6. Els concursos específics es convoquen per als llocs de treball docents específics que exigeixen tècniques de treball o responsabilitats especials o condicions d'ocupació amb peculiaritats pròpies, especificades a les plantilles de professorat, d'acord amb el projecte educatiu del centre. En aquests concursos específics es pot exigir l'elaboració de memòries o la realització d'entrevistes.

1. Els llocs de treball docents a què fan referència els articles 99.2, 102 i 115.2, quan s'han de cobrir amb professorat que no tingui destinació obtinguda per concurs en el mateix centre docent, es proveeixen per mitjà de convocatòria pública, pel procediment de provisió especial, d'acord amb el que el Govern estableixi per reglament. La provisió d'aquests llocs ha d'atendre criteris de publicitat, transparència, igualtat i capacitat, i ha de valorar en tot cas la idoneïtat dels candidats amb relació a les responsabilitats exigides per a ocupar el lloc de treball.

2. Els docents dels centres als quals es refereix l'article 99.2 són nomenats per provisió especial a partir d'una convocatòria per a equips docents de gestió amb un projecte educatiu. En aquestes situacions, el Departament ha de procurar la col·laboració de l'Administració local.

3. Els docents que cessin en un lloc de treball ocupat per provisió especial o que en siguin remoguts resten adscrits a la zona educativa corresponent al lloc de treball que havien obtingut amb anterioritat per concurs de mèrits, i tenen preferència per a ocupar, amb caràcter definitiu, la primera vacant pròpia de llur especialitat, sense necessitat de participar en un concurs de provisió.

Un cop obtingut un lloc de treball per concurs, per a poder participar en nous concursos de provisió de llocs de treball docents cal haver ocupat efectivament el lloc de treball durant un any, com a mínim, llevat que el nou lloc pertanyi a la mateixa zona educativa.

1. Les dones víctimes de la violència masclista que per fer efectiva llur protecció o el dret a l'assistència social integral es vegin obligades a deixar la destinació en una localitat tenen dret a obtenir el trasllat a una altra destinació en un lloc de llur especialitat docent i de llur cos docent, amb caràcter de trasllat forçós. A aquest efecte, l'Administració educativa té el deure de comunicar a les afectades les vacants existents en les localitats que expressament sol·licitin, i no cal que la vacant que finalment ocupin sigui de cobertura necessària.

2. En les actuacions i els processos relacionats amb la protecció de les víctimes de la violència masclista s'ha de protegir especialment la intimitat de la víctima, i també les seves dades personals, les dels seus descendents i les de qualsevol altra persona que estigui sota la seva guarda i custòdia.

1. Els funcionaris docents poden proveir llocs de treball dependents de l'Administració educativa. També poden proveir llocs de treball d'altres departaments de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb les determinacions que el Govern estableix en la relació de llocs de treball.

2. Els docents que ocupen llocs de treball no reservats exclusivament a funcionaris docents de l'Administració de la Generalitat, si en són remoguts discrecionalment o per alteració o supressió del lloc de treball, tenen les mateixes garanties de tipus retributiu que les establertes amb caràcter general per la normativa de funció pública per als casos de remoció i cessament. Per a aquests supòsits s'estableix un nou component de les retribucions complementàries dels funcionaris docents establertes per l'article 136.1, equivalent a una part de les retribucions complementàries lligades al lloc de treball del qual han estat remoguts. La quantia d'aquest component s'ha d'equiparar, com a mínim, amb el complement per l'exercici previ de la funció directiva establert per l'article 136.1.d.

1. Els funcionaris docents de l'Administració de la Generalitat disposen, per a desenvolupar la carrera professional, dels procediments següents:

1. Promoció interna entre cossos docents de diferent subgrup de classificació, eventualment amb canvi de centre de destinació.

2. Promoció a altres cossos docents del mateix subgrup de classificació.

3. Promoció docent per mitjà de l'adquisició progressiva de graus docents o de l'adquisició de la categoria superior de sènior.

4. Obtenció del reconeixement de noves especialitats del mateix cos, sense canvi de lloc.

1. Els funcionaris del Cos de Mestres i del Cos de Professors Tècnics, classificats en el subgrup A2, poden accedir al Cos de Professors d'Educació per mitjà del sistema de concurs oposició per un torn de reserva a les convocatòries corresponents, sempre que tinguin la titulació requerida per a accedir al cos corresponent i tinguin una antiguitat mínima de sis anys com a funcionaris de carrera en el cos de procedència.

2. En les convocatòries a què fa referència l'apartat 1 s'ha de valorar preferentment el treball desenvolupat, els cursos de formació i perfeccionament superats, els mèrits acadèmics i l'avaluació positiva de l'activitat docent.

3. La fase d'oposició de les convocatòries a què fa referència l'apartat 1 consisteix a exposar i debatre un tema de l'especialitat a la qual s'accedeix. En les especialitats que el Govern determini, hi pot haver una part pràctica.

4. Els funcionaris que accedeixen al Cos de Professors d'Educació pel procediment que regula aquest article estan exempts de la fase de pràctiques i tenen preferència en l'elecció de les destinacions vacants sobre els aspirants que ingressen pel torn lliure de la convocatòria corresponent.

1. Els funcionaris dels cossos docents de la Generalitat poden obtenir el reconeixement d'especialitats docents diferents de l'especialitat per la qual han ingressat al cos.

2. El procediment de reconeixement de noves especialitats docents ha d'ésser objecte de convocatòries periòdiques, sense limitació de places, i consisteix en una prova, que ha de valorar una comissió de selecció, referida al temari de l'especialitat que cal reconèixer i destinada a verificar els coneixements dels aspirants i llur capacitat per a aplicar els recursos didàctics en la nova especialitat.

1. La promoció docent s'articula sobre la base d'una avaluació periòdica de la tasca professional feta.

2. El Departament regula el procediment d'avaluació del desenvolupament de la funció pública docent i de reconeixement de mèrits docents, d'acord amb els principis establerts per l'article 184.1, amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no-discriminació i amb les garanties que estableix l'article 102.4.

3. Els funcionaris docents poden adquirir progressivament, cada període de cinc anys, un dels set graus personals docents en què s'articula la carrera docent, sens perjudici del que estableix l'article 145.2.

4. Cada grau personal docent té atribuït un complement retributiu.

Dins el Cos de Mestres i el Cos de Professors Tècnics de la Generalitat de Catalunya, i amb el límit global màxim del 30% del nombre de places de cadascun dels cossos, la carrera docent permet d'assolir la categoria superior de sènior als funcionaris docents que hagin obtingut en el mateix cos quatre graus personals docents. Per a assolir aquesta categoria cal superar un procés selectiu convocat amb aquest objecte, en el qual la comissió de valoració ha de comprovar els mèrits docents i formatius, l'exercici de la docència i els coneixements de l'especialitat per part dels aspirants, que han d'acreditar, si no ho han fet anteriorment, el coneixement suficient i adequat del català, tant en l'expressió oral com en l'escrita. L'adquisició de la categoria superior de sènior dóna dret a percebre el complement retributiu corresponent i es valora com a mèrit docent específic en tots els concursos públics de mèrits.

1. L'avaluació positiva del compliment de les funcions dels docents, amb un mínim de tres graus personals docents, s'ha de valorar, en el marc dels processos d'avaluació que l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) desenvolupa per a la contractació del personal docent i investigador, com a mèrit específic en els concursos públics que es convoquin per a la contractació laboral de professors universitaris, d'acord amb la legislació d'universitats.

2. El Departament ha de fomentar convenis amb les universitats que facilitin la incorporació als departaments universitaris, com a professors associats, amb jornada completa o parcial, dels funcionaris docents destinats a centres educatius i serveis educatius i a la Inspecció Educativa. Si la jornada és parcial, es pot compatibilitzar amb l'activitat docent no universitària.

3. Els funcionaris docents poden participar, tant a les universitats com als centres públics, en la impartició i la tutoria dels ensenyaments universitaris oficials que habiliten per a l'exercici de la docència.

En el marc general de les polítiques públiques de prevenció de riscos i de salut laboral, l'Administració educativa ha d'establir mesures destinades a promoure el benestar i la millora de la salut laboral del professorat i dels professionals d'atenció educativa, dels inspectors d'educació i del personal d'administració i serveis en els centres educatius, tant de diagnòstic com, especialment, de caràcter preventiu. L'Administració educativa ha de promoure la formació necessària per a la prevenció de riscos laborals i ha d'adoptar programes específics per a millorar les condicions de treball i perfeccionar els nivells de prevenció i de protecció.

1. El Govern ha d'establir la jornada ordinària i les jornades especials dels funcionaris docents, la distribució ordinària de la dedicació horària setmanal a les activitats escolars en el centre i la participació en les activitats extraescolars i complementàries.

2. La jornada de treball ordinària pot ésser a temps complet o a temps parcial. Les retribucions bàsiques i complementàries dels funcionaris docents que tenen assignada una jornada de treball a temps parcial ha d'ésser proporcional a la jornada realitzada, en les condicions que es determinin per reglament.

1. L'estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris docents és la següent:

   1. Complement general docent, amb dos components, un de referit al cos i un altre de relacionat amb l'etapa educativa, atribuït als cossos corresponents, segons les majors responsabilitats que tinguin atribuïdes. Aquest complement s'aplica després d'haver transcorregut tres anys d'activitat professional docent. Mentre no s'assoleixi aquesta experiència mínima professional, el professorat té assignat un complement de formació inicial, alternatiu al complement general docent.

   2. Complement de carrera professional per grau personal.

   3. Complement de lloc de treball o funció docent, en atenció a l'especial dificultat tècnica, l'especial dedicació o la responsabilitat, i per a retribuir també la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars. El Govern ha de determinar les condicions per a la percepció de més d'un d'aquests conceptes per part d'un mateix funcionari o funcionària docent.

   4. Complement pel reconeixement de la funció directiva.

   5. Complement per haver assolit la categoria superior de sènior.

2. El Govern ha d'establir la quantia de les retribucions complementàries docents tenint en compte les responsabilitats atribuïdes als cossos docents i els factors següents:

   1. La progressió assolida en la carrera professional.

   2. La dificultat tècnica, la responsabilitat, la dedicació especial, la incompatibilitat per a exercir determinades funcions i ocupar determinats llocs de treball o les condicions en què es desenvolupa la tasca corresponent al lloc de treball docent.

   3. El rendiment o els resultats obtinguts en el treball docent i l'esforç i la innovació amb què es porta a terme.

Els funcionaris docents interins i els funcionaris docents en pràctiques perceben les retribucions bàsiques íntegres, inclosos els triennis corresponents als serveis prestats com a funcionaris interins, les retribucions complementàries establertes per les lletres a i c de l'apartat 1 de l'article 136 i les pagues extraordinàries corresponents al grup o subgrup de classificació funcionarial respectiu.

El dret a l'assistència jurídica que tenen el personal i la direcció dels centres públics de la Generalitat en l'exercici de llurs funcions comporta l'adopció pel Departament de les mesures necessàries per a garantir la protecció i l'assistència jurídica. A aquest efecte, s'han d'establir els instruments perquè disposin de representació jurídica, sempre que els interessos dels defensats i els de la Generalitat no siguin oposats o contradictoris, d'assessorament tècnic, sanitari i psicològic i de cobertura de la responsabilitat civil per fets derivats de l'exercici professional, i se'ls ha d'informar del dret a ésser rescabalats si llurs béns i drets han sofert qualsevol lesió.

1. Els centres educatius públics han de disposar, almenys, dels òrgans de govern següents:

   1. El director o directora.

   2. El claustre del professorat.

   3. L'equip directiu.

   4. El consell escolar.

2. Els òrgans unipersonals de direcció dels centres públics són el director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d'estudis i els que s'estableixin per reglament o en exercici de l'autonomia organitzativa del centre. Aquests òrgans unipersonals integren l'equip directiu, que és l'òrgan executiu de govern dels centres públics i que ha de treballar d'una manera coordinada en el compliment de les seves funcions. La direcció del centre també pot constituir un consell de direcció.

3. Correspon al Departament determinar les funcions mínimes i comunes a què s'ha d'ajustar l'exercici de les funcions de cap d'estudis i de secretari o secretària en els centres públics, en el marc de l'autonomia organitzativa i de gestió a què fa referència el capítol II del títol VII.

4. El consell escolar i el claustre del professorat són òrgans col·legiats de participació en el govern dels centres.

5. El Departament ha d'adaptar l'estructura de govern per als diversos centres que són considerats com un únic centre educatiu, d'acord amb el que estableix l'article 72.3, i per als altres centres de característiques singulars.

El Departament ha de determinar els centres i les agrupacions de centres que poden disposar d'administradors, als quals correspon assistir la direcció en la gestió administrativa i econòmica del centre i donar-li suport en l'exercici de les funcions corresponents. Correspon al Departament la competència sobre la provisió d'aquestes places.

En tots els centres públics s'han de constituir òrgans amb funcions de coordinació didàctica i de tutoria. Correspon al Departament regular les funcions mínimes que han de desenvolupar aquests òrgans.

1. El director o directora del centre públic és responsable de l'organització, el funcionament i l'administració del centre, n'exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal.

2. La selecció del director o directora es porta a terme pel procediment de concurs, en què participen la comunitat escolar i l'Administració educativa.

3. El director o directora té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes funcions s'exerceixen en el marc de l'ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat.

4. Corresponen al director o directora les funcions de representació següents:

   1. Representar el centre.

   2. Exercir la representació de l'Administració educativa en el centre.

   3. Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadèmics del centre.

   4. Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a l'Administració educativa i vehicular al centre els objectius i les prioritats de l'Administració.

5. Corresponen al director o directora les funcions de direcció i lideratge pedagògics següents:

   1. Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents.

   2. Vetllar perquè s'aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.

   3. Assegurar l'aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d'inclusió, i també de tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcció.

   4. Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l'educació, administrativa i de comunicació en les activitats del centre, d'acord amb el que disposen el títol II i el projecte lingüístic del centre.

   5. Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu.

   6. Proposar, d'acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives.

   7. Instar que es convoqui el procediment de provisió de llocs a què fa referència l'article 124.1 i presentar les propostes a què fa referència l'article 115.

   8. Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l'aplicació de la programació general anual.

   9. Impulsar, d'acord amb els indicadors de progrés, l'avaluació del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat.

   10. Participar en l'avaluació de l'exercici de les funcions del personal docent i de l'altre personal destinat al centre, amb l'observació, si escau, de la pràctica docent a l'aula.

6. Corresponen al director o directora les funcions següents amb relació a la comunitat escolar:

   1. Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del centre.

   2. Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures disciplinàries corresponents.

   3. Assegurar la participació del consell escolar.

   4. Establir canals de relació amb les associacions de mares i pares d'alumnes i, si s'escau, amb les associacions d'alumnes.

7. Corresponen al director o directora les funcions relatives a l'organització i la gestió del centre següents:

   1. Impulsar l'elaboració i l'aprovació de les normes d'organització i funcionament del centre i dirigir-ne l'aplicació.

   2. Nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el projecte educatiu.

   3. Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa vigent.

   4. Visar les certificacions.

   5. Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o secretària del centre.

   6. Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d'acord amb el pressupost aprovat.

   7. Contractar béns i serveis dins els límits establerts per l'Administració educativa i actuar com a òrgan de contractació.

   8. Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l'observació de la pràctica docent a l'aula.

8. El director o directora té qualsevol altra funció que li assigni l'ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan.

9. El director o directora, en l'exercici de les seves funcions, té la consideració d'autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d'ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. El director o directora, en l'exercici de les seves funcions, és autoritat competent per a defensar l'interès superior de l'infant.

10. La regulació del complement retributiu del director o directora relatiu a les funcions de direcció ha de tenir en compte la complexitat del centre que dirigeix.

1. El procediment de selecció del director o directora és el de concurs. Hi pot participar el personal funcionari docent que compleixi els requisits establerts legalment.

2. En el procés de selecció del director o directora es valoren els mèrits de competència professional i capacitat de lideratge. Així mateix, es valora el projecte de direcció que ha de presentar cada candidat o candidata. Cadascun d'aquests aspectes requereix una puntuació mínima, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

3. El Govern ha de regular per reglament el procés de selecció del director o directora, que ha de portar a terme una comissió integrada per representants del centre educatiu designats pel consell escolar i pel claustre del professorat, representants de l'Administració educativa i representants de l'ajuntament del municipi on és situat el centre. Aquesta comissió de selecció és presidida per un representant o una representant de l'Administració educativa.

4. En el procés de selecció es consideren primer els candidats ja destinats al centre i a continuació la resta de candidats. En absència de candidats, o si no se n'ha seleccionat cap, el Departament nomena director o directora, amb caràcter extraordinari, i basant-se en criteris de competència professional i capacitat de lideratge, un funcionari o funcionària docent, que, en el termini que sigui determinat per reglament, ha de presentar el seu projecte de direcció.

5. El Govern ha d'establir per reglament el procediment de renovació del mandat de les direccions dels centres que obtinguin una avaluació positiva en l'exercici de llur funció.

1. Els candidats a la direcció del centre han de presentar, en formalitzar la candidatura, un projecte de direcció. El projecte de direcció ha d'ordenar el desplegament i l'aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concretar l'estructura organitzativa del centre.

2. Els projectes de direcció per a centres sense projecte educatiu propi han de preveure d'adoptar-ne un durant el mandat.

3. Els projectes de direcció han d'incloure indicadors per a avaluar l'exercici de la direcció.

4. Una vegada nomenat el director o directora, la implementació del projecte de direcció orienta i vincula l'acció del conjunt d'òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre.

1. La formació inicial i permanent del director o directora s'encomana a entitats i institucions públiques o privades de prestigi reconegut, o a les universitats. La superació dels programes de formació relatius a la funció directiva es considera un mèrit preferent en el procediment de selecció de director o directora a què es refereix l'article 143.

2. L'avaluació positiva de l'exercici de la funció directiva en els successius mandats per a qui ha estat nomenat consecutivament permet al director o directora la consolidació d'un grau personal docent superior al que tindria reconegut si no hagués exercit la direcció, amb els límits i de la manera que es determini per reglament. L'avaluació positiva de l'exercici dels altres càrrecs unipersonals de govern s'ha de tenir en compte en la valoració de la carrera docent.

3. L'avaluació positiva de l'exercici de la funció directiva constitueix un mèrit en l'adquisició de la categoria superior de sènior, en la promoció interna, en l'ingrés al Cos de Catedràtics d'Educació de la Generalitat de Catalunya i en la resolució de concursos de provisió de llocs de treball, d'acord amb el que es determini per reglament.

1. El claustre del professorat és l'òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l'ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre. És integrat per tot el professorat i el presideix el director o directora del centre.

2. El claustre del professorat té les funcions següents:

   1. Intervenir en l'elaboració i la modificació del projecte educatiu.

   2. Designar els mestres o els professors que han de participar en el procés de selecció del director o directora.

   3. Establir directrius per a la coordinació docent i l'acció tutorial.

   4. Decidir els criteris per a l'avaluació dels alumnes.

   5. Programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.

   6. Elegir els representants del professorat en el consell escolar.

   7. Donar suport a l'equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre.

   8. Les que li atribueixin les normes d'organització i funcionament del centre, en el marc de l'ordenament vigent.

   9. Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.

3. El director o directora del centre pot convocar a les sessions del claustre del professorat professionals d'atenció educativa destinats al centre perquè informin amb relació a l'exercici de les funcions establertes per les lletres a, c, d, e, g i h de l'apartat 2.

1. A cada centre públic s'ha de constituir un equip directiu.

2. L'equip directiu és l'òrgan executiu de govern dels centres públics i és integrat pel director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d'estudis i els altres òrgans unipersonals que s'estableixin per reglament o en exercici de l'autonomia organitzativa del centre.

3. Els membres de l'equip directiu són responsables de la gestió del projecte de direcció establert per l'article 144.

4. El director o directora pot delegar en els membres de l'equip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l'article 142.

5. Els centres públics, en exercici de llur autonomia, poden constituir un consell de direcció, integrat per membres del claustre del professorat d'entre els que tenen assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació.

6. Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de l'equip directiu i del consell de direcció. També li correspon l'assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d'aquestes funcions.

7. El director o directora respon del funcionament del centre i del grau d'assoliment dels objectius del projecte educatiu, d'acord amb el projecte de direcció, i ret comptes davant el consell escolar i l'Administració educativa. L'Administració educativa avalua l'acció directiva i el funcionament del centre.

1. El consell escolar és l'òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. Correspon al Departament establir mesures perquè aquesta participació sigui efectiva, i també determinar el nombre i el procediment d'elecció dels membres del consell.

2. El Departament ha d'adaptar l'estructura i la composició del consell escolar a les característiques dels centres educatius únics a què es refereix l'article 72.3, i d'altres centres de característiques singulars, per a garantir l'eficàcia en l'exercici de les funcions que li corresponen.

3. Corresponen al consell escolar les funcions següents:

   1. Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de tres cinquenes parts dels membres.

   2. Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.

   3. Aprovar les propostes d'acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col·laboració del centre amb entitats o institucions.

   4. Aprovar les normes d'organització i funcionament i les modificacions corresponents.

   5. Aprovar la carta de compromís educatiu.

   6. Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.

   7. Intervenir en el procediment d'admissió d'alumnes.

   8. Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del director o directora.

   9. Intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes.

   10. Aprovar les directrius per a la programació d'activitats escolars complementàries i d'activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.

   11. Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i conèixer l'evolució del rendiment escolar.

   12. Aprovar els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l'entorn.

   13. Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.

4. El consell escolar ha d'aprovar les seves normes de funcionament. En allò que aquestes normes no estableixin, s'apliquen les normes reguladores dels òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat.

5. El consell escolar actua normalment en ple. Es poden constituir comissions específiques d'estudi i informació, a les quals, en tot cas, s'hi ha d'incorporar un professor o professora, i un alumne o alumna o un representant o una representant de les mares i els pares. Els centres de titularitat pública han de comptar amb una comissió econòmica, amb les excepcions que estableixi el Departament.

1. Els centres privats concertats han de disposar, almenys, dels òrgans de govern següents:

   1. El director o directora.

   2. El claustre del professorat.

   3. El consell escolar.

2. Les normes d'organització i funcionament del centre han de determinar els òrgans de coordinació docent i de tutoria.

1. El director o directora del centre privat concertat exerceix la direcció pedagògica del centre.

2. Són funcions del director o directora:

   1. Dirigir i coordinar totes les activitats educatives del centre d'acord amb el projecte educatiu.

   2. Presidir els actes acadèmics i les reunions dels òrgans col·legiats.

   3. Dirigir l'activitat docent del centre i del seu personal.

   4. Emetre certificacions i documents acadèmics.

   5. Adoptar les mesures disciplinàries pertinents respecte dels alumnes davant de problemes greus de convivència en el centre.

   6. Impulsar l'aplicació del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat a què fa referència l'article 92, i mantenir a disposició de l'Administració educativa la informació sobre aquests processos.

   7. Exercir d'òrgan competent per a la defensa de l'interès superior de l'infant.

   8. Les que li atribueixin les normes d'organització i funcionament del centre en l'àmbit educatiu.

3. La comunitat educativa del centre participa en el nomenament del director o directora per mitjà del consell escolar.

1. El claustre del professorat dels centres privats concertats, a més de les funcions que li atribueixen les normes d'organització i funcionament del centre, té les funcions de coordinació docent i tutoria i de designació dels representants del professorat en el consell escolar, i també d'intervenció en l'aprovació de les decisions sobre l'estructura organitzativa i les normes d'organització i funcionament.

2. Presideix el claustre del professorat el director o directora del centre, que, quan escau, convoca a les sessions professionals d'atenció educativa que treballen en el centre perquè informin amb relació a l'exercici de les funcions a què fa referència l'article 146.3.

1. El consell escolar és l'òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre.

2. Corresponen al consell escolar les funcions següents:

1. Intervenir en la designació i el cessament del director o directora del centre i en la selecció i l'acomiadament de docents, en els termes establerts per la legislació orgànica en aquesta matèria.

2. Participar en el procés d'admissió d'alumnes i garantir el compliment de les normes que el regulen.

3. Aprovar, a proposta del titular o la titular del centre, la sol·licitud d'autorització de percepcions, o la comunicació de l'establiment de percepcions, segons que escaigui, per les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars establerts legalment i no coberts pels contractes programa, si se n'han subscrit.

4. Aprovar, a proposta del titular o la titular del centre, el pressupost del centre i el retiment de comptes, referit tant a les assignacions de recursos públics com a les quantitats percebudes a què fa referència la lletra c.

5. Conèixer la resolució de conflictes escolars i vetllar perquè s'ajusti a la normativa vigent. A instància de mares, pares o tutors, el consell escolar pot revisar les decisions relatives a conductes dels alumnes que perjudiquin greument la convivència en el centre i proposar, si escau, les mesures pertinents.

6. Aprovar, a proposta del titular o la titular del centre, les decisions pertinents sobre l'estructura organitzativa i les normes d'organització i funcionament del centre.

7. Participar en l'aplicació de la línia pedagògica general del centre, aprovar la carta de compromís educatiu, a proposta del titular o la titular del centre, i elaborar directrius per a programar i desenvolupar les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars.

8. Aprovar, a proposta del titular o la titular del centre, la programació general anual del centre i participar en la supervisió i l'avaluació del desenvolupament d'aquesta programació, en l'àmbit docent i en l'àmbit administratiu, i dels resultats que se n'obtenen.

9. Aprovar els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l'entorn del centre, i, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar els acords de coresponsabilitat i de subscripció de contractes programa i avaluar-ne l'aplicació.

1. Els centres privats no concertats han de disposar, almenys, dels òrgans següents:

   1. El director o directora.

   2. El claustre del professorat.

2. Les normes d'organització i funcionament del centre poden establir altres òrgans de govern, d'assistència al director o directora i de coordinació docent i tutoria.

3. Les normes d'organització i funcionament poden determinar òrgans i procediments de participació de la comunitat educativa en el funcionament del centre.

1. El director o directora exerceix la direcció pedagògica del centre.

2. Són funcions del director o directora les que li atribueixin les normes d'organització i funcionament del centre, i específicament:

1. Dirigir i coordinar les activitats educatives del centre d'acord amb el projecte educatiu.

2. Presidir els actes acadèmics.

3. Dirigir l'activitat docent del centre i del seu personal.

4. Emetre certificacions i documents acadèmics.

El claustre del professorat dels centres privats no concertats, a més de les funcions que li atribueixin les normes d'organització i funcionament del centre, té expressament assignades funcions de coordinació docent i de tutoria.

1. L'Administració educativa és l'Administració de la Generalitat i actua per mitjà del Departament.

2. Els ens locals tenen la condició d'Administració educativa en l'exercici de les competències pròpies, d'acord amb l'Estatut, i exerceixen també les competències que els són atribuïdes d'acord amb el que estableix aquesta llei.

1. En l'administració de l'educació s'han de crear instruments que tinguin la finalitat de garantir la participació de la comunitat educativa en la programació general de l'ensenyament.

2. El Departament ha de garantir per reglament l'atenció als docents, els alumnes, les famílies i els ciutadans en general que formulin consultes, queixes o denúncies sobre qualsevol assumpte relacionat amb l'àmbit educatiu. El Departament ha de tramitar aquestes consultes, queixes o denúncies i n'ha de fer el seguiment.

1. L'Administració educativa de la Generalitat regula, planifica, ordena, supervisa i avalua el sistema educatiu.

2. Corresponen a l'Administració educativa de la Generalitat, amb relació al conjunt del sistema educatiu, les competències següents:

   1. Dictar les normes reglamentàries que regeixen els diversos aspectes del sistema educatiu i, especialment, regular les matèries següents:

      Primer. El règim d'admissió d'alumnes en els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya.

      Segon. El currículum de les diferents etapes i els diferents ensenyaments del sistema educatiu.

      Tercer. La formació permanent dels mestres i els professors i d'altres professionals de l'educació.

      Quart. Els requisits que han de complir els centres, i els procediments de creació de centres de titularitat pública i d'autorització de centres de titularitat privada.

      Cinquè. El contingut mínim i el procediment per a aprovar els instruments en què es concreta l'autonomia dels centres educatius públics reconeguda per aquesta llei.

      Sisè. Les competències i la composició dels òrgans de govern dels centres educatius públics i, si escau, els procediments i els requisits d'elecció, sens perjudici de l'autonomia organitzativa de què gaudeixen els centres en virtut d'aquesta llei.

      Setè. El desplegament de l'ordenació de la funció pública docent.

      Vuitè. El règim jurídic i el procediment per a la incorporació de centres de titularitat privada a la prestació del Servei d'Educació de Catalunya per mitjà d'un concert educatiu.

      Novè. El procediment de participació de les associacions d'alumnes i de les associacions de mares i pares d'alumnes en els òrgans col·legiats dels centres educatius.

      Desè. Les condicions que permeten considerar com un únic centre educatiu els centres públics situats en un àmbit determinat.

   2. Establir, amb fons propis i aliens, un sistema propi de beques i ajuts a l'estudi, i gestionar i determinar els objectius als quals es destinen els fons estatals i comunitaris.

   3. Elaborar i mantenir el mapa escolar; portar a terme, amb la participació dels ens locals, la programació educativa; establir les zones educatives, i aprovar els instruments i els criteris de la programació de l'oferta educativa del Servei d'Educació de Catalunya en totes les etapes educatives i ensenyaments que estableix aquesta llei, d'acord amb l'article 44.

   4. Crear i suprimir centres públics i autoritzar centres privats.

   5. Crear i suprimir els serveis educatius a què fa referència l'article 86.2.

   6. Expedir i homologar els títols acadèmics i professionals.

   7. Adoptar mesures i iniciatives per a fomentar la convivència en els centres i la resolució pacífica de conflictes.

   8. Determinar l'adscripció entre centres, d'acord amb el que estableix l'article 76.

   9. Inspeccionar el sistema educatiu.

   10. Avaluar el sistema educatiu.

   11. Establir el marc general d'ordenació de les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars dels centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya i impulsar l'exercici de les competències que aquesta llei atorga a les administracions locals en aquesta matèria.

   12. Vetllar pel compliment d'aquesta llei i de la normativa que la desplega.

3. L'Administració educativa de la Generalitat exerceix de titular dels centres públics propis, i com a tal és responsable de gestionar-los. L'Administració educativa de la Generalitat té, a més, les funcions següents:

   1. Donar suport als centres públics en el desenvolupament dels projectes educatius, en el marc dels objectius i el caràcter de l'escola pública catalana definits per l'article 93.

   2. Assegurar la dotació de plantilles de personal i de mitjans per al bon funcionament dels centres.

   3. Promoure la implicació activa dels centres en l'entorn i una cooperació entre tots els centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya, i donar-los suport en aquest àmbit, i també facilitar la cooperació per zones educatives, amb implicació de l'Administració local i dels altres agents socials i educatius del territori.

   4. Promoure la participació i la implicació dels alumnes i de llurs famílies en el procés educatiu, i donar-los suport en aquest àmbit.

   5. En el marc de la programació general, garantir l'oferta adequada de places en centres públics.

1. Els municipis participen en el govern dels centres educatius que presten el Servei d'Educació de Catalunya per mitjà de la presència en els consells escolars, i també en la programació general de l'ensenyament, sens perjudici de les altres competències que els atribueix l'apartat 3.

2. Els ens locals poden crear centres propis per mitjà de convenis amb el Departament, d'acord amb la programació de l'oferta educativa.

3. Correspon als municipis:

   1. Participar en les funcions que corresponen a l'Administració de la Generalitat en els diferents aspectes del sistema educatiu i, especialment, en les matèries següents:

      Primer. La determinació de l'oferta educativa de l'àmbit territorial pels procediments establerts per reglament.

      Segon. El procés d'admissió en els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya de llur territori, per mitjà, si escau, de les oficines municipals d'escolarització.

      Tercer. L'establiment de mesures que permetin als centres portar a terme activitats extraescolars promogudes per l'Administració educativa, i la coordinació d'aquestes activitats.

      Quart. La programació dels ensenyaments de formació professional i la coordinació amb l'entorn territorial i empresarial, i el foment de la implicació dels agents territorials i socials en el compromís educatiu de tota la societat.

      Cinquè. La vigilància del compliment de l'escolarització obligatòria.

      Sisè. L'aplicació dels programes d'avaluació, i el coneixement dels resultats.

      Setè. La promoció i l'aplicació de programes dirigits a alumnes de famílies d'immigrants o transeünts.

      Vuitè. L'establiment de programes i altres fórmules de col·laboració amb les associacions de mares i pares d'alumnes per a estimular i donar suport a les famílies en el compromís amb el procés educatiu dels fills.

      Novè. El desenvolupament de programes de qualificació professional inicial.

      Desè. La determinació del calendari escolar.

   2. Organitzar i gestionar els centres propis.

   3. Gestionar l'admissió d'alumnes en els ensenyaments del primer cicle d'educació infantil, i establir-ne el procediment i els barems, d'acord amb el que estableix l'article 47.6.

   4. Cooperar amb l'Administració de la Generalitat en la creació, la construcció i el manteniment dels centres educatius públics.

   5. Garantir la coordinació dels serveis socials amb els serveis educatius amb l'objectiu de vetllar per l'interès superior de l'infant.

   6. Vetllar pel compliment d'aquesta llei i de la normativa que la desplega.

4. A petició dels ens locals, i d'acord amb la programació educativa, es poden delegar competències per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixin el primer cicle d'educació infantil, ensenyaments artístics o educació d'adults.

5. Els ens locals poden assumir la gestió dels serveis de menjador i de transport i d'altres serveis escolars, d'acord amb el que s'estableixi per mitjà d'un acord del Govern.

6. Els municipis, per a exercir les competències en matèria d'educació, poden rebre suport, sens perjudici del que estableix l'apartat 5, dels altres ens locals.

El Consorci d'Educació de Barcelona, com a ens associatiu, gestiona les competències que li atorga la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona.

Correspon al Consell General d'Aran, en el marc de les competències que determini la llei reguladora del règim especial de l'Aran:

1. Donar suport als municipis en l'exercici de les competències que la llei els atribueix.

2. Participar en l'oferta d'activitats extraescolars, dels serveis de transport i de menjador escolar i d'altres serveis escolars pertinents, com l'ajut a l'escolarització dels alumnes.

3. Cooperar amb els ajuntaments en l'escolarització dels alumnes.

4. Gestionar els serveis de transport i de menjador escolar.

5. Exercir les potestats que el Govern li delegui per a desenvolupar per reglament el que disposa l'article 17 amb relació al règim lingüístic dels centres educatius de l'Aran.

1. Els ens locals i l'Administració de la Generalitat col·laboren, en l'àmbit educatiu, per mitjà de la comissió mixta constituïda per representants de les entitats municipalistes i del Departament, sens perjudici de les competències que la llei atribueix al Consell de Governs Locals. El Govern, amb l'acord de les entitats municipalistes, ha de regular la composició i les funcions d'aquesta comissió.

2. L'exercici de la coresponsabilitat de cada ajuntament i del Departament s'articula en l'àmbit territorial.

3. Els instruments que han de precisar la delimitació de competències i de responsabilitats de cadascuna de les administracions són els convenis de col·laboració, d'acord amb el que estableix l'article 159.

4. Per a desenvolupar accions educatives que concretin prioritats sectorials o territorials, i a iniciativa de la Generalitat i dels ens locals, es poden constituir consorcis, com a fórmula jurídica que desenvolupa i precisa els àmbits de coresponsabilitat entre ambdues administracions, amb les competències que determinin llurs estatuts. Aquests estatuts han de garantir que en l'òrgan decisori del consorci la representació de la Generalitat sigui majoritària.

5. El personal procedent de la Generalitat que passi a prestar serveis en els consorcis a què fa referència l'apartat 4 manté en tot cas amb la Generalitat la relació jurídica que té en el moment de la incorporació al consorci i conserva els drets adquirits, incloses les expectatives de promoció i mobilitat.

1. Els municipis han de posar a disposició de l'Administració educativa els terrenys necessaris per a construir-hi els centres educatius públics obtinguts en els procediments de gestió urbanística.

2. Els municipis han de cooperar amb l'Administració educativa per a obtenir els terrenys necessaris per a construir-hi centres educatius públics al marge dels sistemes d'execució del planejament urbanístic.

1. Sens perjudici d'altres modalitats de col·laboració que es puguin establir, la conservació, el manteniment i la vigilància dels edificis destinats a les escoles i als centres públics especialitzats a què fa referència l'article 81 corresponen al municipi on es troben situats. Això no obstant, el Departament és competent en les obres i les actuacions de reforma, ampliació o adequació i millora d'aquests centres educatius, i les finança. Els edificis esmentats no es poden destinar a altres serveis o activitats sense l'acord del Departament.

2. L'Administració educativa ha d'assumir la part de les despeses corresponent si per necessitats d'escolarització ha de destinar els edificis a què fa referència l'apartat 1 a impartir educació secundària obligatòria o formació professional. En el supòsit d'afectacions parcials, s'ha d'establir el conveni de col·laboració corresponent.

L'Administració educativa ha de promoure l'ús social dels centres públics fora de l'horari escolar i ha de regular els criteris bàsics d'aquest ús.

El Departament ha de mantenir relacions de cooperació amb altres administracions educatives a fi d'establir criteris i procediments per a garantir l'efectivitat del principi d'igualtat en l'accés al sistema educatiu i millorar-ne la qualitat.

El Departament ha de promoure la col·laboració amb les administracions educatives dels territoris amb què Catalunya comparteix la llengua pròpia. Així mateix, el Departament ha de cooperar amb les entitats educatives de territoris de parla catalana.

1. El Govern i les universitats de Catalunya han d'establir relacions de col·laboració per a potenciar l'excel·lència del sistema educatiu, sens perjudici de les facultats de coordinació que corresponen al Consell Interuniversitari de Catalunya.

2. La cooperació a què fa referència l'apartat 1 inclou, entre altres, els aspectes següents:

   1. La realització de treballs de recerca sobre l'activitat educativa.

   2. La participació en els procediments avaluadors.

   3. L'accés dels alumnes a l'ensenyament universitari.

   4. La formació inicial i permanent del professorat.

   5. La incorporació a les universitats de docents procedents del sistema educatiu no universitari.

   6. La realització de pràctiques d'estudiants universitaris.

   7. Les activitats d'extensió universitària.

   8. L'elaboració i la difusió de materials pedagògics.

   9. La incorporació de tecnologies de la informació i de la comunicació.

3. En col·laboració amb les universitats de Catalunya es poden crear institucions per a la recerca en el camp de l'educació i establir per conveni programes prioritaris de recerca educativa, d'acord amb el que estableix l'article 84.2.

1. Les entitats de voluntariat en l'àmbit de l'educació col·laboren amb l'Administració educativa en la integració social de les persones amb discapacitats o amb risc d'exclusió social i en la realització d'activitats complementàries i extraescolars i d'educació en el lleure.

2. Correspon al Departament i als ens locals, en els àmbits respectius de competència, determinar l'abast i el procediment per a fer efectiva la participació a què fa referència l'apartat 1, d'acord amb els sectors afectats.

1. Les organitzacions empresarials i les organitzacions sindicals participen en els consells escolars regulats pel capítol V.

2. Les empreses i les organitzacions empresarials col·laboren per mitjà de convenis en els ensenyaments propis de la formació professional. Així mateix, les organitzacions empresarials i les organitzacions sindicals del sector productiu participen en el Consell Català de Formació Professional.

1. El Consell Escolar de Catalunya és l'organisme superior de consulta i de participació dels sectors afectats en la programació general de l'ensenyament no universitari dins l'àmbit de l'Administració de la Generalitat.

2. Són funcions del Consell Escolar de Catalunya:

   1. Garantir la participació efectiva dels sectors afectats en la programació general de l'ensenyament no universitari, que ha de comprendre la programació de l'oferta de llocs escolars.

   2. Atendre les consultes preceptives a què fa referència l'apartat 3.

   3. Qualsevol altra que li sigui atribuïda per disposició legal.

3. El Consell Escolar de Catalunya ha d'ésser consultat preceptivament sobre:

   1. Els avantprojectes de llei i els projectes de disposicions generals de l'àmbit educatiu que ha d'aprovar el Govern o el conseller o consellera titular del Departament.

   2. La programació de l'oferta educativa del Servei d'Educació de Catalunya.

   3. Les normes generals sobre construccions i equipaments escolars.

   4. Les actuacions generals dirigides a millorar la qualitat de l'ensenyament i a millorar-ne l'adequació a la realitat social de Catalunya, i les dirigides a compensar les desigualtats i les deficiències socials i individuals.

   5. Els criteris de finançament de la prestació del Servei d'Educació de Catalunya.

   6. Les bases generals de la política de beques i d'ajuts a l'estudi.

4. El Departament pot sotmetre a consulta del Consell Escolar de Catalunya altres aspectes de la regulació del sistema educatiu no inclosos en l'apartat 3.

5. El Consell Escolar de Catalunya pot formular per iniciativa pròpia propostes al Departament sobre qüestions relacionades amb la qualitat de l'ensenyament.

6. La composició del Consell Escolar de Catalunya s'ha d'establir per llei. Els membres del Consell han d'ésser nomenats pel Govern.

7. La presidència del Consell Escolar de Catalunya correspon al conseller o consellera titular del Departament, que la pot delegar en una persona de les que componen el Consell que tingui un prestigi reconegut en el món educatiu.

8. El Consell Escolar de Catalunya funciona en ple i en comissions, d'acord amb les normes d'organització i funcionament que aprova el Departament a proposta del Consell.

9. El Consell Escolar de Catalunya ha d'elaborar una memòria anual de les seves activitats, que s'ha de fer pública.

10. El Consell Escolar de Catalunya, per raó de la matèria tractada en una sessió, pot sol·licitar que hi compareguin, amb veu i sense vot, representants d'entitats l'actuació de les quals incideixi en els centres educatius.

1. Els consells escolars territorials són els organismes de consulta i de participació dels sectors afectats respecte de la programació general de l'ensenyament no universitari dins l'àmbit de les àrees territorials en què s'estructura l'Administració educativa.

2. Els consells escolars territorials són integrats pels vocals designats en representació dels sectors següents:

   1. El professorat, l'alumnat, les mares i els pares dels alumnes i el personal d'administració i serveis dels centres educatius integrats en la prestació del Servei d'Educació de Catalunya i les associacions i organitzacions que els representen en l'àmbit territorial de cada consell.

   2. Les organitzacions sindicals i empresarials que actuen en l'àmbit territorial de cada consell.

   3. L'Administració educativa.

   4. Els municipis compresos en l'àmbit territorial de cada consell.

   5. Els centres educatius integrats en la prestació del Servei d'Educació de Catalunya en l'àmbit territorial de cada consell.

3. Correspon al conseller o consellera titular del Departament designar el president o presidenta de cada consell escolar territorial, d'entre els vocals que el componen.

4. Els consells escolars territorials, per raó de la matèria tractada en una sessió, poden sol·licitar que hi compareguin, amb veu i sense vot, representants d'entitats l'actuació de les quals incideixi en els centres educatius.

5. El Departament ha de determinar per reglament les funcions, la composició i els criteris generals d'organització i funcionament dels consells escolars territorials.

Els municipis poden constituir consells municipals en tant que òrgans i instruments de consulta i de participació. Els consells s'han de constituir en els municipis als quals s'hagin delegat competències de les que estableix l'article 159.4.

1. El Consell Català de Formació Professional és l'òrgan de consulta i d'assessorament del Govern respecte de la formació professional, de composició interdepartamental, en què participen administracions locals, organitzacions empresarials i organitzacions sindicals.

2. El Consell Català de Formació Professional ha d'articular els mecanismes necessaris per a assolir progressivament la integració dels subsistemes de la formació professional a Catalunya i, amb aquesta finalitat, ha d'exercir les funcions, formular les propostes i emetre els informes establerts pel seu ordenament específic.

1. L'Administració educativa de la Generalitat s'estructura en àrees territorials que es delimiten d'acord amb l'organització territorial de Catalunya i tenint en compte criteris demogràfics.

2. Cada àrea territorial ha de comptar amb un servei territorial o òrgan administratiu determinat pel Govern per a atendre les necessitats de la població compresa en el seu territori, d'acord amb les previsions de la programació educativa, sens perjudici del que estableix l'article 160 amb relació a l'administració de l'educació a la ciutat de Barcelona.

3. Els serveis territorials o òrgans administratius determinats pel Govern constitueixen òrgans desconcentrats de l'Administració educativa que, d'acord amb els criteris generals establerts pel Govern, tenen, amb relació a l'àrea territorial corresponent, les funcions següents:

1. El desenvolupament de les polítiques educatives.

2. La gestió dels recursos relatius al funcionament dels serveis i les prestacions que configuren el Servei d'Educació de Catalunya.

3. El suport a la gestió educativa i administrativa dels centres i els serveis educatius.

4. La cooperació amb les administracions locals.

5. La inspecció del sistema educatiu.

6. La interlocució i l'atenció a la comunitat educativa.

7. L'autorització dels centres privats, d'acord amb el que es determini per reglament.

8. Les altres que els siguin atribuïdes per disposició reglamentària.

1. El Departament, en el marc de les àrees territorials i sota la seva direcció i coordinació, delimita zones educatives atenent criteris de proximitat i coresponsabilitat.

2. Les zones educatives constitueixen unitats de programació de l'oferta educativa a les quals es poden atribuir per reglament funcions de coordinació de les actuacions en el sistema educatiu i dels recursos humans i econòmics que les administracions hi aportin. En cadascuna d'aquestes zones s'ha de garantir, per mitjà dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, una oferta suficient de places en els ensenyaments obligatoris, amb una distribució equilibrada dels alumnes, d'acord amb el que estableix l'article 44, i una previsió dels serveis educatius corresponents.

3. La delimitació territorial en zones educatives s'ha de fer atenent criteris d'escala, de manera que en cada zona es garanteixi la suficiència de l'oferta educativa dels ensenyaments de règim general, sens perjudici de la complementarietat de zones pròximes en matèria d'oferta de formació professional, modalitats d'atenció als alumnes amb necessitats educatives específiques, ensenyaments de règim especial, educació d'adults i serveis educatius. Així mateix, l'establiment de zones ha d'atendre criteris d'identitat, de manera que geogràficament o per altres condicions socials, econòmiques, de relació humana, de transport públic o vies de comunicació o de tradició, l'àmbit territorial de la zona sigui reconegut pels usuaris del sistema educatiu. En totes les actuacions cal tenir present el principi d'equilibri entre les activitats educatives de les poblacions de grandària diferent que integren la zona educativa.

4. Si la zona educativa coincideix amb un municipi, l'àmbit municipal és l'àmbit ordinari de concurrència i col·laboració de l'Administració educativa de la Generalitat i l'Administració educativa municipal. Si la zona educativa inclou diversos municipis, s'han d'acordar sistemes de col·laboració i concurrència del conjunt d'administracions afectades, sens perjudici de les competències de cadascun dels municipis.

1. El Departament exerceix la inspecció del sistema educatiu respecte de tots els centres, de qualsevol titularitat, dels serveis i dels altres elements del sistema, amb l'objectiu d'assegurar l'aplicació de l'ordenament i garantir l'exercici dels drets i el compliment dels deures que en deriven.

2. La inspecció del sistema educatiu està articulada territorialment i l'exerceixen funcionaris del Cos d'Inspectors d'Educació de la Generalitat de Catalunya i del Cos d'Inspectors al Servei de l'Administració Educativa, que tenen en l'exercici d'aquesta funció la condició d'autoritat pública.

3. Correspon al Govern regular l'estructura, les atribucions i el funcionament dels òrgans de la Inspecció d'Educació i les atribucions que corresponen a les persones que l'exerceixen.

1. La Inspecció d'Educació té les funcions següents:

   1. Supervisar i avaluar els centres i els serveis educatius i controlar l'assoliment dels objectius definits, respectivament, en els projectes educatius i en els plans d'actuació.

   2. Supervisar i avaluar l'exercici de la funció docent i de la funció directiva.

   3. Participar en el desplegament d'accions per al millorament de la pràctica educativa i del funcionament dels centres, i també dels processos de reforma i innovació educativa.

   4. Desenvolupar processos avaluadors i participar en l'aplicació d'avaluacions d'acord amb el que estableix el títol XI.

   5. Vetllar pel respecte i el compliment de les normes reguladores del sistema educatiu i l'aplicació dels principis i valors que s'hi recullen, inclosos els destinats a fomentar la igualtat de gènere.

   6. Assessorar, orientar i informar els diferents sectors de la comunitat educativa en l'exercici de llurs drets i en el compliment de llurs obligacions.

   7. Emetre els informes que, a instàncies de l'Administració educativa o d'ofici, es deriven de l'exercici de les seves funcions.

   8. Qualsevol altra que li encomani l'Administració educativa, en l'àmbit de les seves competències.

2. Els inspectors d'educació, sens perjudici de llurs facultats per a assegurar el compliment efectiu de drets i deures, poden intervenir en la mediació exercint funcions d'arbitratge en els conflictes que es generin entre membres de la comunitat educativa.

1. Els inspectors d'educació, en l'exercici de llurs funcions, tenen les atribucions següents:

   1. Accedir a les diverses dependències dels centres i dels serveis educatius.

   2. Conèixer i observar directament totes les activitats que tenen lloc als centres i als serveis educatius.

   3. Examinar i comprovar l'adequació dels projectes educatius i la resta de documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres i dels serveis educatius.

   4. Requerir i rebre informació dels diferents sectors de la comunitat educativa i dels altres òrgans i serveis de l'Administració educativa.

   5. Requerir als directors, als titulars dels centres i als altres agents educatius que adaptin llurs actuacions a la normativa vigent.

   6. Qualsevol altra que els atribueixi l'Administració educativa, en l'àmbit de les seves competències.

2. Els inspectors d'educació, en l'exercici de llurs funcions i atribucions, han d'adequar llur actuació al règim d'autonomia dels centres i a l'assignació de responsabilitats a la direcció, sens perjudici de les actuacions de caràcter general que els corresponen.

1. Les funcions i les atribucions de la Inspecció d'Educació es desenvolupen per mitjà de plans d'actuació pluriennals, generals i territorials, que són públics.

2. Els plans d'actuació a què fa referència l'apartat 1 han de fixar els objectius de les actuacions que han de portar a terme els inspectors d'educació, amb vista a millorar els processos d'ensenyament, els resultats d'aprenentatge i l'organització i el funcionament dels centres.

1. La programació de la formació permanent a què fa referència l'article 110 ha d'incloure la formació que té per objectiu millorar i actualitzar professionalment els inspectors d'educació.

2. L'avaluació interna i externa de l'activitat inspectora es porta a terme d'acord amb els principis, les finalitats i els procediments establerts pel títol XI.

1. L'avaluació del sistema educatiu és el procés d'abast intern i d'abast general que té per objecte descriure, analitzar, valorar i interpretar les polítiques, les institucions i les pràctiques educatives amb l'objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les.

2. Les finalitats de l'avaluació del sistema educatiu són:

   1. Contribuir a millorar la qualitat, l'eficiència i l'equitat del sistema educatiu.

   2. Col·laborar en la transparència del sistema educatiu.

   3. Analitzar i aportar informació sobre el grau d'assoliment dels objectius educatius.

   4. Retre comptes i oferir informació sobre el procés educatiu, els seus agents i els seus resultats.

   5. Fer anàlisi prospectiva del sistema educatiu.

   6. Orientar i elaborar recomanacions sobre polítiques i pràctiques educatives.

   7. Promoure la igualtat d'oportunitats i possibilitats educatives.

3. L'aplicació de la prospectiva en l'àmbit educatiu persegueix complementar el coneixement del sistema i de les pràctiques educatives proporcionat per l'avaluació. Les finalitats de l'aplicació de la prospectiva en l'àmbit educatiu són les següents:

   1. Analitzar les implicacions educatives dels canvis en els àmbits socials, econòmics, demogràfics, tecnològics, científics, productius, culturals, pedagògics, ambientals, normatius i organitzatius que afecten l'aprenentatge, la formació i l'educació de les persones, i proporcionar elements per a millorar i innovar les polítiques educatives.

   2. Orientar les actuacions en matèria de gestió del canvi i de promoció del lideratge educatiu.

1. L'avaluació s'estén a tots els àmbits del sistema educatiu i en comprèn tots els aspectes i les manifestacions. L'activitat avaluadora es projecta sobre els mètodes d'ensenyament, els processos i les estratègies d'aprenentatge i els resultats obtinguts pels alumnes, l'exercici de la funció docent, la funció directiva, el funcionament dels centres educatius, la implicació de les famílies, la Inspecció d'Educació, els serveis educatius i la mateixa Administració educativa.

2. L'avaluació afecta tots els centres, les activitats i els serveis sostinguts amb recursos públics. Pel que fa als resultats dels alumnes, i a contextos i processos educatius, l'avaluació afecta tots els centres i serveis del sistema educatiu.

1. L'avaluació ha d'ésser sotmesa als principis següents:

   1. Objectivitat en l'anàlisi i la rellevància dels resultats.

   2. Rigor, credibilitat i utilitat dels processos i dels productes resultants.

   3. Ús reservat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius, pel que fa a l'avaluació general del sistema que pugui afavorir la segregació escolar. S'entén que afavoreix la segregació escolar l'accés als resultats de les proves d'avaluació desagregades per nom del centre; a les dades relatives a la composició social i econòmica del centre, i al procés d'admissió dels alumnes, entre altra informació.

   4. Transparència en l'acció i la informació pública de les activitats i dels resultats.

2. L'avaluació del sistema educatiu s'ha de portar a terme amb la participació de tots els sectors implicats.

1. El Departament, amb la participació, si escau, d'altres instàncies educatives, ha de determinar els procediments d'avaluació .inclosos els referits a l'autoavaluació dels agents educatius i de les institucions educatives., els indicadors i els criteris per a homogeneïtzar les dades informatives. Aquests procediments, indicadors i criteris són públics.

2. L'òrgan responsable de l'avaluació ha de promoure la recerca orientada a millorar les metodologies d'avaluació i el coneixement dels elements que defineixen el funcionament i el rendiment del sistema educatiu.

1. L'activitat avaluadora, que es pot desenvolupar segons les diverses modalitats que determini l'Administració educativa, ha d'incloure en tot cas les modalitats d'avaluació següents:

   1. Avaluacions generals del sistema educatiu i de l'Administració educativa.

   2. Avaluació dels rendiments educatius, que ha de comprendre en tot cas les avaluacions de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels alumnes, els resultats de les quals s'han de tenir en compte per a determinar si els alumnes han assolit els objectius de cada etapa.

   3. Avaluació de l'exercici docent, que ha de permetre l'acreditació dels mèrits dels docents per a la promoció professional.

   4. Avaluació de l'exercici de la funció directiva i de la funció inspectora.

   5. Avaluació dels centres educatius.

   6. Avaluació dels serveis educatius.

   7. Avaluació de les activitats educatives fetes més enllà de l'horari lectiu.

2. Els centres educatius sostinguts amb fons públics s'han d'autoavaluar. De l'autoavaluació n'han de deduir actuacions de millora, que han de quedar registrades, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

1. El Departament programa les avaluacions generals.

2. El Govern ha de presentar al Parlament un informe sobre els resultats dels processos avaluadors generals i sobre la situació del sistema educatiu.

3. El Departament ha de fer públics els aspectes d'interès general dels resultats d'aquestes avaluacions.

1. Es crea l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, que s'adscriu al departament competent en matèria d'educació, en els termes previstos per aquesta llei.

2. L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació és un ens de dret públic que en la seva activitat instrumental utilitza el dret privat. L'Agència té personalitat jurídica pròpia, plena capacitat d'obrar i patrimoni propi per al compliment de les seves funcions.

3. En l'exercici de la seva activitat, l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació actua amb autonomia respecte de l'Administració educativa.

4. L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació té la representació de l'Administració educativa en els organismes nacionals, estatals i internacionals d'avaluació i prospectiva educatives.

1. Els òrgans de govern i d'administració de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació són:

   1. El Consell Rector.

   2. El president o presidenta.

2. El Consell Rector de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació és format pel president o presidenta, pels vocals que determinin els estatuts de l'Agència i, eventualment, si els estatuts ho disposen, per un director o directora.

3. Correspon al Govern nomenar, a proposta del conseller o consellera titular del Departament, el president o presidenta i el director o directora de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, i correspon al conseller o consellera designar els membres del Consell Rector d'entre persones de prestigi reconegut en l'àmbit de l'educació o de la prospectiva educativa o amb experiència en processos d'avaluació, inspecció i direcció de centres educatius.

4. El Govern, a proposta del conseller o consellera titular del Departament, aprova els estatuts de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, que han de regular l'estructura, el funcionament i els règims jurídic, econòmic i pressupostari de l'Agència. Les modificacions dels estatuts de l'Agència han d'ésser elaborades pel Consell Rector a proposta del president o presidenta i han d'ésser aprovades pel Govern.

1. De conformitat amb l'objecte, els àmbits i els principis de l'avaluació establerts pels capítols I i II, les funcions de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació són:

   1. Fomentar l'avaluació en general i l'autoavaluació de l'Administració educativa, els centres educatius, el professorat, els alumnes, els serveis, els programes i les activitats que constitueixen el sistema educatiu.

   2. Definir principis i homologar criteris i mètodes d'avaluació de l'educació i de prospectiva en l'àmbit educatiu.

   3. Portar a terme les diverses modalitats d'avaluació establertes per l'article 186.

   4. Determinar, d'acord amb la Inspecció d'Educació, els models i els protocols pertinents per a l'avaluació de centres i la supervisió dels resultats.

   5. Determinar, d'acord amb la Inspecció d'Educació, els models i els protocols d'avaluació de la funció docent i de la funció directiva.

   6. Portar a terme activitats de recerca i prospecció sobre tendències i polítiques que poden influir en la innovació de l'activitat educativa. Aquestes activitats es porten a terme tenint en compte els canvis socials, econòmics, demogràfics, tecnològics, normatius i organitzatius que afecten l'àmbit de l'educació, en general, i de l'avaluació, en particular.

2. L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació ha d'especificar, en cada una de les actuacions d'avaluació, el caràcter facultatiu o obligatori de la participació dels sectors i els agents implicats i ha d'informar de l'ús de la informació obtinguda.

1. L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació ha de presentar al Parlament, amb periodicitat anual, un informe sobre els resultats de les avaluacions fetes en el període corresponent.

2. Amb la periodicitat que es deriva de la naturalesa de les diverses avaluacions, l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació ha d'informar el Consell Escolar de Catalunya dels resultats de les avaluacions.

1. Els recursos econòmics de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació són:

   1. Els que se li assignin amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.

   2. Els rendiments procedents dels béns i dels drets propis o que tingui adscrits.

   3. Els ingressos derivats de l'exercici de la seva activitat.

   4. Les subvencions, els ajuts, les aportacions voluntàries, els llegats i les donacions que rebi de persones o entitats públiques o privades.

   5. Els crèdits i els préstecs que li siguin concedits, si escau, d'acord amb la normativa vigent.

   6. Qualssevol altres que li puguin correspondre.

2. El personal de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació està format per:

   1. Personal propi, contractat en règim laboral, tot respectant els principis de mèrit i capacitat.

   2. El personal de l'Administració de la Generalitat, d'altres administracions i de les universitats públiques que hi sigui adscrit, d'acord amb la normativa vigent.

1. L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació ha d'elaborar informes i propostes sobre els aspectes prescriptius dels currículums educatius, d'acord amb el que estableix l'article 53.

2. En l'elaboració dels informes i les propostes curriculars a què fa referència l'apartat 1 s'han de prendre en consideració els resultats de les avaluacions fetes anteriorment, i també els resultats dels treballs de recerca i de prospectiva.

3. És objecte d'avaluació l'adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en els projectes educatius dels centres. Amb aquest fi, l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació ha d'elaborar criteris i pautes de referència i posar-les a disposició del conjunt del sistema educatiu, en general, i de la comunitat educativa, de manera específica.

1. Per a la realització de funcions avaluadores, l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació ha de cooperar amb les institucions amb incidència en el sistema educatiu i ha de promoure la col·laboració de l'Administració educativa, de les administracions locals, si escau, dels òrgans de govern i del professorat dels centres i serveis educatius i, si escau, de les famílies dels alumnes.

2. La Inspecció d'Educació és l'òrgan per mitjà del qual l'Administració educativa vehicula preferentment la col·laboració en l'exercici de les funcions avaluadores encomanades a l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació amb relació a les modalitats d'avaluació a què fa referència l'article 186.

3. L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació pot establir acords de col·laboració amb les universitats i amb empreses, organismes i entitats especialitzades. La relació contractual de col·laboració ha d'adoptar la forma jurídica que correspongui en cada cas.

1. Els estatuts de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació han d'establir l'elaboració d'un codi deontològic que determini les regles d'actuació de l'Agència i les de totes les persones i institucions que intervinguin en el desenvolupament de l'activitat avaluadora i prospectiva.

2. Els acords de col·laboració que subscrigui l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació amb persones i institucions han d'obligar al compliment del codi deontològic a què fa referència l'apartat 1.

Els recursos econòmics posats a disposició del sistema educatiu, de l'Administració educativa i dels centres sostinguts amb fons públics es gestionen d'acord amb els principis generals d'equitat, eficàcia, eficiència i economia i d'acord amb els principis específics que estableix l'article 197.

1. La gestió dels recursos econòmics del sistema educatiu es regeix pel principi de planificació econòmica, pel principi de suficiència i estabilitat pressupostària, pel principi de liquiditat i pel principi de control financer.

2. Per donar compliment al principi de planificació econòmica, el Departament, amb la periodicitat que estableixi el Govern, ha d'elaborar un pla econòmic que permeti d'atendre l'escolarització obligatòria, els objectius d'equitat i d'excel·lència del Servei d'Educació de Catalunya i els altres objectius de caràcter específic que estableixi el Govern. El pla ha d'incloure els recursos necessaris i un sistema d'indicadors que permeti de comprovar-ne l'aplicació i de verificar l'assoliment dels seus objectius.

3. Per donar compliment al principi de suficiència i estabilitat pressupostària, la Generalitat ha de dotar el sistema educatiu dels recursos econòmics necessaris per a garantir la suficiència econòmica derivada de la gratuïtat dels ensenyaments a què fa referència l'article 5.2, establerts en la programació educativa, i per a assolir-ne els objectius. El Departament ha de sotmetre a l'aprovació del Govern un programa pluriennal, que ha de tenir cada any la dotació pressupostària corresponent en els pressupostos de la Generalitat.

4. Per donar compliment al principi de liquiditat, els centres públics de la Generalitat poden contractar operacions de tresoreria per a finançar el dèficit temporal transitori de recursos financers, per un import que no superi els ingressos meritats i pendents de cobrament.

5. Per donar compliment al principi de control financer, el Departament, amb la col·laboració de la Intervenció General de la Generalitat, ha d'establir anualment un pla d'auditories amb la finalitat d'exercir el control financer dels recursos públics gestionats pels centres educatius sostinguts amb fons públics i pels serveis educatius i el control financer de les subvencions atorgades a qualsevol agent o institució del sistema educatiu.

1. El Departament, d'acord amb el que estableix l'article 42, i en els termes que determini la programació, ha d'establir una oferta de places per a infants de zero a tres anys.

2. Als efectes del que estableix l'article 56.5, i preferentment per a satisfer les necessitats d'escolarització d'infants en entorns socioeconòmics o culturals desfavorits i en zones rurals, d'acord amb la programació i els requisits que s'hagin establert prèviament, el Departament ha de subvencionar la creació, la consolidació i el sosteniment de places per a infants de zero a tres anys en llars d'infants de titularitat municipal.

3. Amb la finalitat expressada per l'apartat 2 i d'acord amb els criteris generals establerts pel Govern, el Departament pot subvencionar l'escolarització d'infants en llars d'infants de titularitat privada que desenvolupen l'activitat amb finalitat essencial de servei, d'acord amb la programació i els criteris de preferència que s'estableixin per reglament, entre els quals hi ha d'haver la satisfacció de necessitats d'escolarització d'infants en entorns socioeconòmics o culturals desfavorits i en zones rurals. Aquestes subvencions han de representar per a les famílies una disminució del cost de l'escolarització.

El Govern ha de garantir la gratuïtat de l'escolarització dels ensenyaments a què fa referència l'article 5.2 i ha de sostenir amb els recursos econòmics necessaris els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, d'acord amb la programació educativa.

1. El Departament ha de definir periòdicament l'oferta de places en els ensenyaments de batxillerat i de formació professional, ha de garantir l'existència d'un nombre suficient de places escolars gratuïtes i ha d'establir un sistema de beques que garanteixi adequadament la igualtat d'oportunitats per als alumnes i n'estimuli l'èxit acadèmic.

2. El Departament, d'acord amb l'article 42, i en els termes que determini la programació específica, pot subvencionar ensenyaments de règim especial.

1. El Departament pot establir un finançament addicional per als centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya que desenvolupin estratègies orientades a assegurar l'equitat i a fer possible el millorament dels resultats educatius. Aquest finançament addicional ha de permetre, en els centres en què s'apliqui, la gratuïtat total de l'horari escolar.

2. Els recursos addicionals s'assignen per centres educatius, d'acord amb el contracte programa a què fa referència l'article 48.5. En un centre privat concertat, el contracte programa ha de tenir una durada pluriennal, en concordança amb el que estableixen els apartats 8 i 9 de l'article 205.

3. El Departament, amb la finalitat d'assolir l'equitat i la qualitat, pot subscriure convenis amb els ens locals d'una zona educativa per a aportar recursos extraordinaris a plans i programes socioeducatius i activitats extraescolars, i ha d'habilitar les partides pressupostàries necessàries, amb els recursos que permetin aplicar-los amb eficàcia i eficiència.

El Departament, per raons d'oportunitat social, d'equitat o de no-discriminació per raons econòmiques, ha d'establir ajuts i atorgar beques amb relació a activitats complementàries i extraescolars.

1. Correspon al Govern regular modalitats de contractació d'obres de construcció d'edificis destinats a centres educatius públics que comportin la reversió de l'obra al patrimoni de la Generalitat una vegada transcorregut el període establert durant el qual l'edifici és usat pel centre públic en règim de lloguer.

2. Correspon al Govern establir mecanismes de foment de les inversions en ampliacions, millores, reformes i nova construcció d'edificis destinats a centres privats concertats, preferentment en zones socioeconòmicament desfavorides.

1. Per a l'autonomia de gestió econòmica dels centres públics de què és titular la Generalitat, i d'acord amb el criteri de suficiència, els pressupostos anuals de la Generalitat han de consignar aquest finançament en el capítol de despesa corrent, sens perjudici de la posterior evolució a dotacions pressupostàries per programes.

2. Els convenis entre el Departament i els ens locals que estableixen finançament del funcionament de centres de titularitat municipal des dels pressupostos de la Generalitat han de prendre com a referent els criteris aplicats als centres anàlegs de titularitat de la Generalitat.

1. El model ordinari de finançament amb recursos públics dels centres privats que presten el Servei d'Educació de Catalunya és el concert educatiu, tal com el defineixen la regulació orgànica i aquesta llei.

2. El Departament, d'acord amb la programació de l'oferta educativa i la disponibilitat pressupostària, ha d'establir concerts amb els centres de titularitat privada que imparteixen les etapes d'educació obligatòria o els altres ensenyaments declarats gratuïts i satisfan necessitats d'escolarització, amb les condicions bàsiques establertes per les lleis orgàniques i per aquesta llei. El Govern ha de regular per reglament el procediment de concertació.

3. Als efectes del que disposa l'apartat 2, es considera que un centre docent privat satisfà necessitats d'escolarització si compleix les condicions següents:

   1. Té una relació mitjana d'alumnes per unitat escolar no inferior a la que determina el Departament per a cada zona.

   2. Escolaritza alumnes amb domicili habitual al municipi o a la zona educativa en la proporció que determina el Departament, atenent els criteris de programació de l'oferta educativa a què fa referència l'article 44.

4. En la concertació d'ensenyaments en centres que no els han tingut concertats amb anterioritat, tenen preferència els que atenen els criteris següents:

   1. Tenen una major proporció d'alumnes amb condicions econòmiques desfavorides.

   2. Porten a terme experiències d'interès per al sistema educatiu.

   3. Tenen un major nombre d'alumnes escolaritzats en el centre que pertanyen a la zona educativa on és el centre.

5. En tot cas, tenen preferència els centres que, a més de complir alguna de les condicions establertes per l'apartat 4, estan constituïts i funcionen en règim de cooperativa.

6. En subscriure el concert, el centre de titularitat privada s'incorpora a la prestació del Servei d'Educació de Catalunya, amb les obligacions i els drets que resulten de la regulació bàsica de la matèria i del que estableix aquesta llei.

7. El procediment per a la subscripció de concerts educatius, que ha de reglamentar el Govern, s'ha de regir pels principis de transparència i publicitat. En tot cas, la subscripció de nous concerts ha d'atendre les previsions de programació de l'oferta educativa en els termes establerts per l'article 44. En aquests casos, la reglamentació ha d'establir els mecanismes que permetin la concertació de les unitats autoritzades.

8. La quantia del mòdul econòmic del concert per unitat escolar en centres ordinaris, que han de determinar les lleis de pressupostos de la Generalitat, pot comprendre, atenent circumstàncies específiques dels centres determinades per l'Administració educativa, a més de les especificacions establertes per la regulació orgànica, quantitats assignades al pagament del personal no docent de suport a la docència i, si escau, a una dotació addicional de personal docent, en els centres que compleixin els requisits que es determinin per reglament.

9. El mòdul incrementat derivat de l'apreciació i l'aplicació de les circumstàncies de l'apartat 8 s'ha d'assignar amb la subscripció prèvia d'un contracte programa.

10. Les lleis de pressupostos de la Generalitat han de determinar la quantia del mòdul del concert per als centres d'educació especial a què fa referència l'article 81.4. En aquests centres també poden ésser objecte de concert unitats destinades a prestar serveis i programes de suport a l'escolarització dels alumnes amb discapacitats en els centres ordinaris a què fa referència l'article 81.4.

11. El Departament ha d'establir els criteris per a autoritzar les quanties màximes que els centres poden percebre per activitats complementàries.

12. Els concerts dels programes de qualificació professional inicial tenen caràcter singular.

13. Els concerts, amb la sol·licitud prèvia del titular o la titular del centre, es renoven sempre que es mantinguin els requisits dels concerts i no es donin causes de no-renovació. La renovació es fa per un període mínim de quatre anys i pel procediment que determini el Govern.

14. En el cas d'incompliment de les obligacions derivades de la subscripció del concert educatiu establertes per la normativa vigent, és aplicable el procediment sancionador, que pot donar lloc a la rescissió del concert.